Aquest dissabte les previsions eren de pluja i varem decidir quedar-nos aprop de casa.
La via Mompart a la Miranda de les Boïgues és una d'aquelles clàssiques que jo havia fet als 17 anys amb bota rígida i clavant, que molts anys més tard havia repetit un cop ja havia estat re equipada i que tenia ganes de tornar a fer.
Varem coincidir a peu de via amb una cordada de Terrassa ( En Josep Berenguer i dos més) i nosaltres varem entrar per la primera tirada de la via Grimpanautes, més directe i equipada amb bolts, mentres que ells ho feien per la via original i fent el llarg i una mica exposat flanqueig de la primera tirada original.
Finalment ens trobàvem tots a l'amplia 1a reunió i els uns darrera dels altres continuàvem junts amunt.
Al darrera pujava una altre cordada i més tard diferents cordades escalaven l'agulla per altres vies, vaja que molta gent va tenir la mateixa pensada !!
La nostra primera tirada te un pas molt finet, que no és obligat, i quan arribes a la reunió,
( a uns 15 m) cal flanquejar 5 m a l'esquerra per entrar a la R1 de la via Montpart. La segona tirada de la via continua per l'esquerra a trobar un diedre que assegurat amb bolts i algun ferro vell ens portarà a la còmoda segona reunió. La tercera tirada és el diedre que parteix l'agulla de dalt a baix i que està equipat amb bolts i algun ferro vell. La roca està una mica descrostada en algun pas i cal anar-hi en compte.
Vista de la paret des del refugi Vicenç Berber
El Jordi sortint de la R2 per fer la tercera tirada.
3 cordades fent l'agulla per diferents vies.
