Montserrat. Gorros. Magdalena superior i inferior

Avui l'Oriol, després de força temps de no anar a Montserrat, ha vingut a escalar. Les vies escollides per la "re-entre" han sigut dues de les recentment reequipades amb paravolts verds a la Magdalena Superior i Inferior. La Ignasi Jorba i la Via Apia. podreu trobar les ressenyes a Kpujo

La Ignasi Jorba. La primera via que hem fet, puja la Magdalena Superior a l'esquerra de la via " 98 octanos " que te els parabolts grocs.
Per arribar a peu de via, hem de grimpar un primer tram de 25m de 2º que, sortint del camí dels Gorros, ens porta a la RO, que està uns 5m per sobre de l'inici del la 98 octanos.

La primera tirada de 20m (3º) i la segona de 25m (4-) es poden enllaçar i fer-les en una sola tirada.
La tercera tirada 40m (5+) te algun pas extraplomat
La quarta tirada 25m (5) ha canviat el seu recorregut original i puja per la placa que hi ha a la dreta del diedre, i es troba amb la 98 octanos ens els metres finals.

Via ben assegurada, que et fa escalar en algun tram, sense ser gaire expo.
Molt recomanable




l'Oriol a peu de via senyalant el primer bolt verd


L'Oriol en els passos de 5+ abans d'entrar a la R3 i poder gaudir de l'ombra de la sabina que hi ha a la reunió !!

Jo mateix fent la 4a i darrera tirada




La via Apia. La segona via que hem fet, puja a la Magdalena Inferior des del capdamunt de les escales de Jacob.

La 1a. tirada te 30m (5º)
La segona tirada 20m (5º) amb un pas finet a la sortida de la R1 i fàcil fins la R2
La tercera tirada 25m (4+)

Tota la via te una roca molt bona i està ben equipada, encara que en algun lloc, quan no és díficil, els bolts allunyen.
Molt recomanable




Jo en els primers metres de la 1a. tirada


L'Oriol fent la 3a. tirada

Montserrat .Gorros. La que hi faltava

Aquest diumenge volia fer una escalada disfrutona i sense gaire compromís per tal de tornar agafar el ritme després de força dies sense escalar. Així que, com que el Jordi no em va trucar per sortir, vaig quedar amb el Rafa Lucas per anar a Montserrat.
Els Gorros sempre son garantia de bona roca i vies disfrutones i, tot pujant amb el funicular de Sant Joan, varem decidir començar per la via " La que hi faltava" 115 m 5+ que recentment ha estat reequipada amb parabolts verds i que puja al costat mateix de la via Rataplan ( a la Magdalena inferior )
La via te unes caracteristiques molt similars a la Rataplan i, tot i que els bolts no estan tant a tocar, està molt ben assegurada. La roca de la primera tirada, tot i ser bona, és la menys agraïda, la de la segona és brutal ( vertical i amb grans preses ) i la de la tercera molt bona.
Via del tot recomanable.

El Rafa arribant a la R1

El Rafa a la 2a tirada

Un servidor a la sortida de la 3a tirada

2a. via de la jornada




ressenya treta del Kpujo

A continuació varem anar a la Gorra Frígia per pujar per una línia de la dreta que barreja varies vies. ( la Haus, Adrià, Montpart ...) Jo em pensava que la via Montpart havia estat reequipada i buscava els parabolts nous, però no, de moment continua havent-hi la mateixa barreja de burils i espits vells i precaris que pertanyen a varies vies diferents i que et fan passar d'una via a l'altre sense acabar de saber per quina estàs pujant realment.

El Rafa a la R2

Abans del sostret de la 3a. tirada.

Els darrers metres de la 5a tirada, pujant ara per " la màgic line"

El Rafa i un servidor al cim d la Gorra després d'una bona matinal d'escalada.

Escocia

Aquestes vacances ens hem escapat a conèixer Escòcia i, tot i que per falta de temps no hi hem fet grans caminades , alguna passejada si que l'hi hem fet.
La de pujar al turó que domina la ciutat d'Edinburg, val realment la pena. Son 30 o 40 minuts de pujada i tens unes vistes molt maques de tota la capital i dels seus voltants. Per cert hi ha una llarga paret de roca d'uns 40 o 50 m d'alçada que possiblement fa de bon escalar.



Fent el tonto per sobre d'Edinburg ( El turó crec que s'anomena la cadira del rei Artur)

Les tres mestresses al cim del turó