Aquest dissabte, tot i l'amenaça de pluja, amb el Miquel hem anat a fer la via Anoiram, que fa poc el
Joan Asín va obrir a l'esquerra de la Pastereta i que va dedicar a la seva filla Mariona, el que no se és per què li va posar el nom al revés, ell ja ens ho explicarà, el que sí sé és que hem sigut els primers repetidors, ja que a la R3 hi vàrem trobar la placa d'assegurar que el Toni havia extraviat i que suposem que se la va descuidar quan ell i el Joan van fer la primera integral per completar-ne l'equipament.
Tot i que la pluja ens va fer dubtar a cada tirada si la podriem acabar, finalment vàrem sortir per dalt contents d'haver aprofitat bé el matí del dissabte. Qui no s'arrisca no pisca !!
La via és maca i, tot i no pujar per una placa com la que té a la seva dreta, té força ambient. En els trams difícils està ben assegurada amb pitons, algun espit i parabolts de 8 mm, i en els trams fàcils, no hi ha res i cal llaçar sabines o bé posar friends, tot i que no sempre trobes el lloc a on fer-ho i cal fer força metres a pèl.
Pel que fa a la roca, les repeticions l'aniran sanejant i quan hagi caigut tot el que ara encara sembla inestable, quedarà força bé,
La 1a tirada és fàcil, únicament trobarem un pont de roca però es poden llaçar 2 sabines i col·locar 2 o 3 friends. Pel que fa a la R.1, com que els 2 bolts que té no es veuen fins que hi arribes, costa una mica de trobar.
La 2a. tirada comença amb un flanqueig fàcil però amb roca trencada que et porta cap una canal pel mig de la qual s'inicia un esperó. Uns metres més amunt es veu una expansió, però abans ens trobarem 2 pitons que asseguren els passos per una roca no gaire bona. La part més vertical està molt ben assegurada, i quan la dificultat baixa ja no trobem res més fins que arribarem a la reunió, que està al mig de l'esperó i al costat d'una alzina.
La 3a tirada comença pujant per una placa vertical de roca compacta que és molt maca. Passats aquest 15m inicials, la via continua flanquejant a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar la R.3. En aquesta tirada trobarem 3 parabolts i una baga en una alzina.
La 4a tirada puja per una fissura/ diedre i comença amb uns passos molts difícils però ben assegurats. En algun tram la roca és força bona i en algun altre encara es trencadissa. Com sempre, els darrers metres, quan baixa la dificultat, les assegurances també s'allunyen més.
Una via maca que amb el pas de les cordades millorarà.
El descens el vàrem fer continuant carena amunt uns 8 0 10 minuts, fins a topar-nos amb el camí de marques blaves que puja a Sant Joan, i que a partir d'allí ens baixarà fins el cotxe amb 30 minuts.
El Miquel a la primera tirada.
En el flanqueig de la segona tirada.
El Miquel arribant a la R.2
Escalant la 4a. tirada.
A la cresta cimera, amb la Vinya Nova al fons.
El diumenge passat varem anar al Vallès Oriental, a on la Pilar i el Jaume ens esperaven per fer una volta molt maca pels voltants de Cardedeu. Trobareu el track a Wikiloc
