Directissima a la Gorra Marinera.

Sembla mentida però es pot passar fred en una calorosa tarda d'estiu. Si aneu a la Gorra Marinera per la tarda hi trobareu l'ombra assegurada i possiblement un airet que, si escaleu en màniga curta, us pot semblar que porteu poca roba.

A la Gorra Marinera hi podreu enllaçar un seguit de vies assegurades amb parabolts, espits, i burils molt vells que us permetran pujar directament al cim d'aquesta agulla amb una escalada assequible i, en alguns indrets molt vertical i amb una roca excel.lent.

Iniciem l'escalada per una via d'esportiva que, assegurada amb parabolts, puja uns 3 o 4 metres a l'esquerra de la vauma per on va la via Directa Incerta ( assegurada amb espits ). Arribats a una primera reunió que està a 15 m del terra i que no fem, continuem per una línia d'espits que ens portarà a una reunió de parabolts ( la vella d'espits ha estat eliminada i només hi queden les femelles). A partir d'aquí continuem seguint uns parabolts que, amb una corda de 60m, ens deixarà arribar just a la 2a. reunió, ja que també ens en saltem 1 o 2 que trobem pel camí i que no fem.
La tercera tirada és la cirereta del pastis, comença amb uns metres molt verticals que tant son de la via Sargantanes com de la Directa Incerta i que estan assegurats amb espits i un buril vell. La nostra línia continua recte amunt sense flanquejar a l'esquerra com la Sargantanes, per anar a trobar un parabolt nou, més amunt un buril molt vell i díficil de veure i una sabina que ens permetrà assegurar els darrers metres abans d'arribar a una reunió de burils i espits vells que es pot evitar ja que, per arribar fins el cim de l'agulla ja només ens quedaran 4 0 5 m. verticals i de roca delicada, assegurats amb dos parabolts. Un cop superats aquests darres metres difícils, trobarem ja en terreny pla, un parabolt vell amb una placa i anella, i ja caminant arribarem a la Reunió de 2 químics que hi ha al cim de l'Agulla.

Aquesta combinació de vies i línies et permet fer una escalada divertida i força assegurada, a on només cal portar cintes exprés, tot i que també es poden llaçar alguns marlets i una sabina en la darrera tirada.
Via recomanable

Escalant a Gorros

Aquesta tarda hem pujat amb el Mingo a Gorros a escalar la via Mingo Arenas a la Magdalena inferior que el Toni Aymamí va restaurar ara farà un parell d'anys. De fet la línia que hem seguit és possible que a la segona tirada no sigui la original, ja que hi ha qui opina que la Mingo Arenas puja per a on ara va la Sebastià Patiño.

La via comença en els primers graons de l'escala de Jacob en el punt a on hi ha un buri amb la plaqueta xafada i el nom de la via escrit, (encara que ja no es veu gaire)

El primer volt està a 10 m del terra, a sobre d'una llastra caiguda, però no és difícil arribar-hi. Trobarem 5 expansions en aquesta tirada abans d'arribar a la R.1 que es fa en una lleixa força còmoda.
La segona tirada fa un flanqueig molt aeri i vertical a l'esquerra per anar a buscar un parabolt que hi ha a uns 5 m i continua en flanqueig fins el següent bolt. Tirada d'escalada fina i vertical, mantinguda en el Vº. hi trobarem 7 o 8 expansions entre parabolts i burils.

La darrera tirada és la més fàcil. Hi trobarem 2 expansions i a mig recorregut un curiós pot de registre antic.

El Mingo, fent la primera tirada i arribant al 1r. bolt de la via

Un cop feta la via, i com que encara era d'hora, vam fer una via curta a la Miranda de les Magdalenes, la que està més a la dreta de totes i que trobem equipada amb químics. Aquesta via només te els 5m inicials molt verticals per després esdevenir una escalada fàcil.


A continuació baixem uns metres més i fem la via Kontuz Mesedez que està equipada amb parabolts. La via comença amb uns passos molt verticals i difícils que ens fan superar un forat gran que hi ha a l’aresta de la Magdalena inferior. Aquests 5 metres inicials jo diria que son de Vº o més, per després continuar amb una escalada fàcil i plaent gràcies a la molt bona roca d'aquesta paret.

A l'arribar al Monestir ens varem trobar amb el Jaume ( Jaumegrimp) i el Wolfgang que havien anat a l'Elefantet, i al Pere i a la Tais que havien fet la nova via," Queralt / Ona" a la Roca d'Esparreguera i així vaig poder conèixer a un dels autors del bloc "Ona Climb" ( La noche del Loro) que tanta informació ens proporcionen per a les nostres escalades !!

Agulles : Mirador de la Miranda i Saca Gran

La ressenya la trobareu a la Panxa Trepadora


Dilluns engresco a l'Aina per anar a escalar a Montserrat. Jo tenia ganes de fer l'agulla del mirador de la Miranda que encara no havia fet i que segons la nova guia d'agulles estava equipada.
La veritat és que em va decebre per la qualitat de la roca. Deu ser una agulla que no es fa gaire i te una roca força trencadissa.
Els primers metres son fàcils i no trobem res fins que arribem a on la paret s'adreça i allí hi ha un cap de buril pel que cal portar una plaqueta recuperable. uns 3 m més amunt, assegurant el pas més vertical de la via ( jo diria que és un V) amb roca dubtosa, hi ha un espit i 1 metre més amunt un parabolt que assegura la sortida d'aquest tram vertical després del qual hi ha la reunió amb 2 espits amb anella. La segona tirada te un parabolt a la sortida de la reunió i un espit 10 m més amunt. La R2 també son dos espits amb anella.


Mirador de la Miranda.
1a. Tirada 30 m. V, 3 cintes exprés
2a. tirada 30 m. III+, 2 cintes exprés.
Reunions amb anelles per rapelar.

A continuació varem pujar fins l'agulla dels Espeleòlegs amb la intenció de fer la via que puja per l'esquerra de l'Aresta Brucs que, segons la guia està equipada, però jo vaig pujar fins a l'alçada de la 1a reunió de l'Aresta i no vaig saber veure cap espit, i com que recordava que per fer l'Aresta Brucs cal un detector de caps de burils per poder-te assegurar, vaig decidir baixar i arribar-nos fins la Saca Gran a fer l'Aresta Brucs que és molt maca.




Aresta Brucs de la saca Gran

1a. Tirada. 30 m V, 1 espit, 2 parabolts i un clau. portar friends mitjans
2a. Tirada. 25 m IV+, 2 parabolts i 2 claus.
3a. tirada. 25 m V-, 2 parabolts i 1 espit.

Descens 1 rapel de 20m.

Via recomanable.

En els passos difícils de la 1a tirada del Mirador de la Miranda

l'Aina a la segona tirada de la Saca Gran

l'Aina, després del rapel de la Saca Gran, amb l'agulla de l'Arbret al fons.

El Puigmal

Aquest cap de setmana vam tornar a fer el Puigmal: Així que el dissabte amb la Neus vam pujar a dormir al "Refugi Corral Blanc" que hi ha a sobre Planoles, molt aprop del "Collet de les Barraques"
El diumenge pugem amb el cotxe fins el Collet i iniciem una preciosa excursió al Puigmal que va resseguint en direcció Nord-Oest la carena fins el Pas dels Lladres, per després tombar al Nor-Est, tot passant pel costat de la cota superior (2.600m) del teleesquí de l'estació Err - Puigmal per dirigir-nos ja cap el cim, tot i perdent una mica d'alçada i resseguint una pista apta per a vehicles abans d'arribar a les rampes finals del Puigmal.
Per baixar del cim, decidim fer-ho pel tram final del camí que puja de Fontalba, per on hi puja molta gent !!, i tombant en direcció Sud-oest per anar a trobar el camí que ens portarà de nou al cotxe tot fent una ruta circular de 15 Km i una mica més de 1.100 m de desnivell acumulat
Trobareu el track d'aquesta ruta a Wikiloc

Inici de la ruta al coll de les Barraques

Un cop ja caminem per fora del bosc que travessem durant els primers minuts de pujada, el Puigmal ens estarà vigilant i esperant en tot moment.

A dalt del cim feia força vent i fresca, sort del Gore !!

A la baixada travessem un torrent que, després de les pluges dels darrers, dies baixava molt fort

Així van deixar els voltors aquesta vaca !!

Els colors i la natura del Pirineu ens envolcallen

La Neus explicant-li a aquesta vaca el que li va passar a la seva companya per refiar-se dels voltors !!

Vies segures a Malanyeu.

Aquest dissabte vaig pujar a Malanyeu amb el Jaume tot pensant que el temps ens respectaria però, al arribar al poble, la humitat ambiental i la mullena a la roca ens van deixar força preocupats.
Vam deixar de banda les vies en les que en un principi havíem pensat i varem anar a fer "la Carla" que, tot i estar mullada en els primers metres, al estar molt assegurada ens va donar la confiança suficient com per treure les cordes i posar-nos a escalar.
Vam fer la via original i també la variant del rapel i, un cop acabada la via, ens varem acostar a fer les dues vies curtes que hi ha al costat de la "Francesc Sunyol" que encara no havia fet mai i que van resultar ser molt maques.
Les vies es diuen "Lia" i "Virgi" i es mouen al voltant dels V grau. Nosaltres varem trobar la Lia més fàcil i la Virgi més sotinguda i amb algun pas força finet.
via Lia: 25 m 6 cintes exprés + reunió IV+ / V
via Virgi : 9 cintes exprés + reunió V ( i potser uns passos de V+) Aprofita la R1 de la via " Francesc Suñol"
Quan ja marxàvem, ens varem trobar al Francesc Suñol que estava obrint una via nova i, després de parlar amb ell una estona i de buscar les claus del cotxe que jo havia oblidat a peu de via, varem acabar tots 3 fent la cervesa.

El Jaume esquivant la mullena dels primers metres de la via

En la darrera placa de la via

Fent la variant del Rapel

iniciant la via Virgi

En Francesc Suñol equipant una nova via

Codolosa. més vies noves.

Aquest cap de setmana ha plogut força però nosaltres hem pogut escalar. El dissabte amb el Xavi vam anar a la Codolosa a repetir la via " Campions", ara que ja està sanejada i amb les 3 reunions equipades, i un parell de vies més de la zona d'esportiva de l'extrem esquerra de la paret.
A la zona de la via Campions i la Indignats, oberta recentment pel Joan Asín, hi havia varies cordades, de manera que vam saludar a vells coneguts: al Jordi de Badalona ( un momia) que anava amb el seu fill, el Moragues i la Imma, que s'està recuperant d'una caiguda, el Paco Garcia i una colla d'amics seus i també vam conèixer a altres escaladors, entre ells en Josep Antoni Diaz, que fa anys va obrir la via GESAM a la Paret de l'Aerí i que ens va dir que l'ha restaurat amb parabolts i ens convidava a que l'anessim a fer.
El diumenge vam anar a Vilanova de Meià amb el Miquel Haro pensant que allí hi trobaríem bon temps, però també hi plovia una mica i la paret estava molt mollada. Així que varem girar cua i de nou cap a Montserrat a on ja havia acabat de ploure. Abans però, vam passar per Manresa a recollir a la Mònica i , tot i que les parets de Montserrat encara estaven mullades, varem estar escalant i equipant noves vies a la zona d'esportiva de l'extrem esquerra.
El Miquel es va estrenar com equipador i va obrir una variant d'entrada a una de les vies existents i més tard va obrir la seva primera via. "la via de la Mònica" 25m IV.
Jo, per no ser menys, vaig obrir una nova variant d'entrada a una de les vies existents, en la que hi trobareu un pas inicial de 6a i uns metres de V.
Ara a quedat una micro-zona d'escalada esportiva / iniciació a on entretenir-s'hi una bona estona.


El Xavi a la 1a. R de la via esperant que una cordada, que ens havia precedit i ja baixava, acabi el rapel.

Un servidor iniciant la bonica via que puja per un diedret.

El Xavi superant el pas difícil d'aquesta via

Miranda de Sant Joan.

El croquis i més informació ho trobareu El Bloc del Joan Prunera

Dimecres tarda i, tot i que el cel s'està enfosquint, amb el Joan Asín pugem a Gorros a fer alguna via de les que ha equipat la Federació a la Miranda de Sant Joan per acabar amb la via " Sala- Baques" que puja paral·lela a l'Aresta Brucs.

Les vies de la Federació estan molt equipades, ja que estan pensades per fer-hi cursets. Son vies discontínues ja que tenen passos puntuals difícils i trams molt fàcils.
Es pot baixar amb un rapel de 60m.

La via "Sala-Baques" és molt maca, està ben assegurada amb parabolts però te una primera tirada molt fàcil. Fou per això que nosaltres varem canviar el recorregut entrant per una de les vies equipades per la FEEC que te més dificultat quedant així una escalada més complerta. Un cop a la R1 es fa un flanqueig a l'esquerra assegurats per un passamà que travessa tota la Miranda i que ens deixa a la R1. de la nostra via.
Descens desgrimpant per la cara Nord.
Material 10 cintes expres per si vols empalmar 2 tirades com hem fet nosaltres.
Més informació al bloc del Joan Asín

Via recomanable.