Agulles. Agulla dels espeleòlegs. Aresta Brucs

ATENCIÓ, EL DIA 4 DE FEBRER DEL 2013 M'INFORMEN QUE LA VIA HA ESTAT DESEQUIPADA

Equipant l'aresta Brucs

Aquest dijous vaig tornar a Agulles per tal de restaurar l'aresta Brucs de l'Agulla dels espeleòlegs . Aquesta és una via que ja havia escalat feia força anys i de la que recordava, tot i l'escàs i deteriorat equipament, una bonica escalada amb uns passos força verticals a la sortida de la R1. Fa uns quants dies que me la vaig tornar a mirar per si algú l'havia restaurat, i veient que encara estava igual, vaig decidir tornar-hi i fer-ho jo.

Amb l'ajuda del Miquel he canviat les velles expansions per parabolts de 10mm sense afegir-hi cap assegurança de progressió. Únicament hem reforçat amb un parabolt la R1. Algun dels vells caps d'espit es van trencar només iniciar a descargolar-los.

Via recomanable per la que només ens caldrà portar 6 cintes exprés.

Descens. Per la mateixa via amb un rapel de 50m.

Trobareu una bona ressenya al bloc de l'Eduard.

Collbató. Esperons del Fra Garí

Aquesta via, de la que vaig obrir 3 tirades amb el Josep i la Imma, et permet fer una llarga escalada que seria molt més bonica sinó fos perquè es veu contínuament trencada després de cada tram escalable.

A la via hi arribarem seguint el camí del Fra Garí que surt dels dipòsits de Collbató. Primer deixarem a la nostra dreta el corriol que porta a la Codolosa i més amunt la drecera del Fra Garí que és un PR. Quan el nostre camí baixa a l'esquerra per creuar el torrent sec, una fita senyala que cal deixar el camí i pujar per la llera seca d'aquest torrent fins al peu del primer esperó de la via.

La via combina trams fàcils amb alguns de difícils i molt potents, sempre amb tirades curtes i que et porten per roca molt bona o força delicada. En definitiva que hi ha una mica de tot.
Només cal portar 6 cintes exprés i el descens el farem per camí del Fra Garí que trobarem al davant mateix del llençol a on abans hi havia una senyera pintada i ara hi ha "propaganda electoral".

El Jaume a la 1a tirada

En els passos més bonics de la 3a tirada

Escalant la sisena tirada, la millor placa de la via

En la darrera tirada després de superar, en A0, el pas més difícil de la via (6b)

Caminant per la regió d'Agulles i dels Frares. Montserrat

Trobareu el track a Wikiloc

Un cop més hem anat a caminar per Montserrat aprofitant la poca calor que fa aquest estiu. Aquesta ha sigut una passejada molt agradable, amb trams equipats amb cordes i cadenes.

La Codolosa. La via de les cabres,

Aquest diumenge anunciaven mal temps força generalitzat a partir del migdia ( i no va ser així) i per tant amb el Joan Prunera ens varem citar a Collbató per anar a fer aquesta via que ell no havia fet i que jo volia arreglar, fruit d'alguns comentaris de companys que l'havien escalat.
La via, tot i que és d'una dificultat baixa, tenia algun pas una mica exposat i per tant hi vaig afegir un parell de parabolts i un pont de roca, i vaig muntar una reunió per tal de dividir la segona tirada, que tenia 53m, en dues de 25 i 28 i evitar problemes als que van amb cordes de 50m.
Ara la sortida de la R1 està ben protegida i el 1r. bolt el trobem a 3m del terra i no a 6m com abans.

Esperò que això faci la via més agradable i segur que menys exposada.

Via" Walt Disney"

Aquesta tarda hem tornat a anar a Gorros i un cop més hem tingut fred !! sembla mentida però tot i la calor que feia a on hi tocava el sol, a nosaltres ens ha embolcallat una boira espessa i humida que ens ha enfredorat i deixat ben xops.
Aquesta vegada hem fet la via Walt Disney que puja a la Magdalena Inferior a l'esquerra de la via Apia ( la dels parabolts verds)
Aquesta via està equipada amb espits, però algu ha reequipat els primers metres amb 2 parabolts que et permeten arribar amb més seguretat al 1r espit que està a 10 o 12 metres del terra !!
La resta de la via està ben equipada amb espits excepte els darrers metres de la 3a tirada a on cal superar un desplom i , tot i no ser difícil, el darrer espit està 6 o 7 m més avall.
A causa de la boira, al final de l'escalada les cordes i els mosquetons estaven completament humits. A mi em regalimaven les pestanyes i el Miquel tenia aigua acumulada a tots els pels de les cames !!

És una via recomanable, d'una dificultat molt similar a la via Apia, i amb la roca semblant.
Cal portar 8 o 9 cintes i podrem llaçar algun marlet.
Com que la línia que segueix aquesta via no es gaire resseguida, nosaltres hem fet baixar un parell de llastres molt grosses que hi havia aprop del cim, tot i això la roca és molt bona.

Aresta Peyreget, Midi D'Ossau

L'ascensió als 2 pics principals del Midi te pocs trams d'escalada i aquests no son difícils. Això, tot i que li resta compromís a l'activitat, et permet fer una sortida divertida i molt recomanable per conèixer aquesta impressionant muntanya quan el temps no és del tot segur per fer vies més importants i difícils.

Material: 6 cintes expres, bagues llargues, tascons i friends

Aproximació: Des del Refugi de la Pombie, cal anar a buscar el coll de Peyreget, a on hi arribarem en una hora aproximadament. Un cop allí es trenca a la dreta i es puja per la carena fins que la vessant de la muntanya guanya verticalitat i has d'anar grimpant a un costa i a l'altre de l'aresta, tot seguint fites que et porten per trams aeris i descompostos que, sense ser difícils, et fan anar molt en compte.

De fet no ens caldrà encordar-nos fins arribar a un collet que hi ha abans d'arribar al pic petit del Midi. Aquests darrers metres s'escalen per unes plaques de roca compacte i molt fisurada per l'aigua.

Un cop fet aquest primer cim, es baixa per la dreta d'una canal en direcció al coll que separa els dos pics, fins que uns metres més avall entrem a l'esmentada canal per trobar una instal.lació de rapel que, amb uns 50m, ens deixara molt aprop del coll.

Travessarem el coll i ens adreçarem a la paret del pic gran per iniciar la part d'escalada pròpiament dita de la via. Haurem de superar unes plaques inclinades cap a l'esquerra a on hi trobarem 3 o 4 assegurances. Uns passos verticals i aeris, però no massa difícils, ens conduiran a una canal/diedre a on farem reunió. Per aquí anirem guanyant metres fins arribar a unes terrasses superiors a on continuarem, ara ja grimpant, paret amunt. Més endavant trobarem algun tram més vertical que ens farà tornar a encordar-nos, sense però que sigui gaire difícil.

I així, ara grimpant, ara escalant tram fàcils, arribarem al cim del grand pic del Midi, a on trobarem a la gent que puja per la via normal, que és el camí que nosaltres farem servir per baixar i fer així la travessa de tota la muntanya.

A la baixada passarem pel costat d'una creu metàl·lica que indica l'inici dels tres trams que estan equipats. Aquest primer tram és força fàcil i es pot desgrimpar sense problemes. Només els dos darrers que trobarem, que son el primer i segon que troben els que pugen per la via normal, son realment delicats i verticals, i és millor fer-los amb rapel.

Fet aquest darrer rapel, un camí carener et porta al coll de Tentes i d'aquí al refugi de la Pombie, passant per sota de les grans parets del Midi.