Pedalant per l'Alt Bergadà.

Feia temps que volia pujar per la pista que surt de la carretera dels Rasos, 1 km més amunt de la font Negre, i que condueix al poble abandonat de Peguera. Per fi aquest diumenge va ser el dia apropiat per fer aquesta ruta de 32Km i 1.000 m de desnivell acumulat. Aquí teniu el track

Amb la Neus varem anar pedalant per aquesta pista fins que. passada la Casanova de les Garrigues- algun repetxó, i la forta pujada d'un corriol que puja fent ziga zagues, ens van fer baixar de la bici . Més endavant ens vam trobat un preciós corriol que travessa una mina(túnel) i puja força planer travessant un bosc molt bonic. Més amunt quan ja estàvem aprop del poble de Peguera, un retol ens va fer deixar la pista ample per la que pedalàvem i vam agafar un corriol. Aquesta decisió va ser errònia anant com anàvem en btt, ja que si ve aquest caminet ens condueix més directament a Peguera, ho fa per un corriol pensat per a caminants ja que, en bona part és no ciclable i varem haver d'empènyer la bici fins arribar al cementiri del poble.

Un cop a Peguera preguerem una pista molt maca que ens portà fins a una pista asfaltada que puja direcció als Rasos de Peguera. Arribàvem a la també abandonada estació d'esquí del Rasos de Peguera després d'haver fet un desnivell de quasi 1.000 m. A partir d'aquí tot es baixada fins el cotxe que teníem aparcat a la Font negre. Aquest és un recorregut que segueix en part el camí dels bons homes i la ruta Gasol-Berga i que en btt se sol fer en direcció contraria ja que, de baixada, molts dels trams que em hagut d'empènyer la bici, si que son ciclables.

Iniciant la pujada amb Queralt al fons

Empenyent la bici en les fortes pujades de la ruta

Abans d'entrar a la mina

Sortint de la mina

Descansant al cementiri de Peguera.

Deixant el poble de Peguera al fons.

Darrer tram de pista asfaltada abans dels Rasos. Amb la Gallina Pelada ( Serra d'Ensija) al fons

La Neus "Escalant" els darrers metres de pujada al costat dels vells remuntadors dels Rasos.

La Neus a l'aparcament dels Rasos de Peguera

La Plantació. "Via Infidel"

Ressenya del Guillem Arias

Aquest dissabte anàvem a Gorros a fer una nova via del Guillem Arias però, un cop a Sant Joan, ens trobem que varies cordades tenien la mateixa intenció, així que vaig proposar al Miquel i el Jordi un canvi de plans i anar a fer l'aresta Sampietro a la Cara de Mico. Mentre baixàvem per la canal del Sentinella, els hi comentava que el Joan Prunera m'havia dit que la setmana passada ell i el Guillem Arias havien obert una via, en memòria del seu amic Balbino, a l'agulla de la Paparra que està al costat de la Cara de Mico. Com que jo no sabia situar bé l'agulla a la que anàvem, quan varem veure una línia de parabolts grocs que pujaven paret amunt, em vaig pensar que aquella era la via que els hi havia comentat, i ens hi varem posar.

La via comença al costat d'un gran bloc que, repenjat a la paret, forma una mena de cova a sota seu. La primera tirada puja força vertical i això no em quadrava amb les indicacions que m'havia donat en Prunera, però els parabolts grocs havien de ser de'n Guillem i ens hi vam posar.

Quan estava a la R2, vaig veure que ens seguia una cordada i, al mirar amb deteniment al que pujava de primer, em va semblar que era el Guillem Arias. El vaig saludar i li vaig comentar que el Joan m'havia donat informació de la via, però de sobte ell em va dir que estava equivocat i que aquesta via l'havia acabat d'equipar el dia anterior i que avui hi venia a fer-ne la 1a repetició. Jo al principi, com que estava lluny, no acabava d'entendre el que m'explicava ja que estava convençut que fèiem una altra via. Finalment vaig entendre el que m'explicava i tot seguit li vaig demanar disculpes per haver-li fet la 1a repetició abans que ell mateix. En Guillem ens va dir que no tenia importància i que la via encara no tenia nom. Un cop a dalt el varem esperar per poder-lo conèixer i saludar-lo. En Mario, que era el seu company de cordada li va proposar que a la via li poses el nom d'Infidel ja que s'havia deixat fer per uns altres!!!

Entre rialles i bon humor, ens varem acomiadar del Guillem i del Mario per anar a fer l'altra via, la Balbino, que ell i en Prunera han obert allí i que puja per l'aresta de l'agulla de la Paparra, al costat mateix i que és molt fàcil.

Via Infidel
La primera tirada és molt maca, amb passos de V al principi i després es va fent més fàcil, IV i III.

La segona tirada, de III+ no deixa de ser bonica.

La tercera de IV continua tenint la mateixa tònica, tot i que la roca està una mica trencada.

La quarta tirada és la més difícil. Te uns 2 passos de diedre que deuen ser de 6a, i que es poden fer en A0, i la resta és V i IV més amunt.

Una via molt assegurada, com les que ara equipa el Guillem, i que jo he trobat molt interessant, d'aproximació molt ràpida si es puja amb el cremallera de St Joan, i amb un descens en rapel de 2om i un retorn al camí encara més ràpid.

Via recomanable.

Inici de la via

El Miquel i el Jordi fent la 1a tirada

El Guillem Arias a la R1.

Fent la 3a tirada

Escalant a l'ombra. Bona opció per a dies calorosos.Vigilats pel Sentinella i el seu fusell

El cim amb el Guillem, autor d'aquesta nova via

Agulla dels tres o CNT " via Cherokee"

La setmana passada, abans de marxar a la platja amb la familia, podia fer una matinal i vaig quedar amb el Miquel per anar a agulles. Aquesta via la tenia a la llista des de feia temps i com que és del Joan Vidal, tenia ganes de fer-la.
Per arribar-hi varem fer el camí fins les portelles i un cop a dalt del coll, anem a la dreta fins a trobar la canal que rapalarem (10m) i que ens deixa a peu de via.
Ens va sorprendre l'inici de la via, ja que tota ella està ben assegurada, però per arribar a la primera expansió, un boril vell, cal fer uns passos difícils obligats a on t'hi jugues una caiguda al terra.
Les assegurances de la via et permeten pujar amb força passos d' Ae o apurar en lliure fins a on el teu grau et permeti.
La darrera tirada està neta i difícilment podrem posar-hi res, tot i que no és difícil.
Rapel de 20m des d'una sabina.

El Miquel a la R1

Arribant a la R.1

Inici de la 2a. tirada

3a. tirada

3 tresmils

Aquest dies de vacances he anat amb la Neus i la Carla al Pirineu Aragonès a fer muntanya. El diumenge s'hi va afegir el Xavi Solà i, amb uns i altres, hem fet 3 cims de 3.000.
El Bachimala, el Robiñera i l'Eriste

El Gran Bachimala 3.177 m
Cim fàcil si es fa per la via normal. Sortint del Refugi de Biadós només cal anar seguint les fites que, deixant la cresta de la Punta del Sabre a la nostra dreta, ens faran fer un flanqueig per sota del cim i així fer la pujada final per l'esquerra(Oest) del Bachimala.
4h de pujada i 2h30' de baixada.



El Robiñera 3.003 m
El camí a aquest cim puja molt fort des del principi i per tant ens permet guanyar altura ràpidament i arribar al cim amb una mica menys de 3h.
Aprop del cim farem una cresta molt aeria però fàcil que ens farà gaudir més del tram final de pujada La baixada és fa també molt ràpida i 1h:30 més tard ja tornem a estar al cotxe que tenim aparcat a la zona de Petramula a on s'hi arriba per una pista en bon estat excepte el tram final.



Eriste Sud 3.046 m
Aquesta ruta comença baixant per una pista i perdent 150m respecte el punt de sortida que és el port de Sahun. (Hi ha un camí poc marcat i que no vam veure que, flanquejant pels vessants de l'esquerra, evita perdre gaire desnivell i troba el camí aprop del 1r. llac )
Un cop arribats a la cascada, pujarem resseguint el torrent, vorejant diversos llacs fins a trobar el llac superior, a més de 2.800m, a on haurem d'anar a buscar les parets de la nostra dreta que semblen més difícils del que en realitat son. Tot i això haurem de grimpar i cercar, tot seguint les fites, la millor manera d'escalar aquesta muralla que ens conduirà fins el cim. Ruta fàcil però no apta per a persones no habituades a grimpar/escalar. La baixada la varem fer, després de mirar i no trobar fites a les dues collades que hi ha per sota del cim, i que el mapa indica també com a canals de pujada, per la ruta normal que va per l'altre vessant de la muntanya fins el coll de la Ribereta que ens permet, un cop creuat, anar a trobar el camí de pujada.
Aquí trobareu el track del Eriste Sur o pico de Bagüeñola

La Neus i la Carla pujant al Bachimala

Els 3 dalt del cim del Bachimala

Pujant el Robiñera

A l'aresta final del Robiñera amb la Munia al fons

Al cim de l'Eriste Sud

Torrent del naps

Aquesta vegada amb el Mingo varem anar a descobrir una zona encara desconeguda per nosaltres i que si la gent no la freqüenta més pot quedar en l'oblid i seria una llastima.
El camí fins la cova de l'Arcada està molt malmés a causa de la pluja i de les bardises que l'estan envaint. Això li dona un caire encara més de descoberta a aquesta zona que s'hi arriba agafant un corriol que puja uns 10 m després del caos/ esllavisada de la cova de l'Arcada. Un cop a sobra l'esllavisada, superarem algun dels blocs que trobem gràcies a uns graons metalics i tot seguit anirem flanquejant a la dreta per trobar primer l'aresta altiva i després les vies que nosaltres vam fer.
La roca és bona i les vies triades estan ben assegurades. Val la pena pujar-hi d'hora per poder escalar a l'ombra.
Vies recomanables.

Arribant a la R.2

Iniciant la 3a. tirada

El Mingo al cim de l'agulla. El rapel el farem des de la 3a. reunió. 40m que ens deixarà a l'inici de la "via panellets" que puja pel diedre de la dreta i que es creua amb la nostra a la R.2
A la bauma que hi ha a sota de la R3. hi podreu veure un niu de rapinyaires, en aquesta època ja abandonat pels polls.

El Mingo superant els passos verticals de la via Juan Garcia Alvero
Aquesta via es pot baixar amb un rapel de 30m, molt volat, per la dreta de la línia de la via.

Trio d'agulles

Amb el Mingo quedem per anar a agulles i fer alguna via a l'ombra, però un cop allí veiem que no fa calor i podem fer el que ens vingui més de gust.

Comencem per una via que jo ja havia fet a l'agulla de les dues puntes i a continuació també fem la via del seu costat.

Son dues vies ben equipades amb bolts, verticals, de roca bona i no massa difícils que ens posen a to per la següent via que volem fer.

A continuació fem la via Califòrnia de l'agulla " la Boteruda del gra".

Aquesta via comença amb uns passos difícils que el Mingo es treu molt bé i que a mi em costen molt.

La segona tirada comença amb un V+ ben assegurat i continua amb passos més fàcils fins la 2a R.

La 3a. te uns passos finets, més per la qualitat de la roca que per la dificultat tècnica que presenta la roca.

Tota la via està equipada amb bolts de 8mm i 10mm.

Via recomanable.

Per acabar ens arribem fins "la Torta" per tal de fer l'aresta brucs que és una via blava. Per accedir al peu de via cal donar la volta a les agulles que hi ha a sota de la Torta i pujar per un corriol que va a la cara nord d'aquestes.

Via fàcil i molt maca. Trobarem una reunió amb anelles no gaire bona abans del cim. Per rapelar és millor fer-ho d'una R amb parabolts que hi ha al cim.

El Mingo a la R.1 de la via Califòrnia

Passos verticals de la sortida de la R.1


Via Blava de la Torta