Malanyeu. via "Doraimon" i "Amics de Malanyeu"

Aquest diumenge em vaig trobar amb en Joan Prunera i el Joaquim Llòria per anar a fer la nova via de’n Francesc Suñol a Malanyeu. Aquesta via, de 3 tirades, te una primera tirada molt maca, una segona amb uns metres inicial molt verticals i interessants i una tercera tirada de tràmit per poder arribar a dalt.

La roca anirà millorant amb les repeticions. Cal portar unes 8 cintes exprés i algun friend per assegurar-nos a la segona tirada a on només hi ha un parabolt i també per la tercera a on n’hi trobarem 3.

Dades generals

- Via: “ Doraimon” 90 m V, ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pel Francesc Suñol

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació: Est Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i 10 mm

- Material necessari: 8 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’una torrentera, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies. L’inici de la via es troba al damunt d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

- Descens: La via es pot rapelar. Millor fer-ho amb 3 rapels ja que la vegetació de la paret fa que les cordes s’emboliquin molt.

1a. Tirada. 35 m, paret vertical, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb parabolts. El tram final està trencat i cal controlar la roca. ( V )

2a. Tirada. 25 m, Inici maco i vertical, passat aquest mur arribem molt fàcilment a la R2. la roca una mica trencada ( V-)

3a. Tirada. 30 m Tirada fàcil i trencada a on haurem d’anar molt en compte amb la roca. El passos més drets estan assegurats amb parabolts. (V)

"Amics de Malanyeu"

A continuació vam fer la via “Amics de Malanyeu” que queda uns 25 o 30 m a la seva esquerra. Aquesta via la varem obrir aquest estiu i jo encara no havia escalat de primer la 1a tirada que és la més maca i difícil.

La roca amb les repeticions ja està força bé i anirà millorant amb el pas de les cordades. Cal portar unes 10 cintes exprés i algun friend per assegurar-nos a la 1a tirada i a la 3a tirada, a on només hi ha un pont de roca, visible des de la R2, i que ens indica el camí a seguir.

Dades generals

- Via: “ Amics de Malanyeu” 90 m V+, ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pel Francesc Suñol i Joan Baraldés

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació: Est Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i 10 mm

- Material necessari: 10 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’una torrentera, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies. L’inici de la via es troba al costat esquerra d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

- Descens: La via no es pot rapelar. Millor fer-ho amb 3 rapels per la via Francesc Suñol, que trobarem a la nostra esquerra,

1a. Tirada. 35 m, placa vertical, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb parabolts. Passat el primer bolt i un pont de roca, a la dreta hi ha un pitó difícil de veure. la roca és més bona del que sembla a primera vista. ( V+ )

2a. Tirada. 25 m, inici fàcil en flanqueix a la dreta per anar a trobar els espits de la via Francesc Suñol i la seva 2a. R, ( IV+)

3a. Tirada. 30 m Tirada neta, únicament trobarem un pont de roca visible a la dreta de la R i que ens indica el camí a seguir. Cal seguir un marcada fissura que, una mica en diagonal a la dreta, ens pujarà fins el cim. Tirada molt fàcil de protegir amb friends. (V-)

Via recomanable

Primera tirada de la via Doraimon

2a tirada de la Doraimon

2a. Tirada de la via Amics de Malanyeu

La Carena del Dumbo

Aquest dimecres amb el Mingo hem tornat a agulles. Volíem escapar-nos de la calor i, al final, quasi bé hem tingut fred ja que se’ns ha fet fosc escalant.

Hem anat a cercar una cara est, en concret la de la carena del Dumbo, a on la nova guia d’agulles hi marca 4 vies.

Nosaltres hem començat per la del Llimac groc i hem acabat per la Nexus.

La del llimac groc està molt equipada amb parabolts i esdevé una escalada agradable i gens exposada, en canvi la Nexus, està equipada amb espits vells i molt distants, a on la roca no és prou bona i en la que una caiguda pot ser sinònim de fer-se molt mal. Així doncs hem hagut de fer treballar el coco de valent.

Dades generals

- Via: “ Llimac groc” 50 m V, ( V obligat)

- Oberta: pel JM Dalmau

- Zona: Montserrat. Agulles

- Orientació: Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i de 10 mm

- Material necessari: 8 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’aparcament de can Massana cal seguir el camí que va al refugi Vicenç Barber. Passat el refugi remuntarem la canal ampla i a l’alçada d’unes roques tombades que poden servir de bivac, cal anar a l’esquerra fins a trobar les vies. Total 45 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Nord, fent un llarg flanqueig a l’esquerra, tot anant a buscar el millor camí que ens deixi de nou a peu de via o bé al de la canal ampla, a l’alçada de l’agulla sense nom.

1a. Tirada. 35 m, anirem amb tendencia a l’esquerra a buscar un forat. A partir d’aquí recte amunt fins la R.1 Bona roca. Assegurada amb8 parabolts ( V )

2a. Tirada. 15 m, Surt flanquejant a la dreta per pujar uns 5 m verticals i després anar-se tombant fins la R2. Assegurada amb 3 parabolts ( IV+)

Via recomanable.

Dades generals

- Via: “ Nexus, ( V obligat)

- Zona: Montserrat. Agulles

- Orientació: Est

- Equipament: espits

- Material necessari: 5 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’aparcament de can Massana cal seguir el camí que va al refugi Vicenç Barber. Passat el refugi remuntarem la canal ampla i a l’alçada d’unes roques tombades que poden servir de bivac, cal anar a l’esquerra fins a trobar les vies. Total 45 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Nord, fent un llarg flanqueig a l’esquerra, tot anant a buscar el millor camí que ens deixi de nou a peu de via o bé al de la canal ampla, a l’alçada de l’agulla sense nom.

1a. Tirada. 35 m, pujarem recte amunt per l’aresta amb escalada de preses petites fins la R.1 Roca a controlar. Assegurada amb 5 espits ( 2 estan junts) ( V )

2a. Tirada. 45 m, Continua recte amunt, amb un tram fàcil i un darrer força vertical, amb roca a controlar i a on el darrer espit queda lluny. Assegurada amb 3 espits ( IV+ / V)

Via exposada. Li caldria una restauració.

El Mingo iniciant la via Llimac groc

1a. tirada de la via Nexus

El Mingo mirant la continuació de la 2a tirada de la Nexus. Ja començava a fer-se fosc.

El Timbaler i el Gerro.

Aquest dissabte em vaig trobar amb 3 companys del món dels blocs, en Joan Prunera, en Guillem Arias i el Joaquim Llòria per anar a fer la nova via dels germans Masó a l’agulla del timbaler del Bruc. Aquesta via, de 4 tirades, ni massa curta ni gaire llarga, ben equipada i amb una aproximació curta, te molts ingredients per a ser una via força repetida.

La roca anirà millorant amb les repeticions i, si cal trobar-hi algun però a aquesta via, jo esmentaria l’entrada terrosa de la 1a i 3a tirada, que les reunions “només” tenen 2 bolts de 8mm, i la ubicació massa a la dreta de la única assegurança de la darrera tirada. Per la resta cal felicitar als germans Masó per aquesta nova línia que ens han obert.

Via recomanable.

Dades generals

- Via: “ Francesc Sardans Fàbregas” 85 m V+, Ae ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pels germans Masó

- Zona: Montserrat sud. Vermell del xincarró

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i claus

- Material necessari: 10 cintes exprés. Algun friend petit ens pot anar bé.

- Aproximació: Des de l’aparcament del Vermell cal seguir recte amunt fins a trobar el trencall a l’esquerra que, amb senyals blaves, ens portaria al refugi Vicenç Barber. Remuntarem aquest camí un petit tram fins a desviar-nos a la dreta per anar a trobar el peu de via. Total 15 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Oest, fent un llarg flanqueig, tot anant a buscar el camí pel que hem fet l’aproximació, i que trobarem a la canal que puja entre la nostra agulla i el Gerro.

1a. Tirada. 30 m, comença amb una sortida terrosa per anar a buscar un pitó que hi ha en el diedre, per després pujar per una placa difícil i fina ( V / V+)

2a. Tirada. 15 m, Surt flanquejant a la dreta per pujar uns 5 m molt verticals i atlètics, amb la roca una mica trencada ( V+)

3a. Tirada. 30 m Sortida terrosa per anar a cercar un pitó en un diedre i fer uns passos d’A0 fins que, en un tram curt de lliure, arribarem al tram d’A1e i tot seguit sortida fàcil en lliure. (V+, Ae)

4a. Tirada. 15m, sortida vertical amb molt bona roca. Veurem una baga molt a la dreta que ens fa fer uns passos no gaire lògics. Es pot posar un friend petit en una fissura 5 m per sobre de la Reunió i seguir recte amunt en escalada fàcil. (V)

Els 4 contents amb la feina feta i una nova agulla al sarró.

Un cop acabada aquesta via del Timbaler del Bruc, vam anar a la cara Oest del Gerro per on hi pugen 5 vies d'entre V i V+, ben equipades i que es poden continuar fins el cim de l'agulla, tot resseguint l'aresta Brucs amb un pas de V+ , A0, ben assegurat i que et permet arribar al cim de l'Agulla.
Amb un rapel de 40m es pot baixar per l'aresta Brucs.
Vies molt maques i recomanables.

Agulla del Cap del Guerrer

Aquest dimecres amb el Mingo hem pujat a Agulles per escalar l'agulla del Cap del Guerrer, que jo encara no havia fet, i "de torna" la Màquina de Tren, que el Mingo , tot i que sembli mentida, encara no havia fet.
La via de l'Ocell Garratibat del Cap del Guerrer és d'aquelles classiques mal equipades i a on no pots caure, ja que t'hi jugues una bona castanya. Actualment, a la primera tirada algú a equipat amb parabolts el tram més vertical fins a la reunió i per tant es pot fer aquesta variant que cerca més la verticalitat de la roca i és menys exposada. Jo vaig xapar un d'aquest parabolts però vaig continuar per la línia de la via a cercar el vell espit que hi ha a l'esquerra, per a continuació entrar a la Reunió sense trobar el pitó que alguna ressenya marca a sota la R.
La segona tirada te uns primers metres molt verticals i amb bona presa, que si bé al principi estan ben assegurats amb 2 espits, quan has d'arribar al 3r. torna a ser una escalada molt exposada ja que en cas de caiguda picaries a la lleixa de la Reunió. Més amunt trobem un vell bong al costat d'un forat a on podem posar un friend mitjà. Uns 3 metres a la dreta d'aquesta línia hi puja la darrera tirada de la via 40 aniversari, que em sembla que també és la via normal, i que està assegurada amb parabolts.
En resum una via maca però poc assegurada i per tant molt exposada.
Com alternativa, es pot fer una línia similar, més directa i vertical, pujant uns metres per la dreta i que està assegurada amb bolts.

A continuació varm anar a la Màquina de tren per escalar aquesta agulla fent-ho amb una sola tirada, tot i que es passa per la reunió de la clàssica Aresta Brucs.
La via troba un primer pas molt vertical, assegurat per un vell espit, arriba a la Reunió que no fem, i continua fins a un desplom assegurat per 2 espits a on haurem de refiar-nos d'unes preses relliscoses per superar-nos. Aquest és el pas més difícil de la via. Abans del cim trobem un darrer desplom assegurat per un espit rovellat, que caldria canviar, que protegeix els darrers metres de roca no gaire bona.
Una via interessant a la que li cal una restauració, com moltes d'altres, de les velles assegurances.

Parella d'Agulles

Aquest dissabte amb el Mingo volíem fugir de la calor i hem decidit anar a Agulles, a fer la nova via que s'ha obert a la cara Oest de la Miranda de les Boigües.

La Via Josolami te una primera tirada d'artificial i una segona en lliure excepte uns metres d'Ae. Tot i això, com que la via encara no ha estat gaire repetida, la roca encara no està sanejada i no te'n pots refiar.

El Mingo ha fet la primera tirada i jo la segona, però quan he sortit dels passos d'Ae, no m'he refiat de les preses, i he anat a la dreta a cercar la Reunió de l'aresta Brucs. Quan ha arribat el Mingo aquest ha tornat a cercar la línia de la via Josolami i hem acabat la via fent una mica de variant.

A continuació hem anat a fer l'aresta Brucs de l'agulla dels Espeleòlegs en la que, fa unes quantes setmanes, vaig restaurar les assegurances substituint els vells caps d'espit per parabolts.

Via molt recomanable

El Mingo iniciant la 1a tirada

Iniciant el tram d'Ae de la 2a tirada.

Retornant a la línia de la via Jossolami

Un cop acabada la via i amb l'agulla dels Espeleòlegs al darrera.

Superant el tram més vertical de la via

Una cordada de Besalú que escalava la Saca Gran

Collbató. Via l'Avi Joan

Aquest dimecres, amb el Joan Asin i el Toni Gómez, varem anar a Collbató a fer aquesta via que en Joan Giraut ha obert recentment.
La via comença amb dues tirades molt fàcils, continua amb una 3a tirada amb uns passos difícils i macos. La quarta tirada torna a ser fàcil, i a la 5a i darrera tirada hi trobem uns primers metres molt finets, que jo opino que son de V+, i continua per una placa de V, vertical i molt maca, de roca extraordinària.
La via esta assegurada i només cal portar 10 cintes.
Accés a peu de via 10'. Descens 20'
En definitiva, és una manera divertida i ràpida de grimpar i escalar fins arribar al camí de les bateries.

Escalant la bonica 5a. tirada