Amb el Toni i el Vicenç varem fer aquesta integral a la Codolosa que va suposar enllaçar 3 vies que ells encara no havien fet.
La via "Reincidents" dels germans Masó, que surt a l'esquerra de la via Alimera, és una petita joia per la que cal portar friends per protegir especialment la segona tirada.
La via de la cara Est de l'agulla de la Balconada, de la que en desconec el nom, està assegurada amb parabolts, te 35 m, i la roca a controlar !! La via puja a la dreta de la via dels germans Masó tot i que en algun moment també es passa per l'aresta de l'agulla.
Feta aquesta via cal fer un rapel de 30 m. i baixar caminant uns metres per pujar per la canal de l'altre costat de l'agulla, a cercar l'inici de la darrera via, l'Àtic de la Codolosa.
Aquesta darrera via està equipada però ens caldrà algun friend per la segona tirada.
Un cop a dalt, pel descens haurem de pujar 5 m i tot seguit flanquejarem uns 20 m metres a l'Oest i trobarem el corriol marcat de la drecera del fra Garí i en 20 ' estarem de nou al cotxe.
Via Reincidents
Via l'Àtic de la Codolosa
30 de març 2012
28 de març 2012
Els cingles de Malanyeu
El diumenge, tot i que la previsió era anar a esquiar, la mandra d'anar a pistes i llevar-nos d'hora ens va fer canviar de plans i varem anar a caminar per Malanyeu.
Aquesta ruta, de la que trobareu el track al Wikiloc , és realment maca i interessant.
Dies endarrere ja n'havíem fet un tast quan feia molt fred i el salt d'aigua del camí del Graell estava completament gelat. Ara, amb la temperatura més alta i després de les nevades i pluges d'aquesta setmana, baixava aigua per tot arreu i alhora vam trepitjar molta neu.
El camí està ben senyalitzat amb senyals grogues i blanques de PR o senyals grogues. Nosaltres seguíem un track, tot i així varem deixar per un moment el camí, pensant que ens estàvem equivocant i varem grimpar una mica. Tot i això vam retrobar el camí i tot va quedar en un tram d'aventura interessant.
La ruta te uns 14 Km i 800 m de desnivell acumulat. En molts trams cresteja o careneja, en altres passa pel bosc ombrívol, travessa salts d'aigua, roques foradades i fa algun petit tram equipat amb cables, cordes i fins i tot una escala.
En definitiva una ruta molt maca que, sense anar depresa, us farà caminar entre 4 i 5 hores.
Al costat d'una casa molt moderna que tot i que no s'adiu gaire en aquest indret a mi m'agrada i ja voldria poder tenir.
Arribats a la creu el camí baixa en direcció a Sant Julià i nosaltres , pensant que ens equivocàvem, varem deixar-lo
Grimpant un pany de paret quan varem deixar per uns moments el camí senyalitzat i volíem arribar a la carena
Arribats a la creu el camí baixa en direcció a Sant Julià i nosaltres , pensant que ens equivocàvem, varem deixar-lo
Grimpant un pany de paret quan varem deixar per uns moments el camí senyalitzat i volíem arribar a la carena
26 de març 2012
Coll de Nargó. Serrat del Coniller. via "Liebe Claudia"
Aquest dissabte vaig pujar amb el Toni i el Joanet ( "Momies") a fer aquesta via del Joan Asín.
Llastima que la pensada la van tenir 3 cordades més i alló semblava la Rambla el mes de juliol, amb l'agreujant que, quan uns rapelaven la via plovien pedres de totes mides i calia esperar a que els que pujaven fessin els passos de la 2a tirada per no atropellar-los.
La via està ben trobada, te una primera tirada molt bonica i dona una opció assequible en aquest pany de paret que ja te 6 vies obertes.
Pel que fa al material, tot i que la via està equipada, algun friend mitjà i petit ens ajudaran a protegir algun pas.
23 de març 2012
La Codolosa. "Via Iona"
Ressenya del Llorenç "Kutres"
Aquesta tarda amb el Miquel hem anat a fer una de les poques vies que encara teníem pendents a la Codolosa, la via Iona.
Aquesta via te una roca poc agraïda, a diferencia de les altres del costat, i uns passos força difícils a la 3a tirada que nosaltres hem fet en A1.
La roca encara estava mullada i això hi ha posat un plus de dificultat.
A la sortida dels passos de 6b de la 3a tirada, jo he flanquejat cap a l'esquerra per poder arribar més fàcilment al següent parabolt que queda molt amunt.
La via està assegurada, però algun friend petit ens pot ajudar en algun pas.
Un cop acabada la via ens hem trobat amb el Joan Asín i el Toni que havien fet la nova via l'àtic de la Codolosa.
Aquesta tarda amb el Miquel hem anat a fer una de les poques vies que encara teníem pendents a la Codolosa, la via Iona.
Aquesta via te una roca poc agraïda, a diferencia de les altres del costat, i uns passos força difícils a la 3a tirada que nosaltres hem fet en A1.
La roca encara estava mullada i això hi ha posat un plus de dificultat.
A la sortida dels passos de 6b de la 3a tirada, jo he flanquejat cap a l'esquerra per poder arribar més fàcilment al següent parabolt que queda molt amunt.
La via està assegurada, però algun friend petit ens pot ajudar en algun pas.
Un cop acabada la via ens hem trobat amb el Joan Asín i el Toni que havien fet la nova via l'àtic de la Codolosa.
18 de març 2012
Passejada en btt per la comarca del Lluçanès
A Wikiloc trobareu el track
El diumenge vam anar a Olost a celebrar els 60 anys del Jordi i nosaltres ho varem aprofitat per fer-hi una volta en btt i així descobrir els paratges d'aquesta part de Catalunya que , tot i tenir-la molt aprop, no coneixem gaire.
Varem sortir des de la casa de turisme rural " Cal Terrisco" a on estaven allotjats el Jordi i la Teresa i vam fer una volta fins a la Torre d'Oristà i Oristà. Allí ens havíem de trobar amb tota la colla i visitar la cripta pre-romànica de l'església, que és molt interessant, per després pujar fins l'ermita que, encinglerada davant del poble, sembla que faci de guaita d'aquella contrada.
Tot seguit tornàvem a Olost per una camí que ens va portar fins la porta del Castell.
Ruta fàcil, excepte alguns trams de forta pujada, i de paratges molt macos encara que secs degut a la sequera que fins aquell dia ens estava afectant.
El diumenge vam anar a Olost a celebrar els 60 anys del Jordi i nosaltres ho varem aprofitat per fer-hi una volta en btt i així descobrir els paratges d'aquesta part de Catalunya que , tot i tenir-la molt aprop, no coneixem gaire.
Varem sortir des de la casa de turisme rural " Cal Terrisco" a on estaven allotjats el Jordi i la Teresa i vam fer una volta fins a la Torre d'Oristà i Oristà. Allí ens havíem de trobar amb tota la colla i visitar la cripta pre-romànica de l'església, que és molt interessant, per després pujar fins l'ermita que, encinglerada davant del poble, sembla que faci de guaita d'aquella contrada.
Tot seguit tornàvem a Olost per una camí que ens va portar fins la porta del Castell.
Ruta fàcil, excepte alguns trams de forta pujada, i de paratges molt macos encara que secs degut a la sequera que fins aquell dia ens estava afectant.
El Restaurant i ermita de sant Adjutori
El Camell de Sant Jeroni.
Aquest dissabte vaig quedar amb el Joan i el Joaquim per anar a fer aquesta via, que ja havia fet amb l'Eduard fa un parell d'anys, i que tenia ganes de repetir per fer de 1r. la segona tirada.
La via te dues tirades fàcils, la 1a i la 3a. i en canvi a la segona haurem d'apretar fort per treure els passos de V+, o bé fer alguna trampa, ja que son força difícils.
La via està equipada i només ens caldrà portar cintes exprés.
Compte amb el rapel, ja que te una instal.lació molt atrotinada, que nosaltres varem millorar amb dues cintes més, però que caldria reforçar amb algun parabolt.
Al muntar el rapel, que te una instal·lació força precària, cal fer passar la corda per sobre de la savina que hi ha un metre per sota, ja que del contrari anirem a parar a una canal plena d'arbres.
La via te dues tirades fàcils, la 1a i la 3a. i en canvi a la segona haurem d'apretar fort per treure els passos de V+, o bé fer alguna trampa, ja que son força difícils.
La via està equipada i només ens caldrà portar cintes exprés.
Compte amb el rapel, ja que te una instal.lació molt atrotinada, que nosaltres varem millorar amb dues cintes més, però que caldria reforçar amb algun parabolt.
Al muntar el rapel, que te una instal·lació força precària, cal fer passar la corda per sobre de la savina que hi ha un metre per sota, ja que del contrari anirem a parar a una canal plena d'arbres.