Nova via a la Miranda de Sant Pere

Dades generals.

- Via: “ Directa JB ” 60 m 6a (V/Ae obligat)

- Oberta: per Joan Baraldés el maig del 2012

- Zona: Montserrat. La Plantació. Miranda de sant Pere

- Orientació: Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm

- Material necessari: 6 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’estació superior al funicular de Sant Joan ens dirigim a l’ermita de Sant Joan i un cop sobrepassada agafem el corriol que baixa a l’esquerra amb marques blaves. Després de caminar 5 minuts i de pujar uns metres, abans d’arribar a un collet, hem d’agafar un corriol a l’esquerra que en portarà a un llom rocós que haurem de desgrimpar per la vessant Est i ja estarem a la carena de l’agulla que volem escalar. Per arribar al peu de via baixarem per un corriol de la cara Est. total 20’

- Descens: No cal fer cap descens, ja que des del cim agafem el camí pel qual hem arribat a l’agulla.

1a. Tirada. 25 m (6a), Inici de l’escalada pujant per un tram de IV+ fins a trobar un pas desplomat equipat amb 3 parabolts. Superat aquest tram i escalant uns metres poc difícils arribarem a la R. ( 5 parabolts)

2a. Tirada. 35 m. (6a) Comença amb un tram fàcil fins arribar a un desplom assegurat amb 2 parabolts. Superat aquest 1r. desplom la via continua per una placa de bona roca d’uns 10 o 12 m. fins arribar a un segon desplom assegurat amb 3 parabolts. A continuació la paret va perdent inclinació i dificultat fins arribar a la reunió del cim ( 6 parabolts)

Fa uns quants dies, amb el Joan Asín, varem anar a escalar la via " Ramon Semir" que els germans Masó havien obert a l'agulla de la Miranda de Sant Pere. Quan l'estàvem fent em va semblar que, seguint una línia més directe, en podria sortir una via de més dificultat i força interessant. Així que vaig demanar a la Neus si em volia acompanyar i assegurar-me metre jo obria la via i, entre el divendres i el diumenge passats, va néixer aquesta nova via a la que ahir vam fer la primera repetició.

En els passos més difícils, les assegurances permeten pujar en Ae i, quan la dificultat baixa, cal escalar entre parabolts. Tot i que la via està equipada, ens pot anar bé un camalot del 2 a la segona tirada.

Ahir mateix en Guillem Aries va acabar d'obrir, uns 10 m més avall d'aquesta, una nova via equipada amb parabolts grocs. De manera que actualment la cara Est ja te 3 línies per escalar.

I si anem a l'aresta Sud/ cara Oest, també hi trobarem la via Nina del Guillem Aries.

Sortint del 6a de la 1a tirada

Un cop superat el primer desplom de la 2a tirada

Monestir. via " Chachi Piruli" a l'Elefantet.

ressenya de l'Eduard


Aquest dissabte, desafiant els núvols, ens quedem aprop del monestir i ens posem a l'elefantet a fer "la Cachi Piruli". Com que som dues cordades decidim separar l'inici de l'escalada i entrar els uns per la variant i els altres fer l'original i trobar-nos tots a la R.2 de la original o R.3 de la variant.

Fa 3 o 4 anys jo havia fet la via original amb el Jordi Pardo, així que aquesta vegada amb el Toni faig la variant, però com que jo tinc clar que la 3a tirada és massa forta per mi, li cedeixo que comenci.

Material: 8 cintes exprés.
1a. tirada. Comencem per una llastra que es fa en bavaresa i arribem a un desplom a on hi ha un pas molt finet de V+ o més.
2a. tirada. Flanqueig i descens per anar a buscar la canal per on puja la via original. Tirada estranya i no gaire maca.
3a. tirada passos molt finets i parabolts molt allunyats durant els primers 15 m. Quan es troba amb la via original, tot i continuar amb uns metres força difícils, la dificultat va baixant fins entrar a la R.
4. tirada. Inici amb un pas difícil i a continuació molt més fàcil.
5a. tirada. Canal i placa polida.
6a. tirada. Placa molt vertical, de presa petita, més difícil del que sembla vista des de la R.
7a. tirada. inici fàcil, amb un mur vertical a mitja tirada assegurat amb 2 bolts.

descens: caminant a l'esquerra fin a trobar el camí de sant Benet, tot passant per 2 zones d'escalada esportiva

Vi recomanable.

El Toni en els primers metres de la via

Iniciant la 3a tirada ( 6a+)

El Jordi a la 2a tirada de la via original

Sortint de la R.3 amb l'Elefantet al darrera

El Toni cercant la llum a la 6a. tirada

Mullapans. Roca del Corb. Serrat -Torras

ressenya de l'Eduard

Després de tenir la via i la zona a la llista d'escalades pendents, finalment vaig fer un cop de cap i amb el Joan Asín ens varem apropar a aquesta zona que te la particularitat d'una aproximació realment selvàtica !!
Per trobar el camí d'aproximació cal fixar-se bé en una petita fita per abandonar el camí de l'aigua ( GR) i un cop fet uns quants metres per aquest corriol, que està molt tapat per la vegetació, una nova fita ens marca el segon corriol, encara més selvàtic i desdibuixat, que ens portarà fins el peu de la via.
Per a futurs repetidors, no seria mala idea portar unes tisores de podar per obrir camí quan les bardisses et barren el pas i s'enganxen per tot arreu !!

La via està equipada. Porteu 14 cintes i els estreps, però un friend petit ens pot anar bé per escurçar un pas d'Ae molt llarg que hi ha a la 1a. tirada.

1a. tirada. amb molts passos d'artificial, alguns una mica llargs.
2a. tirada. Sortida molt difícil i placa vertical i sostinguda. Molt ben equipada, et permet fer Ae si tens dubtes en algun pas.
3a. tram curt però que cal treballar en Ae, ja que quedes penjat com una llonganissa.
4. tirada. inici fàcil i amb un parell de passos molt macos i assegurats al final.

Descens: cal continuar amunt direcció al monestir, i haurem de trobar un corriol que ens deixarà sobre un roca des d'on veiem el camí de l'Aigua ( GR), però per arribar-hi cal baixar per una canal a la dreta

Via recomanable.

El Joan en els passos d'Ae de la 1a tirada

A la segona tirada un cop fets els passos difícils de sortida de la R.1

Arribant a la R.2 per la placa vertical i ben assegurada de la 2a. tirada

El Joan barallant-se amb els passos d'Ae. de la 3a tirada

En el tram final de la 4a. tirada

Els Ports. La Gronsa Sud, via "L'Esperó de la Lluna Plena"

El diumenge anem a repetir la via "L'Esperó de la Lluna Plena" que els "Kutres" han obert fa pocs mesos. El Llorenç i l'Antxi també venen a repetir-la i de passada faran caure unes quantes pedres més, per tal de que estigui més sanejada. Així que amb l'honor de portar al darrera als aperturistes de la via, fem camí cap aquest pany de paret de la Gronsa. En Wolfgang, la Neus i el Blai escalaran a la nostra esquerra tot fent la via " No vendas la piel del oso sin haberlo cazado" però ells ja tenen el sol a la via des dels primers metres i per tant tindran més calor que nosaltres, que no ens rostirem amb el sol fins la 5a. tirada.

La via està davant mateix de les Moles del Dom i per tant és molt fàcil de trobar el lloc. Compte però, perquè hi ha moltes vies a la mateixa zona, ja que cal seguir la línia que ens portarà al magnific esperó de la 5a. tirada.

Davant nostre i puja una cordada i, les pedres que fan caure, ens donen més d'un bon espant.

La 1a. tirada és molt fàcil i ens serveix per arribar al punt a on la paret agafa verticalitat. Només hi trobarem un clau abans d'entrar a la R.1
La 2a. tirada ja te passos molt verticals i de finura. Cal assegurar amb friends els primers metres i escalar entre parabolts.
La 3a.tirada no és molt difícil, però és la que te pitjor roca i caldrà pujar concentrats i posant friends a la fissura dels darrers metres de la tirada. Jo, tot i les advertències del Llorenç, em vaig posar de peus sobre la gran pedra rodona que dona nom a la via, i la veritat és que es mou una mica !!!
La 4a. tirada és la que te els passos més difícils, que estan entre el V i el V+, però 3 parabolts els asseguren prou bé.
La 5a tirada ressegueix un esperó estèticament perfecte, que ens permet fer una escalada inoblidable per la seva bona roca, dificultat assequible i verticalitat prou sostinguda.
La 6a tirada és una placa amb molt bona roca i uns primers 20 m molts bonics, per després perdre la verticalitat i esdevenir fàcil.

En definitiva , és una via en la que, tot i que te alguns trams de roca delicada i "Kutre" hi gaudirem dallò més, i si hi entrem una mica d'hora, tindrem ombra fins molt amunt.

Via molt recomanable

El Joan P. en els primers passos difícils de la 2a tirada

Escalant la 2a tirada. Foto feta pel Blai des de la seva via.

L'Antxi i el Joan P. a la R.2

Escalant les passos més finets i difícils de la via, a la 4a. tirada

L'esperó perfecte de la 5a. tirada.

El Joan P. i el Llorenç iniciant l'esperó de la 5a tirada.

El Joan Arribant al cim

l'Arantxa assegurant des de la R.6 a Llorenç amb els Estrets i les Moles del Dom al fons

El Ports: Punta Falconera. via "Take a Pebble"

Aquest dissabte, dins del marc de la trobada d'escaladors, amb el Joan Prunera baixem als Ports a fer una via que estigui encarada l'Est, ja que ens hi posarem a la tarda i cerquem l'ombra. La via escollida està a la Punta Falconera i sembla fàcil i ràpida. El nostre problema va ser que varem arribar abans del previst i amb les ganes d'escalar que portàvem, després de 3 hores de cotxe, ens apropem a la paret a les 2 del migdia i fem tota la via al sol, i quan arribem al cim l'ombra ja tapava la meitat inferior de la via !!!. ( som uns ganes i ens rostim el clatell )

La via te una aproximació molt ràpida i un descens fàcil.
Per arribar-hi aparcarem el cotxe a la zona que hi ha a sota del camí asfaltat que des de la carretera ens porta a la Franqueta ( 7'5 km). Sortirem seguint la pista ampla i deixarem a la dreta el corriol que va cap a les Moles del Dom, ja que nosaltres hem de creuar el riu per aquesta part alta dels estrets i un cop creuat el riu, continuarem uns metres com si anéssim en direcció contraria als estrets, fins a trobar el corriol que baixa de la Franqueta i, seguint-lo ara si a la dreta, passarem per sota de la paret.

La via és fàcil i la roca força bona. Cal portar algun friend perquè els parabolts allunyen força.
L'inici de via el podem fer a l'alçada d'un pi solitari o lligats al primer parabolt de la via.

A la tercera tirada, quan ja hem fet uns 30 m, la paret es posa vertical i despres d'una parabolt, cal continuar flanquejant a la dreta per pujar per una canal fàcil. A sobre del parabolt esmentat hi ha una fisura amb un clau que pertany a una altra via i que et permet fer una variant amb un pas exposat de V+.
Jo vaig fer aquesta variant i, com que no volia exposar-me a una caiguda, vaig fer servir una antena per caçar el clau que hi ha a la fissura. Tot seguit vaig montar una reunió en una savina perquè em va semblar que les cordes tindrien massa rossec si continuava fins a la R.2.

Aquesta és una via fàcil i ràpida que es posa interessant en els darrers metres de la 2a tirada i en el mur de la tercera tirada.

El Joan Prunera iniciant la via

Sortint dels passos difícils de la variant de la 2a tirada.

Arribant a la R.3

Un merescut i refrescant bany als estrets d'Arnes després de la calorada que vam patir !!

Trobada d'escaladors als Ports

La Neus, el Joan B, el Joan P, l'Antxi, el Wolfgang, el Blai i el Llorenç

Aquest cap de setmana va ser especial per diversos motius. Anàvem a una trobada d'escaladors que els Kutres van convocar a la zona dels Ports i que ha darrera hora van desconvocar perquè a la majoria de la gent no els hi anava bé d'anar-hi. Nosaltres però vam pensar que aquesta era la millor noticia, ja que podríem estar com en família a casa del Llorenç i l'Antxi i amb algun escalador més que, com nosaltres, baixaria tot i la cancel·lació.
Així va ser com ens varem trobar el 7 magnífics de la foto, per passar un excel.lent i calorós cap de setmana, escalant i fent-la petar fins a la 1 de la matinada, menjant corder de la zona i bevent vi de nous que resulta ser boníssim.

Els amfitrions ens van acollir a casa seva, que és una casa que forma part de la muralla del poble d'Horta de Sant Joan i que està protegida per "Sant Salvador" patró dels escaladors que estan a punt de caure !!! ( encara que aquest honor el comparteix amb la "santa Tramposa" ...)


La casa és una joia que ens ofereix una frescor pròpia de les cases amb parets d'un metre de gruix, i que s'agraeix molt quan a fora la temperatura puja dels 32 graus !!



En definitiva, un cap de setmana que tots els que hi varem de ben segur el recordarem, i que no esperarem a que passin 5 anys més per repetir !!


Aquest és el tac "Made in Kutres" que tots els assistents a la trobada ens varem endur de record.

I ja només em queda donar a l'Antxi i al Llorenç les gràcies per aquest fabulós cap de setmana

Gorro Frigi. via "Magic Line"

Amb en Joan Asín hem anat a fer aquesta clàssica del Gorro Frigi que ja feia temps que havia escalat i de la que en tenia un bon record, tot i lo vells que son els espits que asseguren la via.
En aquella ocasió vaig fer tota la via de primer i ja se sap que quan escales de segon les sensacions son diferents.
Recordava uns primers metres molt difícils que jo vaig esquivar amb un flanqueig per la dreta. Ara, fent aquesta tirada de segon i amb la corda tibant, aquest flanqueig també el vaig trobar molt apurat, i es que en un flanqueig a vegades es va més bé de primer que de segon.
La via, que segueix una línia quasi-bé recte, és una meravella i, tot i que les bones preses que vas trobant faciliten l'escalada, no és una via fàcil, potser també perquè els espits allunyen i costen molt de veure.
A la tercera tirada la via coincideix en un tram de la via Badalona ( en el pas més difícil d'aquella via) i la quarta tirada te uns passos molt verticals i obligats que per mi son de V+.
Els graus amb la dificultat de la via que hi ha a la ressenya son els que a mi m'ha semblat que te i difereixen de la majoria de ressenyes.

En fi, una via que cal fer i que s'hauria de restaurar amb parabolts.
Pel que fa al material es pot passar amb cintes exprés, tot i que es pot posar alguna cosa per escurçar la distancia entre espits.
Via molt recomanable.

El Joan a l'alçada de la R.1

Arribant a la R.3

A la 3a. reunió

Apretant ens els passos difícils de la 4a tirada

Escalant els darrers metres de la via

foto cim

De santa Cecília a sant Antoni.

El diumenge varem fer amb la Neus una caminada per Montserrat que, després de tants anys de trescar per aquesta muntanya, encara em va permetre descobrir nous indrets, i es que Montserrat sempre et te alguna raconada desconeguda que et sorprèn i t'enamora.

Trobareu el track a wikiloc

Nosaltres vam sortir de Santa Cecília pel camí de l'arrel amb la intenció de pujar al serrat de les Lluernes per la canal plana. Jo no havia pujat mai per aquesta canal i només sabia que la trobaria un cop passades les agulles del cavall Bernat i el Projectil. Així que un cop sobrepassades aquestes dues agulles vaig tirar per una canal ampla i força franca que em va semblar que era la correcte, però que va resultar que no, ja que la canal plana estava encara uns metres més endavant. En definitiva que varem pujar a estones molt bé i a estones pel mig de les bardisses fins a la carena del serrat. Un cop allí varem anar a la dreta ( Oest) i deixant endarrere el Cavall Bernat vam arribar al corriol que puja a l'ermita de Sant Antoni i que te senyals de color blau.
L'ermita és sorprenent, està molt ben condicionada per fer-hi estada i te un pou d'aigua fresca i bona. Vam tenir la sort de coincidir amb l'Anselmo, un xicot que hi va sovint i que ens va fer una visita guiada de l'ermita i els seus entorns, que va ser molt interessant. Varem grimpar fins al cim del Plàtan de la paret de Diables, que queda damunt de l'ermita, i varem continuar el nostre camí baixant per les rampes equipades amb cordes fixes que et deixen al peu de l'agulla del Cap de Mort. Un cop allí varem continuar pel camí fins a trobar el que puja del Monestir i vam baixar fins el pla dels Ocells i seguint el GR que passa per sota sant Benet ( el Camí de l'arrel) varem arribar a l'alçada de la canal del pou del gat, per la que mai havia passat, i varem acabar a la carretera que porta a can Massana.
Una volta molt maca que segur que repetirem pujant, això si, per la canal Plana.

A la cara Nord hi quedaven impressionants congestes de gel, fruit d'una pedregada del divendres o dissabte.

Dalt de la carena dl Serrat, amb el Cavall Bernat al fons

Des de l'ermita amb un cel que amenaçava pluja

A l'ermita de Sant Antoni

a l'agulla del Cap de Mort

Baixant per un tram equipat de la canal del Pou del Gat

Miranda de Sant Pere. via "Ramon de Semir"

Amb el Joan fem una escapadeta de tarda i decidim anar a fer una nova via dels germans Masó a la Miranda de sant Pere, al darrera de l'ermita de Sant Joan.
Per arribar-hi, un cop passada l'ermita cal baixar tot seguint les senyals blaves fins arribar en pujada a un collet i, abans de passar-lo, anar en direcció sud i amb tendència a l'esquerra per carenejar i des-grimpar el que serà la carena que hi ha a continuació del cim de l'agulla que escalarem.
Un cop a peu de via, el Joan s'adona que s'ha oblidat l'arnés i ha d'improvisar-ne un amb la corda i uns bagues ( la memòria ja ens fa males jugades...)

La via és molt fàcil i la roca força bona.
Pel que fa a l'equipament, a la primera tirada hi trobarem un pont de roca a uns 10m del terra, a la segona un pitó i a la tercera un altre pitó que nosaltres no vam veure fins que ja ens l'havíem saltat.
Amb un joc de friends i bagues llargues en tindrem prou per assegurar la via.
Les 3 reunions estan equipades amb 2 espits.
Un cop al cim ens tocara pujar i grimpar direcció Sant Joan.
La via, que per la seva poca dificultat no te massa interès, en canvi ens serveix per conèixer una nova raconada de Montserrat.

El Joan Asín amb l'arnés més lleuger i invisible del mercat.

Fent la 1a. tirada.

Iniciant el flanqueig de la 2a. tirada

Fent el tram vertical de la 3a tirada

Un cop acabada la via ens cal grimpar el bony del davant, que durant l'aproximació hem des grimpat, per anar a cercar el camí de retorn a Sant Joan ( al fons)