Montserrat. Zona Càmping. Via "Facilonga"

La tarda del dimecres amb el Miquel vam anar a cercar l'ombra de la zona del càmping i per tant per una vegada passem per davant del cremallera de Sant Joan sense agafar-lo !!!
Així que caminem uns metres més amunt, passem per davant del càmping i quan més endavant trobem la reixa que barra el pas als cotxes , abans de passar-la, grimpem per la canal de la dreta i en 3' estem al peu de la via. Si ens hi fixem bé en el primer resalt de roca hi veurem una petita taca verda pintada a la roca i uns metres per sobre, el primer espit també pintat de verd.
Aquesta via és una petita joia que, si bé comença per unes rampes fàcils que fan pensar que la via no tindrà interès, a partir de la 3a tirada, un cop deixem endarrere el passamà que ens porta a l'inici de la via " Monòlit groc", la via guanya verticalitat i ens permet escalar en una roca més que acceptable i amb les assegurances justes per no patir, tot i que en els llocs a on allunyen es poden posar friends i tascons. (nosaltres no varem posar-hi res més)
Com que portàvem cordes de 60m i les tirades no arriben als 30m, varem enllaçar-les de dues en dues i finalment vam fer la via en 4 tirades en comptes de 7.
La via està equipada per rapelar. Tot i això nosaltres varem optar per sortir per dalt caminant, però això te l'inconvenient que els primers metres, fins que no entres dins el bosc a on fer la 8a reunió, tenen la roca molt descomposta i es fan caure pedres que poden anar a parar al company, per tant diria que és millor rapelar la via.

Vi recomanable .

Canal per la que hem de grimpar per arribar a peu de via

El Miquel iniciant la 3a.tirada

Enllaçant amb la 4a tirada un cop superat el passamà.

Arribant a la R.4
A la 5a. tirada.

Enllaçant la 6a. tirada

En alguns trams la via no és facilonga !!

Iniciant la 7a. tirada

Gósol-Pedraforca-Verdet-Gósol

Trobareu el track a Wikiloc

Amb la Neus, que enguany celebrem els 25 anys de casats, tornem a pujar el Pedraforca per tal de preparar l'excursió que farem l'onze de setembre per retrobar-nos amb aquells amics i familiars que fa 25 anys ens van acompanyar a fer "el cim".
Aquesta vegada hem sortit de Gósol i, pel camí de la tartera que puja fort i ràpid però molt còmodament, ens plantem en dues hores i quart al cim del Pedra. Allí hi trobem un cop més a molta gent que com cada cap de setmana puja des del Refugi Estasen per la vessant Nord.
Nosaltres, com ja varem fer la setmana anterior tornem a baixar pel Verdet i de nou sorprenem a tots els que pugen, ja que poca gent fa aquest camí al in revés, però a mi m'agrada anar a la contra.... i desgrimpar el Verdet és tant o més interessant que grimpar-lo.
Aquesta vegada seguim el PR fins a Gósol i, en 2h i mitja tornem a ser al cotxe.
Així que vist el camí i la tranquil·litat d'aquesta vessant de la muntanya, decidim que el dia 11 farem aquesta ruta però a l'inrevés, ja que la majoria dels que vindran trobaran més còmode pujar pel Verdet i baixar per la tartera de Gósol, que fa de més bon baixar que la de Saldes.

Sortint de Gósol

el cim del Pedra

Baixant pel bonic PR que ens retorna a Gósol, amb el coll del Verdet al darrera

De nou a Gósol, amb bona part del recorregut fet a la vista.

Sant Llorenç de Montgai: vies " Los diablillos" i " Per la canalla"

El dissabte semblava que no faria massa calor i ens varem decidir per Sant Llorenç a on hi tenia algunes vies pendents.
Fem dues cordades, el Toni i jo ens posem a la Diablillos de l'Esperó Ramacha i el Joanet, el Jordi i el Vicenç a la via de l'esperó Sud que puja a uns 10 metres a la nostra dreta.

La via "diablillos" ens depara una sorpresa inicial ja que el V+ que hi ha marcat en l'extraplom inicial de la ressenya que portàvem se'ns resisteix i no trobem la manera de superar el pas fins que fem un parell de passos en A1. Això ja ens fa veure que el grau de la via no el regalen i que l'hi haurem d'afegir mig grau a la ressenya, que és el que jo he fet en la que penjo en aquest post.
La via està equipada i només ens caldrà portar 13 cintes exprés. ( estreps i antena, en el nostre cas per superar el pas esmentat)
La via es força maca i la roca ha estat sanejada. A destacar els passos molt atlètics i verticals abans d'arribar a la R.2 que caldrà fer amb decisió perquè hi ha molt bona presa.

Un cop les dues cordades vàrem haver acabat les respectives vies i abans d'anar al bar a fer la cervesa, perquè el sol ja apretava força, vam escalar una via ràpida i senzilla que hi ha al contrafort del Cilindre, la via " per la canalla" que fèiem en una sola tirada i que te un passet interessant a l'arribada a la R2.
Via recomanable per iniciació.

La Neus em va acompanyar i, mentre jo escalava, ella va agafar la btt

Intentant, sense aconseguir-ho, passar en lliure el sostre de la primera tirada

El pas extra-plomat superat amb l'estrep !!

El Vicenç a la via de l'Esperó Sud

El Toni a mitja 1a. tirada.

El Toni a la 2a. tirada i jo a la R.2

El Toni tibant fort en els darrers metres de la via

La Neus, un cop va deixar la btt, va llogar una piragua i var remar una estona .

fotocim

El Toni a la via per la canalla

Foto-cim amb el Vicenç que va fer cordada amb nosaltres

Magdalena Superior. via " Ignasi Jorba"

Foto i ressenya de l'Eduard.
Un cop mes agafem el cremallera de sant Joan per pujar a Gorros i escalar a l'ombra.
Aquesta vegada hi pujo amb el Jordi Puig i el seu fill que s'està iniciant en l'escalada i la via escollida és la Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, una via que t'assegura que gaudiràs de l'escalada i acabaràs satisfet.
La via comença fàcil i mica en mica va guanyant verticalitat i dificultat, però la generositat de l'equipament fa que no hagis de patir en cap moment i en canvi gaudeixis de la bona roca i cerquis la millor manera de superar algun tram desplomat que també te la via a la part superior.
Una via molt recomanable, d'aquelles que ve de gust repetir de tant en tant, i en la que únicament haurem de portar cintes exprés.

El Jordi iniciant la 3a. tirada

En Jordi Jr. ens els passos verticals de la 3a. tirada

Entrant a la R3.

Apunt d'entrar a la R.4.

Pare i fill

foto-cim

Sisbemessanapren: Gorros. Directissima a la Gorra Marinera

Una tarda més escalem amb la fresca dels Gorros. Aquesta vegada amb el Jaume i l'Armando faig una combinació de vies a la Gorra Marinera que et porta directa al cim, tot fent una darrera tirada realment maca i poc habitual, ja que surt recte amunt, sense anar a l'esquerra com fan les altres vies, i trobes una antiga reunió i uns darrers 5 metres de sortida directa, que superen un extraplom assegurats amb 2 parabolts i que no son obligats.

Ressenya de l'Eduard. Amb la línia de color groc que nosaltres varem seguir.
Via equipada.
Molt Recomanable.

Un cop feta aquesta via anem a la Magdalena Inferior, que ens queda al peu del rapel, amb la intenció de fer la via " Llibertat positiva"( 6a) que em sembla que és una que puja amb parabolts de color groc.
Tiro amunt els 20 primers metres que tenen una dificultat assequible, (V-) semblant a la resta de les vies i quan arribo al desplom hi trobo la R.1. La meva intenció és continuar fins la R.2 però el pas del desplom ( 6a) el trobo molt difícil i la següent assegurança és un buril vell que hi ha 4 m més amunt. Com que no li veig color als passos que hauria de fer, decideixo flanquejar uns metres a la dreta i continuar per la via Benson ( parabolts blaus)

Aquesta ha sigut una tarda d'escalada plaent, amb molt bona roca, en la que les dues cordades hem escalat compartint paret i com ja és habitual, havent-nos d'abrigar quan el vent fresc dels Gorros comença a bufar.

El Pedraforca des del coll del Collell

Aquest diumenge amb la Neus varem anar a pujar el Pedraforca per una ruta nova per a nosaltres.
Vam deixar el cotxe al coll del Collell ( 1.850 m) a on s'hi arriba per la pista que surt de Saldes i passa per sota del refugi Lluís Estasen. També s'hi pot arribar pujant des de Bagà i passant pel poble de Gisclareny.
Un cop al coll a on deixem el cotxe,ens enfilem pels prats sense seguir cap camí i anem pujant a cercar la carena que suposem que ens conduirà fins el coll del Verdet. De fet un cop hem pujat les fortes pendents del primer llom, trobem un parell de marques velles de color groc que tot seguit perdem i per tant hem de continuar improvisant el camí que, ara fent una curta baixada, ens porta fins a un coll a on trobem el PR que puja de Gossol. Seguim aquest camí que puja en diagonal fins a uns prats a on hi trobem uns abeuradors. Aquí el PR gira a la dreta per remuntar les pendents fent una gran volta per tal que sigui més comóde la pujada. Nosaltres ens ho agafem pel dret i amb unes quantes ziga zagues ens plantem al capdamunt de la pendent a on trobem de nou el camí. Però tot parlant i veient el coll del Verdet al fons, ens desviem de les escadusseres fites que marquen el camí mentre travessa uns plans força llargs, i en comptes de continuar pujant a cercar la cresta que ens havia de conduir al Coll de Verdet, continuem planejant fins que ens adonem que haurem de perdre alçada per passar uns contraforts rocosos i per tant finalment arribarem al Verdet havent de remuntar la pala final.
Un cop al Verdet ja varem coincidir amb els participants de la cursa " Saldes-Pedraforca" i amb tota la gent que puja per la ruta habitual de la cara Nord. Mai havia vist a tanta gent pujat el Pedraforca. Possiblement més de 500 persones van trepitjar el cim aquest diumenge !!
A la baixada desfem el camí del Verdet tot desgrimpant mentre continua pujant molta gent ( algú ens diu que anem en direcció contraria !! ) i un cop al coll ara si agafem el camí correcte i no el deixarem fins que el PR es desvia per baixar a Gossol i nosaltres hem de remuntar per continuar per la cresta i baixar finalment al cotxe.
A Wikiloc hi trobareu la ruta de pujada i baixada que varem seguir.
Tot i que en els primers trams no es segueix cap camí, un cop s'enllaça amb el PR, és una manera molt maca i interessant de fer el Pedra, i segur que molt menys transitada que rutes habituals de la cara Nord i de la tartera.
Desnivell acumulat 950 m. temps de pujada 2h 45' i temps de baixada 2h i 15'

Deixem el cotxe al coll del Collell

Nosaltres varem continuar de pla, tot veient el coll de Verdet al fons, i no varem veure les fites
( que segueixen la línia groga) que ens feien pujar a cercar la cresta.

Ara ja veiem que ens hem desviat del camí i que ens tocarà remuntar la pala fins el coll del Verdet que veiem al fons.

Grimpant pel Verdet podem veure el camí groc que havíem d'haver fet i el rosa que varem fer. I el cotxe aparcat a la pista que es veu al fons


Grimpant els darrers metres abans d'arribar al cim

fotocim

La bellesa dels arbres morts

Trencabarrals. Sonata in Blue

Vista lateral

El dissabte vam anar a fer la via "Sonata in Blue" del Trencabarrals. Jo ja havia fet aquesta via i recordava una primera part relativament fàcil i una darrera tirada molt difícil però amb una roca excel.lent.
Per arribar-hi varem optar per "pujar" la canal del Trecabarrals. Per arribar-hi cal pujar per les escales dels pobres i passat el trencall de Sant Benet, agafar el camí de l'esquerra i uns 200 metres més endavant, a la vertical del Trencabarrals, haurem de grimpar en un punt a on hi ha les restes d'una conducció d'aigua/font al costat mateix del camí, i en 5 minuts et deixa a peu de via. Si ho voleu fer encara més còmodament, podeu pujar amb el cremallera de Sant Joan i baixar pel camí que et porta, per sota dels Gorros, a les escales dels pobres, sense passar pel Trencabarrals i el pla dels ocells.

Aquesta vegada volia fer de segon les tirades que ja havia fet de primer, i intentar gaudir més de la darrera tirada que em va fer patir força en el tram en lliure, ja que les assegurances allunyen molt i algunes no es veuen.
El Toni va començar i la roca, que al principi es d'aquella blanquinosa i amb molsa, el va fer escalar concentrat tot cercant els passos a fer. El primer buril està molt amunt però abans d'arribar-hi es pot posar una baga en un arbre tombat que toca la paret, i un friend en un forat. Un cop fet el primer pas difícil, la roca va millorant i s'arriba a la reunió trobant abans 2 burils més.
A la segona tirada vaig sortir cap a l'esquerra a cercar un primer buril i continuant amunt en tendència a l'esquerra s'arriba, amb 20 m, a una altre reunió que jo em vaig saltar per continuar fins a la plataforma de la 3a. reunió tot fent uns 55m i xapant ara ja uns parabolts que pugen per la mateixa línia i que deuen ser de la via "Montserratus".
La tercera tirada comença amb uns passos molt desplomats de 6c o Ae que al Toni li van costar de fer ja que, al no ser gaire alt, els burils li quedaven més lluny. La sortida amb lliure, tot i que te molt bona presa, és realment difícil ja que desploma i les assegurances allunyen o no es veuen.
El Joanet i el Vicenç, per poder acabar tot junts, van fer la darrera tirada agafant la línia de parabolts de la via "Montserratus", que hi ha un parell de metres a l'esquerra i que permeten una escalada en Ae. més fàcil i assegurada, i alhora sortir en lliure quan el grau està al teu abast.

Un cop al cim es pot rapelar la via tot baixant per la cara oposada fins al camí que passa pel peu de l'agulla i va al pla dels ocells, o bé com vam fer nosaltres, agafar un rapel de la via " dels lladres" que queda uns metres més avall, a la nostra esquerra, ( Compte per arribar-hi) i que amb 60 m et deixa al peu d'aquella via i tot seguit es pot baixar per la canal fins al peu de via, o per marxar canal avall.

El Toni iniciant la via al costat d'un arbre arrambat a la paret.

Iniciant la 2a tirada, que finalment vaig enllaçar amb la 3a.
A aquesta 1a Reunió s'hi pot accedir per una lleixa de l'esquerra.

El Toni a la darrera tirada ja en lliure difícil.

El Joanet pujant per la darrera tirada de la via Montserratus que puja paral·lela a la Sonata i blue