La Plantació. Agulla Cara de Mico. via Escalada Virtual

Un cop mes anem a la Plantació, pujant amb el funicular de Sant Joan i per tant arribant a la via molt còmodament. La via escollida és una de les darreres obertures fetes pel Guillem Arias
Com que amb el Xavi no fa gaire temps havíem fet la via "Aresta Sampietro", que puja uns metres a la dreta, coneixíem perfectament la seva aproximació que passa per la canal del sentinella.
Un cop a peu de via veiem que hi ha una cordada de 3 que està començant a fer la segona tirada.
Amb el neguit que caigui alguna pedra, com així va ser, el Xavi comença la via i, com que portava la corda de 70 se salta la 1a R i arriba a la segona a on hi ha encara la cordada que ens precedeix i per tant s'ha d'esperar. A mi no m'agrada apressar a la gent que hi ha al davant ni que ho facin amb mi i quan arribo a la R2 m'espero una mica a que ells surtin de la R.3. Tot i això el Xavi , que sembla tenir presa, em demana que surti i arribo a la R.3 quan encara hi ha dos escaladors que amablament em deixen entrar a la reunió i fem petar la xerrada fins que surten a fer la darrera tirada.
El Xavi de nou surt darrera d'ells i, per no fer un embús en els passos d'artificial del final de la via, opta per sortir per la dreta i arribar al cim pels darrers metres de la viaTerestel.



Via completament equipada amb molts parabolts de color groc,com ja és habitual en les darreres obertures del Guillem, i que alguns consideren excessius.

La primera tirada és molt maca. Al principi te un pas de V+ força difícil ( es pot fer en A0) i poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la R.1
La segona tirada és molt fàcil.
La tercera tirada torna a ser molt maca i te diversos passos de V. La línia recte que segueix però no és la que seria més lògica si s'hagues obert des de sota.
La quarta tirada comença amb roca trencada que no et dona gens de confiança i un tram de canal terrosa que desmereix la via. Passat 10 m es passa a la placa de la dreta a on la roca torna a ser bona ( llastima que no anés per aquesta placa des de la R.3) i arriba al barret final a on cal fer 2 passos d'Ae o bé es pot sortir per la dreta en lliure(IV) fent els darrer tram de la via Terestel.

descens: Un curt ràpel i una desgrimpada ens deixen en el camí de Sant Joan a sant Jeroni.

El Xevi un cop superat el pas més difícil de la via

Esperant per entrar a la R.2 mentre que el 1r. de l'altre cordada està arribant a la R.3

Esperant a la R.2 abans de sortir per fer la bonica 3a. tirada

A la 3a tirada.

La cordada que ens precedia fent els darrers metres de la via

Fotocim

"estelada" a la Gorra Frigia. Via Òptima.

Aquest divendres vaig pujar a Gorros a veure com una colla d'escaladors del Bages hi penjaven una gran estelada. De fet jo els esperava dalt del cim perquè em pensava que la pujarien a dalt i que des d'allí la despenjarien, tal i com es va fer amb una gran senyera ara farà uns 37 anys amb motiu d'un festival de "cançó catalana" que es va fer a Montserrat.
Un cop vist que no pujaven vaig baixar fins el camí i allí els vaig trobar treballant . Molt bona feina !!!.
Alguns d'ells s'hi van quedar a dormir, tot vetllant la gran estelada, i jo vaig tornar a casa amb al propòsit de tornar l'endemà per escalar, amb la meva filla Aina, una nova via del Guillem Arias a la cara Oest del Gorro, la via "Òptima"

L'endemà pel matí vaig saludar de nou als que havien dormit al peu de la Gorra Frigia i, passant per sota la gran estelada, varem anar al peu de la nostra via.





La via Optima és una via típica del Guillem pel que fa al gran nombre de parabolts que te. La via, molt equipada, et permet fer una escalada sense patiment ni compromís, centrat únicament en gaudir de l'escalada quan la roca és bona.
La via te una primera tirada molt maca, amb passos difícils al principi, però que es fan bé, una segon tirada senzilla, una tercera tirada amb roca molt dolenta que ens farà dubtar i potser fer algun A0, i finalment una quarta tirada que torna a ser bonica.
Per fer la via només cal portar 16 cintes, si vols xapar tots els parabolts.




Abans del pujar amb el funicular de Sant Joan ja varem poder escoltar els segadors, preludi d'una festa independentista que va ressonar per Montserrat durant tot el matí.

Primers metres de la via

L'Aina a la R1.

L'Aina escalant la segona tirada i una cordada que pujava darrera a la R.1

Arribant al cim de la Gorra.

Fotocim amb les estelades a totes les Gorres !!

Dos dels escaladors que van pujar estelades al cim de la Magdalena superior.

Baixant per les cadenes de la via normal

Un dia a Montserrat ple d'estelades, preludi d'una gran manifestació per l'11 de setembre.

Reserva Nacional de fauna d'Orlú

Aquest estiu amb la Neus varem fer, com cada any, una escapada al Pirineu. Aquesta vegada però havia de ser curta, ja que tornàvem d'un llarg viatge, i varem optar per acceptar la invitació del Joan Asín i la Montse d'anar amb ells a trescar pers les valls d'Orlú, i alhora aprofitar-ho per escalar-hi una mica.
Finalment la pluja ens va impedir escalar, però la travessa de dos dies que varem fer-hi per la Reserva Nacional de fauna d'Orlú és d'aquelles que, per l'exuberància i la verdor de la vegetació que et vas trobant, recordes per sempre més. Val realment la pena caminar per aquestes valls i gaudir del seu paisatge.

Nosaltres varem optar per anar-hi amb dos cotxes de manera que varem poder deixar-ne un a l'aparcament inferior, a "la Maison des Loups", i l'altre a l'aparcament que hi ha més amunt( de pagament) a on acaba la pista asfaltada i comença el camí cap el refugi de Beys. D'aquesta manera ens estalviàvem una horeta de camí. Si només porteu un cotxe, us recomano deixar-lo a l'aparcament inferior i pujar fins el de dalt per un camí que va per dins el bosc i evita la carretera.

El primer dia varem fer 3h de camí i uns 850m de desnivell positiu fins el refugi de Beys. El segon dia varem fer, en 6h i 15', uns 450 m de desnivell positiu i uns 1.490 de negatiu. Trobareu el track a Wikiloc.

Comencem la caminada

La Dent d'Orlú, que presideix la vall, ens veu allunyar-nos en direcció contraria.

Després de 3 h de caminar arribem al refugi de Beys

Un cop dinats el guarda ens ensenya la paret a on hi dues vies interessants de més de 100m

Apropant-nos a la paret, a 15' del Refugi, ja veiem que el temps amenaça pluja.....

El segon dia, tot i que sortim del Refugi amb el cel cobert, ben aviat travessem els núvols i ens surt el sol

Pujant fins el coll a on canviarem de vall per iniciar la baixada. El refugi queda amagat entre els núvols

Inici de la forta baixada

Els torrents cabalosos d'aigua fresca i clara abunden en aquesta vessant del Pirineu

En els trams inferiors, el camí semblava passar per una selva tropical !!

Carregant el material d'escalada que finalment no varem poder utilitzar .....

Recuperant forces abans d'arribar al cotxe.