Serrat d'en Muntaner. Vies "Punto Club" i "FCE"

 

Aquest diumenge feia més calor que a l'estiu !! Nosaltres volíem anar al monestir però una concentració "brutal" de ciclistes ens va fer canviar d'opinió. El pla B va ser anar al Serrat del Muntaner inferior a fer un parell de vies dels germans Masó. Com que no portàvem les ressenyes impreses i ens les havíem de mirar al mòbil del Miquel, ens va costar força trobar el peu de via. A més, una via que sembla nova i que trobem abans d'arribar a la PC ens va confondre una mica ja que ens pensàvem que era la FCE.......
En fi, que després de pujar i baixar, mirar i remirar, suar i suar, vam trobar el peu de via de la PC que per sort està a l'ombra !!! en un tram desplomat i molt tapat per arbres, a un dels quals harem de pujar per fer els primers metres.
A les dues vies hi ha les lletres picades a l'inici i això ens ajudarà a saber que les hem trobat !!

Personalment vaig trobar els passos més difícils del que marca la ressenya original dels seus aperturistes, potser perquè ens va agafar en fred i per la textura de la roca, que als primers metres és una mica escamosa i te molsa....
A la meva ressenya hi indico els graus que em va semblar a mi que tenien les vies.

via "Punto Club" 45 m V+.

1a. tirada. 25 m. V+ . 7 parabolts. Inici pujant dalt d'un arbre (a mi em va semblar que era un teix) et permet xapar el 1r. bolt. tram finet de presa petita i roca poc agraïda. placa sostinguda que et fa anar en flanqueig a la dreta i que hi ha algun pas força difícil que bé pot ser V+.
2a. tirada. 20 m. V+ . 3 parabots. Inici fàcil, tota la tirada te molt bona roca. Un flanqueig a l'esquerra ens fa deixar el fàcil esperonet pel que pugem i ens adreça a una placa vertical, amb bona roca i un pas molt difícil si el vols fer recte i més assequible si vas per l'esquerra.

Material: via equipada. un camalot del 1 pot ser util però no imprescindible.
Descens. continuar amunt a cercar la carena i unes fites ens marcara el camí de baixada.
Nosaltres vam rapelar la via, ( vas a parar a una zona amb molt d'arítjol punxent !!!) per tot seguit escalar la via del costat.
via recomanable.

via "FCE" 30 m IV+
1a. i unica tirada. 30m IV+. 3 parabolts i un pont de roca. Inici finet fins arribar a una llastra, a la fissura de la qual hi podrem ficar un camalot del 2 o 3. un nou tram vertical i molt bonic ens farà escalar uns metres més fins que la paret és tomba i arribem caminant a l'alzina a on fem la reunió.
Descens. continuar amunt a cercar la carena i unes fites ens marcara el camí de baixada. 
via recomanable.

 El Miquel ens els metres inicials de la via "PC" despres de saltar de l'arbre a la paret.

Escalant e segon mur de la via "FCE"

Rúbies. Escenas de Matrimonio.

La ressenya és de l'Eduard. 

Jo hi he afegit el material que hi vam trobar i que la ressenya no marcava i la graduació que a mi em sembla que te la via.

Com és lògic aquesta és una apreciació molt personal.

El dissabte vam pujar a Rubies, on per cert han arreglat la pista fins el darrer trencall i ara sembla una autopista apte per a turismes, i la sorpresa va ser que no hi havia ningú !! vam estar escalant completament sols, nomes hi havia una parella de ciclistes i uns senderistes.
La via comença amb un pas extraplomat que t'agafa fred i et fa entrar en calor de cop !
Les dues primeres tirades son les més difícils i potser la 4a la més agraïda de fer ja que la dificultat i la bona presa la fan molt maca.
Roca bona en general tot i que en aquesta paret sempre cal estar amatent. 

1a. tirada. 30m. V+ . 3 parabolts 1 pont de roca. Inici amb un pas extra-plomat que es pot fer en Ae. La continuació fins el proper parabolt, que està molt lluny, cal equipar-la i l'arribada a la R. te un pont de roca molt bo per protegir el darrer pas.

2a. tirada 30m. V+. 1 clau i 4 parabolts. Sortirem de la reunió i pujarem amb bona presa a l'esquerra d'un diedre fins arribar a un clau del que continuarem amb un pas molt vertical però amb bona presa. Després d'uns metres extra-plomats, arribarem a una placa molt fina que haurem de fer en flanqueig i que serà el tram més difícil de la tirada.

3a. tirada. 30m.V+. 4 parabolts. Sortida amb un pas atlètic. La resta de la tirada és fàcil.

4a. tirada. 40m V+. 6 parabolts. Placa vertical amb molt bona presa. Passat el 3r. parabolt arribarem a un diedre amb roca a controlar abans de xapar el 4r. parabolt i anar a la placa de la dreta. Pas clau de la tirada. Una tirada molt maca i agraïda d'escalar.

5a. tirada. 30m. 2 ponts de roca i 1 parabolt. Tirada fàcil que ens deixa al cim de la paret amb un bon regust de boca.

Material: Portar cintes per llaçar sabines, un joc complert de friends i un de tascons.
Descens: un cop a dalt anirem a la dreta ( E) a cercar el coll de la portella blanca.
Via recomanable.

 L'inici de la via ens fa fer un pas extra-plomat que en fred vaig acabar fent en Ae.

 Equipant la tirada fins arribar al 2n. parabolt que queda molt amunt !!

 El Toni un cop superat el clau.

 En els passos més extra-plomats de la 2a. tirada


El Jordi apunt d'entrar a la placa final de la 2a. tirada.

 Inici de la 3a tirada.

El Toni a la bonica 4a. tirada.

Inici de la 5a. tirada

 Acabant la 5a. tirada.

 El Jordi poc abans d'entrar a la R.4

 El Jordi i el Joanet escalant la 5a. tirada.

 foto-cim de les dues cordades.

El Baell. Plaques del Barricó. " Via de l'Ossel"

Aquest dissabte amb la colla vam pujar al Ripollès, en concret al Baell, una zona que te una roca molt solida, una calcari semblant al de la cara Sud del Pedraforca.
Per arribar-hi, un cop passat el poble de Campdevànol caldrà aparcar el cotxe al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.

Seguirem  a peu  direcció S per una pista que ressegueix la paret,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga pedrera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta o bé seguir la pista que, fent una mica de volta ens portarà a una esplanada a on ja veiem les paret ( 25'). D'aquí surt un corriol ( dreta) que amb senyals vermelles ens apropa a la paret i que haurem de deixar en un punt on un corriol puja a l'esquerra per portar-nos a la zona de les plaques del Barricó. En uns 10 minuts i després d'una bona pujada trobarem els peus de via de les plaques de Cal Barricó. Total 35'o 40'.

Jo ja hi havia estat un parell de vegades però feia 4 anys que no hi pujava. Tot i que és un racó molt tranquil, aquesta vegada varem coincidir amb una trobada d'escaladors del C.E. de Campdevànol i per tant hi havia poca tranquil·litat i molta gresca i bon rotllo. Les vies que volíem fer:"La Cotaca" i "l'Aigua i Tabacu" estaven molt ocupades per varies cordades i vam posar-nos a " La via de l'Ossel" que jo ja havia fet i recordava que tenia una darrera tirada molt maca.

1a. tirada. 25m. 6a.7 expansions.  Te uns passos molt difícils abans d'entrar a la reunió.
2a. tirada. 15m 6a. 3 expansions. Sortida amb un desplom espectacular però no massa difícil, flanqueig d'adherencia i un pas difícil amb bona presa que es pot fer amb un pas de ganxo.flanqueig fàcil fins la reunió.
3a. tirada. 25m. 6c. ( Ae.V+) 10 o 11 expansions. Tirada molt difícil que es pot trampejar amb A0 fins que arribats a un sostre cal apretar de valent i algun friend ens pot ajudar qual les expansions estan massa lluny.
4a. tirada.35m. V+. 10 o 12 expansions. Tirada molt vertical amb una roca que presenta algunes arestes tant esmolades que et fan pensar que et tallaran les soles dels peus de gats.

Descens: es poden fer 3 rapels de 30m.   Nosaltres ho varem fer en 2: 1 rapel de 30m de la R.4 a la R.3 i un rapel de 50m fins a peu de via.
Material. Via equipada. però portar friends i tascons ens pot ajudar a fer algun pas a on les assegurances estan lluny.
Via recomanable.
A la tornada la colla de Campdevànol,  que estaven fent una barbacoa a l'esplanada per on passa la pista  i s'agafa el corriol per anar a la paret, ens van rebre molt bé i ens convidaren a dinar !! així vam poder parlar amb ells i recollir informació de les novetats que hi ha a les vies per tornar-hi un altre vegada.

 El Toni a la 1a. tirada.

 

 Cercant material abans de fer el pas difícil de la 2a. tirada.

 El Toni iniciant la 3a. tirada.

  Abans de superar el sostre de la 3a. tirada.

 El Joanet arribant a la R.2

 Superant el sostre de la 4a. tirada.

 El Toni arribant a la R.4

El Jordi fent la 4a. tirada i el Toni preparat per rapelar des de la R.4

Paret Bucòlica. via " Anís del mono"

La ressenya està treta de la Noche del loro i retocada segons ens vam trobar l'equipament de la via. Pel que fa a la graduació de la dificultat com que és molt subjectiva, jo diria que hi ha diversos trams de 6a que es poden fer en A0 amb l'equipament actual, però a la 3a tirada caldrà equipar-ho.

Aquest diumenge amb el Miquel vam anar a fer aquesta via que feia molt temps que tenia a la llista. Per la xarxa s'han comentat moltes coses de la via i s'ha creat una certa polèmica pel que fa a la dificultat marcada en els graus de la ressenya dels escaladors que la van obrir i de la llargada de les tirades.

A dia d'avui hi hem d'afegir que els pitons que hi havia a la via han desaparegut i algun parabolt també. Això no obstant , si porteu un joc de friends podreu passar la 3a. tirada fent V+ Ae. En aquesta mateixa 3a. tirada, a on hi havia 2 pitons, encara hi ha un forat per un espit que, si porteu un cargol i una xapa, possiblement el podreu aprofitar. Per la resta de la via no fa falta gaire més material.

Jo he agafat la ressenya de " onaclimb" hi he posat la llargada que vaig trobar que tenia cada tirada i he borrat els pitons que hi havia marcats, ja que a hores d'ara ja no hi son.

1a. tirada. 25m IV+. Roca trencada. l'únic pas finet el trobarem per entrar a la reunió.
2a. tirada. 15m V+. Bona roca en general
3a. tirada. 15m 6a( V+ / A1) Sortida explosiva de la R. i tram de diedre molt difícil que haurem d'equipar ja que hi falten 2 claus. Hi ha un forat d'espit que potser es pot aprofitar. A la part superior te molt bona roca i els passos tornen a ser difícils però molt equipada.
4a. tirada. 15m.IV.  Fàcil i bona roca
5a. tirada. 15m. V+( A0) un tram molt vertical de roca vermellosa però bona. Factible en A0.
6a. tirada. 15m V roca bona
7a. tirada. 15m V+ ( A0) tram vertical i algun pas explosiu.
8a. tirada. 35m IV+ molt fàcil excepte un pas abans d'entrar a la R que farem a un gran pi.

Nosaltres vam fer la via en 5 tirades ja que, com podeu veure, la llargada de les tirades ho permet.
1a.,  2a +3a., 4a+5a., 6a.+7a. i 8a.

Material. La via està equipada amb parbolts inoxidables de 8 mm. cal portar un joc de friends i tascons per complementar algun pas.
Descens. cal anar a la dreta i pujar a buscar el fil de la carena per després baixar pel camí habitual de la resta de vies 45'
Via recomanable.

Aquesta sembla ser que és la ressenya original. Si  repetiu la via entendreu perquè hi ha una certa polèmica en la llargada de les tirades i també amb la graduació, encara que això és més subjectiu i cada escalador ho veu diferent. L'inici de la via també sembla no quadrar ja que lo més lògic és entrar recte i anar a trobar el parabolt que hi ha a mitja tirada...

 Escalant la 1a. tirada. Nosaltres no vam trobar el retol pintat a peu de via que anuncien algunes ressenyes.

 El Miquel en la segona tirada.

 La 3a. tirada oficial, segona nostra.

 Iniciant la la 4a. tirada oficial.3a. nostra.

 A la 6a tirada oficial. 4a. nostra.

 La darrera tirada.Al fons el pi a on es fa la reunió.

 El Miquel a la R.7 Oficial.

 Foto-cordada

Alòs de Balaguer. "Canto por Soleares" i "Dia de la Prostitució"

ressenya dels galls en la que hi he afegit les assegurances que trobareu.

Aquest dissabte vam anar a Alòs de Balaguer a fer la via que "els galls" havien ressenyat feia poc i que ens va semblar prou interessant.
Mentre la Neus i la Teresa feien l'excursió pel congost fins a la presa de Camarasa, nosaltres ens enfilavem per la via que comença al peu del camí. Aproximació 1 minut.

1a. Tirada. 50 m IV+ roca amb bona presa de ma però plena de molsa negre que et fa desconfiar dels peus.
2a. Tirada. 30m V de roca bona i més vertical.
3a. Tirada .60m II de flanqueig fàcil.
4a. Tirada. 20m V. Trobem un mur de 10m de roca no gaire bona que ens fa apretar més del que ens esperàvem per superar el pas, la resta fins arribar a la R.4. molt fàcil
5a. Tirada. 35m.V+ Una meravella que ens farà treballar el coco i l'autoprotecció. Una placa molt vertical a on no sembla haver-hi cap assegurança. Un cop puges uns 8 m trobes un pont de roca i 4 m més amunt un segon pont de roca i dos parabolts més. A partir d'aquest punt caldrà protegir un 15 m fins arribar a la R.
La roca és molt bona i trobarem força forats i fissures per col·locar friends, tascons i tricams. Un festival. Només per aquesta tirada ja val la pena fer la via.
Un cop rapelada aquesta tirada fem la via del costat " Dia de la Prostitució" que tot i que puja molt aprop trobarem que te menys presa però està més assegurada. De nou una via molt maca.
Matreial. Porteu de tot i segur que ho podreu posar.
Descens: caminant tal i com indica la ressenya.
Vies recomanables.

 El Toni i un servidor preparant-se a peu de via.

 Primers metres de la via.

 R.1 en un arbre. per fer la segona tirada haurem de caminar 10m fins la paret.

 El Toni a la 2a. tirada.

 Fent el llarg flanqueig de la 3a. tirada.

 El Toni fent el passet tonto de la 4a. tirada.

 Escalant la 5a. tirada. festival de roca i autoprotecció.

 El Toni a la via del costat. Més assegurada però també més difícil.

El Jordi i el Joanet a la R.5

La mateixa via vista des de dalt. ( foto Jordi)

opinió al respecte de l'ùs del trepant

En aquests darrers anys he equipat varies vies a Montserrat i a Malanyeu i per tant em sento un dels protagonistes de tota aquesta moguda al voltant de l’ús del trepant..

Recordo que a la primera via que vaig equipar a Malanyeu portava un trepant que pesava 4,5 kg i a mi em resultava impossible equipar des de sota amb aquell pes, hi ho vaig fer despenjant-me des de dalt. Amb el temps he adquirit un trepant molt lleuger que permet equipar des de sota, i ara gaudeixo equipant tal i com a mi em sembla que s’ha de fer, començant a peu de via i pujar assegurant-te mentre vas trobant la línia que et permet guanyar metres.

En alguna ocasió, al repetir alguna via que jo havia obert, hi he afegit alguna expansió més ja que alguns comentaris d’escaladors que l’havien fet la trobaven massa exposada i jo coincidia amb ells.

Un llibre que em va impactar molt quan el vaig llegir ja fa uns anys fou el de Pit. Shubert. “Seguridad i Riesgo”. Allí es parla de tots els riscos que et pots trobar a la muntanya i entre ells, els dels mals equipaments de les vies d’escalada. A França, a l’hora d’equipar donen molta importància a la distancia en la col·locació dels 3 primers bolts de les vies per evitar que en una caiguda puguis tocar al terra i fixen unes distancies màximes entre expansions per disminuir-ne l’exposició i evitar accidents greus.

L’ús dels nous materials per escalar i equipar ha fet possible l’evolució en el mon de l’escalada i fer-la també més popular. Això com en tot, hi trobarem avantatges i inconvenients i, segons el parer i la manera de ser de cadascú , els inconvenients dels uns seran avantatges pels altres. Si avui en dia tothom escala amb peus de gat i un arnès i ningú es planteja tornar a les espardenyes, la bota rígida i l’encordar-se al pit, perquè hi ha qui no accepta els parabolts i fins hi tot defensa la restauració de vies clàssiques amb burils o nomes accepta que l’escalador es pugui assegurar a base de pitons i/o les assegurances mòbils.

L’ús desmesurat del trepant pot ser tant dolent i perjudicial pel mon de l’escalada com l’absència total d’aquesta eina que facilita la col·locació d’expansions més segures. L’equilibri, tant important en l’escalada ho és també en les mesures que es puguin prendre en aquesta polèmica i si finalment es prohibeix l’ús del trepant, no s’haurà aconseguit aquest equilibri i al meu parer s’haurà fet un pas endarrere tant o més important que la massificació de parabolts en algunes parets.

Crec recordar que era Sòcrates qui deia que els extrems sempre son viciosos i que la societat ha de tendir a cercar l’equilibri en el punt mig.

Jo soc de l’opinió que cal regular però no prohibir, i en aquesta mateixa línia, escoltar i respectar les opinions de tothom.

via " Dimecres tarda"

Aquest dimecres, amb el Miquel i l'Aina, vam anar a la Codolosa a fer la primera repetició de la via que hem equipat aprofitant les tardes dels dimecres, d'aquí li ve el nom a la via.
És una via curta que ens pot servir per complementar altres vies de la zona.
La via ha quedat equipada però, per anar més segurs, podreu colocar un parell de friends a la primera tirada i un a la segona.
Tot i que l'hem netejat força, caldrà el pas de les cordades per deixar-la millor. La roca és en general bona i en algun tram molt bona.
El descens es pot fer amb una sola corda de 60m si es rapela amb tendència a l'Oest en comptes d'anar a peu de via.
Espero que la gaudiu.

Dades generals.

- Via: “ Dimecres tarda ” 40m 6a ( V/ Ae obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés amb la col·laboració de Miquel Haro el setembre/octubre del 2013

- Zona: Montserrat. Paret de la Codolosa

- Orientació:  Sud-est

- Equipament: Parabolts

- Material necessari: 6 cintes exprés. (Portar friends ens serà útil)

- Aproximació: Aparcarem el cotxe en els carrers que hi ha sota el dipòsit d’aigua de Collbató i prendrem el corriol marcat que ens porta a la paret de la Codolosa. Fins al peu de via. 10’

- Descens: Un cop a la R.2 farem 1 rapel de 40m( o de 30m i desgrimpada si es baixa amb tendència a l'Oest)

Les 2 reunions estan equipades per rapelar la via

1a. Tirada. 25 m ( 6a), Inici de l’escalada pujant per un tram molt vertical a on hi ha dos parabolts . Arribem a una placa tombada i escalant uns metres fàcils arribarem a una feixa que dona entrada a uns metres desplomats amb bona presa i tot seguit una placa no massa difícil ens porta a fer un flanqueig a l’esquerra fins la darrera placa vertical a on un parabolt i una fissura ens permetrà assegurar l’entrada a la R.1 (6 parabolts)

2a. Tirada. 15 m. ( 6a) Comença amb un tram que no massa difícil però que t’escup enfora, flanquegem a l’esquerra i una fissura ens permetrà assegurar un tram més fàcil que ens mena a una placa molt vertical i amb de bona roca d’uns 3 o 4 m. fins arribar a la R.2 ( 4 parabolts) 

 El Miquel en els primers metres de la via un cop superada la part més difícil.

 En el mur que hi ha a la part final de la 1a. tirada.

 l'Aina provant els passos difícils d'abans d'entrar a la R.2