Via "Badalona"

 Trobareu la ressenya al bloc del Llorenç

Un cop més pugem a Malanyeu i, mentre el Jordi, el Joanet i el Vicenç van a fer una de les darreres vies que ha obert l'Amadeu Pagès, " La via de l'Amo" que puja a la dreta de la via Amics de Malanyeu (pont de roca visible) per cert els hi ha agradat molt, nosaltres anem a repetir la via Badalona, del Francesc Suñol, amb la intenció de mirar-nos una línia que pujarà entre aquesta via i la dels Senzills. Ja feia temps que em mirava aquesta possible línia i en més d'una ocasió parlant-ne amb l'Amadeu, m'havia animat a obrir-la.

Així doncs amb el Toni hem escalat la via Badalona tot fixant-nos per on podria passar la nova via. Un cop al cim, hem iniciat el descens i abans de finalitzar el  primer rapel, he vist una nova línia per sobre de la R-3 de la via dels Senzills. Jo he suposat, encara per confirmar, que devia ser la finalització de la via " Àngel Borràs" que no arribava al cim i que els seus obridors tenien pendent de fer arribar fins a dalt.
És una tirada d'uns 25m que comença a la dreta de la R.3 de la Senzills a on hi ha una reunió amb un parabolt i un pitó. La tirada puja a buscar un pitó molt amagat i 4 parabolts més ens permetran arribar a la carena a on 1 parabolt i uns forats a on fer ponts de roca propers ens permeten fer la R.

Un cop a peu de via de la Badalona hem començat a equipar els 20 primers metres de la nova via, però hem deixat la continuació per la propera visita a Malanyeu........

 1a. tirada de la Badalona.

 2a. tirada.

 3a. tirada.

 Escalant la darrera tirada de la via " Àngel Borràs " ??

 Equipant la nova via.

via "El jardí dels avis"

Aquest dissabte vam anar al cingle de la To, unes parets que hi ha a sobre de la Nou de Berguedà, i que tenen un entorn i un paisatge excepcional. Fa uns anys, en la meva primera visita al cingle, va coincidir que havia plogut els dies anteriors i, com que la molsa negra que hi ha arreu de la paret estava completament humida, ens va fer desistir de l'escalada que volíem fer-hi. La segona vegada hi vaig anar acompanyant al Joan , (Muntanyenc)que ha obert la majoria de les vies de la paret, i que em va fer de guia!
Aquella vegada vaig gaudir de l'escalada, tot i la llunyania de les assegurances ja que jo anava de segon de cordada, i que la roca em va semblar força especial... quan no hi ha molsa és molt adherent però a la vegada sembla fràgil i no me'n refiava gaire.
Aquesta vegada teníem la intenció d'escalar dues vies, "L'Esperonet Utopia", oberta pel Llorenç i que està més assegurada que la majoria de vies de la paret, i una de nova, " el Jardí dels avis" que la ressenya deia que estava equipada.
Com que anàvem dues cordades, el Toni i jo vam anar al " Jardí dels avis" i el Joanet, el Vicenç i el Jordi a "l'Esperonet utopia"

Jo sempre agraeixo que la gent equipi vies i reconec el merit que te la feina d'equipar-les, però la via " El jardí dels avis" no em va agradar per diversos motius.  Tota ella te força vegetació, la primera tirada segueix una línia fàcil però bruta, en comptes d'anar a buscar un pany de roca neta i vertical que hi ha a l'esquerra. La segona tirada continua per un diedre força brut de vegetació i terra. la tercera te 3 trams de corda fixa per poder superar 2 passos amb terra i un tram molt llarg de terra i vegetació i la 4a.... bé la quarta vaig acabar fent A0 a tota la part superior de la tirada.
En definitiva va ser una via en la que hi vàrem escalar molt poc i, veient la corda de la R.4 des de la que havíem de rapelar per poder anar a fer l'altre via, no ens van quedar ganes de continuar i vam decidir esperar que els companys acabessin la seva via i tots junts vàrem baixar a peu fins a recuperar les motxilles i trobar el cotxe.

La via està equipada amb espits i parabolts i no cal portar material suplementari.Amb 12 cintes en tindrem prou.
La instal.lació de rapel que hi ha a la R.4 no em va agradar ja que te una anella lligada a una corda que no treballa en angle sinó que està completament recte i per tant no triangula les forces. Hi ha un parabolt que no s'aprofita per fer el rapel. Caldria canviar tot el muntatge.
Si es vol baixar caminant, el millor es baixar direcció nord per on el bosc sigui més net, fins a trobar un corriol que està senyalitzat amb marques grogues i llavors seguir-lo cap a la dreta ( Est) ja que ens portarà fins el coll on el deixarem per agafar  un corriol que baixa direcció Sud-Est i que ens portarà fins els abeuradors ( possible aparcament) i/o fins el camí de la masia de la To si hem deixat el cotxe més avall.

 El Toni escalant la 1a. tirada.

 Sortida de la R.1 per terreny brut.

 El Toni superant un pas brut amb l'ajuda d'un tros de corda.

 El Toni en els passos verticals de la 3a. tirada que vam acabar fent en A0...

 La molsa que sovinteja tota la paret del Cingle.

 Inici brut de la 4a. tirada.

 Passant en A0 els metres finals de la via.

 El Joanet escalant la darrera tirada de l'Esperonet utopia.

 El Joanet a la R.3 i el Jordi i el Vicenç sortint de la R.2 en un tram molt aeri i espectacular.

 Magnifiques vistes del Pedraforca i el Cadí

 Foto-cim -cordades

La volta al Masmut

Feia temps que volia conèixer la zona de les roques del Masmut i aquest pont de la Purisssima vam deixar les cordes a casa i amb la Neus vam baixar al Maestrat a pedalar i a caminar.
El poble de Penyaroja de Tastavins és molt bonic i la volta al Masmut una excursió del tot recomanable.
Aquí trobareu el track d'aquest bonica passejada de 12 km i uns 430 m de desnivell acumulat, que us permetrà veure aquestes impressionants parets des de tots els angles i somniar amb futures escalades.

 Inici al bonic poble de Penyaroja de Tastavins.

 Un corriol que puja suaument ens allunya del poble.

 De sobte apareixen les roques amb tot el seu esplendor.

 Ja de tornada veiem la cara Nord.

Ja de nou al poble, anem a dinar al restaurant de l'hotel.

El Totxo de les Cabres

La ressenya de les vies que es pot trobar en un arbre al peu del totxo.

 L'aproximació la farem pujant pel camí del Fra Garí fins a l'alçada de les vies del primer pis. Passarem pel peu d'aquestes vies i anirem a creuar la via de l'Avi Joan i un corriol fitat ens portarà a baixar fins el totxo de les cabres per on també hi passa la via "els esperons del Fra Garí".

Aquest diumenge vaig fer una escapada ràpida a Collbató amb la meva filla Aina que darrerament està molt engrescada amb l'escalada i ja em comença a passar la ma per la cara....
Com que te molt poca vergonya i encara menys por, li vaig dir que fes ella de primera pensant que, com que les vies estaven ben equipades, no perillava de fer-se mal però si de fer alguna volada !!!
Tot i començar en fred, va fer les 2 vies de la dreta " La Cabra Montserratina" i "Los miercoles al sol" , dos 6a amb algun descans però sense tibar de cintes !!!
Quan jo vaig repetir-les vaig patir tant o més que ella ...... la joventut que puja aviat ens portarà a passejar !!

Al marxar del totxo vaig reconèixer a la Montserrat, la parella del Pere Joan Bosch, que estava a la R.3 de la via dels esperons del fra Garí i vam poder xerrar un moment.

 L'Aina a peu de les vies

 l'Aina apretant de valent a la via " La Cabra Montserratina"

El Pere-Joan i la Montserrat fent la via "Esperons del fra Garí" que puja al mateix totxo per la seva cara Sud.

 foto-cordada.
foto feta pel Pere-Joan

La Martinetti i la Normal a l'Esperó Ramatxa

  La foto de la ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard

Aquest dissabte teniem la intenció de coneixer la zona del zocol del Montroig però al baixar del cotxe fem un canvi de pla per culpa del vent fred que bufava i ens dirigim a Sant Llorenç a on suposem que estarem més a raser del ven.
Després de dubtar a on posar-nos a escalar decidim anar a la Formiguera sense saber que poca estona després també hi anirien tots els "galls" de Lleida, i aquella tranquil·la paret esdevindria una galliner sorollós, especialment gràcies a un gall " l'Armando" ? em va semblar que li deien, que no parava de cridar i de dir bajanades....
Com que no tot havien de ser inconvenients, el fet d'arribar-hi més d'hora que els galls( que encara devien estar cantant per despertar a les gallines) el Toni i jo vam poder escalar la via Martinetti i el Jordi i el Joanet, la Memòria Selectiva o la del costat...
També vaig poder saludar i parlar, que sempre és un plaer, amb " Lo Sergi" un dels galls  més coneguts i fidel redactor del seu bloc i del que sovint en traiem bones propostes de vies a escalar.
La via Martinetti, que jo ja havia escalat en dues ocasions anteriors, la recordava més fàcil.... això de fer-se vell et fa perdre la memòria i les facultats !! A la ressenya de l'Eduard hi he posat un V a  la segona tirada.
La via està assegurada amb espits i no cal portar material suplementari, tot i que alguns allunyen força.
Un cop a dalt i veient lo vella que és la instal.lació per la que hauríem de rapelar, decidim fer-ho per la via Garrets- Eusebi que puja a la seva esquerra i que te un instal.lació més nova.
Un cop a peu de via agafem els trastos i marxem cap a l'Esperó Rematxa a fer-ne la via Normal que uns mesos endarrere havíem deixat a la R.2 i que volíem acabar. La veritat és que hi ha tantes línies que es creuen que no acabes de saber per a quina via o variant has pujat......

 Martinetti

 1a. tirada.

 2a. tirada. amb algun pas força difícil !!

 3a. tirada. amb passos fins i atlètics.

Esperó Rematxa

1a. Titada.

 2a. tirada. tram molt fi.

 El Toni fent el flanqueig de canvi de reunió de la R.2 a la R.3.

 Inici de la 4a. tirada... de no se quina via .....