" El pal de la W "

Aquesta via neix després de diverses reculades.( una mena de coitus interruptus )
El dia que vàrem anar a escalar la via "sordenes mon guef" em vaig fixar en la placa de la part superior pensant que hi podríem obrir una via, però al arribar a la R.3 ja vaig veure que hi havia una línia de parabolts. Pocs dies després hi anàvem a escalar-la i va resultar que era una via encara no acabada, " lo Nik Gall -Lastir". Ja llavors ens varem fixar amb el pany de paret que encara quedava lliure a la dreta de la placa, ja que pel centre n'hi pujava una de vella quasi sense equipar. Pocs dies després hi tornàvem però de nou un gall, el Joan, altrament dit "lo gall pinto", ens informava que ja estaven obrint una línia en aquell pany de paret i que en va resultar la via " Los misteris del Pepegall"....Com que el galliner és seu, nosaltres ens tornàvem a quedar sense assolir el climax. Tot i això, i amb el seu vist i plau, obríem una línia a la part baixa de la paret amb la intenció de continuar a la part alta si encara hi havia prou espai com per fer-ho.
Així, després de 3 visites a la paret ha quedat oberta aquesta via que puja a la dreta de les altres tres, com si fos el darrer pal d'una W, d'aquí el nom de la via. Aquesta via l'hem donada per acabada quan s'apropa a la via " Los misteris del Pepegall" de manera que es pot continuar per aquella via.
La via puja propera al diedre que tanca la placa i per aquest motiu hem hagut de sanejar-la i fer baixar blocs inestables. A hores d'ara encara hi ha força terra que el pas de les cordades que la vulguin repetir anirà netejant.

Dades generals.

- Via: “ El pal de la W ”150 m V+   (V obligat)

- Oberta:  per Antoni Alarcón i Joan Baraldés l’abril del 2015

- Zona: Alòs de Balaguer. Pic de Castellàs

- Orientació:  Sud. Sud-Est

- Equipament:  parabolts, pitons bagues i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen. 

- Aproximació: Creuarem el poble d’Alòs de Balaguer i resseguirem la pista que va paral·lela al marge dret del riu Segre fins que arriba a una esplanada a on s’acaba. Les parets les tenim a sobre mateix i un corriol marcat amb fites ens portarà a peu de via en 5 minuts.

1a. Tirada. 35m (V). Una placa vertical amb passos difícils al seu inici i diversos ressalts per arribar a la Reunió . R.1 es fa en un arbre. Equipada per rapelar. Trobarem 4 parabolts i 2 ponts de roca

2a. Tirada. 30 m (IV+), Sortim de la R.1 ajudats per una corda fixe ja que hi ha molta grava. Escalarem un mur de 10m amb roca a controlar. Trobarem 1 parabolt i un pont de roca

R.2 en 2 parabolts.

3a. Tirada. 30 m (II) Aquesta tirada és de transició i es fa caminant.

R.3 en 1 parabolt.

4a. Tirada. 3o m (V-)  Aquesta tirada puja en clara diagonal  per la magnifica placa de la part superior de la paret i ens portarà a la R.4 que farem a sobre d’una sabina.

Trobarem dos pitons i diverses bagues.

R.4 en dos parabolts.

5a. Tirada. 20 m (V+)  Aquesta tirada puja vertical  per la magnifica placa de la paret fins que s’apropa a la via “ Los misteris del Pepegall” a on hi trobareu la R.5. Trobarem 2 parabolts 1 pitó, un tascó de via i diverses bagues.

R.5 en dos parabolts.

Descens: Les reunions estan equipades per rapelar.

Des de la R.3 es pot baixar caminant seguint el corriol que va a l’Oest i aprofita el descens de les vies canto por soleares i dia de la prostitució.

 Iniciant el tram més difícil de la 1a. tirada.

 El Toni sanejant el mur de la segona tirada.

 Escalant i equipant la 4a. tirada.

 La cordada del Jordi Martínez i el Kiki rapelant la via de lo Nik Gall- lastir.

 El Pere Joan escalant la via dels misteris de lo Pepegall.

R.4 (foto Pere Joan)

 Escalant la 5a. tirada ( foto Pere Joan)

 R.5 ( Foto Pere Joan)

 A peu de via un cop acabada la feina.

Obrint via a Alòs de Balaguer.

Aquest dissabte amb el Toni vàrem tornar a Alòs de Balaguer per continuar equipant la via que fa un més havíem començat a obrir.
Quan vàrem arribar a l'aparcament ja hi havia 3 cotxes i més tard en van arribar 3 més, així que la paret estava plena de cordades i les vies dels galls treuen fum, senyal inequívoca que a la gent els hi agraden.
Una cordada amb el Jordi Martínez estava ja a la 4a. tirada de la via Los Misteris del Pepegall, i més tard n'hi pujaria una altra, una cordada amb el Joan Jover va anar a la via "Sordenes mon guef" i més tard n'hi aniria una altra. En Joan Oliva i el seu company van fer la NiK Gall-lastir i a continuació la Canto por Soleares .... Vaja un ple total.
Nosaltres ja teníem la primera tirada oberta de la nostra via i vam començar a treballar en la petita placa de la segona tirada, tot i que no la podíem sanejar, que és el que més li convé per la roca trencada que te, ja que podia ser perillós per la gent que hi havia a sota.Vam fer la 2a.reunió en un arbre i vam continuar caminant fins el peu de la gran placa superior. La R.3 es farà d'un parabolt dos metres per sobre d'on comencen les altres vies per no haver de coincidir amb altres cordades.
La 4a. tirada surt en clara diagonal a la dreta tot separant-se de la via "Los Misteris del Pepegall" i fa reunió 30m més amunt, a sobre d'una sabina, a la mateixa alçada que la via veïna i uns 5m a la seva dreta.
La 4a. tirada continua, ja més vertical, per la placa diedre fins que uns 25m més amunt s'acosta a la via del Pepegall i cal fer un canvi de placa a la dreta. En aquest punt es va arrencar una pedra de grans dimensions que per sort vaig poder aguantar amb les mans i el genoll evitant que li caigués a sobre del Toni. Amb la sort d'estar assegurat d'un parabolt que havia acabat de posar, em vaig poder despenjar amb la pedra agafada amb les dues mans fins la R.4 i llençar-la avall sense perill pel Toni.
Aquí va acabar la nostra feina del dissabte.
Continuarà.

 El Toni escalant la 1a. tirada i la cordada del Joan Jover a la via  "Sordenes mon guef"

 El Toni obrint la 4a. tirada.

 El Toni a la R.4 i la cordada del Joan Oliva a la R.4 de la" Nik Gall-Lastir"

 Obrint la 5a. tirada

 Arribant al punt més alt abans que s'arrenqués la pedra.

 Baixant aguantant la pedra amb les mans i les cames per no matar al Toni !!

Via "Yolanda Cortés"

Aquest dissabte amb el Toni vàrem tornar a l'Abella de la Conca per obrir una nova via per una línia que havíem vist molt interessant al costat de la via de la Pepa.
Com que el dissabte era l'aniversari de la dona del Toni, la via porta el seu nom com a regal d'aniversari.
Ara ja hi ha 3 vies que pugen al cim d'aquesta Torre Xica i que per tant podem combinar-les i fer una jornada complerta.

Dades generals.

- Via: “ Yolanda Cortés ”130 m V+ Ae,  (V+ obligat)

- Oberta:  per Antoni Alarcón i Joan Baraldés l’abril del 2015

- Zona: Serra de Carreu. La Torre Xica

- Orientació:  Sud

- Equipament:  parabolts i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Entrarem al poble de l’Abella i ens dirigim a l’església, pocs metres més amunt hi trobem el dipòsit d’aigües del poble. Ens enfilem al marge de la seva dreta i resseguim la paret uns 25 metres fins que trobem el peu de via.  Des de l’Església  3 minuts.

1a. Tirada. 25m (IV/Ae). Un esperó molt vertical amb passos explosius al seu inici i diversos ressalts per arribar a la Reunió . R.1 Llaçar un gran bloc i equipada amb 2 ponts de roca.

2a. Tirada. 45 m (IV+), Sortim de la R.1 a la dreta a cercar uns ressalts,  la tirada és molt fàcil i trobarem ponts de roca per marcar el camí que ha estat sanejat. Només trobem un tram difícil per entrar a la R.2

Trobarem  ponts de roca, bagues i un tascó abandonat.

R.2 en 2 parabolts.

3a. Tirada. 25 m (V+) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres pugen per a una placa vertical que ens farà progressar  tot cercant els millors passos per colocar-nos sota el desplom i arribar a la R.3. Trobarem 4 parabolts i 1 pont de roca.

R.3 en 2 parabolts.

4a. Tirada. 35 m (V+/Ae)  Els primers metres pugen per a una xemeneia molt vertical que superarem en lliure molt difícil o en Ae fins que 10m més amunt arribem a una zona molt difícil a on trobarem un tram d’Ae. Fins arribar a una fissura equipada amb 2 ponts de roca que ens permet arribar a un tram més fàcil que ens portarà prop del cim a on un darrer pas difícil ens portarà a la R.4 compartida amb la via “ La Pepa”

Descens: Podem utilitzar el rapel de la via Mariquita Pérez . 30m  per la cara Oest i desgrimpar  uns metres fins a trobar el camí de baixada que ens portarà a peu de via. O Rapelar per la via Pepa.

Equipant el primer tram de la via.

 La placa vertical de la tercera tirada, potser la més maca de la via.

 El Toni sortint de la xemeneia i equipant la darrera tirada.

Contents de la feina feta a la R.4. compartida amb la via de la Pepa.

El Toni a peu de via dedicant-li el nom de la via a la seva dona.