Cingles de la Creueta. via "Matins a la fresca"

Fa uns quants dies amb el Toni vam estar explorant els Cingles de la Creueta, una aresta de roca calcaria que hi ha a sobre de la Nou de Berguedà. Aquell dia vam anar per un corriol fins a la meitat d'aquesta aresta i varem obrir una via de dues tirades, " Matins a la fresca" que puja per la cara Oest i per tant està a l'ombra fins el migdia.

Material: La via "matins a la fresca" està equipada amb ponts de roca i només ens caldrà portar un joc complert de friends.

Aproximació: Aparquem el cotxe a la corba que hi ha a sota la casa Espades i prenem un corriol que s'endinsa dins del bosc. Passant pel costat d'un abeurador de les baques i seguint una mànega d'aigua, arribarem en 3 o 4 minuts fins el collet on el corriol travessa l'aresta i baixa cap a la vall de la casa de la Tó. Baixarem uns 10metres i a la nostra dreta hi veureu el peu de via.

La via no puja pel centre de l'aresta ja que per aquella línia hi vàrem veure un pont de roca vell i per tant ja hi ha una via de la que no en tenim cap informació. La nostra via va uns 10 m. més a l'esquerra, tot cercant l'ombra dels matins.

Descens: Un cop acabada la via anirem a la dreta i desgrimparem uns 15 metres de l'aresta fins a trobar una instal.lació de rapel que amb 30m ens deixarà a peu de via.

 El Toni obrint la 1a. tirada.

 Obrint la 2a. tirada.

Aquest dissabte vam iniciar l'escalada de l'aresta des de la pista i fins a la seva meitat, arribant al collet a on hi ha la via abans ressenyada. No hi vàrem trobar cap senyal de que algú hi hagi passat, però mai se sap.  Nosaltres hi hem deixat, en les 6 o 7 tirades que hi varem fer, diversos ponts de roca i un rapel per baixar el darrer ressalt.
La línia que vàrem seguir va ser la més assequible, amb algun pas de V i en general de IV i trams de II,  però a la primera i a la tercera tirades i ha plaques que, quan les obrim, tindran passos molt difícils.
A la via hi trobarem força vegetació i per tant ens l'hem de prendre com una escalada d'aventura, per practicar amb l'autoprotecció i cercar la millor línia per avançar, ja que tot i ser una aresta, presenta diverses possibilitats.
Accès:  Es pot aparcar el cotxe al costat mateix de l'inici de l'aresta, uns 100m més endavant del trencall que porta a la casa de la Tó.
El retorn al cotxe el farem per la pista per la que hem pujat i que passa pel costat de la masia Espades.

L'escalada a la segona meitat de l'aresta la tenim pendent per la propera visita a la zona.

Aprofitant una imatge del Google Earth podem ubicar l'aresta.

 Foto del tram escalat aquest dissabte feta des del darrer ressalt de les Agudes. La pista i l'aparcament del cotxe passa a peu de l'inici

 El Toni obrint els primers metres de la placa per on comença l'aresta. Assegurant-lo des de la mateixa pista

 La via te trams molt bruts que vàrem netejar una mica.

 Trams aeris.

 Trams fàcils a on grimparem més que escalarem.

 I trams a on haurem d'esquivar la vegetació per anar trobant la roca.

La Codolosa. " Via del niu"

Com que aquest dissabte esta nuvol i han caigut quatre gotes, tot i ser l'agost fa un matí fresc, amb el Toni ens apropem a la Codolosa i despres d'escalar la via del " dimecres tarda" i enllaçar-la amb la darrera tirada de la via "L'ultim fluter" fem una via esportiva que hi ha uns metres a la seva esquerra i veiem que al seu costat hi pot sortir una línia nova ben maca.
Com que encara esta vigent la prohibició d'equipar amb expansions noves vies a Montserrat, haurem d'escalar-la sense posar-hi cap expansió ni pitons, només amb friends i bagues.
Dit i fet, ens hi posem i neix una nova via que pren el nom de " La via del niu" ja que al peu de via hi hem trobat un niu abandonat d'alguna mena d'ocell.
Aquesta via aprofita pel descens la reunió existent d'una via d'esportiva.

 Superant els pas desplomat que marca la dificultat de la via.

 El niu que dona nom a la via.

vies: Infidel i Òptima.

Després de molt de temps sense anar a la part alta de Montserrat, amb el Toni cerquem poder escalar a l'ombra i ens dirigim a l'agulla Cara de Mico a fer la via Infidels i, un cop feta aquesta via, resseguim el contrafort de la Gorra Frigia i escalem la via Optima.
Dues vies molt equipades del Guillem Arias que ens han permès escalar uns 300m a l'ombra i sense cap mena de patiments
Només ens caldran 16 cintes exprés si volem xapar tots les assegurances.

La Falconera. via Barba Roja acabant per la via Bavaresa

 Ressenya original del Joan Asín
Aquest diumenge he anat amb la meva filla Aina a descobrir aquesta zona del Garraf, amb la intenció de fer una escalada ràpida i de banyar-nos a la platja.
La roca te un tacte relliscos i la calor que feia avui, i que ens feia suar de valent, Ens ha fet agafar-nos a les cintes en els passos més difícils.
Nosaltres hem començat fent la via Barba Roja i a la segona reunió ens em passat a la darrera tirada de la via Bavaresa.
La baixada l'hem fet resseguint un corriol que baixa per la cresta, hi ha un ressalt que ens ajudarem d'una corda fixa, i arribem al costat mateix del cotxe.