variat de vies a Malanyeu

Aquests dies de festa he pujat un parell de vegades a Malanyeu.
La primera ho vaig fer amb el Toni i vàrem aprofitar per fer la via Doraemon i la darrera tirada de la via 1+1=3 que la vegada que la varem escalar no vam fer ja que vàrem seguir una línia diferent.
A continuació vam començar a equipar una nova via que esperem acabar properament i que puja pel costat de la nostra via " Independència" i de la Epirimountains.
La segona vegada hi vaig pujar amb el Xavi Solà per repetir la via Francesc Suñol.

 1a. tirada de la Doraemon.

 2a. tirada Doraemon.

 3a. tirada de la via 1+1=3

Equipant la 1a. tirada de la nova via.

Escalant amb la família

Aquest divendres he anat amb l'Aina i l'Eduard a escalar a l'Abella de la Conca.
L'Aina m'havia demanat d'anar a fer una via llarga, i aquesta ho és.
Al no ser una via difícil, és ideal per a fer amb gent que no escala gaire sovint. El paisatge i l'indret i posen els elements per completar una jornada agradable d'escalada.
Per repetir la via únicament ens faran falta 12 cintes exprés i 4 friends mitjans.

 l'Aina i l'Eduard assegurant a peu de via, i la Neus que avui ens ha acompanyat, preparada per anar a caminar.

 Escalant a la bonica 4a. tirada

 Espectacular rapel, amb els darrers 20m. ben volats

Final de la via "El pal de la W"

Aquest dissabte amb el Toni hem acabat d'equipar les dues tirades que permeten que la via arribi fins la cresta de la part alta de la paret. La sisena tirada creua la via "Los misteris del Pepegall" i continua recte amunt fins a la R.7 que farem en un còmode replà. La darrera tirada creua una canal i ens permet arribar a l'afilada cresta que delimita la paret.
Les quatre reunions de les tirades de la part alta de la paret estan equipades per rapelar i per tant es pot baixar rapelant, tot i que això pot ser un inconvenient si pugen altres cordades darrera. En cas de voler baixar per la canal de la cara Nord, a la R.7 caldrà deixar-hi una baga llarga i un maillon. Una altra opció pot ser pujar grimpant per la canal, que trobem un cop superats els cinc primers metres de  la darrera tirada, fins a trobar el final de la via Olga Frontera, que trobarem uns 25m més amunt.
Així com la penultima tirada puja per una placa molt maca que amb el pas de les cordades s'anirà netejant, la darrera travessa un terreny amb molta vegetació i potser caldrà trobar-hi una línia alternativa... però això ja serà un altre capitol d'aquesta historia.

Lo Nik Gall-Lastir

Aquest diumenge vaig tornar amb el Xavi Solà a Alòs de Balaguer. Ell feia molt temps que no escalava en aquelles contrades i les multiples dolencies que l'acompanyen fan que no pugui escalar tant com voldria.
Per introduir-lo de nou a l'escalada del la paret del pic de Castellas vaig triar la via " Lo Nik Gall-Lastir" que per mi és la via més maca i agraida de la zona. No te una gran dificultat i per tant gaudeixes escalant tota la via, cal complementar les assegurances amb alguns friends i per tant has de treballar-la i el descens es pot fer comodament rapelant la part alta de la via i caminant la resta.
De fet vam escalar la via prou ràpid com per tenir temps de tornar d'hora a casa a veure una nova victoria del Barça !!
A l'aparcament vam coincidir amb el Jaumegrimp i el seu company de cordada que anaven a fer la via "mision imposible"