29 d’ag. 2016

La Nou de Berguedà. Escalades a l'Aguda Gran i a l'Aguda Petita

Ressenya original amb l'apreciació personal del Ae de la segona tirada. A la 3a. tirada hi he deixat el V+ però si es segueix la línia d'assegurances el grau és més alt (es pot fer en A0)




Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran. A les 9 del matí el sol encara no toca a la via del Quico i vam poder fer a l'ombra les dues primeres tirades, ja que la paret està orientada al Sud-Oest.
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure ( jo de segon vaig demanar al Toni que tregués la cinta del 3r. parabolt i em va sortir en lliure V+), però les assegurances  fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Remirant la paret vàrem veure que a uns 5 metres a l'esquerra de la via del Quico hi puja una via més vella assegurada amb espits i que possiblement s'acaba trobant amb la del Quico, ja que a la segona tirada hi trobem pitons vells i algun espit. He cercat informació a la xarxa i no he sabut trobar cap informació d'aquesta via.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la via normal N-E.
La via de l'Aresta Nord-Est (o la variant del Baldiri), ja que te uns passos que cerquen la dificultat que possiblement la via normal evitaria, es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara senses bandera ja que el vent la malmés.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem per un camí ample i còmode fins el peu de l'Aguda petita. Un cop allí veiem que a l'aresta nord no hi toca el sol i sembla prou fàcil com per escalar-la, així que despleguem les cordes i ens hi posem. Com que no portavem friends ni tascons, per assegurar l'escalada ens vàrem haver de conformar en llaçar els arbustos que anavem trobant. Començo jo hi pujo 25 metres fins a un gran pi a on hi faig la R.1. El Toni continua pujant 30m més, deixant-hi posats un parell de ponts de roca, fins un segon pi a on hi fa reunió, uns 3m per sota del cim de l'agulla. Jo pujo a l'aresta i cerco alguna instal.lació per on rapelar però no hi vaig trobar res, així que muntem un rapel del segon pi fins el primer, a on hi muntem un altre rapel fins a peu de via.
És molt possible que per allí hi hagués pujat algú abans que nosaltres, però la veritat és que no hi vàrem trobar cap rastre del pas d'escaladors. Ara si voleu fer aquesta via "Esperó Nord" hi trobareu una baga amb maillon a cada pi que us servirà per fer-hi reunió i per rapelar. Pot ser un bon complement per després d'haver escalat una altra via de l'Aguda gran.
En definitiva va ser una matinal ben aprofitada, ja que vàrem poder escalar tres vies i força estona a l'ombra.

 El Toni iniciant la via del Quico.

 En els passos d'A0 de la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si segueixes les xapes acabes fent A0, si vas un metre a la dreta surt en lliure.

 Grimpant per una alzina de la 4a. tirada.

 Caminant fins el pal de la bandera que hi ha al cim.

 1a. tirada de la via de l'Aresta Nor-Est.

 2a. Tirada


AGUDA PETITA



 El Toni en el pi de la R.1

I aquí en l'altre pi, el de la R.2 i que ens van servir per rapelar.

22 d’ag. 2016

Montserrat. Pollegó Oest. "Los Mares del Sur"


 Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte tornem a una cara Oest de Montserrat a cercar l'ombra, però la suada de l'aproximació és brutal i arribem xops a peu de via. Sort que després podem escalar a l'ombra tota la via i finalment ens refresquem perquè comença a ploure quan recolliem les cordes.
Repetim aquesta via que te trams molt bons ( 5a. tirada) i altres amb una roca molt delicada i perillosa, especialment les llastres de la 4a tirada. i una de sobre de la R. de la 5a. tirada.

 El David iniciant la via.
 Superant el desplom de la 1a. tirada.

 Primers metres de la segona tirada.

 Arribant al 1er.espit amagat de la 3a. tirada.

 Navegat entre llastres gens fiables de la 4a. tirada.

 El Toni a la recerca del 1er. bolt de la 5a. tirada.

 Escalant els darrers metres de la via.

19 d’ag. 2016

La Pastareta. Vertic i Vilmanbar.




Ressenya del Natura 100%

Aquest dijous cerquem l'ombra de la pastareta, però arribar-hi comporta una bona suada que ens deixa ben baldats.
Com que està nuvol comencem a la cara Est escalant la via Vertic, una via fàcil i amb roca extraordinaria que ens fa gaudir i apujar els ànims. A continuació fem en top rope una via que puja a la seva dreta, amb trams desplomats que es fan molt durs.
A continuació passem a la cara Oest a fer la via Vilmanbar, una via dura, que el Toni es treu neta empalmant les dues primeres tirades, 45m, i que jo faig ajudant-me de les cintes en els passos més difícils.




17 d’ag. 2016

Stromberg

Aquest dilluns voliem escalar a l'ombra i pujar a gorros sense suar, però la vaga dels treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat de Montserrat ens ha impedit pujar amb el funicular de Sant Joan i per tant hem fet una bona suada per arribar a peu de via.
La via Stromberg, una classica de Montserrat, l'he repetit 4 vegades i tot i aixó sempre ve de gust tornari, però el pas de v+ de la primera tirada m`ha costat de fer i els de la 3a. encara més. El desplom de 6a (?) de la darrera tirada l'he tornat a trobar molt difícil, fins hi tot tibant de les cintes !! En anteriors ocasions l'havia superat anant per la dreta, però ara ha caigut un bloc de pedra i el pas és més difícil i ja no és tan bona opció.
Aquesta via va ser restaurada pel Guillem, el seu autor, ara ja fa uns quants anys i els parabolts estan molt rovellats. Com que és una gran via i per tant molt repetida, caldria animar al Guillem a fer una segona renovació amb parabolts inoxidables i deixar-la perfecte per molts anys.

 El Toni iniciant la via.

 Gaudint de la fàcil i bonica segona tirada.

 Iniciant la tirada estrella.

 Empalmant la 4a, i 5a, tirades.

14 d’ag. 2016

Pels Empedrats al refugi sant Jordi



Caminada preciosa i ombribola des de la casa de la natura de la Salle fins el refugi de Sant Jordi, resseguint el torrent de la font del faig i passant pel Empedrats.
Aquí trobareu el track


 Per les passarel.les del bullidor de la llet, que avui baixava sec.

 Triant el menú del dinar al refugi sant Jordi.

Banyant-nos en l'aigua glaçada del salt d'aigua dels Empedrats

12 d’ag. 2016

Doble doblet a Gorros


Aquest dijous vàrem pujar a gorros a fer una integral. Mentre el David i el Xermi feien la via infidel i  a continuació la via Optima, una integral que amb el Tonia haviem fet ara fa un any, nosaltres varem començar per la via Escalada Virtual i vàrem continuar per la via Ana Maria Correia. Escaldes a l'ombra que son d'agrair en el mes d'agost, tot i que ahir la tremuntana ens portava un airet fresc que va enfredolar als meus companys que cercaven el sol com les sargantanes :-))





 Ressenya del Joan Asín

 El Toni superant els dificils passos de l'inici de la via Escalada Virtual.

 El David a la Reunió de la via Infidel.

 Superant el diedre de la 4a. tirada.

 El Toni iniciant la 4a. tirada de la via Ana Maria Correia.

Escalant la darrera tirada