"L'Ultim guerrer"

Aquest dissabte volíem escalar a Vilamala però al arribar-hi un nubol molt fosc amenaçava pluja...així que van decidir anar fins a Odèn a on hi veiem lluir el sol.
Arribem a l'aparcament de la paret de la pluja i allí hi bufa un vent fort que arrossega uns nubols amenaçadors i, quan ja estem a peu de via i despleguem les cordes, un ruixat deixa les parets molles i a nosaltres astorats pensant que ja no podríem escalar. Decidim espera-nos una mitja hora i finalment deixa de ploure i el vent i el sol que torna a lluir comencen a eixugar la paret.
Així que comencem a escalar la via "l'Ultim guerrer" amb la paret encara molla però poc a poc la paret s'eixuga i la segona tirada ja la fem amb la paret seca.
La via està equipada tot i que algun friend ens anirà bé per millorar-ne la seguretat.

Un cop a peu de via comencem a obrir una nova línia i equipem dues tirades.

 Primera tirada amb la paret molla.

 El Toni a la segona tirada.

 Iniciant la tercera tirada.

 El Toni obrint la primera tirada de la nova línia.

Equipant el desplom de la segona tirada.

Vies a la Formiguera

Aquest dissabte la pluja amenaçava de nou en no deixar-nos escalar una via llarga i vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai per escalar a prop del cotxe. Com que venia amb nosaltres la Emma, que tot just comença a fer escalada clàssica i li cal aprendre a fer les maniobres de muntar reunions, assegurar als segons i rapelar, vàrem decidir anar a la Formiguera i fer dues cordades per poder escalar les vies més assequibles de la zona. Memòria Selectiva, Savina Wall, la Normal i la via del Pep.

Un cap de núvol ens va remullar mentre escalavem la segona via, però el vent s'endugué el núvols i varem poder arribar al cotxe sense mullar-nos més.

Abans de marxar cap el bar el David ens va ensenyar una zona d'escalada esportiva que hi ha passat el pont en direcció a Camarasa. Son vies curtes, restaurades o equipades de fa poc. Ell i la Emma van provar-ne dues, però amb l'arribada de més núvols amenaçadors vàrem donar per acabada la jornada.

Estat de Gràcia, directa Carla Alarcón i Incondicionals de Malanyeu.

Aquest dissabte hem pujat a Malanyeu seguint les previsions de la meteo que deien que la pluja començaria per ponent i no arribaria a l'Est fins a la tarda. La sorpresa ha estat quan a les 10, estant escalant la segona tirada de la via Estat de Gràcia, ens ha caigut un xafec a sobre que ens ha deixat molls a nosaltres i a la paret, i ens ha desanimat completament.
Tot i això hem continuat escalant pensant que almenys una via la fariem.....
Per sort ha deixat de ploure i fins i tot a sortit el sol. Així que hem continuat escalant, amb la mirada posada al cel i als molts nuvols que s'acostaven, però que ens han permés escalar fins les 4 de la tarda que hem marxat.
El Toni i jo hem escalat la via estat de Gràcia, la convinació de les vies Carla i de la Directa Carla Alarcon, i la Incondicionals de Malanyeu.
Mentres, els companys David, Xermi, Cesar i la Emma escalaven les vies Carla, i Aina.
Així doncs finalment hem pogut gaudir d'una bona jornada d'escalada tot i l'amenaça de pluja.

 Primera tirada de la via Estat de Gràcia.

 El Toni iniciant la segona tirada.

 Reunió amb la paret i nosaltres força molls.

 Amb la paret ja aixuta escalem la directa Carla Alarcon

 La Emma iniciant el rapel.

Inici de la via Incondicionals de Malanyeu. Equipada només amb ponts de roca i un pitó.

 El Toni iniciant la segona tirada de la via directa Carla Alarcón.

 En David rapelant la via Aina.

Vies Paqui Castellà i Catefer.

 Ressenya del bloc del Joan Asín

Ressenya del bloc del Xavi Díez

Aquest dissabte vàrem fugir de les previsions de pluja anant a Sant Lloorenç de Montgai i ho vàrem encertar.
Des de l'aparcament de la Formiguera, a on saludem al Joan Asín i als seus companys de cordada, ens dirigim al barranc fondo per fer la via Paqui Castellà.
Arribem al peu de via resseguint el camí de la via ferrada, que tenim al costat mateix. La via està equipada i no cal portar rés més.
Personalment he trobat que la graduació és una mica curta i jo hi afegiria mig grau més, però això és una opinió del tot subjectiva. Anant de primer he penjat l'estrep i utilitzat l'antena per superar el 6a de la 3a. tirada, molt desplomat i atlètic.
Amb un rapel de 55m arribem a peu de paret i, petats de braços, amb el Toni decidim anar al costat de la via del tren a fer la via Catefer, que teniem a la llista de pendents des de feia molt temps. El David i el Xermi escalen la via del costat, la Verd Glaç de la qual en surten molt contents especialment de la segona tirada.
De nou ens trobem amb passos desplomats que cal fer amb cura i que a mi em tornen a semblar més difícils del que diuen les ressenys (i no soc pas l'únic que opina així...)
Amb un rapel de 30m baixem a peu de via.
La via està equipada i no ens cal portar res més.