Sisbemessanapren: de juny 2018

Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran.
Comencem per escalar l'aresta de l'Aguda petita, per una línia que vaig equipar una mica més a l'esquerra de per on l'haviem fet per primera vegada ara fa dos anys cercant la verticalitat dels darrers metres.
A continuació anem a peu de paret de l'Aguda Gran per tal d'iniciar la via del Quico
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0 o Ae. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure, però les assegurances fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i conviden fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la variant de la via Baldiri.
La via es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara sense bandera ja que el vent la malmès.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem fins al cotxe.

El Toni en els metres finals de la via de la Neus. a l'Aguda petita.

Inici de la via del Quico.

A la segona tirada, inici dels passos més verticals.

Superant els desplom amb Ae.

Inici de la 3a. tirada. Els bolts et fan anar a l'esquerra....i en canvi és puja molt millor 1m a la dreta.

Inici de la variant de la via Baldiri.

Darrers metres de la segona tirada.

Ressenyes del Llorenç
Ara fa 8 anys que vaig escalar amb el Jaume la via "Arantxa al país dels sons amagats" . El lloc és molt maco i, encara que la roca no sempre és de fiar, val la pena anar-hi a escalar alguna de les nombroses vies que ja s'hi han obert. El Toni hi havia anat dues vegades i per un motiu o altre no havia pogut escalar-hi, així que hi anem amb la intenció de fer aquesta via. Al arribar a l'aparcament hi trobem el camí de terra que surt des d'aquell punt i que està barrat per una cadena. Aquesta nit ja no ha plogut però encara regalima aigua per tot arreu. Dubtem un moment però ens sembla que les vies estan seques.
Comencem a baixar per la pista i, uns 700m més avall, en una mena d'esplanada, una fita i unes senyals grogues difícils de veure ens marquen un corriol que surt a la dreta a buscar la carena que hem de seguir. Recorregut un tram de carena, el camí trenca a la dreta i el corriol comença a baixar tot entrant en una frondosa i ombrívola canal.
Primer es creua un torrent, pel que avui hi baixava poca aigua i , quan arribes al següent torrent, cal trencar a la dreta i pujar amunt tot resseguint-lo.
Però mentre ens apropem a la paret veiem que la via "el camí dels alamalivons" està seca i a l'ombra i decidim canviar d'objectiu i ens hi posem.
La primera tirada és maca i, sense ser difícil, cal estar atent a la roca.
La segona tirada és molt fàcil
A continuació ens espera una llarga caminada/grimpada d'uns 150m fins a trobar un parabolt que ens marca l'inici de la 3a. tirada a on de nou podrem tornar a escalar.
El Toni enllaça les dues tirades (60m) amb el pas més difícil en el darrer metre.
Via equipada a on només ens caldran 9 cintes exprés.
Mentre escalem les dues darreres tirades veiem uns parabolts d'una línia que puja uns 10 m a la nostra dreta i un cop a dalt anem a la reunió final d'aquesta via i, amb un rapel de 55m, ens plantem a una reunió i comencem a escalar les dues tirades d'aquesta via de la que en desconeixem el nom.
Un cop a dalt resseguim la carena i anem a cercar la reunió cimera de la via Arantxa. Fem un rapel de 60m i escalem les dues darreres tirades d'aquesta via.
Amb 8 tirades a la butxaca donem per acabada la jornada i retornem al cotxe pujant fins la carretera.