Mallo Colorado i Peña Rueva

El darrer cap de setmana vàrem anar a Riglos. En Jordi i el Joanet encara no hi havien escalat mai i la meva proposta era escalar dissabte a Riglos i diumenge a Peña Rueva, a on cap dels 4 hi havíem escalat mai.
Arrivabem al migdia a Riglos i al voltant de la 1 estavem al peu del mallo Colorado a on hi ha unes vies que serveixen molt bé per fer un primer contacte amb aquell tipus d'escalada.
Mentre el Jordi i el Joanet escalaven la via "los kilos te sientan bien" nosaltres en posàvem al seu costat fent la via "Anorèxia" i compartint espai amb una cordada de Cantabria i Astúries, la Ruth i el seu company de corda.
Un cop a dalt rapelem i tornem a peu de via per fer una segona via, en aquest cas la via Carla, mentre que el Jordi i el Joanet feien l'Anorexia.

Un cop fetes les dues vies, i encara amb un sol alt i la temperatura molt agradable, anem al poble a fer la cerveses i a comentar l'escalada al bar del poble.
Sopem i dormim al refugi/alberg de Riglos i el diumenge, després d'esmorzar, anem direcció Agüero per agafar la pista que ens portarà a Peña Rueva.
Per arribar a la paret anirem per la carretera d'Agüero i en el punt km 2 surt una pista a la dreta que haurem de seguir uns 3 km , descartant varies pistes secundaries fins que la deixarem per una que marxa a la dreta ( abans d'un pal indicador de GR) i aquesta ens deixarà a la zona d'aparcament o on surt el corriol que en 20'-25' ens deixarà a peu de via.
També s'hi pot arribar des del poble de Murillo de Gallego. En ambdós cassos cal valorar per on està millor la pista.
A Peña Rueva en Pani i jo escalem la via Sendero limite i en Jordi i el Joanet, "los terceros tambien existen". Aquesta via segons ells només te una tirada interessant ja que les altres son molt fàcils. En canvi la sendero limite te el grau, en les primeres tirades, més alt del que marca la ressenya( opinió subjectiva de la cordada) i ens obliga a fer alguns passos d'A0 en els trams de V+.
Les darreres tirades es poden enllaçar i fer juntes la 5 i 6, la 7 i 8, i la 9 i 10.
Una via molt assegurada, que trobarem el recorregut ben indicat quan es creua amb una altra via, i que a cada Reunió i trobarem el nº de la R. en la que ens trobem.
Una via per gaudir, gens exposada i ràpida de fer.

 Reunions de la via Anorèxia.


Arribant a Peña Rueva.

 

 Els companys baixant del final de la seva via per la drecera

Equipament de la via ferrada que utilitzarem pel descens. Molt fàcil.

Riglos vist  des de Peña Rueva.


Les dues cordades un cop acabada l'escalada.

Escalant a Queralt i manifestant-nos a Barcelona

Ressenya de Topo-roc

ressenya de Topo-roc

Aquest dissabte havíem d'escalar sense arribar tard a casa doncs volíem anar a la manifestació de Barcelona, a fer costat als presos i exiliats polítics. Així que decidim quedar-nos a Berga, i pujar al santuari de Queralt i escalar la nova via Quercus i continuar amb la via Queraltina.
Però sembla que aquesta pensada no érem els únics que l'havíem fet i ens trobem moltes cordades fent aquestes vies, així que anem i tornem d'un peu de via a l'altre fins que finalment escalem les vies desitjades i alguna més.
La via Quercus és una via molt fàcil, bona per iniciar-se en l'escalada sempre que en la darrera tirada no optis per fer la variant difícil, ja que llavors es trenca la tònica de la via.
De la Queraltina ja s'ha dit tot, una via molt maca, tot i que exposada en els primers metres de la 1a. tirada.
Esperant el moment d'escalar la via desitjada vam fer una de les vies  esportives que hi ha al costat.

vies: " Mandarina" i "fita 59/60"

 Inici de la via Mandarina.

 Flanqueig per arribar a la Reunió intermitja de la via "fita 59/60".

 2a. tirada de la via "la que ens faltava".

Rapelant les vies. En Pany a la fita 59/60. i en Jordi a la Mandarina.

Vies equipades amb parabolts i pitons. Les dificultats en lliure de les dues vies caldrà contrastar-les amb qui les faci en lliure. Les dues  es poden fer en Ae .i si cal algun friend per apropar les assegurances.

Noves vies a Sant Corneli

Aquest dissabte vàrem pujar, tot desafiant les previsions de la meteo, a les parets que hi ha a sobre Sant Corneli per acabar d'equipar un parell de línies que teniem començades feia unes setmanes.
Vam arribar a l'aparcament just quan la boira quedava per sota nostra però amb neu a la carretera i a la paret. El fred era intens i el sol no acabava de decidir-se a sortir per escalfar la paret.
Vam pujar amb neu fins a peu de via i un cop allí la terra estava mullada i en embrutava els peus de gat. Mentre jo i en Pany pujavem per la primera tirada de la via "la copa"  en Joanet i el Jordiho feien per la via "La que ens faltava".
El fred i la mullena a les preses ens va fer pujar amb cura, i mentre, els companys es glaçaven a peu de via. En Jordi es va enfradular tant que ja no volia ni pujar, tenia les mans glaçades i no li venia de gust escalar. Tot i això, la insistència d'en Joanet el va animar a fer la primera tirada, però un cop a la R.1 va decidir que ja no continuava.
Mentre, en Pany i jo haviem acabat d'equipar la via de més a l'esquerra i en Joanet s'afegia a la nostra cordada per pujar fins a dalt. Un cop acabada la via ens desplacem uns metres a la dreta i muntem un rapel per tal de netejar la línia de la via que haviem iniciat feia uns dies,i que ens faltava un tram per acabar d'equipar.
Les dues noves línies han quedat equipades amb parabolts i algun pitó. Ara ens caldrà tornar-hi per posar-hi grau i donar nom a aquestes línies.


Arribem a l'indret de la paret a on hi ha les vies i la carretera i la muntanya esta nevada.

 Enfilem el corriol amunt. Cal anar en compte amb les fulles i la neu per no relliscar.


Arribats al peu de la segona tirada, amb neu als peus, en Pany observa per on farem acabar la tirada.


En Pany, content, ja ha arribat al cim de la paret.


Nosaltres dos escalem la tirada i en Jordi espera a peu de tirada.

 En Pany assegurant els darrers metres del Joanet.

 Instal·lant el rapel de l'altre via per poder netejar els darrers metres.