29 de juny 2020

Cresta de Corbera






Recull de les vies que hem obert a la paret. Les dues línies de color negre ja estaven obertes.

Aquest dissabte amb en Pany i en Joanet anem d'exploració. Volem fer tota la cresta de de Corbera i veure si per la cara Oest hi ha possibilitats d'obrir alguna cosa.
A peu de via ens trobem amb en Jordi Clop i la seva companya que pugen per la via Escaladors bucòlics.
Nosaltres ens enfilem per la Joan Francesc, que només te una tirada,  continuem per la Bona Feina i acabem pels darrers metres de l'escaladors bucòlics a on tornem a coincidir amb en Jordi. Nosaltres comencem a recorre la cresta, al principi grimpant i més endavant superant passos d'escalada de IV i grimpades i desgrimpades.
Una cresta en algun tram molts estreta i aèria que ens farà anar en compte i assegurats.
Hi hem deixat 1 pitó i algun parabolt per assegurar algun dels passos o fer reunions.
A mitja creta hi hem trobat una reunió amb anelles que suposem que deu ser el final d'alguna via que puja per la cara Est...
En definitiva una excursió vertical que ens farà recordar com escalar per una cresta i que podrem assegurar al gust.
Nosaltres hem baixat per la cara Est a buscar la pista que ens porta de nou al cotxe a peu de via, però possiblement es pot baixar més ràpid per la cara Oest.






















23 de juny 2020

El Llaç lila, (final) i En Joan en fa 50








Aquest dissabte tornem a Vilanova de Meià, al pas nou, per acabar d'equipar la via del llaç lila, la darrera que varem obrir abans del confinament.
Ens acompanya el Joanet que ens ajuda a pujar el material fins a dalt, son molts metres carregats i repartir el pes va molt bé.
La primera i la segona tirada ens les saltem tot grimpant per la dreta, així anem més ràpids per arribar amb temps a la part alta i poder equipar els darrers metres fins a la carena.
De fet anem prou ràpids i aconseguim acabar la via equipant la 8a. tirada , de 35m que es pot desdoblar en dues, 25 i 10m, en el punt a on hi ha un canvi de roca.
Un cop a la carena, es deu poder baixar caminant però nosaltres optem per fer-ho rapelant i des-grimpant allí a on es pot.
Totes les reunions estan equipades per rapelar amb una corda de 60m, en algun cas arriba just, però cap problema.

Recordatori de la via.

Comença a peu de carrereta, al costat del punt a on solen aparcar la majoria dels cotxes que escalen a la Roca dels Arcs. Una fletxa groga indica l'inici d'una canal que anirem resseguint en bona part de l'escalada, i uns punts grocs ajuden a trobar el recorregut que és molt sinuós i que te diversos canvis de reunió.
La via està tallada per diverses feixes que li prenen continuïtat. L'interès d'aquesta escalada rau en fer molts metres, trobant plaques d'escalada interessant, per arribar fins la carena. Els escaladors que cerquin verticalitat continuada, com a l'altre vessant de la Roca dels Arcs, no la trobaran interessant.

La primera tirada comença amb un desplom de 5 m que sembla més difícil del que és degut a la verticalitat. Un cop superat continua amb una grimpada de II durant 30m fins a trobar el segon pany de paret a on hi ha diverses vies curtes.
La segona tirada supera aquesta placa tombada de IV per la part mes a la dreta possible, quan ja no hi ha cap mes via de les antigues.
La 3a. tirada és una placa molt maca amb algun pas de V/V+ que ja ens farà gaudir de l'escalada.
Hem obert una nova tirada que puja per la placa de la dreta de la canal i que va a parar a la mateixa reunió. la via del Joanet en fa 50, J50.
La 4a. tirada torna a ser de transició, només te una curta placa al principi i la resta, uns 40 m. son de grimpar II
La 5a. tirada ja torna a ser una placa guapa a on hi trobarem algun pas de 6a-
La 6a. tirada continua amb la mateixa tònica i de nou haurem d'escalar amb passos de V+/6a-
La 7a. tirada comença després d'un flanqueig caminant uns 40m a l'esquerra per tal de cercar el punt de la paret per on superar els grans desploms que ens barren el pas damunt de la R.6. Una tirada preciosa amb passos de 6a- i que ens deixa al peu d'una feixa amb tartera.
La 8a. tirada comença amb una placa vertical de roca molt bona, a on trobarem la dificultat de 6a. en els primers 4 metres. La resta fins a una petita feixa és un gaudi continuat. Arribats aquí, podem fer reunió o continuar amunt per una roca ja no tan bona fins que, 10m. més amunt s'acaba la paret i veiem el que sembla un niu de metralladores del temps de la guerra civil.






14 de juny 2020

3 mesos més tard






Després de tres mesos de no tocar la paret, aquest dissabte amb en Pany hem tornat a escalar. Per fer-ho hem escollit la paret del santuari de Corbera a on hi tenim 7 vies obertes i que son ideals per tornar a entrar en contacte amb la roca.
En els primers metres tinc una sensació estranya, em fa la impressió que els peus de gats em relliscaran, però a mesura que fem metres retorna la confiança i gaudim del retorn a les parets.
Fem 4 vies, "Bona Feina", "Escaladors Bucòlics", "Aresta de Corbera" i " La via del sostre"  i quedem satisfets, 220m d'escalada ens deixen contents i cansats.
A la paret hi hem coincidit amb dues cordades, en Jordi Francesc  de Bagà i els seus companys de cordada, i l'Oriol " Tranqui", un company del mon dels blogs, i la seva companya.