Tornem a l'Esquellot

 

Aquest dissabte la previsió de calor ens fa pensar en tornar a Berga i gaudir d'una estona d'ombra.

En Jordi no coneix la zona de l'esquellot i això de caminar poc, tenir ombra fins dos quarts d'onze i gaudir de tirades no gaire difícils, li sembla una bona proposta. 

Dit i fet, ens hi  adrecem i comencem per escalar les 5 primeres vies de la l'esquellot 2, una manera de començar progressivament pel que fa a la dificultat.

Tot i que la paret està mullada fruit de les pluges del dijous, les nostres línies estan força seques.

Un cop comença a tocar el sol a la paret, decidim baixar i escalar un parell de primeres tirades de la zona de l'esquellot 1 per donar per acabada la matinal abans que el sol i la calor la faci desagradable.

Una matinal molt ben aprofitada. 7 tirades per gaudir de l'escalada sense patir gens i amb ganes de tornar-hi i provar altres línies.

Escalada a l'Esquellot. Font Negre. Berga

Aquest dimarts, amb en Jordi Martínez hem fet 4 vies a aquesta zona d'escalada esportiva de Berga.

Aparquem el cotxe a la Font Negre i en menys de 5 minuts ja som a peu de les vies del primer sector.

Hem començat per la via que dona nom al sector, l'esquellot, una via molt ben assegurada i boníssima.

A

 continuació hem passat al segon sector a on hi hem fet les vies: Alpina, un 5+ molt maco, Trampantofu. una placa molt guapa amb un sostre molt dur que trenca la continuïtat, i finalment la via Urticaria, també molt guapa, amb uns primers passos molt fins. (en Jordi s'ho ha tret molt bé de primer i jo en top rope, tot es pot provar)

Ombra fins a 2/4 11.

Una matinal molt ben aprofitada.

El Jordi a la via de l'esquellot.

Superat el sostre de la via Trampantofu.

Darrers metres de la via Urticaria

Descobrint els Cingles de les Pasteres

 

Aquest dissabte hem pujat a Guardiola de Berguedà a descobrir aquesta nova zona d'escalada.

Per arribar-hi entrarem al poble i agafarem el carrer que fa cantonada amb una peixateria.

El carrer puja en direcció al monestir, que el deixem a la dreta i continua asfaltat fins el cementiri, a partir de llavors una pista forestal d'uns 4km ens portarà fins la corva a on deixarem el cotxe. 

Nosaltres hi hem deixat una fita per facilitar-ne la identificació.

D'allí comença a baixar un corriol que, en 35 o 45 minuts, ens portarà a peu de vies del segon sector. Cal valorar la feina que han tingut els equipadors de les vies per obrir camí per entre el bosc, tot i que en algun punt, malgrat les fites, pot costar de seguir.

La baixada és una mica penosa pero ho és més el retorn en pujada un cop cansats d'escalar i amb el sol que ja apreta de valent. nosaltres vàrem tenir algun núvol que ens va fer mes portable el retorn al cotxe, però la suada no te la pots pas evitar.

La roca de la zona és bona, tot i que al Pani li van saltar un parell de llastres i en una de les ocasions va caure uns 5 metres sene, per sort , fer-se mal.

Hi ha molt bones preses de ma i en canvi pels peu costa una mica de trobar-les. 

Les vies estan ben equipades amb parabolts i tenen uns 30 de llargada.

Nosaltres vàrem començar per les de l'esquerra que segons la ressenya son de IV+ i V i ens van semblar prou difícils com per graduar-les totes elles de V i amb algun pas de V+ en totes elles (opinió subjectiva)

 Les vies estan molt properes l'una de les altres.

retrobada amb el Rafa.

 

Avui m'he retrobat un company que feia molts anys que no veia, en Rafa Lucas, i amb ell hem quedat per escalar a la Codolosa, una zona que no coneixia.

Tot i que a l'extrem Est de la Codolosa hi ha ombra fins 2/4 de 10, nosaltres hi hem arribat a aquesta hora i per tant hem patit calor tot el matí.

Hem gaudit escalant la via Pensionistes, les dues tirades de dalt de la via de les cabres i la segona tirada del diedre que puja a l'esquerra de l'Alimera.

Un matí ben aprofitat i que de ben segur que repetirem.

Descobrint un sector . " Can Placa"

 

Aquest és un sector de vies esportives d'una sola tirada i que en Xavi ja m'hi havia apropat fa uns mesos, la pluja ens va fer marxar i aquesta vegada, malgrat que la roca estava mullada, ens vàrem posar a les 4 vies de l'esquerra, les més assequibles.

Tot i que a les vies n. 3 i 4 els hi posen una dificultat de Vº  jo crec que un V+ també ho pot ser.

Les vies estan equipades amb parabolts i només ens caldran cintes exprés.

Per arribar-hi agafarem la pista forestal que porta al mirador de la Figuerassa i que surt de la carretera que porta a l'estació del rasos de Peguera, passada la font la Font Negre, i en direcció a la Casanova.

escalant sota la pluja al santuari de Corbera

 

Aquest dissabte en arrisquem a pujar al Bergadà tot i la previsió de pluja i escalem fins a 2/4 d'1 que ens cau un bon xàfec i hem de recollir el material ben molls.

La via del sostre tenia una de les preses claus per superar el sostre que es bellugava molt i la vàrem sanejar. Ara encara es pot tibar de la llastra del costat tot i que no va tan bé. Un nou parabolt assegura més aquest pas.

Un matí ben aprofitat i passat per aigua.

En Jordi i el Joanet gaudint del sol de primera hora.

En el flanqueig de la segona tirada de la via del Nil.

Superant el pas extra plomat de la via del sostre.

Inici de la via del Nil.

via " Eva Solans"

 

Avui he pujat amb el Jordi Martinez a fer aquesta via.

A mi la dificultat de la via m'ha superat el grau que escalo i només en la segona tirada he pogut gaudir de l'escalada en lliure , a les altres tirades he anat tibant de cintes per poder superar els passos verticals.

A la baixada hi trobarem una via ferrada amb els graons molt separats que la faran difícil per els que son baixos....

La via està equipada i queda a l'ombra durant el matí.

retocant la via del Nil al santuari de Corbera.

 

Aquest dimarts amenaçava pluja i de fet ens vàrem mullar una mica, però això no ens va impedir retocar la via del Nil, per fer-la més directe i trobar uns metres de dificultat que li donen un xic de picant a la segona tirada.

Tot i això, aquesta és una via de poca dificultat que no te cap mes pretensió que la de permetre escalar una mica i completar les diverses opcions que tenim en aquell pany de paret.

Com en la resta de vies d'aquest bonic indret l'aproximació es zero i la via està equipada, només ens calen 9 cintes.