via "Ziga-Zaga" al Tossal de Costafreda

 

Fa un parell de setmanes que vàrem obrir i equipar aquesta via, però calia sanejar millor la fisura per on puja la tercera tirada, així que hi vàrem tornar i, després de treballar-hi 4h, en Pany va deixar la línia molt més neta i escalable.

La via està completament equipada i només ens caldran cintes exprés. L'estrep pot ser necessari en algun pas que no es pugui fer en A0.

Aproximació: de la carretera que porta a Saldes, un cop passat Maçaners i el mirador del Pedraforca, agafarem el trencall que porta a l'Hostal del Pedraforca per una pista asfaltada. Un cop passat l'hostal arribarem a un trencall amb indicadors, haurem d'agafar el que diu Tossal de Costafreda / Cal Roig i anirem pujant per aquesta pista fins que s'acaba l'asfalt, llavors farem 2 km. de pista forestal en bon estat fins arribar a sota les parets. Una gran esplanada  a la nostra dreta, presidida per una gran roca, ens servirà d'aparcament. D'allí començarem pujant per una pista a la dreta que només te uns 100m. Finsal peu de via hi ha 7 o 8 minuts de pujada.

Avui dissabte hem tornat a la via amb en Jordi i el Joanet.

El Jordi a la R.1 i en Joanet fent la tirada. Al fons l'aparcament del cotxe.

    En Pany arribant a la R.3 seguit del Jordi i en Joanet a la R.2

    Escalant la magnifica tercera tirada.

                                                Foto des de la R3.

                                                En Joanet arribant a la R.3

                                        En Jordi escalant la 3a. tirada.

Rapelant la 3a. tirada.  40m fins la R.1

via J-C-R (Joan-Cesar-Ramon)

 

Ja fa unes quantes setmanes, quan es va obrir el camí per baixar a peu de les vies, en Joan Martí (El Gepes) en Cesar Cómas i en Ramon van obrir dues línies a la part Est de la paret, la més ombrívola de la zona.

La primera es una tirada de 15 m que puja en artificial per una clara fisura equipada amb tacs de fusta i claus que va a trobar la via del diedre.

La segona línia. J-C-R puja a la seva esquerra també per una fisura equipada amb tacs i pitons. Aquesta via te dues tirades, la primera de 30m difícil amb passos d'artificial i la segona, de 25 m puja fàcil per una canal terrosa equipada amb bagues a les savines i boixos.

Fa poc vàrem escalar aquesta via i, amb el permís den Joan Martí, vàrem netejar la línia i equipar una variant per evitar fer passos d'artificial.

Tot i això encara calia molta feina de neteja per tal de fer la via més guapa. Així que en Pany va fer això aquest dissabte mentre en Toti Llovera i jo escalàvem les vies dels tres pollets i la gallineta, i en Jordi i en Joanet la via de les Iaies.

Avui, amb en Joan Freixas, hem repetit aquesta via fins la R.1, la parta maca de la via, i a continuació hem evitat la darrera tirada, tot i que és la continuació lógica de la via, encara força plena de terra i poc interessant, així que hem flanquejat a la dreta per anar a pujar fins el cim de la paret per la darrera tirada de l'Aresta d'Espinalbet que te la roca neta i bona.

La primera tirada de la via està equipada i sanejada. ens caldran 13 cintes per fer-la. Un cop fets els primers 10m cal anar a l'esquerra seguint els parabolts i així evitarem fer els passos d'artificial de la línia original que estan equipats amb tacs de fusta , pitons i a on calen, segons en Joan Martí, 2 o 3 "friends del 5" 

La via te una dificultat de V+ i està totalment a l'ombra.

Salut  i a escalar.

Inici de la via.

Variant a l'esquerra per evitar els passos d'artificial de la fisura.

                        Arribant a la R.1

Uns 3 metres per sobre de la R.1 abandono la via per anar a buscar l'aresta d'Espinalbet que queda a la nostra dreta.

Foto cordada.

"Via de la Serp"

 

Costafreda és una zona a on habitualment s'hi ha fet escalada en gel, quan els hiverns son prou freds.

Fa molts anys un company d'escalada mi va portar a l'estiu i vàrem fer-hi una escalada aprofitant les assegurances que hi havia per l'hivern. Jo ja no recordava per a on havíem pujat i aquesta primavera, fent una sortida en bicicleta per aquelles pistes vaig redescobrir la paret i vaig pensar en obrir-hi una via d'escalada.

Així que aquest juliol hi hem anat amb en Pany i hem equipat aquesta via, que pren el nom de la serp perquè en vàrem veure una de petita mentre baixàvem caminant de la primera reunió.

La via puja, en les seves 3 primeres tirades, a l'esquerra d'una via vella existen ja que hi hem trobat dues reunions molt velles i amb les assegurances rovellades. A la quarta tirada, que puja per una fisura fins el cim, hi hem trobat 3 ferros vells i per tant coincideix amb una línia ja oberta.

A la segona tirada hi trobarem dues opcions en els darrers metres, a l'esquerra la difícil, a la dreta la fàcil.

A l'esquerra de la darrera tirada i puja una via equipada amb parabolts i  que supera el sostre que marca aquesta zona de la paret.

La via està equipada amb parabolts i les reunions son rapelables, excepte la R.1 ja que es pot baixar caminant.

Només ens caldran 18 cintes exprés.

Aproximació: de la carretera que porta a Saldes, un cop passat Maçaners i el mirador del Pedraforca, agafarem el trencall que porta a l'Hostal del Pedraforca per una pista asfaltada. Un cop passat l'hostal arribarem a un trencall amb indicadors, haurem d'agafar el que diu Tossal de Costafreda / Cal Roig i anirem pujant per aquesta pista fins que s'acaba l'asfalt, llavors farem 2 km. de pista forestal en bon estat fins arribar a sota les parets. Una gran esplanada  a la nostra dreta, presidida per una gran roca, ens servirà d'aparcament. D'allí al peu de via hi ha 4 o 5 minuts de pujada.

Tot i ser una paret de cara Nord, pel matí el sol hi toca força estona, però hi ha trams a l'0mbra i l'alçada a on es troba fa que la temperatura sigui fresca si fa una mica d'aire. A les 12 la darrera tirada es  ja ombrívola i a partir de les 2:30 tota la paret està a l'ombra.

Salut i a escalar

            

  Primers metres de la via

                                    Superat el tram més difícil de la 1a. tirada.

En Pany iniciant la 2a. tirada, la més assequible de les 4.

En els passos difícils de la via. A la dreta hi ha una variant fàcil.

En els passos d'Ae(A0) de la 3a. tirada.

                                        Primers metres de la 4a. tirada.


   Un dels trams amb passos d'A0 de la 4. tirada.

Arribant a la R.4, sempre a l'ombra.

la Variant de les "Iaies" i "l'Aresta d'Espinalbet" han crescut i s'han independitzat una mica.

Avui hem acabat de netejar i equipar aquestes dues línies que veiem en negre i negre i blau a la foto.

La variant de l'aresta ( en negre) es pot agafar des de la R.3 després d'escalar uns metres  i flanquejar a la dreta, i així pujar de forma separada a la línia existent fins ara.

També es pot agafar fent un flanqueig aeri, equipat,  un cop escalats uns meteres de la  3a. tirada de la via de  les Àvies.

L'altra línia vol donar més continuïtat a la variant de les Iaies, de manera que un cop fet uns 10 m de la tercera tirada de les Àvies, continuarem recte amunt amb uns passos més verticals i bonics, per anar pujant molt a prop del diedre que ressegueix per sota l'Aresta d'Espinalbet.

Les dues variants estan equipades amb parabolts i bagues savineres.

La dificultat ronda el Vº.

En Pany rapelant per netejar la línia abans d'equipar-la des de sota.

Flanqueig aeri que et permet passar de la via de les Àvies a l'Aresta d'Espinalbet.

                                        Equipant la continuïtat de la via de les Iaies.