Sisbemessanapren

Agulles. Roca Dolça. via Vacances Frustrades.

2012-01-17T17:26:00.010+01:00

Tot i estar tapat i fer fred, el diumenge amb en Miquel vam pujar a agulles a fer aquesta via que tenia a la llista des de feia temps.
Aquesta és una via ràpida, que està assegurada amb parabolts distants en la primera tirada i que t'obliguen a escalar, i en canvi a la segona tirada és poden fer en A0 els passos de 6b i 6a.
La roca es força bona, tot i que sempre hi ha alguna presa que cal controlar. La primera tirada, tot i no ser molt difícil, cal escalar-la concentrat i navegant per trobar la millor línia. Algun dels últims parabolts, que ja no estan pintats de verd, al tenir sicadur de color gris/blanc a sobre, poden ser difícils de veure.

Per arribar-hi anirem fins el refugi Vicenç Barber i allí agafarem el corriol que surt a l'esquerra i que ens porta a l'avenc dels Puetons i a la canal de les Bessones. Passarem per sobre de l'avenc i uns 100 metres més endavant trobarem el peu de via a la nostra dreta, uns 5m per soobre del corriol. ( parabolts pintats de color verd)
Via recomanable.

Primers metres de la via

Arribant a la R2

Un cop al cim, un grup de cabres desgrimpaven els passos de IV+ de l'agulla del Pingüí

Codolosa. Indignats i Reincidents

2012-01-17T17:09:00.009+01:00

Amb el Xavi només teniem temps de fer una matinal a la Codolosa i vam fer la via Indignats, del Joan Asín, de la que jo encara no havia fet de primer la segona tirada. La via te dues tirades molt maques i, al meu parer, una tercera curta i sense gaire interès. Però si es fa la 2a reunió en un còmode replà 8m a sota d'on està actualment, podrem assegurar molt millor aquest darrer i díficil tram de l'actual 2a. tirada, i ens quedarà una tercera tirada més llarga i interessant.

A continuació fem l'oblidada però molt interessant via dels germans Masó, " Reincidents" que puja a l'esquerra de la via Alimera.
Per aquesta via, que només està semi-equipada, caldrà portar friends bagues per ponts de roca i els tricams poden anar bé.
La segona reunió només te un clau i per tant l'haurem de reforçar amb un parell de friends.
Per baixar haurem de caminar o bé rapelar per la via Alimera.

Dues vies molt maques i ràpides de fer.

Cogulló del Turp.

2012-01-16T10:57:00.016+01:00

Trobareu la ressenya en el bloc del seu autor, en Guillem Arias

Material. La via està molt assegurada amb parabolts grocs. Només calen 12 cintes.
La roca en algun tram no es gaire de fiar i cal anar molt en compte. Els bolts, al estar oberta des de dalt, a vegades no estan en el lloc que ens aniria més bé per xapar-los.
Les tirada més difícil és la 3a, però en totes hi trobarem algun pas tonto.

Per arribar-hi cal passar els pobles de Perles i les Sorts i, abans d'entrar al de Llinars, quan ens trobem el retol de " Solsonès", 10m abans cal agafar una pista a la dreta, que més endavant està cimentada, i seguir-la fins el final. Allí continuar per la pista que surt a la dreta, més endavant trobarem un trencall, cal continuar pel camí de la dreta i en el següent trencall que trobem agafem el de l'esquerra. Finalment, després d'una curta baixada, aparquem el cotxe al costat de la pista i continuem a peu uns 300m fins que pugem per un corriol cap el bosc i, seguint fites i cintes grogues, arribarem a peu de via. 25'

El retorn el farem pel corriol que des del cim ens baixa al coll a on hi ha la pista en la que més avall hem deixat el cotxe. 25'

Inici de la via

darrera tirada

Amb en Panyella

Arribant al cotxe amb la paret al fons

Roca dels Arcs. via Navarro

2012-01-13T09:00:00.006+01:00

El dissabte 7 de gener vaig anar amb els " Momies" a la Roca dels Arcs. En Jose i jo vam fer cordada per fer la Navarro, mentre que el Toni, el Francesc, el Joanet i el Jordi van anar a la Camel.

Aquesta és una via clàssica que està molt poc equipada, però a on els friends i tascons entren molt bé, i els passos més verticals de la via estan equipats amb un buril o espit.
A la 4a. tirada tenim una variant que surt de la reunió recte amunt i que, si es fa, suposa el pas més difícil de la via.
La 5a tirada està completament desequipada però es pot assegurar molt bé.

Via molt maca, a on podrem practicar posant tot tipus d'assegurances, i que tot i la verticalitat pròpia d'aquesta paret, es deixa fer molt bé. Tot i això, jo a la meva ressenya hi apujo mig grau la dificultat que posen la majoria de les ressenyes.

1a tirada. amb les cordes que pugen fins la R.1

El Jose després de superar un desplom de la 2a tirada que et tira endarrere, i a on no val a encantar-se, però que hi trobes molt bona presa

El Jose mirant-se el pas extra-plomat de la 4a. tirada que queda per sobre de l'alzina a on es fa reunió.

Equipant la bonica 5a. tirada

Una més a la butxaca !!
Via molt maca

Serrat dels Monjos. Via Insubmissió

2012-01-10T19:49:00.010+01:00

Abans de les vacances de Nadal, amb el "Momies " de Badalona, vaig anar al Serrat dels Monjos a fer la via Insubmissió. Aquesta comença en el mateix punt que la via " El Ultimo sueño" i en el seu tram central s'apropa força a la via "Alta Fidelidad" per on hi escalaven el Joanet i el Jordi.

Foto treta del Bloc dels Kutres on hi trobareu, com sempre, una bona ressenya.

Nosaltres, a diferencia dels Kutres, a les dues darreres tirades varem anar molt a l'esquerra escalant una variant que va obrir el Jose per la placa, per tal d'evitar la canal final que te molta vegetació, i varem sortir per la darrera tirada de la via planetes transparents.
La via està equipada amb espits i es pot reforçar amb friends i tascons. La 6a. tirada, amb el seu flanqueig poc equipat, és la més exposada tot i no ser molt difícil.
Sembla ser que la 7a. tirada comença amb un llarg flanqueig a l'esquerra que va a buscar una canal amb molta vegetació i terra que, amb dues tirades, et porta al final de la via. Nosaltres varem optar per escalar per la placa de l'esquerra i sortir cercant sempre la roca.

Via recomanable.

Primers metres de la via. A la roca hi veiem pintat el nom de la via el ultimo sueño.

Bonic esperó de la 3a tirada.

El Jose iniciant la 4a tirada.

5a. tirada

El Toni en l'aeri flanqueig de la 6a. tirada

El Jose, escalant la 7a. tirada, ha deixat la canal herbosa de la seva dreta i puja cercant la roca de la placa de l'esquerra, per una variant que ens conduirà a sortir per la via Planetes transparents.

Un servidor, el Toni "momia" i el Jose "Momieta"

Via "New York 2012". al Mirador de Sant Joan.

2012-01-10T17:30:00.006+01:00

El dia 4, amb el Miquel vam pujar a Sant Joan a fer una via dels germans Masó que feia temps que teníem a la llista. La Integral Josep Barberà.
Aquesta és una via maca i recomanable que et porta a escalar dues agulles de la part alta de la Plantació.

Al fer les dues darreres tirades de la via, les que pertanyen a l'agulla del " Mirador de Sant Joan" em va semblar que al seu costat hi podria anar una via de característiques similars i, com que l'aproximació des de Sant Joan és molt curta, em vaig proposar tornar-hi per obrir-la.
Així que l'endemà, acompanyat per la Neus i amb un fort vent que semblava voler-nos arrancar de la paret, vaig obrir aquesta via en record de la nostra estada a Nova York per visitar a la nostra filla Aina que hi està vivint.

La via te les mateixes característiques que la Josep Barberà però, al anar a la seva dreta, he trobat una mica més de verticalitat en les plaques de les seves dues tirades.
Caldrà portar un joc de friends per assegurar la primera tirada, ja que els parabolts allunyen en el tram més fàcil.

L'aproximació des de Sant Joan és la mateixa que per la Integral J.Barberà però molt més curta ja que ens quedem a mig camí, seran uns 12' des del funicular.
Uns 25 m abans d'arribar a peu de via, podrem veure els parabolts grocs de la via " La Torna" que ha obert fa poc en Guillem Aries i que, dibuixant una clara diagonal a l'esquerra per plaques molt tombades i fàcils, acaba a pocs metres d'aquesta via.

El descens el farem caminant i en 5' estarem a Sant Joan.

Montsec de Rubies. Via Esperit Mohicà.

2011-12-19T14:11:00.012+01:00

Aquest dissabte, amb el Jordi, el Toni i el Joanet ( "Mòmies" ) pugem a Rubies a on hi fa força fred i bufa un vent gelat que ens deixa el cos i els dits encarcarats.
La via escollida és l'Esperit Mohicà oberta pel Joan Vidal.
La via està força assegurada però ens anirà bé portar friends petits i mitjans i algun tascó.
La roca és bona en algun tram i delicada en algun altre. A mi se m'han arrencat un parell de preses...
Els passos de 6a jo els he fet en A0 o A1, i he patit força per fer els darrers passos abans d'entrar a la R2, ja que tot i tenir molt bona presa de ma, cal decisió i confiança amb l'adherència dels gats.
La quarta tirada és potser en la que més he gaudit de l'escalada d'aquesta via.
Vi recomanable, amb trams de roca a controlar.

El Jordi, a la 1a tirada, seguint els passos del Joanaet que pujava de segon amb el Toni.

Escalant la 2a tirada.

El Jordi i el Joanet a la R1. i el Toni escalant la 2a tirada.

El Jordi fent l'aeri flanqueig de la sortida de la 3a tirada.

Escalant la bonica 4a. tirada

El Jordi assegurant a la reunió del cim

Agulles. via El Bacon del dàtil

2011-12-12T12:05:00.003+01:00

Aquest dijous vaig anar amb en Joan Prunera a repetir la via que vaig obrir el mes passat per tal de veure si podia fer en lliure alguns passos de la primera tirada, però la veritat es que la vaig fer quasi tota en A0, això si amb passos molt llargs ja que quan la vaig equipar pujava al darrer graó de l'estrep.
Vam sanejar una mica més la roca ,i a part d'algun tram de V+, hauré d'esperar a que qui la faci en lliure em digui si els passos més verticals son de 6a o 6a+, ja que jo no tinc prou nivell per graduar-los correctament.

Can Jorba. esportiva a la Palomera

2011-12-11T19:20:00.006+01:00

El "Jose" escalant la difícil i poc bonica 2a. tirada a la via el temple del sol

Escalant dues vies de la Palomera.

Després de valorar diverses opcions, aquest dissabte decidim pujar a fer la via " El temple del sol" a l'agulla del faraonet. ( com que anàvem dues cordades i no ens va agradar l'aspecte de la roca de la segona tirada, i sentint al Jose que la sabina des d'on es fa el rapel era una mica precaria la sabina des d'on es fa el rapel, jo únicament vaig fer la 1a i la 2a. tirades i li vaig dir al Joanet que no pugés que jo ja rapelava la via ) Com que al baixar vam passar per la Palomera, ens hi varem aturar per fer 3 vies molt maques i assequibles, amb molt bona roca i ben assegurades.

Pedalant per l'Alt Urgell

2011-12-09T20:30:00.007+01:00

Aquesta setmana amb la Neus hem pujat a pedalar pels voltants de la Seu d'Urgell. Hem vaig baixar un track del Wikiloc que semblava interessant i, tot i que pel meu gust hi ha massa tram d'asfalt, ens va permetre conèixer la zona.
Nosaltres hi varem fer alguna variant per seguir més pista i corriols i deixar una mica de banda la carretera asfaltada.
Aquí trobareu aquesta ruta de 33 km i 500 m de desnivell acumulat que va acabar amb un bon dinar al restaurant " Dolcet" del poble d'Alàs.

Inici de la pedalada al pont d'Arfà

Amb la Seu d'Urgell al nostres peus

El Golf del poble d'Aravells

Bastiments

2011-12-09T19:53:00.008+01:00

Aquest dimecres,amb la Neus hem fet una matinal al Bastiments. Hem combinat les raquetes i els grampons per fer aquest fàcil cim que, començant des de l'estació de Vallter 2000, pots pujar i baixar en 3h i mitja sense córrer gaire.
La neu de les pistes està molt bé i els esquiadors que van fer el cim amb esquis de muntanya, també van xalar força ja que la neu estava en molt bones condicions.
Aquí trobareu el track de la sortida.

Pic del Martell. Via" Reserva"

2011-12-08T23:33:00.007+01:00

Ressenya de l'Eduard

Amb el "Mòmies" quedem al Pic del Martell i fem dues cordades. Jo acompanyo al Joanet i al Vicenç a fer la via Reserva que no recordo si ja havia fet ( avantatges de no tenir memòria).
La via està poc equipada, i tot i que hi trobes algun parabolt vermell, cal portar friends i tascons per reforçar l'equipament.
Jo he fet les dues darreres tirades i he navegat una mica per la paret, ja que al no portar cap ressenya, és fàcil anar a parar a alguna de les vies del costat.

El Joanet iniciant la via

Sortint de la R.2

Encarant el pas més desplomat de la 3a tirada. Un 5+ segons la ressenya.... que jo vaig fer en A0.

Trio de vies a la Pastereta.

2011-12-05T09:30:00.010+01:00

ressenya del Joan Asín.

Ressenya de l'Eduard( Escalatroncs)

Aquest dissabte, amb dos dels "Mòmies" de CE de Badalona, el Toni i el Jordi, vaig anar a la Pastereta a fer alguna via de les que tenia pendents.
Com que de bon matí encara feia fresca, varem dirigir-nos a la cara Est i vam començar per la bonica via " Vertic" que jo ja havia fet un parell de vegades però els companys encara no.
Aquesta via la varem fer enllaçant la 1a i 2a tirades per tal d'anar més ràpid.
A continuació vam fer la nova via del Joan Asín, la "Petit Four " que puja pel diedre que creua la via Pacho Idalgo.
Aquesta és una via molt interessant, amb una primera tirada molt maca en la que cal escalar entre assegurances, i una segona tirada molt potent en la que cal tibar fort i fer A0, si no tens el grau suficient per superar els metres inicials molt desplomats en lliure. Algun friend mitjà anirà bé per la part final de la tirada a on els bolts tornen a estar molt separats.
A continuació anem a la cara Oest a on ja hi toca el sol a fer la via Josep Nieto, però un aire molt fred fa que l'escalada de la tercera via de la jornada esdevingui, en certs moments, una mica desagradable tot i que la via és molt maca i recomanable.
Els primers metres de la via son força exposats, ja que cal evitar una caiguda abans de xapar el primer bolt. Un cop a la fissura que hi ha a sobre es pot col·locar un friend per assegurar -se abans de xapar el segon bolt. Aquí, quan vaig recuperar el Link Cam ( Omega) que hi havia posat el Toni, em vaig trobar que s'havia trencat un cable i em va quedar desmuntat a les mans ( no se si hauria aguantat una caiguda)

Atenció amb aquests friends tan pràctics i cars !!. Al Jordi, uns mesos abans també li havia passat el mateix, i per tant ja en son dos Link Cams coneguts als que se'ls hi trenca un cable dels que fan obrir les llebes.

Un trio de vies recomanables.

El Jordi enllaçant les dues primeres tirades de la via " Vertic"

Un servidor a la primera tirada de la via " Petit Four"

El Toni lluitant amb els verticals i difícils passos de la 2a tirada de la "Petit Four"

El Toni arribant a la 3a. R de la via Josep Nieto després d'haver fet aquesta preciosa i vertical darrera tirada.

Malanyeu. Via Salvadora i Integral Infusió de farigola

2011-11-28T12:16:00.013+01:00

Aquest dissabte, amb 3 companys de la colla dels Mòmies de Badalona, vam fer una jornada intensiva a Malanyeu.
Amb el José vam començar fent la via Salvadora, mentre el Toni i el Joanet feien la via del Roc.
Tot seguit el Toni i jo ens posava'm a la via Integral farigola indòmita, però veient que era molt dura i que el més difícil encara ens havia d'arribar, vam acabar sortint per la via Monges Mascles i per tant fent una integral diferent que he batejat com a " Integral Infusió de farigola".

La via Salvadora, de la que l'Amadeu Pagés ja me'n havia donat referencies, és una via molt maca i injustament oblidada, segurament perquè està equipada amb burils, i perquè al costat seu hi puja la via Montse Curtó molt ben assegurada.
La via comença amb un tram de roca delicada assegurat amb dos burils visibles des del peu de via, i continua per una feixa que la porta a la dreta per agafar una placa molt maca i llarga assegurada amb burils i un parell de ponts de roca. Jo no hi vaig posar cap assegurança més, tot i que és possible fer-ho. Únicament vam reforçar un dels ponts de roca que estava una mica deteriorat. Ens els últims metres de la tirada es pot xapar el darrer espit de la via Montse Curtó.
Els primers metres de la segona tirada es puja per la mateixa placa que, anys més tard, s'hi va obrir la via Montse Curtó i per tant es poden aprofitar les seves assegurances, i en els metres finals, mentre la Montse Curtó va a la dreta, seguint una fissura, la via Salvadora continua recte per la placa, molt maca i vertical, però no gaire difícil, en la que no hi vam trobar cap assegurança, però que és pot protegir molt bé amb friends i tascons, i que en els darrers metres i vam deixar posat un pont de roca.
Aquesta via va pujant amb una dificultat que està en el Vº, te molt bona roca, excepte els metres inicials, i en la que el fet d'haver d'assegurar els metres finals, que no superen el V-, fa que sigui molt bonica.
Via Molt Recomanable.

A continuació, amb el Toni ens varem posar a la via Farigola indòmita que comença en el mateix punt que la via Stoc de Coc .
La via va en diagonal a l'esquerra a cercar un distant pont de roca fet amb una baga vermella. Els primers metres ja et fan veure que aquesta no serà una via fàcil i que caldrà treballar de valent. Les assegurances estan molt distants i, tot i que la roca és molt bona, el coco fa treballar el braços més del compte. Quan portava uns 30 metres i després d'haver-me assegurat en dos ponts de roca seguits i veure el darrer parabolt abans de la reunió encara molt amunt, vaig dir-li al Toni, que escala millor que jo, que acabés ell la tirada i així ho va fer.
La segona tirada puja encara més vertical i difícil, i te uns darrers metres molt finets abans d'entrar a la R.2 que es fa en un dels arbres que hi trobarem dins del bosc penjat.
Veient la dificultat d'aquesta integral, al meu parer amb un grau superior al que marquen les ressenyes, i que la placa que ens esperava a sobre era encara més difícil, vaig proposar al Toni anar a buscar la via Monges Mascles i relaxar el coco i els braços amb una via més fàcil i assegurada que ambdós ja coneixíem.
Així doncs, vam fer una integral diferent de la que havíem iniciat i, tot i que és molt difícil, no ho és tant com la farigola indòmita.

Per les dues primeres tirades cal portar friends, tascons i bagues per ponts de roca. La darrera tirada està completament equipada amb parabolts.

Via recomanable.

El Jose uns metres abans de la R.1

El Jose escalant la darrera placa de la via.

El Toni a la primera tirada de la Integral infusió de farigola

La segona tirada de la Integral, que correspon a la via Tal faràs, tal trobaràs

Acabant la Integral fent la via Monges Mascles.

Els 3 mòmies i un servidor tornat al cotxe de fosc.

Sant LLorenç de Montgai. La formiguera. Memòria Selectiva

2011-11-21T13:08:00.011+01:00

Aquest diumenge amb el Joan Prunera vam anar a Sant Llorenç de Montgai escapant-nos de la pluja que queia al litoral, pre-litoral i al Bages.
Com que el dia estava gris i els nostres ànims tampoc lluïen massa, no ens volíem complicar gaire la vida. Vam començar per fer la via normal a la paret del Pont, a on jo no hi havia escalat mai. Un cop fetes les dues tirades que te i veient que per fer les vies que continuaven amunt havies de tibar molt més, varem decidir sortir per l'esquerra i anar a la Formiguera a fer-hi una via nova.

Escalant la 1a tirada de la via Normal a la Paret del Pont

En els passos més difícils de la 2a tirada.

Aquesta via nova es diu "Memòria Selectiva" i puja a la dreta de la via Savina Wall, encara que els habituals de la zona diuen que la Savina Wall en realitat és un reequipament de "la via dels Jesús"
La ressenya la trobareu en el bloc Escalada per a tontos
Aquesta via està molt assegurada i per tant no s'hi pateix en absolut. Només cal portar cintes.

La primera tirada. 20m IV, excepte els 5m inicials és molt fàcil . Llastima que no comenci uns metres més avall i aprofiti l'esperó de la dreta.

La segona tirada. 25m V+ , te el tram superior molt vertical i la seva dificultat varia força segons pugis per la dreta o l'esquerra dels parabolts.

La tercera tirada. 25 m V, és d'aquelles que et fan gaudir de valent, llastima que no sigui més llarga. realment bonica.

La via està equipada per rapelar però nosaltres vam sortir caminant per dalt.

Via molt recomanable. A combinar amb alguna de les altres de la paret de la Formiguera.

Montserrat. La Codolosa

2011-11-21T13:06:00.007+01:00

Ressenya base treta de Kpujo

Aquest dissabte vaig anar a la Codolosa amb la colla dels "Momies" del CE de Badalona.
Vaig començar escalant amb el Francesc Suñol i el Rafa la via de" l'Avi trepador" i després vaig fer cordada amb el Jose i el Jordi per fer la via "Indignats" del Joan Asin i per acabar vam escalar una combinació de les dues primeres tirades la via de la Tribu i la darrera de la via "el Ultimo Mohicano".
En definitiva un matí ben aprofitat i a on també vam coincidir escalant amb la colla dels "avis" ( Paco Garcia, Emili, Majó, Joan .....) que no paren en tota la setmana!!!

El Francesc Suñol a la R1 de l'Avi Trepador

El Jordi i el Jose a la via Campions

Sortint dels passos d'Ae de la via de la Tribu

La cordada de l'Emili a la 3a tirada via dels campions, però fent una variant per poder rapelar per la full equip

El Jose i el Jordi a la darrera tirada de la via el Ultimo Mohicano

En Paco Garcia i la seva cordada escalant la darrera tirada del ultimo Mohicano mentre nosaltres fèiem el rapel

Pedalant per Osona. Sant Andreu de la Vola

2011-11-17T19:55:00.001+01:00

Aquest diumenge, 5 bicioses i 5 "viciosos" vam anar a fer una ruta que, sortint de Sant Andreu de la Vola, ens va portar fins el santuari de Cabrera que es troba a 1.300 m d'alçada.
La sortida, que va ser organitzada per l'Angels i l'Enric, va ser excel·lent des del principi a la fi, amb un bon dinar i una apassionada sobretaula en la que varem arreglar mig mon.

La ruta, que trobareu al Wikiloc, puja fins el santuari per pistes molt bones i travessa fagedes espectaculars que fan que la pujada constant es faci menys dura. Per poder pujar els metres finals fins el santuari hi van haver dues opcions, els uns van deixar les bicis a l'aparcament i van pujar per les escales, i els altres van seguir un corriol que marxa en direcció Nord, passa per sota el "telefèric" i voreja la cinglera per la vessant Est fins a pujar al santuari per la vessant Nord. Per aquest camí, que puja i planeja de forma molt plaent i ciclable, haurem d'empènyer en alguna estona la bici i travessar , ja prop del cim, un tram de camí equipat amb baranes i graons (via ferrada).

La baixada del Santuari, després de fer-hi un most, la varem fer tots junts per les escales, i el retorn a Sant Andreu per un camí també molt bonic, i per una pista que, tot i no ser tant bona com la de pujada, era totalment ciclable.
La ruta fa 23 o 28 km en funció de per on es pugi al santuari, i el desnivell acumulat és de 778m,

Va ser una sortida molt maca que suposa un fort repte a superar per la Bego i el Miquel Àngel, que seran els que proposaran el recorregut de la propera sortida de les bicioses pel primer cap de setmana de desembre.

Pujant envoltades d'un paisatge esplèndid

En Miquel Àngel en el corriol de la pujada alternativa

Passant per un tram de camí equipat com una ferrada

fent un mos al Santuari de Cabrera

l'Angels i l'Enric, els organitzadors d'aquesta ruta tant guapa

Malanyeu: Via del Roc i via Badalona

2011-11-12T20:28:00.018+01:00

Aquest dissabte amb el Jaume, el Mingo i el Quique vam pujar a Malanyeu a gaudir del paisatge, del bon temps i de l'escalada d'aquest bonic racó del Bergadà.
Vam fer dues cordades i mentre el Mingo i el Quique feien la via Montse Curtó, el Jaume i jo fèiem la via del Roc.

Per fer la via del Roc, a on hi trobem ponts de roca, algun pitó i un parabolt , cal portar friends i tascons per reforçar-ne l'equipament. Els primers metres de la via coincideixen amb els de la Montse Curtó i es poden xapar 2 espits d'aquella via. A la dreta puja la via salvadora equipada amb burils. La R1. es fa en una lleixa amb 2 ponts de roca molt bons. A la segona tirada costa de trobar les primeres assegurances que finalment veurem al iniciar la placa vertical que dona caràcter a aquesta tirada i que te un pitó rovellat a la meitat. La R2. es fa en una alzina del cim.
Via Molt maca amb una 1a. tirada molt ben trobada.

Les dues cordades pujant plegades, a la dreta el Mingo fent La Montse Curtó i a l'esquerra el Jaume fent la bonica i llarga tirada de la via del Roc.

2a. tirada de la via del Roc. A la dreta veiem els companys al final de la via Montse Curto per la que nosaltres també vam rapelar.

Un cop fetes les vies, ens varem desplaçar més a la dreta i ells van fer la via Epirimountain i nosaltres la Badalona, totes dues obertes pel Francesc Suñol.

La via Badalona comença a la dreta d'una via equipada amb burils vells. Més a la dreta i surt la via dels Senzills.
La primera tirada és la més llarga i difícil. Tot i que algunes ressenys li donen una dificultat de V+, a mi em va semblar que te algun pas més difícil. Hi trobarem un pitó que no es pot fer servir si no portes un mosquetó petit, però podem colocar un alien a sota i fer el pas assegurats.
Nosaltres vam rapelar aprofitant les cordes dels companys que van fer la via Epirimountain.
Via maca.

En Jaume a la 1a. tirada de la Badalona

Iniciant la 2a tirada

3a. tirada

La vall de Malanyeu està espectacular

Sant Llorenç de Montgai-Montroig.

2011-11-01T18:10:00.014+01:00

El dimarts, dia de Tots sant, amb la Neus vam anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una volta amb btt.

Vam començar anant fins el poble de Gerb i tornant a St. Llorenç per fer l'escalfament. Son 13 km totalment plans que ens havien de servir per preparar-nos per la forta pujada fins a l'ermita de Montalegre, al cim del Montroig.
La pista, que puja pel darrera de les parets d'escalada de St Llorenç, és molt bona i amb 8 Km de pujada constant i amb alguns trams una mica forts, ens porta fins a Vilanova de la Sal. Un cop a Vilanova agafem la pista que, tot i que en els primers 2 Km baixa, ens pujarà al Montroig a l'ermita de Montalegre. La pujada final, d'uns 5 Km, és forta però les vistes , un cop al cim, compensen l'esforç realitzat. Per tornar a Sant Llorenç agafem un corriol que ens deixa ràpidament a la pista per on hem pujat a Vilanova i en poca estona arribem al cotxe.
A Wikiloc trobareu el track d'aquesta bonica ruta de 36 km i 700 mts. de desnivell acumulat.

Les estranyes formacions rocoses que trobem a Gerb

Un Emú en una granja a les afores de Sant. Llorenç

De tornada a sant Llorenç amb l'embassament al costat

Pujant per la pista que ens portaria a Vilanova de la sal i amb l'ermita de Montalegre al cim del Montroig esperant-nos.

En les fortes rampes de pujada i amb Sant Llorenç al fons de la vall

Les parets del Montroig ens envolten durant els darrers metres de pujada

Per fi al cim !! Amb un temps amenaçant pluja, arribem a l'ermita de Montalegre.

La foto de rigor

Baixant pel corriol que ens permet deixar l'ermita ràpidament endarrera

Arribant de nou a Sant Llorenç de Montgai després d'una excursió realment bonica.

Agulla del Dàtil. Via "El Bacon del dàtil""

2011-11-01T18:09:00.017+01:00

El dilluns vam quedar amb el Miquel per anar a acabar la via que el dimecres anterior havíem començat a obrir a l'agulla del Dàtil.
La boira ens va envoltar tot el dia i ens va deixar el cos humit i enfredorat, però vam poder acabar la via i tornar a casa amb la sensació de que havia quedat una línia interessant pels que facin la primera tirada en lliure i assequible pels que la facin en Ae.
La via, equipada des de sota pujant amb estreps, es pot fer amb passos llargs d'Ae i, qui l'alliberi ens en dirà el grau d'algun pas que suposo deu rondar el 6a o 6a+. La via comença pujant a uns 8 o 10 m a la dreta de l'aresta Brucs i s'hi apropa al arribar a la R1, per després marxar clarament a la dreta a buscar una lleixa a on muntar la R.2, al costat d'altres reunions de diferents vies. La darrera tirada només te 1 bolt que assegura l'únic pas vertical que hi ha a uns 5 m de la R, i puja trobant algun espit i buril vells de les vies que allí es troben per entrar juntes al cim de l'agulla, La R.3 la farem en alguna de les alzines existents.

Dades generals.

- Via: “El Bacon del dàtil” 85m Ae/IV+

- Oberta: per Joan Baraldés i Miquel Haro l’octubre del 2011

- Zona: Montserrat. Agulles. Agulla del Dàtil

- Orientació: Sud

- Equipament:, parabolts 10 mm

- Material necessari: 15 cintes exprés.

- Aproximació: Des de can Massana, cal seguir el camí que porta al refugi d’Agulles i deixar-lo abans de la pujada final, per continuar per la canal del cirerer que ens deixarà, un cop passat un tram de roca molt llisa, al peu de l’agulla del Dàtil. Per trobar el peu de la via cal deixar la canal i pujar uns 20 m a l’esquerra, per un corriol entre arítjols. ( 30’)

- Descens: Un cop al cim, trobarem una alzina amb bagues i un maillon que ens permetran fer un rapel de 25m per la vessant Nord. Aquí trobarem el camí d’agulles ( senyals vermelles). La canal que baixa per l’Oest de l'agulla, entre el Dàtil i el Pedestal del Martell, ens deixarà de nou a peu de via

1a. Tirada. 20 m, Equipada amb 15 bolts. (Ae)

2a. Tirada. 30 m, Equipada amb 7 bolts. ( IV+)

3a. Tirada. 35 m, Equipada amb 1 bolt. (IV)

Escalant per Sant Llorenç de Morunys

2011-11-01T18:07:00.014+01:00

Aquest diumenge vam anar cap el Solsonès per fer un parell de vies del "Kutres" que que teníem a la llista de pendents d'escalar. La 1a. va ser la "via Entre Aigües" que trobarem a la vora del pantà de la Llosa del Cavall.

Aquesta via puja per uns panys de roca interessants però a on la roca encara és una mica delicada, típica de la zona, i per tant caldrà anar-hi en compte. Jo he trobat molt difícils els passos de V+ i com que no tenia prou confiança amb la roca, m'han fet suar de valent quan no es pot fer A0 !!

El Joan i el Quim preparant-se per iniciar l'escalada

El Joan fent la 1a. tirada

El Quim fent la 2a tirada

El Joan a la 4a tirada

Contents, un cop acabada la vi,a amb St. Llorenç al fons

Després de dinar vam pujar fins el santuari del Lord per tal de conèixer la zona de la " Rua del Rioig" i fer-hi una altra via dels "Kutres". Com que teníem només dues hores de llum vam escollir la més ràpida i fàcil, la via " L'esperó de la Segalla"
La via comença amb un tram fàcil, de roca dolenta, fin a una feixa a on començarem un parell de passos d'artificial i que te un pas difícil per arribar a una segona feixa a on ja continuarem amb artificial fins a la reunió. La segona tirada te una sortida que sembla fàcil, però que no ho és, i continua per una placa de roca vertical i molt bona fins que passa a l'esperó pròpiament dit a on l'escalada esdevé fàcil però la roca torna a ser delicada i humida si ha plogut fa poc.

Tant una zona d'escalada com l'altre son molt maques i, només per això, ja val la pena fer-hi una visita.

Roca Narieda. Via " Baga Total"

2011-10-24T14:50:00.012+02:00

Aquest dissabte vaig anar amb en Miquel a escalar a la cara Nord de la Roca Narieda, a fer una d’aquelles vies que estava a la llista des de feia temps. Aquesta via, “la Baga Total” de 15 tirades, te les 3 primeres tirades fàcils que es poden fer en “ensamble” però no tant fàcils com diu la ressenya, ja que et trobes amb algun pas de IV a les dues primeres i de III a la 3a, Això ja et fa veure que els graus de la ressenya estaran ajustadets i que finalment els haurem de pujar mig grau a quasi totes les tirades.

La roca és bona, però no tant com la de cara Sud. La via està assegurada amb bagues, espits, claus, tascons i parabolts. Tot i que només cal portar unes 14 cintes exprés, algun friend mitja i petit ens poden ser útils.

A nosaltres ens va tocar l’ombra a tota la via excepte a les tirades 11,12 i 13. Nosaltres varem pujar sols i tranquils i per tant sense cap pressa i molt lents. Total 7 h de gaudí d’unes parets amb una dificultat que ratlla el nostre límit i unes vistes que valen molt la pena.

Dades generals.

- Via: “ Baga Total” 590 m 6a+, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per Marcel Millet i Xavi Bonatti el 2010

- Zona: Roca Narieda. Cara Nord

- Orientació: Nord

- Equipament: Bagues, pitons, tascons, parabolts i espits

- Material necessari: 14 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà pot ser útil

- Aproximació: Abans d’entrar al poble de Figols, en un revolt a l’esquerra hi ha una escullera a la dreta a sobre de la qual hi ha una pista molt pedregosa que puja fort i que després de 600m arriba a l’aparcament per a 2 cotxes que hi ha abans de la cadena, saltem la cadena i cal seguir la pista uns 10’ o 12' i, en una revolt molt tancat a l’esquerra , trobarem una fita que ens senyala el corriol que surt a la dreta, i que ens fa pujar per una tartera fins al peu de via ( 20’)

- Descens: Un cop a la R.15 caminem recte uns 200 m ( primer de pla i després en lleugera baixada) i trobarem un corriol amb fites que, seguint-lo a l’esquerra, ens marquen la baixada fins a la pista (30’) i fins el cotxe (15’) Total 45’.

1a. Tirada. 45 m, Inici de l’escalada pujant per una torrent sec. (IV-)

2a. Tirada. 50 m, Continua pel torrent sec ( IV-)

3a. Tirada. 50 m Continua pel torrent sec. (III)

4a. Tirada. 55 m Inici fàcil, Corda fixa, i tram vertical amb passos força difícils que et fan veure com anirà la graduació de la via. (V)

5a. Tirada. 45 m Tirada que comença anant a l’esquerra força metres per després pujar amb uns passos finets, sense gaire presa. (V)

6a. Tirada. 35 m, Aquesta potser és la tirada més obligada de la via, atesa la distancia entre les assegurances i la dificultat de V+ de la tirada. (V+)

7a. Tirada. 35 m, Primers passos de 6a de la via que es poden fer en A0 (6a)

8a. Tirada. 40 m tirada més fàcil, que supera diverses plaques amb clara tendència a la dreta. (IV)

9a. Tirada. 40 m Tirada que combina algun tram fàcil amb altres de verticals amb passos força difícils que et recorden lo ajustada que està la graduació de la via. (V)

10a. Tirada. 35m Tirada que segueix el diedre, amb roca relliscosa i que et fa treballar de valent. (V+)

11a. Tirada. 25 m Tirada que va resseguint el diedre de roca fins que un os, aguantat en una branca, ens marca el punt a on superar-lo amb uns passos finets, (V)

12a. Tirada. 35 m, Tirada fàcil que va superant diversos ressalts i que ens deixa en una bona esplanada. Possible escapatòria de la via (IV-)

13a. Tirada. 30 m, Tirada vertical, difícil i continua amb bona roca (V+)

14a. Tirada. 30 m Tirada vertical i molt maca, potser la més "disfrutona" de la via, que acaba entrant a la R per una lleixa a la dreta. (V)

15a. Tirada. 45 m Aquesta és la tirada més difícil de la via. Amb passos de 6a+ tot i que es pot fer en A0. Comença amb passos finets de col·locació i acaba amb passos molt atlètics i extra-plomats. (6a+)

Via recomanable.

Inici de la Via

A la 3a tirada ens trobem una bamba d'algú que haurà hagut de baixar amb peus de gat !!

Inici de les dificultats a la 4a tirada

En els passos obligats de la 6a. tirada

En el diedre de la 10a. tirada

11a. tirada. El Miquel en el punt a on es deixa el diedre

La guapissima placa de la 14a. tirada

El Miquel superant els passos de la darrera i difícil 15a tirada

Contents dalt del cim, amb una bona via al sarró.

Aproximació i descens

Cap de Ras. Vies " Montsiciana" i "Blues del gamarús"

2011-10-17T12:17:00.016+02:00

Aquí trobareu una bona ressenya dels "Kutres"

Aquest diumenge vaig anar amb en Mingo a escalar a Ager La via Montsiciana, de 4 tirades, aquesta és una via molt maca i, al ser curta, es pot complementar amb alguna de les vies de “l’Agulla de l’embut” que hi ha a pocs metres a l’esquerra. En concret nosaltres vam fer la via “ Blues del gamarús”

La roca és molt bona. La via està assegurada amb parabolts, només cal portar unes 10 cintes exprés i algun friend petit i mitjà. Trobarem una M i una fletxa dibuixades a peu de via. Les tirades son més curtes de 40 m.

Dades generals

- Via: “ Montsiciana” 140 m 6a, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per Marcos Diaz i Olga Serena 2007

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm, ponts de roca i 2 ferros

- Material necessari: 10 cintes exprés. Friends petits i mitjans. 1 estrep pot ser útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.4 pugem caminant resseguint l’aresta a l’esquerra ( Oest) uns 250 o 300 m i unes fites ens marquen el punt per on baixar a cercar el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets fins que, als 25’, estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 35 m, Inici de l’escalada pujant a cercar un pont de roca. 2 ponts de roca i 4 bolts. Els passos més difícils els trobarem a l'entrada de la R.( V )

2a. Tirada. 35 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( 6a/A0)

3a. Tirada. 30 m Tirada que comença amb uns passos finets, per anar a xapar el 1r. bolt i continua flanquejant a la dreta per pujar amb bones bústies la placa que tenim al davant. Tram final d’adherència fàcil. (V)

4a. Tirada. 40 m Tirada que comença amb un tram de bavaresa per continuar recte per una placa d’adherència molt vertical i maca. La millor tirada de la via. (V+),

Via molt recomanable

Recorregut dels primers metres de la via Montsiciana

Iniciant la 1a tirada

Entrant a la R1. Amb una cordada de la Garriga al davant nostre

El Mingo arribant a la R1.

El Mingo en la placa de la 4a. tirada

Al cim de la via

Dades generals

- Via: “ Blues del gamarús” 80 m 6a, ( A1/V+ obligat)

- Oberta: el 2003

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm,

- Material necessari: 8 cintes exprés.. 1 estrep pot ser molt útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.3 pugem grimpant uns 20m i ja veurem el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets , i en 5’ estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 25 m, Tirada fàcil i bona roca. 6 bolts. ( IV+ )

2a. Tirada. 25 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( tot i que la ressenya original marquí 5+ jo crec que com a mínim és un 6a molt atlètic. Jo, que no tinc prou grau, vaig passar amb estreps i antena)

3a. Tirada. 30 m Tirada d’adherència maca. (IV+)

Via recomanable

1a. tirada

Arribant a la R.1

3a. tirada.

De Ripoll a Ogassa en btt (Ruta del Ferro)

2011-10-13T10:47:00.006+02:00

Aquest dimecres vam anar amb l'Anna, el Pep, l'Alba i el Josep a fer una volta amb btt que teniem pendent des de feia molt de temps.
La Ruta del Ferro, que surt de Ripoll i arriba a Sant Joan de les Abadesses, és un recorregut molt fàcil i planer, ideal per fer-lo en família, però que es pot tornar una mica insegur degut a la massificació de ciclistes i vianants que el recorren els dies festiu.
Si vols fer alguna cosa més per completar la matinal, es pot pujar a Ogassa, seguint el mateix camí. Per fer-ho caldrà superar un kilòmetre inicial amb unes fortes rampes que obliguen a molta gent a baixar de la bicicleta, i per tant no tenen res a veure amb el tram baix de la ruta del ferro.
Amb total fas uns 33 km i 200m i escaig de desnivell acumulat. Aquí trobareu el track

Preparats per iniciar la pedalada

El Josep obrint pas

Les mestresses enraonant de les seves coses

Després d'un bon dinar al restaurant de l'antiga estació de St. Joan, iniciem el retorn a Ripoll

Escalar amb lluna plena

2011-10-11T10:18:00.004+02:00

Ahir per la tarda varem anar a la Codolosa es fer la via del diedret. Poc equipada i una mica exposada en la seva 2a. tirada.
Quan es va fer fosc, il·luminats per la lluna, varem escalar la via de la Mònica. Una via fàcil i ben assegurada per poder escalar amb tranquil·litat gaudint de la difusa llum que t'ofereix la lluna plena.
Experiència gratificant que, amb la bona temperatura que feia ahir , encara ho va ser més.

El Miquel iniciant la via

Perdut en la foscor de la nit

Ordesa: Punta de las Olas i Baudrimont SE

2011-10-10T08:32:00.011+02:00

Aquest divendres vaig pujar, amb la Neus i la Teresa, a Nerin, un petit poblet de muntanya a on únicament hi viuen permanentment 2 famílies, i que ha esdevingut des de fa uns anys una bona forma d'accedir al parc "nacional" del Mont Perdut, gràcies al servei de bus que et puja a 2.180 m i et permet arribar al refugi de Gòriz en una hora i mitja.
Nosaltres vam dormir a l'Alberg Añisclo, un allotjament net i agradable, a on per cert s'hi sopa força bé, i a 2/4 de 7 esmorzavam per poder agafar el bus que surt de Nerin a les 7 del matí i et deixa al punt de parada, a 2.180 m, a les 07:50. Aquest mateix bus ens havia de recollir a les 7 de la tarda per retornar-nos a Nerin. El preu de pujada i baixada, si es fa en el mateix dia, és de 20 €.
Començàvem a caminar amb un vent fort i fred que faria que en tot el dia no ens desabriguéssim en cap moment. En ocasions les fortes bufades ens fein perdre l'equilibri i no ens van permetre gaudir de l'estada al cim, que varem deixar ràpidament per cercar algun lloc arraserat a on fer un mos de ganyips.
La ruta que vam fer el dissabte ens va portar a fer la Punta de las Olas, de 3.002m i el Baudrimont SE de 3.022 m, dos cims més que podem afegir a la llista i que ens van permetre conèixer una zona del Parc del tot desconeguda per nosaltres.
L'ascensió a aquest cim no te dificultats tècniques, únicament cal grimpar una mica per una canal que ens permet accedir a la tartera superior de la Punta de la Olas, i també per arribar al cim del Baudrimont SE. Pel que fa a la resta del recorregut es caracteritza perquè és molt llarg i ben senyalitzat. Nosaltres, com que a les 4 de la tarda ja estàvem aprop del Refugi i el bus no sortia fins les 7, ens varem apropar a Gòriz a prendre un te calent i a esperar, a raser del fort vent que encara bufava, fins que a les 5 ens varem dirigir al punt de sortida del bus.
Aquesta és una excursió molt recomanable, que es pot allargar fàcilment per fer el Soum de Ramond i, que pels més agosarats, pot servir per pujar al Mont Perdut per una ruta diferent a l'habitual i massificada normal.
El recorregut és d'uns 22 Km llargs, però nosaltres en varem fer uns 25 al arribar-nos fins el Refugi. El camí ressegueix la part alta de la vall d'Ordesa que ens queda a uns 900 m per sota nostra i ens ofereix unes vistes extraordinàries.

Aquí trobareu el track del la ruta seguida

Inici de la caminada. Deixem el bus endarrere i ens preparem a "lluitar" contra el fort vent.

Amb les primeres llums del dia, podem veure l'enfarinada de neu que havia fet la nit anterior.

Fent un mos a raser del vent

La pujada per la tartera superior de "la Punta de las Olas" amb el canyó d'Anyiscle al fons

Dalt del cim de "la Punta de la Olas" amb el "Soum de Ramond" al darrera

Les vistes des del cim son realment boniques i espectaculars.

Un cop fet el te calent, deixem el refugi de Gòriz per anar a trobar el bus.

Collegats. Via Performance

2011-10-03T14:08:00.009+02:00

Aquest diumenge vaig anar amb en Joan Prunera a escalar a Collegats. Aquesta via, de 5 tirades, te les 3 primeres tirades molt maques, una quarta de transició i la darrera força difícil i maca, en la que, tot i fer A0, has d’escalar per poder fer el tram més difícil de la tirada.

La roca és molt bona. La via està molt ben assegurada amb parabolts, només cal portar unes 12 cintes exprés. Per accedir a la R.0 cal grimpar i fer un parell de passos de III. A la 4a. tirada hi ha la possibilitat d’escapar-se per la dreta. A la 5a. tirada la ubicació dels parabolts, en el tram més difícil, obliga l’escalada i cal fer algun pas de V+. Si entres a les 10 del matí a la via, pots fer les dues primeres tirades a l'ombra.

Dades generals

- Via: “ Performance” 210 m 6a, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per P. Hurtado i Armand Ballart (Reequipada el 1995)

- Zona: Collegats. Moles del Pessó

- Orientació: Sud Oest

- Equipament: Parabolts de 10 mm i espits

- Material necessari: 12 cintes exprés. 1 estrep pot ser útil

- Aproximació: Des de l’aparcament per a 4 cotxes que hi ha entre els dos túnels de Collegats, cal pujar pel corriol. En 20’ arribarem al coll a on hi ha una torre d’alta tensió i a on comença/acaba la ferrada que utilitzarem en el descens. Continuem pel corriol direcció sud i, tot fent pujades i baixades, passarem per la cova de la serpent i pel mig d’un bosquet cremat. Tot seguit el corriol tomba a la dreta i ja podem veure la paret, amb l’agulla que ens indica el peu de via i a on hi arribarem cercant el lloc amb menys vegetació . Total 40 minuts

- Descens: Un cop a la R.5 pugem caminant uns 20 m i unes fites ens marquen un corriol a la dreta que, bàsicament planejant, va resseguint les parets fins que, als 15’, baixem a per una carena a la dreta a buscar l’inici de la ferrada.

1a. Tirada. 50 m, Inici de l’escalada pujant entre la paret i l’agulla, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb 11 parabolts i 1 espit. El tram d’entrada a la R.1 és terrós. ( V )

2a. Tirada. 50 m, Inici maco i molt vertical, passat aquest mur arribem més fàcilment a la R2. la roca molt bona ( V)

3a. Tirada. 30 m Tirada que comença amb uns passos finets, sense gaire presa i que posteriorment va superant diferents ressalts. El passos més drets estan assegurats amb parabolts. (V)

4a. Tirada. 25 m Tirada que comença amb un tram de II grau per vorejar uns arbres per la dreta i que, un cop darrera, cal tornar clarament a l’esquerra per pujar fins la reunió escalant passos de III . No hi ha cap expansió. (III)

5a. Tirada. 35 m Tirada que comença amb uns passos finets, sense gaire presa, tot descrivint un arc esquerra/dreta i a on hi trobarem els passos més difícils i obligats de la via. (6a/ A0-V+)

Via molt recomanable

Iniciant la via

El Joan Prunera a la segona tirada

Superant els ressalts de la 3a. tirada

En els passos difícils de la 5a tirada

Baixant per les cadenes noves !! de la part superior de la ferrada. A la part baixa encara hi ha el cable molt primet i perillós i una corda vella de suport.

Malanyeu. via "Doraimon" i Amics de Malanyeu

2011-09-26T09:03:00.006+02:00

Aquest diumenge em vaig trobar amb en Joan Prunera i el Joaquim Llòria per anar a fer la nova via de’n Francesc Suñol a Malanyeu. Aquesta via, de 3 tirades, te una primera tirada molt maca, una segona amb uns metres inicial molt verticals i interessants i una tercera tirada de tràmit per poder arribar a dalt.

La roca anirà millorant amb les repeticions. Cal portar unes 8 cintes exprés i algun friend per assegurar-nos a la segona tirada a on només hi ha un parabolt i també per la tercera a on n’hi trobarem 3.

Dades generals

- Via: “ Doraimon” 90 m V, ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pel Francesc Suñol

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació: Est Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i 10 mm

- Material necessari: 8 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’una torrentera, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies. L’inici de la via es troba al damunt d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

- Descens: La via es pot rapelar. Millor fer-ho amb 3 rapels ja que la vegetació de la paret fa que les cordes s’emboliquin molt.

1a. Tirada. 35 m, paret vertical, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb parabolts. El tram final està trencat i cal controlar la roca. ( V )

2a. Tirada. 25 m, Inici maco i vertical, passat aquest mur arribem molt fàcilment a la R2. la roca una mica trencada ( V-)

3a. Tirada. 30 m Tirada fàcil i trencada a on haurem d’anar molt en compte amb la roca. El passos més drets estan assegurats amb parabolts. (V)

A continuació vam fer la via “Amics de Malanyeu” que queda uns 25 o 30 m a la seva esquerra. Aquesta via la varem obrir aquest estiu i jo encara no havia escalat de primer la 1a tirada que és la més maca i difícil.

La roca amb les repeticions ja està força bé i anirà millorant amb el pas de les cordades. Cal portar unes 10 cintes exprés i algun friend per assegurar-nos a la 1a tirada i a la 3a tirada, a on només hi ha un pont de roca, visible des de la R2, i que ens indica el camí a seguir.

Dades generals

- Via: “ Amics de Malanyeu” 90 m V+, ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pel Francesc Suñol i Joan Baraldés

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació: Est Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i 10 mm

- Material necessari: 10 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’una torrentera, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies. L’inici de la via es troba al costat esquerra d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

- Descens: La via no es pot rapelar. Millor fer-ho amb 3 rapels per la via Francesc Suñol, que trobarem a la nostra esquerra,

1a. Tirada. 35 m, placa vertical, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb parabolts. Passat el primer bolt i un pont de roca, a la dreta hi ha un pitó difícil de veure. la roca és més bona del que sembla a primera vista. ( V+ )

2a. Tirada. 25 m, inici fàcil en flanqueix a la dreta per anar a trobar els espits de la via Francesc Suñol i la seva 2a. R, ( IV+)

3a. Tirada. 30 m Tirada neta, únicament trobarem un pont de roca visible a la dreta de la R i que ens indica el camí a seguir. Cal seguir un marcada fissura que, una mica en diagonal a la dreta, ens pujarà fins el cim. Tirada molt fàcil de protegir amb friends. (V-)

Via recomanable

Primera tirada de la via Doraimon

2a tirada de la Doraimon

2a. Tirada de la via Amics de Malanyeu

La Carena del Dumbo

2011-09-22T10:18:00.008+02:00

Aquest dimecres amb el Mingo hem tornat a agulles. Volíem escapar-nos de la calor i, al final, quasi bé hem tingut fred ja que se’ns ha fet fosc escalant.

Hem anat a cercar una cara est, en concret la de la carena del Dumbo, a on la nova guia d’agulles hi marca 4 vies.

Nosaltres hem començat per la del Llimac groc i hem acabat per la Nexus.

La del llimac groc està molt equipada amb parabolts i esdevé una escalada agradable i gens exposada, en canvi la Nexus, està equipada amb espits vells i molt distants, a on la roca no és prou bona i en la que una caiguda pot ser sinònim de fer-se molt mal. Així doncs hem hagut de fer treballar el coco de valent.

Dades generals

- Via: “ Llimac groc” 50 m V, ( V obligat)

- Oberta: pel JM Dalmau

- Zona: Montserrat. Agulles

- Orientació: Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i de 10 mm

- Material necessari: 8 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’aparcament de can Massana cal seguir el camí que va al refugi Vicenç Barber. Passat el refugi remuntarem la canal ampla i a l’alçada d’unes roques tombades que poden servir de bivac, cal anar a l’esquerra fins a trobar les vies. Total 45 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Nord, fent un llarg flanqueig a l’esquerra, tot anant a buscar el millor camí que ens deixi de nou a peu de via o bé al de la canal ampla, a l’alçada de l’agulla sense nom.

1a. Tirada. 35 m, anirem amb tendencia a l’esquerra a buscar un forat. A partir d’aquí recte amunt fins la R.1 Bona roca. Assegurada amb8 parabolts ( V )

2a. Tirada. 15 m, Surt flanquejant a la dreta per pujar uns 5 m verticals i després anar-se tombant fins la R2. Assegurada amb 3 parabolts ( IV+)

Via recomanable.

Dades generals

- Via: “ Nexus, ( V obligat)

- Zona: Montserrat. Agulles

- Orientació: Est

- Equipament: espits

- Material necessari: 5 cintes exprés.

1a. Tirada. 35 m, pujarem recte amunt per l’aresta amb escalada de preses petites fins la R.1 Roca a controlar. Assegurada amb 5 espits ( 2 estan junts) ( V )

2a. Tirada. 45 m, Continua recte amunt, amb un tram fàcil i un darrer força vertical, amb roca a controlar i a on el darrer espit queda lluny. Assegurada amb 3 espits ( IV+ / V)

Via exposada. Li caldria una restauració.

El Mingo iniciant la via Llimac groc

1a. tirada de la via Nexus

El Mingo mirant la continuació de la 2a tirada de la Nexus. Ja començava a fer-se fosc.

El Timbaler i el Gerro.

2011-09-19T09:42:00.017+02:00

Aquest dissabte em vaig trobar amb 3 companys del món dels blocs, en Joan Prunera, en Guillem Arias i el Joaquim Llòria per anar a fer la nova via dels germans Masó a l’agulla del timbaler del Bruc. Aquesta via, de 4 tirades, ni massa curta ni gaire llarga, ben equipada i amb una aproximació curta, te molts ingredients per a ser una via força repetida.

La roca anirà millorant amb les repeticions i, si cal trobar-hi algun però a aquesta via, jo esmentaria l’entrada terrosa de la 1a i 3a tirada, que les reunions “només” tenen 2 bolts de 8mm, i la ubicació massa a la dreta de la única assegurança de la darrera tirada. Per la resta cal felicitar als germans Masó per aquesta nova línia que ens han obert.

Via recomanable.

Dades generals

- Via: “ Francesc Sardans Fàbregas” 85 m V+, Ae ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pels germans Masó

- Zona: Montserrat sud. Vermell del xincarró

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i claus

- Material necessari: 10 cintes exprés. Algun friend petit ens pot anar bé.

- Aproximació: Des de l’aparcament del Vermell cal seguir recte amunt fins a trobar el trencall a l’esquerra que, amb senyals blaves, ens portaria al refugi Vicenç Barber. Remuntarem aquest camí un petit tram fins a desviar-nos a la dreta per anar a trobar el peu de via. Total 15 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Oest, fent un llarg flanqueig, tot anant a buscar el camí pel que hem fet l’aproximació, i que trobarem a la canal que puja entre la nostra agulla i el Gerro.

1a. Tirada. 30 m, comença amb una sortida terrosa per anar a buscar un pitó que hi ha en el diedre, per després pujar per una placa difícil i fina ( V / V+)

2a. Tirada. 15 m, Surt flanquejant a la dreta per pujar uns 5 m molt verticals i atlètics, amb la roca una mica trencada ( V+)

3a. Tirada. 30 m Sortida terrosa per anar a cercar un pitó en un diedre i fer uns passos d’A0 fins que, en un tram curt de lliure, arribarem al tram d’A1e i tot seguit sortida fàcil en lliure. (V+, Ae)

4a. Tirada. 15m, sortida vertical amb molt bona roca. Veurem una baga molt a la dreta que ens fa fer uns passos no gaire lògics. Es pot posar un friend petit en una fissura 5 m per sobre de la Reunió i seguir recte amunt en escalada fàcil. (V)

Els 4 contents amb la feina feta i una nova agulla al sarró.

Un cop acabada aquesta via del Timbaler del Bruc, vam anar a la cara Oest del Gerro per on hi pugen 5 vies d'entre V i V+, ben equipades i que es poden continuar fins el cim de l'agulla, tot resseguint l'aresta Brucs amb un pas de V+ , A0, ben assegurat i que et permet arribar al cim de l'Agulla.
Amb un rapel de 40m es pot baixar per l'aresta Brucs.
Vies molt maques i recomanables.

Agulla del Cap del Guerrer

2011-09-15T09:59:00.004+02:00

Aquest dimecres amb el Mingo hem pujat a Agulles per escalar l'agulla del Cap del Guerrer, que jo encara no havia fet, i "de torna" la Màquina de Tren, que el Mingo , tot i que sembli mentida, encara no havia fet.
La via de l'Ocell Garratibat del Cap del Guerrer és d'aquelles classiques mal equipades i a on no pots caure, ja que t'hi jugues una bona castanya. Actualment, a la primera tirada algú a equipat amb parabolts el tram més vertical fins a la reunió i per tant es pot fer aquesta variant que cerca més la verticalitat de la roca i és menys exposada. Jo vaig xapar un d'aquest parabolts però vaig continuar per la línia de la via a cercar el vell espit que hi ha a l'esquerra, per a continuació entrar a la Reunió sense trobar el pitó que alguna ressenya marca a sota la R.
La segona tirada te uns primers metres molt verticals i amb bona presa, que si bé al principi estan ben assegurats amb 2 espits, quan has d'arribar al 3r. torna a ser una escalada molt exposada ja que en cas de caiguda picaries a la lleixa de la Reunió. Més amunt trobem un vell bong al costat d'un forat a on podem posar un friend mitjà. Uns 3 metres a la dreta d'aquesta línia hi puja la darrera tirada de la via 40 aniversari, que em sembla que també és la via normal, i que està assegurada amb parabolts.
En resum una via maca però poc assegurada i per tant molt exposada.
Com alternativa, es pot fer una línia similar, més directa i vertical, pujant uns metres per la dreta i que està assegurada amb bolts.

A continuació varm anar a la Màquina de tren per escalar aquesta agulla fent-ho amb una sola tirada, tot i que es passa per la reunió de la clàssica Aresta Brucs.
La via troba un primer pas molt vertical, assegurat per un vell espit, arriba a la Reunió que no fem, i continua fins a un desplom assegurat per 2 espits a on haurem de refiar-nos d'unes preses relliscoses per superar-nos. Aquest és el pas més difícil de la via. Abans del cim trobem un darrer desplom assegurat per un espit rovellat, que caldria canviar, que protegeix els darrers metres de roca no gaire bona.
Una via interessant a la que li cal una restauració, com moltes d'altres, de les velles assegurances.

Parella d'Agulles

2011-09-10T22:16:00.011+02:00

Aquest dissabte amb el Mingo volíem fugir de la calor i hem decidit anar a Agulles, a fer la nova via que s'ha obert a la cara Oest de la Miranda de les Boigües.

La Via Josolami te una primera tirada d'artificial i una segona en lliure excepte uns metres d'Ae. Tot i això, com que la via encara no ha estat gaire repetida, la roca encara no està sanejada i no te'n pots refiar.

El Mingo ha fet la primera tirada i jo la segona, però quan he sortit dels passos d'Ae, no m'he refiat de les preses, i he anat a la dreta a cercar la Reunió de l'aresta Brucs. Quan ha arribat el Mingo aquest ha tornat a cercar la línia de la via Josolami i hem acabat la via fent una mica de variant.

A continuació hem anat a fer l'aresta Brucs de l'agulla dels Espeleòlegs en la que, fa unes quantes setmanes, vaig restaurar les assegurances substituint els vells caps d'espit per parabolts.

Via molt recomanable

El Mingo iniciant la 1a tirada

Iniciant el tram d'Ae de la 2a tirada.

Retornant a la línia de la via Jossolami

Un cop acabada la via i amb l'agulla dels Espeleòlegs al darrera.

Superant el tram més vertical de la via

Una cordada de Besalú que escalava la Saca Gran

Collbató. Via l'Avi Joan

2011-09-08T16:43:00.004+02:00

Aquest dimecres, amb el Joan Asin i el Toni Gómez, varem anar a Collbató a fer aquesta via que en Joan Giraut ha obert recentment.
La via comença amb dues tirades molt fàcils, continua amb una 3a tirada amb uns passos difícils i macos. La quarta tirada torna a ser fàcil, i a la 5a i darrera tirada hi trobem uns primers metres molt finets, que jo opino que son de V+, i continua per una placa de V, vertical i molt maca, de roca extraordinària.
La via esta assegurada i només cal portar 10 cintes.
Accés a peu de via 10'. Descens 20'
En definitiva, és una manera divertida i ràpida de grimpar i escalar fins arribar al camí de les bateries.

Escalant la bonica 5a. tirada

Pedalant per l'Alt Bergadà.

2011-08-28T18:26:00.014+02:00

Feia temps que volia pujar per la pista que surt de la carretera dels Rasos, 1 km més amunt de la font Negre, i que condueix al poble abandonat de Peguera. Per fi aquest diumenge va ser el dia apropiat per fer aquesta ruta de 32Km i 1.000 m de desnivell acumulat. Aquí teniu el track

Amb la Neus varem anar pedalant per aquesta pista fins que. passada la Casanova de les Garrigues- algun repetxó, i la forta pujada d'un corriol que puja fent ziga zagues, ens van fer baixar de la bici . Més endavant ens vam trobat un preciós corriol que travessa una mina(túnel) i puja força planer travessant un bosc molt bonic. Més amunt quan ja estàvem aprop del poble de Peguera, un retol ens va fer deixar la pista ample per la que pedalàvem i vam agafar un corriol. Aquesta decisió va ser errònia anant com anàvem en btt, ja que si ve aquest caminet ens condueix més directament a Peguera, ho fa per un corriol pensat per a caminants ja que, en bona part és no ciclable i varem haver d'empènyer la bici fins arribar al cementiri del poble.

Un cop a Peguera preguerem una pista molt maca que ens portà fins a una pista asfaltada que puja direcció als Rasos de Peguera. Arribàvem a la també abandonada estació d'esquí del Rasos de Peguera després d'haver fet un desnivell de quasi 1.000 m. A partir d'aquí tot es baixada fins el cotxe que teníem aparcat a la Font negre. Aquest és un recorregut que segueix en part el camí dels bons homes i la ruta Gasol-Berga i que en btt se sol fer en direcció contraria ja que, de baixada, molts dels trams que em hagut d'empènyer la bici, si que son ciclables.

Iniciant la pujada amb Queralt al fons

Empenyent la bici en les fortes pujades de la ruta

Abans d'entrar a la mina

Sortint de la mina

Descansant al cementiri de Peguera.

Deixant el poble de Peguera al fons.

Darrer tram de pista asfaltada abans dels Rasos. Amb la Gallina Pelada ( Serra d'Ensija) al fons

La Neus "Escalant" els darrers metres de pujada al costat dels vells remuntadors dels Rasos.

La Neus a l'aparcament dels Rasos de Peguera

La Plantació. "Via Infidel"

2011-08-28T17:37:00.014+02:00

Ressenya del Guillem Arias

Aquest dissabte anàvem a Gorros a fer una nova via del Guillem Arias però, un cop a Sant Joan, ens trobem que varies cordades tenien la mateixa intenció, així que vaig proposar al Miquel i el Jordi un canvi de plans i anar a fer l'aresta Sampietro a la Cara de Mico. Mentre baixàvem per la canal del Sentinella, els hi comentava que el Joan Prunera m'havia dit que la setmana passada ell i el Guillem Arias havien obert una via, en memòria del seu amic Balbino, a l'agulla de la Paparra que està al costat de la Cara de Mico. Com que jo no sabia situar bé l'agulla a la que anàvem, quan varem veure una línia de parabolts grocs que pujaven paret amunt, em vaig pensar que aquella era la via que els hi havia comentat, i ens hi varem posar.

La via comença al costat d'un gran bloc que, repenjat a la paret, forma una mena de cova a sota seu. La primera tirada puja força vertical i això no em quadrava amb les indicacions que m'havia donat en Prunera, però els parabolts grocs havien de ser de'n Guillem i ens hi vam posar.

Quan estava a la R2, vaig veure que ens seguia una cordada i, al mirar amb deteniment al que pujava de primer, em va semblar que era el Guillem Arias. El vaig saludar i li vaig comentar que el Joan m'havia donat informació de la via, però de sobte ell em va dir que estava equivocat i que aquesta via l'havia acabat d'equipar el dia anterior i que avui hi venia a fer-ne la 1a repetició. Jo al principi, com que estava lluny, no acabava d'entendre el que m'explicava ja que estava convençut que fèiem una altra via. Finalment vaig entendre el que m'explicava i tot seguit li vaig demanar disculpes per haver-li fet la 1a repetició abans que ell mateix. En Guillem ens va dir que no tenia importància i que la via encara no tenia nom. Un cop a dalt el varem esperar per poder-lo conèixer i saludar-lo. En Mario, que era el seu company de cordada li va proposar que a la via li poses el nom d'Infidel ja que s'havia deixat fer per uns altres!!!

Entre rialles i bon humor, ens varem acomiadar del Guillem i del Mario per anar a fer l'altra via, la Balbino, que ell i en Prunera han obert allí i que puja per l'aresta de l'agulla de la Paparra, al costat mateix i que és molt fàcil.

Via Infidel
La primera tirada és molt maca, amb passos de V al principi i després es va fent més fàcil, IV i III.

La segona tirada, de III+ no deixa de ser bonica.

La tercera de IV continua tenint la mateixa tònica, tot i que la roca està una mica trencada.

La quarta tirada és la més difícil. Te uns 2 passos de diedre que deuen ser de 6a, i que es poden fer en A0, i la resta és V i IV més amunt.

Una via molt assegurada, com les que ara equipa el Guillem, i que jo he trobat molt interessant, d'aproximació molt ràpida si es puja amb el cremallera de St Joan, i amb un descens en rapel de 2om i un retorn al camí encara més ràpid.

Via recomanable.

Inici de la via

El Miquel i el Jordi fent la 1a tirada

El Guillem Arias a la R1.

Fent la 3a tirada

Escalant a l'ombra. Bona opció per a dies calorosos.Vigilats pel Sentinella i el seu fusell

El cim amb el Guillem, autor d'aquesta nova via

Agulla dels tres o CNT " via Cherokee"

2011-08-18T15:32:00.009+02:00

La setmana passada, abans de marxar a la platja amb la familia, podia fer una matinal i vaig quedar amb el Miquel per anar a agulles. Aquesta via la tenia a la llista des de feia temps i com que és del Joan Vidal, tenia ganes de fer-la.
Per arribar-hi varem fer el camí fins les portelles i un cop a dalt del coll, anem a la dreta fins a trobar la canal que rapalarem (10m) i que ens deixa a peu de via.
Ens va sorprendre l'inici de la via, ja que tota ella està ben assegurada, però per arribar a la primera expansió, un boril vell, cal fer uns passos difícils obligats a on t'hi jugues una caiguda al terra.
Les assegurances de la via et permeten pujar amb força passos d' Ae o apurar en lliure fins a on el teu grau et permeti.
La darrera tirada està neta i difícilment podrem posar-hi res, tot i que no és difícil.
Rapel de 20m des d'una sabina.

El Miquel a la R1

Arribant a la R.1

Inici de la 2a. tirada

3a. tirada

3 tresmils

2011-08-17T18:07:00.012+02:00

Aquest dies de vacances he anat amb la Neus i la Carla al Pirineu Aragonès a fer muntanya. El diumenge s'hi va afegir el Xavi Solà i, amb uns i altres, hem fet 3 cims de 3.000.
El Bachimala, el Robiñera i l'Eriste

El Gran Bachimala 3.177 m
Cim fàcil si es fa per la via normal. Sortint del Refugi de Biadós només cal anar seguint les fites que, deixant la cresta de la Punta del Sabre a la nostra dreta, ens faran fer un flanqueig per sota del cim i així fer la pujada final per l'esquerra(Oest) del Bachimala.
4h de pujada i 2h30' de baixada.

El Robiñera 3.003 m
El camí a aquest cim puja molt fort des del principi i per tant ens permet guanyar altura ràpidament i arribar al cim amb una mica menys de 3h.
Aprop del cim farem una cresta molt aeria però fàcil que ens farà gaudir més del tram final de pujada La baixada és fa també molt ràpida i 1h:30 més tard ja tornem a estar al cotxe que tenim aparcat a la zona de Petramula a on s'hi arriba per una pista en bon estat excepte el tram final.

Eriste Sud 3.046 m
Aquesta ruta comença baixant per una pista i perdent 150m respecte el punt de sortida que és el port de Sahun. (Hi ha un camí poc marcat i que no vam veure que, flanquejant pels vessants de l'esquerra, evita perdre gaire desnivell i troba el camí aprop del 1r. llac )
Un cop arribats a la cascada, pujarem resseguint el torrent, vorejant diversos llacs fins a trobar el llac superior, a més de 2.800m, a on haurem d'anar a buscar les parets de la nostra dreta que semblen més difícils del que en realitat son. Tot i això haurem de grimpar i cercar, tot seguint les fites, la millor manera d'escalar aquesta muralla que ens conduirà fins el cim. Ruta fàcil però no apta per a persones no habituades a grimpar/escalar. La baixada la varem fer, després de mirar i no trobar fites a les dues collades que hi ha per sota del cim, i que el mapa indica també com a canals de pujada, per la ruta normal que va per l'altre vessant de la muntanya fins el coll de la Ribereta que ens permet, un cop creuat, anar a trobar el camí de pujada.
Aquí trobareu el track del Eriste Sur o pico de Bagüeñola

La Neus i la Carla pujant al Bachimala

Els 3 dalt del cim del Bachimala

Pujant el Robiñera

A l'aresta final del Robiñera amb la Munia al fons

Al cim de l'Eriste Sud

Torrent del naps

2011-08-17T18:06:00.010+02:00

Aquesta vegada amb el Mingo varem anar a descobrir una zona encara desconeguda per nosaltres i que si la gent no la freqüenta més pot quedar en l'oblid i seria una llastima.
El camí fins la cova de l'Arcada està molt malmés a causa de la pluja i de les bardises que l'estan envaint. Això li dona un caire encara més de descoberta a aquesta zona que s'hi arriba agafant un corriol que puja uns 10 m després del caos/ esllavisada de la cova de l'Arcada. Un cop a sobra l'esllavisada, superarem algun dels blocs que trobem gràcies a uns graons metalics i tot seguit anirem flanquejant a la dreta per trobar primer l'aresta altiva i després les vies que nosaltres vam fer.
La roca és bona i les vies triades estan ben assegurades. Val la pena pujar-hi d'hora per poder escalar a l'ombra.
Vies recomanables.

Arribant a la R.2

Iniciant la 3a. tirada

El Mingo al cim de l'agulla. El rapel el farem des de la 3a. reunió. 40m que ens deixarà a l'inici de la "via panellets" que puja pel diedre de la dreta i que es creua amb la nostra a la R.2
A la bauma que hi ha a sota de la R3. hi podreu veure un niu de rapinyaires, en aquesta època ja abandonat pels polls.

El Mingo superant els passos verticals de la via Juan Garcia Alvero
Aquesta via es pot baixar amb un rapel de 30m, molt volat, per la dreta de la línia de la via.

Trio d'agulles

2011-08-17T18:05:00.009+02:00

Amb el Mingo quedem per anar a agulles i fer alguna via a l'ombra, però un cop allí veiem que no fa calor i podem fer el que ens vingui més de gust.

Comencem per una via que jo ja havia fet a l'agulla de les dues puntes i a continuació també fem la via del seu costat.

Son dues vies ben equipades amb bolts, verticals, de roca bona i no massa difícils que ens posen a to per la següent via que volem fer.

A continuació fem la via Califòrnia de l'agulla " la Boteruda del gra".

Aquesta via comença amb uns passos difícils que el Mingo es treu molt bé i que a mi em costen molt.

La segona tirada comença amb un V+ ben assegurat i continua amb passos més fàcils fins la 2a R.

La 3a. te uns passos finets, més per la qualitat de la roca que per la dificultat tècnica que presenta la roca.

Tota la via està equipada amb bolts de 8mm i 10mm.

Via recomanable.

Per acabar ens arribem fins "la Torta" per tal de fer l'aresta brucs que és una via blava. Per accedir al peu de via cal donar la volta a les agulles que hi ha a sota de la Torta i pujar per un corriol que va a la cara nord d'aquestes.

Via fàcil i molt maca. Trobarem una reunió amb anelles no gaire bona abans del cim. Per rapelar és millor fer-ho d'una R amb parabolts que hi ha al cim.

El Mingo a la R.1 de la via Califòrnia

Passos verticals de la sortida de la R.1

Via Blava de la Torta

Agulles. Agulla dels espeleòlegs. Aresta Brucs

2011-07-25T15:23:00.008+02:00

Equipant l'aresta Brucs

Aquest dijous vaig tornar a Agulles per tal de restaurar l'aresta Brucs de l'Agulla dels espeleòlegs . Aquesta és una via que ja havia escalat feia força anys i de la que recordava, tot i l'escàs i deteriorat equipament, una bonica escalada amb uns passos força verticals a la sortida de la R1. Fa uns quants dies que me la vaig tornar a mirar per si algú l'havia restaurat, i veient que encara estava igual, vaig decidir tornar-hi i fer-ho jo.

Amb l'ajuda del Miquel he canviat les velles expansions per parabolts de 10mm sense afegir-hi cap assegurança de progressió. Únicament hem reforçat amb un parabolt la R1. Algun dels vells caps d'espit es van trencar només iniciar a descargolar-los.

Via recomanable per la que només ens caldrà portar 6 cintes exprés.

Descens. Per la mateixa via amb un rapel de 50m.

Trobareu una bona ressenya al bloc de l'Eduard.

Collbató. Esperons del Fra Garí

2011-07-20T17:41:00.009+02:00

Aquesta via et permet fer una llarga escalada que seria molt més bonica sinó fos perquè es veu contínuament trencada després de cada tram escalable.

A la via hi arribarem seguint el camí del Fra Garí que surt dels dipòsits de Collbató. Primer deixarem a la nostra dreta el corriol que porta a la Codolosa i més amunt la drecera del Fra Garí que és un PR. Quan el nostre camí baixa a l'esquerra per creuar el torrent sec, una fita senyala que cal deixar el camí i pujar per la llera seca d'aquest torrent fins al peu del primer esperó de la via.

La via combina trams fàcils amb alguns de difícils i molt potents, sempre amb tirades curtes i que et porten per roca molt bona o força delicada. En definitiva que hi ha una mica de tot.
Només cal portar 6 cintes exprés i el descens el farem per camí del Fra Garí que trobarem al davant mateix del llençol a on abans hi havia una senyera pintada i ara hi ha "propaganda electoral".

El Jaume a la 1a tirada

En els passos més bonics de la 3a tirada

Escalant la sisena tirada, la millor placa de la via

En la darrera tirada després de superar, en A0, el pas més difícil de la via (6b)

Caminant per la regió d'Agulles i dels Frares. Montserrat

2011-07-20T17:36:00.005+02:00

Trobareu el track a Wikiloc

Un cop més hem anat a caminar per Montserrat aprofitant la poca calor que fa aquest estiu. Aquesta ha sigut una passejada molt agradable, amb trams equipats amb cordes i cadenes.

La Codolosa. La via de les cabres,

2011-07-17T18:37:00.006+02:00

Aquest diumenge anunciaven mal temps força generalitzat a partir del migdia ( i no va ser així) i per tant amb el Joan Prunera ens varem citar a Collbató per anar a fer aquesta via que ell no havia fet i que jo volia arreglar, fruit d'alguns comentaris de companys que l'havien escalat.
La via, tot i que és d'una dificultat baixa, tenia algun pas una mica exposat i per tant hi vaig afegir un parell de parabolts i un pont de roca, i vaig muntar una reunió per tal de dividir la segona tirada, que tenia 53m, en dues de 25 i 28 i evitar problemes als que van amb cordes de 50m.
Ara la sortida de la R1 està ben protegida i el 1r. bolt el trobem a 3m del terra i no a 6m com abans.

Esperò que això faci la via més agradable i segur que menys exposada.

Via" Walt Disney"

2011-07-07T13:47:00.004+02:00

Aquesta tarda hem tornat a anar a Gorros i un cop més hem tingut fred !! sembla mentida però tot i la calor que feia a on hi tocava el sol, a nosaltres ens ha embolcallat una boira espessa i humida que ens ha enfredorat i deixat ben xops.
Aquesta vegada hem fet la via Walt Disney que puja a la Magdalena Inferior a l'esquerra de la via Apia ( la dels parabolts verds)
Aquesta via està equipada amb espits, però algu ha reequipat els primers metres amb 2 parabolts que et permeten arribar amb més seguretat al 1r espit que està a 10 o 12 metres del terra !!
La resta de la via està ben equipada amb espits excepte els darrers metres de la 3a tirada a on cal superar un desplom i , tot i no ser difícil, el darrer espit està 6 o 7 m més avall.
A causa de la boira, al final de l'escalada les cordes i els mosquetons estaven completament humits. A mi em regalimaven les pestanyes i el Miquel tenia aigua acumulada a tots els pels de les cames !!

És una via recomanable, d'una dificultat molt similar a la via Apia, i amb la roca semblant.
Cal portar 8 o 9 cintes i podrem llaçar algun marlet.
Com que la línia que segueix aquesta via no es gaire resseguida, nosaltres hem fet baixar un parell de llastres molt grosses que hi havia aprop del cim, tot i això la roca és molt bona.

Directissima a la Gorra Marinera.

2011-06-28T17:27:00.004+02:00

Sembla mentida però es pot passar fred en una calorosa tarda d'estiu. Si aneu a la Gorra Marinera per la tarda hi trobareu l'ombra assegurada i possiblement un airet que, si escaleu en màniga curta, us pot semblar que porteu poca roba.

A la Gorra Marinera hi podreu enllaçar un seguit de vies assegurades amb parabolts, espits, i burils molt vells que us permetran pujar directament al cim d'aquesta agulla amb una escalada assequible i, en alguns indrets molt vertical i amb una roca excel.lent.

Iniciem l'escalada per una via d'esportiva que, assegurada amb parabolts, puja uns 3 o 4 metres a l'esquerra de la vauma per on va la via Directa Incerta ( assegurada amb espits ). Arribats a una primera reunió que està a 15 m del terra i que no fem, continuem per una línia d'espits que ens portarà a una reunió de parabolts ( la vella d'espits ha estat eliminada i només hi queden les femelles). A partir d'aquí continuem seguint uns parabolts que, amb una corda de 60m, ens deixarà arribar just a la 2a. reunió, ja que també ens en saltem 1 o 2 que trobem pel camí i que no fem.
La tercera tirada és la cirereta del pastis, comença amb uns metres molt verticals que tant son de la via Sargantanes com de la Directa Incerta i que estan assegurats amb espits i un buril vell. La nostra línia continua recte amunt sense flanquejar a l'esquerra com la Sargantanes, per anar a trobar un parabolt nou, més amunt un buril molt vell i díficil de veure i una sabina que ens permetrà assegurar els darrers metres abans d'arribar a una reunió de burils i espits vells que es pot evitar ja que, per arribar fins el cim de l'agulla ja només ens quedaran 4 0 5 m. verticals i de roca delicada, assegurats amb dos parabolts. Un cop superats aquests darres metres difícils, trobarem ja en terreny pla, un parabolt vell amb una placa i anella, i ja caminant arribarem a la Reunió de 2 químics que hi ha al cim de l'Agulla.

Aquesta combinació de vies i línies et permet fer una escalada divertida i força assegurada, a on només cal portar cintes exprés, tot i que també es poden llaçar alguns marlets i una sabina en la darrera tirada.
Via recomanable

Escalant a Gorros

2011-06-23T09:00:00.006+02:00

Aquesta tarda hem pujat amb el Mingo a Gorros a escalar la via Mingo Arenas a la Magdalena inferior que el Toni Aymamí va restaurar ara farà un parell d'anys. De fet la línia que hem seguit és possible que a la segona tirada no sigui la original, ja que hi ha qui opina que la Mingo Arenas puja per a on ara va la Sebastià Patiño.

La via comença en els primers graons de l'escala de Jacob en el punt a on hi ha un buri amb la plaqueta xafada i el nom de la via escrit, (encara que ja no es veu gaire)

El primer volt està a 10 m del terra, a sobre d'una llastra caiguda, però no és difícil arribar-hi. Trobarem 5 expansions en aquesta tirada abans d'arribar a la R.1 que es fa en una lleixa força còmoda.
La segona tirada fa un flanqueig molt aeri i vertical a l'esquerra per anar a buscar un parabolt que hi ha a uns 5 m i continua en flanqueig fins el següent bolt. Tirada d'escalada fina i vertical, mantinguda en el Vº. hi trobarem 7 o 8 expansions entre parabolts i burils.

La darrera tirada és la més fàcil. Hi trobarem 2 expansions i a mig recorregut un curiós pot de registre antic.

El Mingo, fent la primera tirada i arribant al 1r. bolt de la via

Un cop feta la via, i com que encara era d'hora, vam fer una via curta a la Miranda de les Magdalenes, la que està més a la dreta de totes i que trobem equipada amb químics. Aquesta via només te els 5m inicials molt verticals per després esdevenir una escalada fàcil.

A continuació baixem uns metres més i fem la via Kontuz Mesedez que està equipada amb parabolts. La via comença amb uns passos molt verticals i difícils que ens fan superar un forat gran que hi ha a l’aresta de la Magdalena inferior. Aquests 5 metres inicials jo diria que son de Vº o més, per després continuar amb una escalada fàcil i plaent gràcies a la molt bona roca d'aquesta paret.

A l'arribar al Monestir ens varem trobar amb el Jaume ( Jaumegrimp) i el Wolfgang que havien anat a l'Elefantet, i al Pere i a la Tais que havien fet la nova via," Queralt / Ona" a la Roca d'Esparreguera i així vaig poder conèixer a un dels autors del bloc "Ona Climb" ( La noche del Loro) que tanta informació ens proporcionen per a les nostres escalades !!

Agulles : Mirador de la Miranda i Saca Gran

2011-06-14T17:30:00.011+02:00

La ressenya la trobareu a la Panxa Trepadora

Dilluns engresco a l'Aina per anar a escalar a Montserrat. Jo tenia ganes de fer l'agulla del mirador de la Miranda que encara no havia fet i que segons la nova guia d'agulles estava equipada.
La veritat és que em va decebre per la qualitat de la roca. Deu ser una agulla que no es fa gaire i te una roca força trencadissa.
Els primers metres son fàcils i no trobem res fins que arribem a on la paret s'adreça i allí hi ha un cap de buril pel que cal portar una plaqueta recuperable. uns 3 m més amunt, assegurant el pas més vertical de la via ( jo diria que és un V) amb roca dubtosa, hi ha un espit i 1 metre més amunt un parabolt que assegura la sortida d'aquest tram vertical després del qual hi ha la reunió amb 2 espits amb anella. La segona tirada te un parabolt a la sortida de la reunió i un espit 10 m més amunt. La R2 també son dos espits amb anella.

Mirador de la Miranda.
1a. Tirada 30 m. V, 3 cintes exprés
2a. tirada 30 m. III+, 2 cintes exprés.
Reunions amb anelles per rapelar.

A continuació varem pujar fins l'agulla dels Espeleòlegs amb la intenció de fer la via que puja per l'esquerra de l'Aresta Brucs que, segons la guia està equipada, però jo vaig pujar fins a l'alçada de la 1a reunió de l'Aresta i no vaig saber veure cap espit, i com que recordava que per fer l'Aresta Brucs cal un detector de caps de burils per poder-te assegurar, vaig decidir baixar i arribar-nos fins la Saca Gran a fer l'Aresta Brucs que és molt maca.

Aresta Brucs de la saca Gran

1a. Tirada. 30 m V, 1 espit, 2 parabolts i un clau. portar friends mitjans
2a. Tirada. 25 m IV+, 2 parabolts i 2 claus.
3a. tirada. 25 m V-, 2 parabolts i 1 espit.

Descens 1 rapel de 20m.

Via recomanable.

En els passos difícils de la 1a tirada del Mirador de la Miranda

l'Aina a la segona tirada de la Saca Gran

l'Aina, després del rapel de la Saca Gran, amb l'agulla de l'Arbret al fons.

El Puigmal

2011-06-12T19:39:00.010+02:00

Aquest cap de setmana vam tornar a fer el Puigmal: Així que el dissabte amb la Neus vam pujar a dormir al "Refugi Corral Blanc" que hi ha a sobre Planoles, molt aprop del "Collet de les Barraques"
El diumenge pugem amb el cotxe fins el Collet i iniciem una preciosa excursió al Puigmal que va resseguint en direcció Nord-Oest la carena fins el Pas dels Lladres, per després tombar al Nor-Est, tot passant pel costat de la cota superior (2.600m) del teleesquí de l'estació Err - Puigmal per dirigir-nos ja cap el cim, tot i perdent una mica d'alçada i resseguint una pista apta per a vehicles abans d'arribar a les rampes finals del Puigmal.
Per baixar del cim, decidim fer-ho pel tram final del camí que puja de Fontalba, per on hi puja molta gent !!, i tombant en direcció Sud-oest per anar a trobar el camí que ens portarà de nou al cotxe tot fent una ruta circular de 15 Km i una mica més de 1.100 m de desnivell acumulat
Trobareu el track d'aquesta ruta a Wikiloc

Inici de la ruta al coll de les Barraques

Un cop ja caminem per fora del bosc que travessem durant els primers minuts de pujada, el Puigmal ens estarà vigilant i esperant en tot moment.

A dalt del cim feia força vent i fresca, sort del Gore !!

A la baixada travessem un torrent que, després de les pluges dels darrers, dies baixava molt fort

Així van deixar els voltors aquesta vaca !!

Els colors i la natura del Pirineu ens envolcallen

La Neus explicant-li a aquesta vaca el que li va passar a la seva companya per refiar-se dels voltors !!

Vies segures a Malanyeu.

2011-06-12T19:03:00.010+02:00

Aquest dissabte vaig pujar a Malanyeu amb el Jaume tot pensant que el temps ens respectaria però, al arribar al poble, la humitat ambiental i la mullena a la roca ens van deixar força preocupats.
Vam deixar de banda les vies en les que en un principi havíem pensat i varem anar a fer "la Carla" que, tot i estar mullada en els primers metres, al estar molt assegurada ens va donar la confiança suficient com per treure les cordes i posar-nos a escalar.
Vam fer la via original i també la variant del rapel i, un cop acabada la via, ens varem acostar a fer les dues vies curtes que hi ha al costat de la "Francesc Sunyol" que encara no havia fet mai i que van resultar ser molt maques.
Les vies es diuen "Lia" i "Virgi" i es mouen al voltant dels V grau. Nosaltres varem trobar la Lia més fàcil i la Virgi més sotinguda i amb algun pas força finet.
via Lia: 25 m 6 cintes exprés + reunió IV+ / V
via Virgi : 9 cintes exprés + reunió V ( i potser uns passos de V+) Aprofita la R1 de la via " Francesc Suñol"
Quan ja marxàvem, ens varem trobar al Francesc Suñol que estava obrint una via nova i, després de parlar amb ell una estona i de buscar les claus del cotxe que jo havia oblidat a peu de via, varem acabar tots 3 fent la cervesa.

El Jaume esquivant la mullena dels primers metres de la via

En la darrera placa de la via

Fent la variant del Rapel

iniciant la via Virgi

En Francesc Suñol equipant una nova via

Codolosa. més vies noves.

2011-06-07T17:36:00.013+02:00

Aquest cap de setmana ha plogut força però nosaltres hem pogut escalar. El dissabte amb el Xavi vam anar a la Codolosa a repetir la via " Campions", ara que ja està sanejada i amb les 3 reunions equipades, i un parell de vies més de la zona d'esportiva de l'extrem esquerra de la paret.
A la zona de la via Campions i la Indignats, oberta recentment pel Joan Asín, hi havia varies cordades, de manera que vam saludar a vells coneguts: al Jordi de Badalona ( un momia) que anava amb el seu fill, el Moragues i la Imma, que s'està recuperant d'una caiguda, el Paco Garcia i una colla d'amics seus i també vam conèixer a altres escaladors, entre ells en Josep Antoni Diaz, que fa anys va obrir la via GESAM a la Paret de l'Aerí i que ens va dir que l'ha restaurat amb parabolts i ens convidava a que l'anessim a fer.
El diumenge vam anar a Vilanova de Meià amb el Miquel Haro pensant que allí hi trobaríem bon temps, però també hi plovia una mica i la paret estava molt mollada. Així que varem girar cua i de nou cap a Montserrat a on ja havia acabat de ploure. Abans però, vam passar per Manresa a recollir a la Mònica i , tot i que les parets de Montserrat encara estaven mullades, varem estar escalant i equipant noves vies a la zona d'esportiva de l'extrem esquerra.
El Miquel es va estrenar com equipador i va obrir una variant d'entrada a una de les vies existents i més tard va obrir la seva primera via. "la via de la Mònica" 25m IV.
Jo, per no ser menys, vaig obrir una nova variant d'entrada a una de les vies existents, en la que hi trobareu un pas inicial de 6a i uns metres de V.
Ara a quedat una micro-zona d'escalada esportiva / iniciació a on entretenir-s'hi una bona estona.

El Xavi a la 1a. R de la via esperant que una cordada, que ens havia precedit i ja baixava, acabi el rapel.

Un servidor iniciant la bonica via que puja per un diedret.

El Xavi superant el pas difícil d'aquesta via

Miranda de Sant Joan.

2011-06-07T08:54:00.010+02:00

El croquis i més informació ho trobareu El Bloc del Joan Prunera

Dimecres tarda i, tot i que el cel s'està enfosquint, amb el Joan Asín pugem a Gorros a fer alguna via de les que ha equipat la Federació a la Miranda de Sant Joan per acabar amb la via " Sala- Baques" que puja paral·lela a l'Aresta Brucs.

Les vies de la Federació estan molt equipades, ja que estan pensades per fer-hi cursets. Son vies discontínues ja que tenen passos puntuals difícils i trams molt fàcils.
Es pot baixar amb un rapel de 60m.

La via "Sala-Baques" és molt maca, està ben assegurada amb parabolts però te una primera tirada molt fàcil. Fou per això que nosaltres varem canviar el recorregut entrant per una de les vies equipades per la FEEC que te més dificultat quedant així una escalada més complerta. Un cop a la R1 es fa un flanqueig a l'esquerra assegurats per un passamà que travessa tota la Miranda i que ens deixa a la R1. de la nostra via.
Descens desgrimpant per la cara Nord.
Material 10 cintes expres per si vols empalmar 2 tirades com hem fet nosaltres.
Més informació al bloc del Joan Asín

Via recomanable.

Pedalant pel Vallès Oriental. Cardedeu

2011-05-29T23:04:00.007+02:00

El diumenge passat varem anar al Vallès Oriental, a on la Pilar i el Jaume ens esperaven per fer una volta molt maca pels voltants de Cardedeu. Trobareu el track a Wikiloc
El recorregut és de 25 km i combina trams de carretera asfaltada, pistes de sauló, corriols ombribols i un petit tram d'un corriol que no és ciclable.
Les pujades son curtes però intenses i per tant, encara que la volta és curta, no és per fer-la amb canalla ni gent poc habituada a anar en bicicleta.

El paissatge del Vallès Oriental, tot i que ha perdut la verdor de fa unes setmanes, continua sent preciós.

"Campions"

2011-05-29T23:03:00.019+02:00

El divendres vaig anar a la Codolosa i amb la col.laboració del Miquel vaig començar a obrir les dues primeres tirades d'una nova via que puja a la dreta de "La Rampa"
Tenia molt clar per a on havia d'anar la via, però dubtava de si aniria massa propera a les altres vies.
El que si tenia clar és com s'havia de dir la nova via : " Campions" ja que aquest cap de setmana el Barça jugava la final de la lliga de campions i estava segur que la guanyaríem ( tot i que com a bon "culer" no vaig estar tranquil fins a la fi del partit )
El dissabte, vaig acompanyar al Joan Asín i al Jaume a acabar d'equipar la "via dels Indignats" que el Joan ha obert a l'esquerra de la Rampa i, un cop acabada la feina, el Joan em va acompanyar a mi per acabar la 3a. tirada de la via " Campions"

La primera tirada. 35 m. V. Puja per un diedre de blocs que hi ha a la dreta de la Rampa i a l'esquerra de la Full Equip. Veureu un parabolt i pont de roca a uns 10m. Aquesta tirada acaba coincidint amb la rampa a l'alçada de la 1a. reunió i la ressegueix durant uns metres fins a la 1a Reunió de la via Campions.
La segona tirada. 15 m. Ae. V+. Comença amb un pas molt vertical equipat per fer-lo en Ae i continua per una placa molt maca i amb bona presa fins a la R2.
La tercera tirada. 20 m. IV+. Va a buscar una gran llastra que fa una mica de basarda, i puja per un esperó amb roca delicada però molt assegurada.

Via Campions.
70 m. V+ Ae equipada amb parabolts de 8mm i 10 mm i dos ponts de roca.

Descens. Es pot rapelar la via o bé continuar grimpant fins a trobar el corriol que ens portarà a la drecera del Fra Garí.

Equipant la 1a. tirada

El Joan Asín testant la 2a. tirada

El Joan arribant a la R3.

Equipada una zona d'iniciació a Gorros

2011-05-26T17:10:00.003+02:00

La FEEC i el Patronat de Montserrat han equipat una zona d'iniciació a l'escalada a la Miranda de Sant Joan.
Segons informa la FEEC, com que encara no s'ha fet la inauguració oficial d'aquest nou equipament, encara no n'han donat més dades al respecte dels graus de les vies, però diuen que van des del IV fins el 6c i Ae.
Salut i a tibar

Pedalant pels castells de la Segarra.

2011-05-26T12:47:00.000+02:00

Aquest diumenge hem fet una volta de 50 Km i 570 m. de desnivell acumulat tot resseguint els castells de la vall del Sió a la comarca de la Segarra.
Aquí en trobareu el track

La ruta, que l'hem iniciat i acabat al petit poble de Castellnou d'Oluges, passa pels castells i pobles de Malgrat, Castellmeià, el LLor, Guissona, Castell de les Sitges, Florejacs, Les Pallargues, Sisteró, l'Aranyó. Castell de Montcortés i la Cardosa.

És una volta llarga, però planera, a on el desnivell és fa de forma progressiva i unicament trobarem un parell o tres pujades que no van fer que les bicioses paressin de "xarrar"

Agulles. Aresta Brucs del Dumbo.

2011-05-21T19:10:00.004+02:00

Ressenya de l'Eduard

Avui amb el Xavi Solà hem anat a fer l’aresta Brucs del Dumbo. Llegint diverses ressenyes dels blocs vaig tenir clar que era una via que calia fer. Tothom explicava que era una via molt maca, amb bona roca, poc asseurada però amb una dificultat assequible. I ara que l’hem fet opino que tenien raó. En la majoria de comentaris que havia llegit també es comentava que les assegurances de la via eren velles i que els hi convenia un canvi. Així que varem decidir agafar el trapant i restaurar la via.

De fet unicament hem posat un parabolt a cada reunió i n’hem tret el burils més vells i atrotinats. A la segona tirada hem canviat l’unic buril que hi havia per un parabolt i a la segona també hem canviat un buril vell per un parabolt, els altres estaven encara prou bé i no els hem canviat, tot i que el Xavi ha eliminat un parell de burils vells , que han saltat només tocar-los, del forat que hi ha a sobre de la 2ª. reunió. ( encara n’hi han quedat 2 ) Ell opina que també hauriem d’haver canviat el darrer espit de la via, però a mi m’ha semblat que estava prou bé.

Per escalar aquesta via cal estar atent i cercar la millor línia a seguir tot calculant cada moviment, ja que les assegurances no estan a tocar, i alguna, com el clau de la segona tirada, costa de veure.

Un cop arribes al cim de l’agulla, tens aquella agradable sensació d’haver escalat una via molt maca, no massa difícil, però potser per això, molt plaent i gratificant.

1ª. tirada: Jo diria que te algun pas de III+. Continua sense cap expansió. En els primers metres es pot llaçar un marlet i colocar un friend mitja. Més amunt podem llaçar un altre merlet, no gaire bo, que ens permet arribar a la R1 més segurs.

2ª. tirada: Es flanqueja a l’esquerra a cercar un bon marlet per llaçar i per sobre d’aquest, en un altra gran presa, es pot colocar un tascó petit. Uns metres més amunt hi ha un parabolt i 4m més amunt un pitó amagat en una fisura que ens queda a l’esquerra i que assegura els darrers metres fins la reunió.

3ª. tirada: Se surt a la dreta a xapar un espit d’una via que creua l’aresta Brucs i arribem a un gran marlet que podem llaçar. A sobre i trobarem el segon bolt substituit de la via, que assegura el pas més difícil de la tirada. Més amunt trobarem un forat a sobre del qual hi ha 2 burils junts i uns metres mes amunt, a l’esquerra, un espit. Finalment un pont de roca que es pot reforçar amb un friend, ens permet arribar segurs al cim.

Material: 6 cintes exprés. Cintes per llaçar marlets. Friends petits i mitjans. 1 tascó petit

Descens: Es desgrimpa.

Via Molt recomanable.

El Xavi en la primera tirada

El Xavi treballant amb el martell per eliminar un buril vell

Arribant al cim

Escalada nocturna.

2011-05-19T09:59:00.009+02:00

Aquest dimecres varem tornar a fer una escalada nocturna amb lluna plena però, la lluna, no la varem veure per enlloc !! .
Durant tota l'escalada ens varem estar preguntant a on cony era la lluna i na va ser fins que marxàvem de Montserrat i havia fet un Km amb el cotxe que la vaig poder veure, gran i lluminosa com era d'esperar. Suposo que les agulles i/o els núvols que teníem més a l'Est ens la tapaven, però encara ara no ho acabo d'entendre, je je je.
Al final va ser una escalada nocturna amb llum de frontal a la via Om mani padme hum de l'agulla de l'Arbret.
Abans, metre esperàvem que arribés el Toni, vam fer una de les variants de l'aresta Brucs de la Maquina de Tren i he de confessar que a mitja tirada, per poder superar una panxa, hi ha un pas molt finet que a mi em va costar molt.
També vam fer l'Aresta Brucs de la Podrida i, tot i que com diu el nom de l'agulla te trams de roca podrida, és una via que val la pena de fer (potser perquè va ser re- equipada amb bolts que la fan menys expo).

Una bona ressenya de la via Om mani padme hum la trobareu al bloc de l'Eduard

En definitiva va ser una agradable tarda/nit d'escalada en companyia del Toni i en Lambert, que només es va veure estroncada pel fet de no poder gaudir de la llum de la lluna i haver d'escalar amb els frontals.

En Lambert escalant a la Màquina del Tren

En Toni iniciant l'escalada nocturna quan encara hi havia una mica de llum.

En Lambert escalant en la foscor

Iniciant la darrera tirada.

Els tres noctambuls !!

Sant Llorenç. "Crestas Tio Maria"

2011-05-16T14:30:00.007+02:00

En aquesta visita a St. Llorenç vaig fer la via " Crestas Tio Maria" i després la Sabina Wall a la paret de la Formiguera.

La primera la tenia a la llista d'escalades pendents des de feia uns quants mesos i la segona feia poc que l'havia fet però, com que el Joan Prunera encara no la coneixia, i vaig tornar ja que és molt maca i ràpida de fer.

La meva primera intenció, quan el Joan Prunera em va trucar per proposar-me sortir el diumenge, era anar a Rubies a fer alguna de les vies que el Llorenç i el Joan hi han obert, però quan va arribar el company a Vilanova em va dir que com que s'està recuperant d'una lesió a l'espatlla li semblava que seria millor anar a fer alguna via en la que no s'hagués de tibar gaire. Així fou com varem canviar de plans, i amb un cop de cotxe ens traslladarem a Sant Llorenç.

L'Aresta del Tio Maria és una via molt equipada, a on no necessitarem res més que cintes i que convina passos d'adherencia, fisures i grans blocs. En general és fàcil però te dos punts a on la dificultat també i és present. A la segona tirada hi ha un flanqueig amb bona presa de ma però sense peus, que et fa apretar força, i a la 3a tirada , una fisura vertical a on cal encastar-hi el puny, també la vaig trobar molt difícil, tot i que no és obligada i es pot superar en A0.

Via molt equipada, ràpida i agradable de fer.

Abans d'arribar al V de la 2a. tirada.

Iniciant la 3a tirada

El Joan Prunera a la 2a tirada de la Sabina Wall

Escalant la bonica i vertical 3a tirada.

Les dues Portelles. Parella d'Asos

2011-05-12T13:47:00.000+02:00

Una altra tarda escalant a Agulles i aquesta vegada hem pujat a les dues Portelles. Aquestes dues agulles potser son les més emblemàtiques de la Regió, encara que només sigui perquè tots hi hem de passar per sota cada vegada que hi anem a escalar.

Les ressenyes estan tretes de la Web del Balcó de la Lluna. A la de la Portella Gran hi he modificat mig grau la dificultat, ja que em sembla que s'adiu més a la realitat.

L'aresta GAM de la Portella Petita és una via que, si bé ja fa anys havia fet 2 o 3 vegades, tenia moltes ganes de repetir perquè sempre que passes per sota sembla convidar-te a que l'escalis.
A la via Normal de la Portella Gran hi vaig anar quan tenia 17 anys, amb bota rígida i amb la corda lligada al pit. Llavors va ser per mi una escalada de dificultat, vaig aguantar amb l'esquena una caiguda del company quan estava escalant al tram d'artificial i vaig patir molt en els extraplomats metres de la darrera tirada, Hi tenia una mena de deute pendent i ahir me'n vaig refer amb un bon regust de boca i satisfacció.

Portella Petita. Via Gam.

1a. tirada 35m. III. No varem veure cap assegurança. tirada fàcil

2a. tirada 25 m. A0/V. Inici del tram vertical en A0 per a continuació pujar per una placa de V mantingut a on trobarem prou expansions fins a la reunió.

3a. tirada 30m. A0/V. Comença amb un pas d'A0 potent i una sortida fina. A partir d'aquí la paret s'aplana i l'escalada és fàcil tot i que cal fer-la amb compte perquè únicament hi trobarem 2 expansions abans d'arribar a la R.3
Material : nosaltres varem emprar unes 10 cintes exprés i algun friend petit.

Portella Gran. Via Normal

1a. tirada 10 m. II. Molt fàcil, es pot pujar desencordat.

2a. tirada 20 m. A2e / IV+ Per arribar al primer cap de buril i posar-hi una plaqueta recuperable cal fer un pas d'esptalles o bé aprofitar l'esparrec d'un parbolt i posar-hi un plaqueta i un cargol. En els 10m d'A2e les assegurances que hi ha son ferros molt vells i bagues atrotinades, però de moment aguanten. La sortida en lliure no és difícil gràcies a una sabina que hi ha. La R2 original crec que es feia a sobre mateix de l'artificial, però jo vaig pujar uns metres més fins a trobar els troncs secs de dues sabines i una fissura a on colocar un bon friend.

3a. tirada 15m. IV+ Nosaltres varem pujar per un diedre fins a l'alçada del barret somital per després flanquejar a la dreta a buscar la sabina que serveix per fer la R.3. No varem trobar cap expansió ni cap clau, però es poden llaçar dues sabines i posar un friend. Sembla ser que la via original flanquejava una mica per sota de per on ho varem fer nosaltres.

4a. tirada 15 m IV+. Sortida molt vertical que et tira endarrere però amb bona presa. Passats el 5m inicials, l'escalada esdevé més fàcil. No hi ha cap assegurança i, tot i que es pot posar alguna cosa, és millor no aturar-se i fer ràpid els passos inicials. Abans d'arribar al cim podrem colocar un bon friend.

Material: Cal portar bagues llargues, friends i tascons

Descens: 1 rapel de 50 metres per la mateixa via ens deixa al peu de l'agulla.

Dues vies recomanables de fer

En Lambert a la 2a. tirada de la GAM que va empalmar amb la 1a. tirada

En els passos d'A2 de la portella Gran

En Lambert a la 2a. tirada de la Normal de la Portella Gran

L'aresta GAM vista des de la Portella Gran

El recorregut de la Normal de la Portella Gran

La Pastereta. via " Anoiram"

2011-05-08T22:02:00.012+02:00

Aquest dissabte, tot i l'amenaça de pluja, amb el Miquel hem anat a fer la via Anoiram, que fa poc el Joan Asín va obrir a l'esquerra de la Pastereta i que va dedicar a la seva filla Mariona, el que no se és per què li va posar el nom al revés, ell ja ens ho explicarà, el que sí sé és que hem sigut els primers repetidors, ja que a la R3 hi vàrem trobar la placa d'assegurar que el Toni havia extraviat i que suposem que se la va descuidar quan ell i el Joan van fer la primera integral per completar-ne l'equipament.
Tot i que la pluja ens va fer dubtar a cada tirada si la podriem acabar, finalment vàrem sortir per dalt contents d'haver aprofitat bé el matí del dissabte. Qui no s'arrisca no pisca !!

La via és maca i, tot i no pujar per una placa com la que té a la seva dreta, té força ambient. En els trams difícils està ben assegurada amb pitons, algun espit i parabolts de 8 mm, i en els trams fàcils, no hi ha res i cal llaçar sabines o bé posar friends, tot i que no sempre trobes el lloc a on fer-ho i cal fer força metres a pèl.
Pel que fa a la roca, les repeticions l'aniran sanejant i quan hagi caigut tot el que ara encara sembla inestable, quedarà força bé,

La 1a tirada és fàcil, únicament trobarem un pont de roca però es poden llaçar 2 sabines i col·locar 2 o 3 friends. Pel que fa a la R.1, com que els 2 bolts que té no es veuen fins que hi arribes, costa una mica de trobar.

La 2a. tirada comença amb un flanqueig fàcil però amb roca trencada que et porta cap una canal pel mig de la qual s'inicia un esperó. Uns metres més amunt es veu una expansió, però abans ens trobarem 2 pitons que asseguren els passos per una roca no gaire bona. La part més vertical està molt ben assegurada, i quan la dificultat baixa ja no trobem res més fins que arribarem a la reunió, que està al mig de l'esperó i al costat d'una alzina.

La 3a tirada comença pujant per una placa vertical de roca compacta que és molt maca. Passats aquest 15m inicials, la via continua flanquejant a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar la R.3. En aquesta tirada trobarem 3 parabolts i una baga en una alzina.

La 4a tirada puja per una fissura/ diedre i comença amb uns passos molts difícils però ben assegurats. En algun tram la roca és força bona i en algun altre encara es trencadissa. Com sempre, els darrers metres, quan baixa la dificultat, les assegurances també s'allunyen més.

Una via maca que amb el pas de les cordades millorarà.

El descens el vàrem fer continuant carena amunt uns 8 0 10 minuts, fins a topar-nos amb el camí de marques blaves que puja a Sant Joan, i que a partir d'allí ens baixarà fins el cotxe amb 30 minuts.

El Miquel a la primera tirada.

En el flanqueig de la segona tirada.

El Miquel arribant a la R.2

Escalant la 4a. tirada.

A la cresta cimera, amb la Vinya Nova al fons.

Agulles: La Boteruda i la Saca Gran

2011-05-05T08:39:00.006+02:00

Aquesta tarda del dimecres he tornat a Agulles acompanyant al Joan i al Toni. Passejar i escalar a agulles entre setmana, amb bona temperatura i força tranquiltat , és un plaer que ve molt de gust assaborir i compartir.
Les dues agulles escalades son força interessants. La Boteruda, tot i ser fàcil, te un pas molt vertical que et demana decisió a apretar una mica. Uns primers metres ben assegurats et porten a una reunió opcional i al pas més difícil de la via. Pots fer-ho per la dreta de la reunió, a on un espit assegura el pas i, al no ser tant desplomat, sembla més fàcil. o bé pel mig de l'aresta a on cal estirar-se per trobar molt bones preses que t'ajuden a fer el pas.
Tot seguit es xapa un nou espit, que és el darrer de la via, almenys jo no en vaig veure cap més, i a pel per terreny fàcil cal arribar al cim d'aquesta bonica agulla.
Un rapel de 10 m d'un sol espit ens deixarà al camí d'agulles.
Via recomanable.

A continuació anem a la Saca Gran a fer la via Estephanie. Aquesta via te 3 tirades però es poden empalmar les dues primeres, tal i com va fer el Toni. Els primers metres son molt finets i si no et col·loques bé, diries que estàs fent un V+. La unió de les dues tirades fa que sigui una escalada llarga, amb passos fins i verticals en els 2/3 inicials i més suau i fàcil al final.
La segona tirada és realment difícil i cal portar una tramposa per poder xapar el quart espit i poder fer A0, o del contrari ens caldrà penjar un estrep. La sortida te un pas de V+ que és la cirereta final i que et deixa bon regust de boca.
Via Recomanable.

Primers metres de l'Aresta Brucs de la Boteruda

En els pas díficil, per sobre de la R.1 ( opcional)

El Toni lluitant amb la finura dels primers metres de la via Estephanie.

El Joan sortint del tam més difícil de la darrera tirada.

Els 3, molt contents dalt del cim de la Saca

Montserrat. 5 agulles

2011-05-02T14:17:00.007+02:00

Aquest cap de setmana vaig anar a agulles. El dissabte amb el Xavi Solà varem fer les 3 primeres agulles, i el diumenge hi vaig tornar amb l'Aina i varem fer la Carnavalada i la Corona de la Reina.
Han sigut unes escalades sense massa dificultat tècnica però en algun cas amb un cert compromís per la roca i les poques assegurances de les clàssiques Arestes Brucs.

1a. A la Miranda de les Bohigues varem fer la via "Daniel S.A." que ja havia fet un parell de vegades anteriorment, vaig trobar-me la R0 desequipada i algun tram de roca amb llastretes que calia controlar. Jo vaig empalmar la segona i tercera tirades i, com sempre, vaig trobar que hi ha un pas molt finet a la meitat de la 2a tirada.

2a. Al Gep llarg varem fer una via que comença a la cara Oest i que va a cercar l'aresta Brucs. Jo aquesta no l'havia fet i trobo que és ideal per iniciar a la gent en vies de més d'una tiirada. Es fàcil i està equipada amb espits i bolts. Te una reunió intermitja que nosaltres no varem fer.

3a. A la Peluda hi varem fer l'aresta Brucs. Jo mai havia escalat aquesta agulla i per tant ja la tinc al sac. Te uns metres força verticals i, com era d'esperar, només trobes 2 o 3 burils en tota l'aresta.

4a. El diumenge amb l'Aina varem fer la Carnavalada. En els primers metres veus una expansió molt vella però després, si no tens molt bona vista, et pots saltar el cap de buril que hi ha uns metres més amunt i com jo, et trobes pujant per una aresta que tot i ser fàcil, te la roca delicada i a on no pots caure. La R1 te uns quants burils i uns metres més amunt trobes un parell de bolts que fan l'escalada segura fins a la R2. la 3a tirada està assegurada per 2 ferros vells i 2 bolts que fan que no pateixis, tot i tenir els metres més difícils de la via.

5a. Finalment varem fer l'Aresta Brucs de la Corona de la Reina. 20 metres de roca delicada sense cap assegurança fins arribar a una sabina i després, ja més tranquil, 10 m més i reunió en una Alzina des d'on rapalarem.

Ha sigut un cap de setmana prou aprofitat que m'ha permès fer 4 vies que no coneixia, i escalar a 3 agulles que no havia fet.

El Xavi fent la 1a tirada de la DaniS.A.

Inici de l'Aresta Brucs a la Peluda

Inici de la Carnavalada. Una pintada mig esborrada que jo vaig repassar.

l'Aina pujant per la Carnavalada

Darrera tirada de la Carnavalada, abans del pas de V.

La primera assegurança a la corona de la Reina

l'Aina iniciant el rapel i una cabra en el cim de la Reina, que uns moments abans estava al cim de la nostra agulla i que, en solo integral ( no portava corda ni casc) va baixar de la nostra agulla i va pujar a la del costat !!! quina cabrona .... i lo bé que escalava...

En btt per Menorca

2011-04-26T17:14:00.005+02:00

Pedalant o empenyent la bici pel "camí de Cavalls"

Aquestes festes de Setmana Santa varem anar a Menorca i, un dels dies vam llogar 6 btt a Ciutadella per fer una ruta molt maca pel sud de la illa. Varem sortir de Ciutadella per anar per un camí asfaltat fins a trobar la costa sud i, tot vorajant-la i resseguint trossos del "camí de cavalls", arribar a la cala Turqueta. A continuació la nostra idea era arribar per pista a la cala Macarella, però ens varem trobar que la pista estava barrada i finalment i varem anar per carretera fent una volta força gran.
La ruta te 48 km i 400 m de desnivell acumulat
Trobareu el track de l'excursió a Wikiloc

A cavall per Menorca

2011-04-26T17:13:00.005+02:00

Menorca és una illa espectacular i, en aquesta època, molt verda i frondosa. Una ruta a cavall cavalcant per les platges verges del nord de la illa és una manera inoblidable de conèixer aquest tros de paradís.

La Cova dels Pardals

2011-04-26T17:11:00.004+02:00

Una de les activitats d'aquests dies va ser una passejada per la costa sud de Menorca resseguint el " Cami de Cavalls" fins a trobar la cova dels Pardals. Va ser una excursió, fàcil i ràpida, de 8 km que ens va permetre tenir un primer contacte amb la illa i poder gaudir d'un mar picat que semblava voler envair la costa.
Trobareu el track a Wikiloc.

passajada amb la lluna plena

2011-04-26T17:09:00.006+02:00

Coll de Pal, Niu de l'Àliga, Coll de Pal

Un cop més , aprofitant la lluna plena, vam pujar al cim del Niu de l'Aliga a sopar metres es ponia el sol i baixar a la llum de la lluna plena.
Aquesta vegada, tot i que per la cara nord encara hi havia neu a les pistes, nosaltres vam pujar sense neu per la cara sud, amb una tarda nit molt bona i amb una llum de la lluna espectacular.
Aquí trobareu el track d'aquesta tranquil·la excursió que amb una 1hi 15' et permet arribar al Niu de l'Aliga, després d'haver fet encara no 500m de desnivell acumulat.

Arrerglant vies de la Codolosa

2011-04-25T20:03:00.003+02:00

Aquest diumenge, després de tornar de passar uns dies a Menorca, em quedava una tarda que no pintava gaire bé pels núvols amenaçadors que pressagiaven pluja. Amb el Miquel havíem quedat abans de marxar que el diumenge aniriem a escalar i , sense fer gaire cas dels núvols, ens varem dirigir a la Codolosa. Al arribar a Collbató va començar a ploure i mentre ens preparavem varem saludar al Xavi Martin, que ja tornava al cotxe, i que ens va anunciar que pensava restaurar "la via del Xavi", que va obrir al serrat de les Garrigoses, al costat de "l'Aranya".
Com que la tarda no pintava gaire bé i jo tenia feina pendent en dues de les vies que havia obert, atenent als comentaris que m'havien deixat els que les havien escalat, varem decidir anar-hi a treballar.
Primer varem escalar la via Esperó Blocaire. Per evitar els trams més exposats, hi vaig posar un parabolt més a la primera tirada i un parell a la tercera, a on la roca no és gaire bona i les assegurances hi estaven força allunyades.
A la segona tirada el Miquel va recargolar un bolt que estava fluix i reclavar el pitó que sortia massa. I tot i que les assegurances allunyen abans d'entrar a la reunió, com que hi ha una bona fisura per posar-hi un friend, no la varem equipar més.
A continuació varem pujar a la via "el Balcó de la Codolosa". En aquesta via hi varem posar un espit a l'inici de la primera tirada i un bolt a la sortida del Ae de la segona tirada, a on en cas de caiguda podies picar al terra.

Ara crec que les dues vies han quedat molt millor. Aquells que aneu a fer-les ja em direu que en penseu,

Salut i a tibar.

Nova via. " Amics de Malanyeu"

2011-04-19T21:31:00.010+02:00

Avui, amb el Francesc Suñol, hem anat a acabar d'obrir la via " Amics de Malanyeu". Per aquesta primera repetició ens ha acompanyat el Miquel Haro i darrera nostre ha pujat l'Amadeu Pages apuntant-se la primera repetició en solitari de la via.
La via te tres tirades ben diferents.
La primera tirada és la més dificil, la roca en algun punt no sembla gaire consistent però en general és bona. Esta equipada amb 7 bolts i un pitó i la 1a. reunió està equipada per rapelar.
La segona tirada surt a trobar la via Francesc Suñol i puja per ella fins a la R2.
La tercera surt cap a la dreta a buscar un pont de roca i puja per una placa plena de fisures que permeten colocar tot tipus de friends i tascons. La tirada està neta. La 3a. reunió no està equipada per rapelar ja que la via es rapela aprofitant el rapel de la via Francesc Suñol, que trobarem uns 20m a la nostra esquerra.

El Francesc Suñol obrint la 1a tirada assegurat pel Miquel.

El Miquel escalant la segona tirada.

Arreglant l'inici de la tercera tirada.

En el Rapel de la Francesc Suñol, ens hi hem trobat al Joan Asin que l'acabava d'escalar.

Puntal de la Magdalena superior. via "Charlot"

2011-04-17T22:08:00.010+02:00

Avui he anat amb el Xavi Solà a fer la via Charlot al puntal de la Magdalena superior. Nosaltres hem acabat l'escalada al cim de la Magdalena fent la darrera tirada de la via normal a on hi trobarem el darrer espit de la via Simon.
Aquesta és una via sorprenent ja que comença amb una tram de roca dolenta, continua amb roca regular, però a mitja via comencem a trobar roca molt bona, típica dels gorros, que ens farà gaudir molt d'una escalada vertical, força ben assegurada i amb unes preses d'escandol.
Les assegurances que trobarem son burils i espits vells però que encara semblen estar bé. Tot i això, "el Manolo" , que la va obrir l'any 1984, ens ha dit que aviat la restaurarà.
La via comença amb un primer tram fàcil però de roca dolenta a on no hi ha cap assegurança. A la ressenya original aquest tram no hi es contemplat com a tirada. A la R1. hi trobarem el nom de la via pintat de color verd que ens indica l'inici de la via.
A la via m'ha semblat que només, a la 3a tirada (2a de la ressenya original) hi ha uns passos puntuals de 5+, la resta es mou entre el 4º i el 5º fent que l'escalada, quan la roca ja és bona, et faci gaudir d'alló més. Podriem dir que és similar a l'aresta Joan Manel, que puja a l'Ullal de la Magdalena i que la va obrir el mateix escalador.
Nosaltres hem enllaçat la 3a i la 4a tirada. La R4 l'hem fet a la instal.lació de rapel, ja que la R original actualment només te 1 espit.
Si bé la via acaba al cim del Puntal, nosaltres hem continuat fins el cim de la Magdalena superior, pujant per una fisura que permet posar-hi un parell de friends i trobant, en els darrers metres, el darrer espit de la via del Simón, amb un bon pati sota els peus.
Via recomanable.

Inici de la nostra segona tirada ( 1a. en la ressenya original)

A la tercera tirada hi trobarem el tram més vertical i díficil de la via. A la nostra dreta podem veure la línia per on puja la via Simon a la Magdalena superior.

Ultima reunió, ja al cim de la Magdalena superior, a on també hi acaba la via Simon.

La via Charlot vista des del cim de la Magdalena superior.