En bici elèctrica per la Cerdanya.

 Aquesta setmana hem pujat a la Cerdanya per fer un parell de rutes amb la Bicicleta elèctrica.

Aquí hi trobareu el track de la primera

Aquí el track de la segona

El dilluns, guiats pel Miquel Angel que n'és un gran coneixedor de la zona, vàrem fer una ruta per l'alta Cerdanya. Una ruta potent  que sortint de Santa Locaia i passant per Ur, ens va fer pujar 800m sense aturador per després baixar per les gorges del Segre fins a Llo. una ruta que nosaltres havíem fet fa anys en el sentit contrari.

Avui dimecres hem pujat fins la base de l'estació d'esquí de la Masella i allí hem començat la ruta que ens ha menat al cim de la Tosa d'Alp a on s'hi està restaurant el refugi del niu de l'Àliga per millorar-ne la capacitat de les habitacions i fer-les més adients i pròpies d'un refugi modern.

vies: "Ivet" i "Suny"

 

Aquest dissabte pugem en Pany en Joanet i jo a repetir la via Ivet i a fer la primera repetició de la via Suny que vàrem equipar la setmana passada.

Al arribar a la paret ens trobem al Jordi Martínez i al Quiqui acabant de fer la via Ivet i a continuació se'n van a la via de les Martas.

Nosaltres ens posem a fer la via Ivet  que comença amb els passos més difícils de la via i un cop a dalt des grimpem per la corda fixa un parell de metres i grimpem fins la cresta per baixar caminant pel la canal equipada a on trobarem la via Suny i la via Ana.

Fem la primera repetició de la via Suny i esmercem una estona a sanejar millor els metres inicials i a retocar la via Ana a la que hi volem fer una entrada nova més assequible.

Deixem la feina per la setmana entrant...amb la vista posada a la paret del costat a on la corda fixe ens ajudarà a netejar la línia de la que serà la propera via.

Salut i a escalar.

En Joanet superant els primers metres de la via Ivet, els més difícils de la via.

En Pany arribant a la R.1, un xic precaria ja que haurem d'estar drets sobre un tronc mort.

En Joanet superant la sortida de la R.1 vertical i atlètica però amb bona presa a on agafar-se.

En Pany arribant a la R.2, una placa llisa que posa la cirereta final a la via.

En Jordi a la R.2 de la via de les Martas assegurant l'arribada del Quiqui.

                                          En Pany iniciant els primers metres de la via Suny.

                                            En Joanet a peu de via assegurant al Pany.

                                    Foto cordada dalt del cim.R.1 compartida amb la via Ana.

tres dies a Panticosa. 5 vies: "La nano negra" " Boletus" "Namasté", "Baloo" i " Merche"

 

El dimarts arribem al Balneari de Panticosa, i com que ja és tard i anem al primer mur, darrera mateix de la Casa de Piedra. Allí comencem per la via del Nano però fets els primers metres ens posem a la línia de la via "nano negra". un cop fetes les tres tirades continuem per una línia desconeguda a la nostre esquerra i fem una tirada mes. Arribem al corriol de baixada però nosaltres anem amunt per anar al segon mur i fer la via Boletus.

Acabada la via baixem a trobar el GR però abans de tornar al cotxe travessem el pont de pedre per trobar l'nici de la via Namasté.

El dimecres pugem caminant pel GR fins a un punt a on hi ha un camí que va a la dreta amb la creu que indica que no és el GR. Nosaltres agafem aquest camí i en pocs metres ens porta a creuar el pont de pedra i arribar, tot resseguint uns 50m el riu a la via Namasté.

Fem la via Namasté i un cop al cim marxem en direcció Nord seguint unes fites que primer en baixada i despres planejant ens porten a creuar el segon pont de pedra i trobar el GR.

Davant nostre ja veiem les parets a on anirem a fer la via Baloo.

Una via preciosa amb una primera tirada guapíssima.

Al cim coincidim amb una cordada femenina de la Cerdanya.

Per baixar a trobar el GR nomes hem de seguir les fites que marquen el corriol que dona una bona volta fins trobar-lo.

Dijous és el dia de tornada i decidim no pujar als Baños sinó anar a una paret que queda per sobre mateix de Panticosa, la via Merche a la Peña Escuach.

Per arribar-hi agafarem la pista forestal que comença en el punt quilomètric 3 de la carretera dels Baños i, després de poc mes d'un quilòmetre trobarem un tub que baixa de la muntanya. Aparcarem i pujarem caminant per la via que va paralela al tub fins a trobar una fita que ens indica que hem de passar per sota el tub a partir d'allí seguirem un corriol de forta pujada fins a un punt a on una fita a l'esquerra ens indica que hem de planejar seguint fites fins a trobar les cordes fixes que ens deixen a peu de via.

En aquesta via hi trobarem una roca especial, molt abrasiva i bona.

Per baixar resseguirem uns fites que ens porten, mirant la paret a la dreta, fins a trobar un corriol molt marcat de baixada que és una pista de descens en BTT. Aquest corriol ens portarà a creuar-nos amb el tub per on hem pujat. Si baixem per la forta pendent del costat del tub arribarem ràpid al cotxe, si preferim continuar pel corriol, farem una volta més llarga però còmode fins la pista. llavors caminarem uns 400m fins el cotxe.

via "Carola"

 

   Aquest dijous he pujat amb en Jordi Martínez a la zona de Vallter a fer aquesta via.

Per arribar-hi sortirem de Setcases i aparcarem el cotxe a prop del pal indicador del Km.4 de la carretera que porta a Vallter 2000. La paret ens quedarà al nostre darrera.

Per arribar al peu de via caldrà fer servir la intuïció, ja que els corriols estan fets per les baques que pasturen aquest lloc.

La via te passos força difícils i trams d'enllaç que li treuen continuïtat. Personalment crec que la dificultat de la via és mig grau superior al que indica la ressenya.

A la via hi trobarem parabolts i pitons, però cal portar un joc de friends per reforçar-ne la seguretat quan les assegurances allunyen.

Les reunions es fan en arbres.

Per baixar del cim de la via haurem de pujar uns quants metres fins a trobar a la nostra dreta la pendent que ens permet anar baixant per un terreny amb forta pendent i carregat de pinyes que ens poden fer relliscar.

La primera tirada és la que ens presenta les dificultat més alta que superem en Ae.

La tercera tirada te un final molt dificil abans d'arribar a una cinta que ens permet desgrimpar l'agulla per despres caminar fins el peu de la següent placa.

La quarta tirada l'haurem d'assegurar amb friends abans d'arribar a l'únic parabolt que hi trobarem.

La cinquena tirada comença superant un fort desplom no assegurat que suposa un risc important. Només trobarem un parabolt a la placa final.

Salut i a escalar.