19 de juny 2013

via " Camí d'en Barberà" 2on. tram



El dissabte no teníem clar a on anar a escalar i al final ens varem decidir per la meva proposta d'acabar aquesta via de la que jo ja havia fet el primer tram, el que puja a la Roca d'en Barberà. feia pocs dies.
Vam passar pel costat del ràpel de la Roca d'en Barberà, al davant mateix d'on comença la via GEDE de la Prenyada i varem baixar la canal fins a trobar l'inici de la via, uns 3 metres a l'esquerra d'una línia d'espits que més tard creuarem a l'alçada de la 1a. reunió.
La via va fent una diagonal a la dreta. De fet aquesta via no para de fer diagonals tot cercant terreny verge i en algun tram més dificultat.
La primera tirada la fem curta, uns 25m de flanqueig amb uns passos molt fins i de presa petita, i arribem a la 1a. reunió que trobem i que deu ser de la via que puja directe.
La segona fem una barreja de vies ja que continuem recte amunt seguint espits i segurament l'original va en diagonal a la dreta a cercar un pitó. Finalment fem la 2a reunió en un gran forat.
La 3a tirada la tornem a fer diferent ja que el Toni prefereix continuar per l'ombra  de la via GEDE i deixar el llarg flanqueig que marca la ressenya per anar a trobar la línia de la via Gómez Chalmet.
La 4a. tirada  recuperem la línia de la via que coincideix amb l'aresta final de la Gómez Chalmet.
Un ràpel de 50 m ens deixa al peu de la paret i hem d'anar a buscar la placa de l'agulla del davant baixant uns metres, no gaires, fins a veure unes bagues velles que asseguren els primers metres. La via te una tirada difícil i una mica exposada a l'hora de superar un desplom ja que la següent assegurança està força amunt i es tracte d'un pitó trencat que te unes bagues també trencades i que no et deixen posar-hi res. Un cop al cim fem un ràpel d'uns 15m i ens trobem el camí que baixa de l'Elefant i davant nostre, a uns 20 m, hi veiem una paret enrunada amb un pals de formigó d'una antiga tanca, l'inici de la següent via que amb una tirada fàcil però amb algun pas de V ens deixa al cim. D'aquesta agulla en baixem caminant/desgrimpant tot fent-li la volta sense pujar al cim.
Tornem a estar al camí  que baixa de l'Elefant. Ara hem de baixar uns metres per a trobar una línia d'espits que flanqueja molt a la dreta sense guanyar gaire alçada. Els passos son molt fins i difícils, aquí farem algun A0 i pujarem concentrats quan veiem que algun espit és molt rovellat o trobem un plom com assegurança.
Amb 30 m arribem a una còmoda reunió. La següent tirada te 25m i es fa grimpant per arribar al peu de la darrera placa que superarem amb una tirada d'uns 30m amb passos de V.

A la via hi trobarem espits nous i de vells, burils, pitons, ponts de roca i un parell de ploms. La via està equipada però com sempre cal portar material variat per complementar les assegurances. Les bagues comencen a ser  velles.
Pel que fa a la graduació de la via, personalment crec que cal afegir-hi mig grau a la de la ressenya original i això fa que, tot i ser una via assequible, ens trobem amb un pas molt difícil i obligat a la 3a tirada de la Roca d'en Barbera i alguns passos també molt difícils a la paret de l'Elefant. Jo diria que la via te uns passos de 6a+ i que en aquell punt la graduació obligada és de 6a/A0. Però això és mot subjectiu i personal.
És una via molt discontinua, que et permet escalar molts metres i que no us deixarà indiferents.

 El Toni a la 1a tirada de la Prenyada.

 Arribant a la R.1 amb el Jordi al darrera 

 Escalant la segona tirada de la prenyada.

 El Toni a la 3a. tirada. Decideix anar a l'esquerra i seguir la GEDE.

 El Joanet a la 2a. reunió i el Jordi apunt d'entrar-hi.

 El Toni a la 5a tirada. La darrera de la Prenyada que coincideix amb la Gómez Chalmet.


 El Toni al cim de la Prenyada i el nostre objectiu final al fons !!

 El Ràpel de la Prenyada.

 en els passos finets i explosius de la 2a agulla.

 El Toni gaudint de l'escalada de la 3a. agulla

1a. tirada del mur  de l'Elefant. llarg flanqueig amb passos fins i difícils. V+A0
Jo hauria fet anar la via més vertical... no m'ha agradat tant flanqueig...

 Darrera tirada abans del cim de l'Elefant.

 Foto-cim de les 2 cordades



18 de juny 2013

Escalant a Gorros amb l'Aina.





El divendres havia quedat amb la meva filla Aina per anar a escalar a Gorros. La primera intenció era fer la via Rataplan per tal que ella anés de primera a les tirades de dalt, però com que el David em va trucar per venir a escalar i ell havia fet aquesta via la setmana passada, vam decidir fer la del costat, la via " La que hi faltava" que te unes caracteristiques molt similars encara que els parabolts allunyen una mica més.
El David va fer la 1a tirada, jo la segona i l'Aina la tercera i es va estrenar, després de rebre les instruccions penjada a la paret, assegurant a dos segons !!
La via està assegurada amb parabolts verds i no cal portar res ( tot i que a la darrera tirada algú s'ha endut la xapa del darrer parabolt, el que assegura els darrers metres abans d'arribar a la reunió de la via Rataplan)

Vam rapelar la via ( 30m) i mentre l'Aina i la Neus, que també havia vingut a fer-nos companyia i a llegir un llibre, s'explicaven moltes coses, el David i jo vam fer la via " Atila " a l'Ullal de la Magdalena superior.

 El David en els metres inicials de la via. Aquí la roca és una mica especial, res a veure amb la de les altres dues tirades.

 El David i l'Aina escalant la 2a. tirada i gaudint de la roca excepcional d'aquest tram


L'Aina anant de primera a la 3a. tirada i buscant el parabolt que no hi era !!!

 foto-cim

13 de juny 2013

Monestir. zona del camping. via " Queralt - Ona"



Després de molt temps de tenir aquesta via oberta per la colla "Colla xapoutot" a la llista de pendents, finalment vaig convèncer al Jordi Puig i aquest dimecres a la tarda vam fer cap al Monestir i, amb una curta i ombribola aproximació, vam arribar a peu de via. Els comentaris llegits a la "xarxa" al respecte de la dificultat d'alguns passos, la roca dubtosa en algun tram i l'exposició perillosa dels primers metres de la sortida de la R.2 es van confirmar.
La via va anar de menys a més i la varem acabar, després de fer la magnifica darrera tirada, amb un bon regust de boca. Aquesta és una via a on cal escalar força entre assegurances, que algun tram terrós i de roca dubtosa fan que baixi la qualitat, però que la placa de la darrera tirada et fa gaudir molt, tot i que al meu parer, l'inici de la mateixa està mal assegurada.

1a. tirada. 30m V+A0. 8 o 10 parabolts.  Inici fi i vertical que ens porta a un tram molt difícil que vam fer  en A0 amb l'ajuda d'una cinta "tramposa". Tot seguit un flanqueig difícil i amb roca una mica dubtosa et porta a un segon tram desplomat que tornem a fer amb A0. Entrada a la reunió terrosa.

2a.tirada. 40m V+ A0. 8 o 10 parabolts. Inici fi que superem amb passos variats de placa i diedre. Una llastra "inestable" que està encastada al diedre ens ajuda a fer-los. Una petita feixa herbosa parteix la tirada i en porta a la segona placa que amb passos difícils i de finura ens permeten anar pujant fins arribar a l'entrada de la R.2 que, al ser molt terrosa, fa de mal fer.

3.tirada. 50m V+. 10 o 11 parabolts. Inici molt finet i exposat per arribar al primer parabolt. La resta de la tirada és molt bonica, tot i que cal controlar la roca ja que malgrat semblar molt bona, encara te alguna presa que ens pot caure. Quan arribem a una sabina ens hi haurem de posar a sobre i, només llavors, podrem veure un parabolt que assegura el pas d'una panxa amb roca dubtosa i que et porta als darrers 15m de la via a on la dificultat baixa molt però la roca ja no és tant bona.

Material. 12-14 cintes exprés. algun friend petit i mitja, bagues per sabines.Un estrep pot ser-nos util

Descens: Les tres reunions estan equipades per rapelar. Nosaltres hem baixat amb 2 rapels. 1 de 50m i un de 60m.

Recorregut de la via vist des del camí

Superant el segon tram desplomat de la 1a. tirada

El Jordi entrant a la R.1

 El Jordi negociant els primers metres de la 2a. tirada.

El Jordi arribant a la sabina de la 3a. tirada que marca el final de la placa i l'inici de les rampes de roca no tant bona abans d'entrar a la R.3

11 de juny 2013

Els Graus. zona " el Jardinet"



Després que la pluja del matí del dissabte ens estronques els plans per anar a escalar, el diumenge vaig fer una escapada amb la Neus la Carla i el Joan a Collbató. Ens varem acostar als Graus, a la zona del Jardinet, a on el Joan va fer els seus primers metres en el mon de l'escalada i ja es va atrevir a pujar de primer en una via de Vº.
En aquell pany de paret hi havia una gran llastre que no deu fer gaire temps que ha caigut, i que suposo que no va agafar a ningú a sota perquè devia tenir una superfície de 3 o 4 m2.!!!


Donant les instruccions bàsiques abans de començar.

La Carla assegurant-se que el Joan està ben lligat !!!



 La primera escalada del Joan

 La Neus escalant a la zona de la placa caiguda.

 La Carla a la via de 5a.

El Joan escalant el seu primer 5a. de primer. Aviat em podrà portar a escalar ell a mi !!

6 de juny 2013

Monestir. Zona Camping.via "Diedre Pepelú"



Aquest dimecres teníem la intenció de fer un parell de vies properes a la zona del Monestir però, com que per trobar la primera ens vam perdre.... finalment només varem escalar aquesta via que, sense ser una meravella, val la pena escalar-la per la facilitat d'accés i descens i per la seva roca, molt especial i més bona del que sembla des del peu de via.

Per arribar a la via pujarem pel camí de Sant Miquel i, quan estiguem davant mateix del totxo del càmping, ( un gran bloc a tocar de la pista uns 300m més amunt del càmping) un corriol molt embrossat ens portarà en 3 minuts al peu de via. 1r. buril a uns 8 m

1a. tirada: 40m V. 3 parabolts, 2 burils i 1 pitó Pujarem per roca dubtosa fins el primer buril. una fissura ens permet continuar guanyant metres i la placa ens portarà fin una aresta a on farem canvi de placa. Un buril assegurarà aquest flaqueig que ens deixa en una placa de roca molt bona i plena de forats.

2a. tirada: 25m V-. 1 buril. Una roca molt especial ens permet una escalada atractiva i fàcil. Haurem de llaçar ponts de roca, merlets i posar algun friend per assegurar aquesta tirada.

3a. tirada: 10m 6a(A0/V+). 1 pito i 1 buril.  Una fissura ens permetrà guanya els primers metres per una placa sense gaire presa i arribar a un buril a on hi trobarem una pas molt difícil i obligat.

Descens: podrem baixar fins a peu de via amb un rapel del 55m.
Material: cal portar 6 cintes, friends petits i mitjans i cordinos.

 El Toni iniciant la via.

 Arribant a la R.1 per un tram de roca molt bona

 Escalant la segona tirada per una roca especial i molt bona.

 El Toni i el Joan arribant a la 2a. Reunió


 El Joan barallant-se amb el pas difícil de la 3a tirada. Finalment va superar el tram fent un flanqueig a l'esquerra molt fi



3 de juny 2013

Les Cabanes als Arbres i les Agudes per la cresta dels Castellets


Aquest cap de setmana celebravem el meu aniversari i la Neus va reservar plaça a un hotel força especial " Les cabanes als arbres" Al vell mig de les Guilleries, enfilades a 10m dalt d'uns avets Douglas enormes, hi ha 10 cabanes que son 10 habitacions realment extraordinaries. Així que varem fer un "vivac" d'aquells que ja no s'obliden !!
L'endemà vam anar al Montseny a pujar a les Agudes per la cresta dels Castallets.
Aqui trobareu el recorregut que podeu fer tot resseguint el camí que enllaça les 10 cabanes amb la Masía "la Vileta" que fa de centre neuralgic d'aquest extraordianri allotjament rural. Una caminadeta de 3km i 111m de desnivell acumulat.

 
 La passarel·la d'accés a la cabana

 Un dels bivacs en alçada més còmodes que he fet mai !!!



L'esmorzar ens el porten amb un cistell que hem de pujar tibant d'una corda. Jo com que aquest cap de setmana no vaig poder anar a escalar, vaig penjar a la Neus perquè el puges ella !!!!

A la nostra cabana hi vam declarar la Independència !!







L'endemà vam anar a pujar les Agudes per la cresta dels Castellets. Tot i que la nostra intenció era pujar grimpant per la cresta, com que no coneixia el camí, en el darrer tram varem continuar seguint les senyals vermelles, i vam anar a parar al camí que enllaça el Turó de l'Home amb les Agudes. Així que vam fer la cresta a la baixada tot desgrimpant-la.
Bonica i ràpida excursió. En 1h i15' ens plantarem al cim de les Agudes després d'haver fet  uns 500 m de desnivell.
Aquí trobareu el track


 L'ombra de la fageda ens farà molt agradable l'inici de la pujada.

 Travessant un espai de ginesta, que a aquesta alçada encara no ha florit, amb el nostre objectiu al fons


 Un pas equipat amb cadena

 Foto-cim

 En plena baixada.

 Desgrimpant la cresta.

 Al Montseny fins i tot el cagar està controlat !!!