8 de maig 2014

Miranda de Sant Pere i Mirador de Sant Joan




Aquest dimecres pujàvem per primera vegada a sant Joan amb el funicular i les noves tarifes. 5,25 pels federats !!
La intenció era fer tres vies fàcils i ràpides i jo els hi vaig proposar que cadascú en fes una de primer de cordada, per així no fer canvis de corda. Jo vaig triar-me la més fàcil, " la gateta" una del Guillem que encara no havia fet, el Joan Asín de seguida va voler fer la més picant, la "directa JB" que fa un parell d'anys vaig obrir amb la col.laboració del Miquel, i al Toni li va quedar la NewYork 2012 que també te algun passet a on cal tibar.
Per arribar a la miranda de Sant Pere cal sortir de Sant Joan seguint les senyals blaves durant 5 minuts fins que, arribats a un collet, les deixem per anar a l'esquerra i continuar baixant/desgrimpant 3 minuts més
Les dues primeres estan de costat i per tant un cop feta la primera només cal tornar a baixar a peu de paret per fer la segona.
Per  fer la tercera via hem de recular, com si tornéssim a Sant Joan i arribats a un collet, cal seguir les senyals blaves fins que ja veiem la paret, deixarem les senyals i flanquejarem a peu de via

En definitiva una tarda d'escalada plaent, relaxada i ben aprofitada.

 Un servidor iniciant la via "La gateta"

 El Joan Asín superant els passos més difícils de la via "Directa JB".

 El Toni Gómez a la via New York 2012.

 El trio a la foto-cim, o com es diu ara, una "selfie" a distancia !!



5 de maig 2014

Toubkal 4.167 m


 Recorregut que vam seguir per fer el Toubkal

Aquestes vacances de Setmana Santa vam anar tota la família al Marroc, concretament a Marràqueix, a fer muntanya i turisme.
Primer varem estar a la zona del Toubkal per fer aquest cim, el més alt de l'Atles, i després vam estar coneixent la bonica i cosmopolita ciutat de Marràqueix.
El temps ens va acompanyar i tant els dies de muntanya com els de turisme varem poder fer tot el que estava previst.

Nosaltres vam arribar a Marràqueix un dimecres a la nit ja que aquell matí encara treballàvem, i l'endemà un taxi ens va portar a Imlil a on ens esparava el nostre guia i la mula que ens portaria les motxilles fins el refugi que el CAF te al peu del Toubkal. En 5 hores de caminar tranquils i una de dinar en el santuari de la Pedra blanca que es troba pel camí, s'arriba al refugi.
En el mateix indret hi ha dos refugis, el del CAF i un de privat. Els comentaris que havia llegit a la xarxa deien que era millor el del CAF i per això el varem triar, però la veritat és que no puc opinar ja que ni tan sols vam entrar a l'altre, que està al costat mateix.
L'endemà vam iniciar força tard l'ascensió ja que no havíem de tornar a Imlil, com fan alguns un cop fet el cim, sinó que tornàvem a dormir al refugi. Això va fer que, abans de fer el Toubkal,  pugéssim al Toubkal Occidental  de 4.030m i  a la baixada al Imouzzer de 4.010m, total 3 cims 4.000 per afegir a la llista de fets i que van deixar molt satisfetes a les dues filles que feien els seus primers cims de 4.000 m.
A la baixada també vam pujar un cim que deu rondar els 3.900 m , anomenat Tibhirin i a on hi podrem trobar les restes d'un avió portuguès que l'any 1.969 es va estavellar contra aquesta muntanya.
Aquí trobareu el Track (Wikiloc)

L'endemà vam baixar en unes 3h i mitja  fins a Imlil a on ens acomiadàvem del nostre guia Ibrahim, que havia tingut cura en tot moment de nosaltres i amb qui hi tinguérem un tracte excel.lent, i vam tornar a Marràqueix a fer el turista.

Alguns consells:

Actualment es pot fer  aquest cim en un cap de setmana, sortint pel matí de Barcelona / Girona fins a Marràqueix, pujant per la tarda al refugi i fer el cim l'endemà per baixar directament a Imlil i tornar a Marràqueix per agafar el darrer vol de tornada a Barcelona. Això vol dir que aquest segon dia farem un descens de 2.400m !!
Tot i això, jo recomano fer-ho en tres dies, descansant al refugi després de fer el cim, baixar tranquil·lament l'endemà i encara fer turisme a Marràqueix abans d'agafar el vol de tornada.
Pel que fa als guies i les mules, son del tot prescindibles ja que el camí no te pèrdua, però si els contractes tot es més còmode i ells es desviuen perquè l'estada al refugi sigui del tot plaent i no et falti de res. Jo recomano contractar-los. El guies cobren uns 25 € per dia i els mulers suposo que la meitat.
Nosaltres vam trobar molt poca neu i no ens va caldre portar ni piolet ni grampons. Seguint amb cura les traces fetes en les congestes de neu que hi ha al sortir del refugi, es podia pujar molt bé.
Durant tot el recorregut des de Imlil fins el refugi ens creuarem amb molts llocs a on ofereixen begudes i menjar.
El viatge de Imlil fins a Marràqueix es fa en una hora i mitja de cotxe.

 El Riad a on vam dormir la 1a. nit.

 Viatjant direcció a Imlil, ja veiem les muntanyes més aprop !!  

 Arribada a Imlil.

 Sortim del poble.

 Deixem endarrere les ultimes cases del poble.

 Arribant al santuari de la pedra blanca.

 El dinar que ens va preparar l'Ibrahim.

 Un curiós sistema per mantenir fresca la beguda en una de les moltes paradetes que ens trobarem pel camí.


 Arribada al refugi.

 l'Ibrahim ens serveix el tradicional te amb menta molt ensucrat !!

 Preparant-nos per iniciar la pujada al Toubkal.

 Travessant una de les poques clapes de neu que trobarem.

 El Toubkal Oest. el primer 4.000 del matí. Al fons es veuen els corriols que ens portaran al Toubkal principal.

 El Toubkal. 4.167 m.

 Un adhesiu amb l'estelada presidirà la fita metàl·lica del Toubkal.

 Baixant cap a fer el nostre 3er. 4.000m podem veure Imlil al fons de la vall.

 El motor de l'avió accidentat l'any 1.969

 Ja tornem a la civilització.

 Descarregant les motxilles de la mula.

 Visitant els jardins de Marràqueix.

El palmerar que hi ha a les afores de Marràqueix.  Actualment conserva 100.000 palmeres i el volen repoblar fins arribar a les 300.000

29 d’abr. 2014

via "Malalts de roca"

 Via " Malalts de roca"

La via te 3 tirades i en totes elles trobarem plaques molt maques i trams de vegetació que en trenquen la continuïtat, amb una dificultat general de V grau, tot i que algun pas potser podríem donar-li V+. Només trobarem 2 expansions de progressió. La segona tirada va cercant el millor pas entre la vegetació que hi ha a sobre de la R.1. La tercera tirada puja amb tendència a la dreta per no coincidir amb la via Tarannà Domèstic que puja per l’aresta. Després de superar un darrer tram de roca excel·lent entrarem a la R.3 que farem en un arbre i un parabolt.



Dades generals.



- Via: “ Malalts de roca ”105 m V/V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Toni Alarcón, amb la col·laboració del "Joanet", l’abril del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament:  ponts de roca i 2 parabolts

- Material necessari: 7 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després de 300m un pista amb senyals de PR ens fan baixar a l’esquerra fins a creuar el torrent per un pont de fusta, allí prendrem un corriol que puja per passar per sota d’una casa. Un cop allí tenim l’opció de seguir les senyals grogues i blanques del PR i baixarem a creuar una  segona riera, sovint seca, i amb una curta pujada ja estarem a peu de les vies.  El peu de la via es troba al costat mateix de la via de la Carla, Total 15 minuts

1a. Tirada. 50 m (V) , Inici amb una placa tombada amb roca dubtosa ens porta fina a una placa amb passos fins. Entrem a la reunió cercant el camí entre la vegetació. Equipada amb  ponts de roca i 1 parabolt. R.1 en un parabolt i pont de roca.



2a. Tirada. 30 m (V/V+), Sortim de la R.1 amb un llarg flanqueig a l’esquerra per terreny fàcil per anar a cercar una placa vertical i fina que, amb tendència a la dreta ens portarà a una feixa. Entrem caminant a la R.2

Trobarem 1 parabolt i ponts de roca. R.2 en un arbre.



3a. Tirada. 25 m (V) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres pugen per a un marcat diedre que ens farà progressar verticalment fins que un clar flanqueig a la dreta, per superar un desplom i arribar a la placa final. Trobarem diversos ponts de roca, una baga en un boix i podrem reforçar-ho amb friends. R.3 en parabolt i un arbre sec.




Descens: El farem aprofitant els rapels de la via de la Aina. Per arribar-hi haurem de carenejar uns 5 metres.



Localització de les vies d'aquest sector

"via dels culés"

Aquest més d'abril, amb el Toni i el Joanet, vam obrir una nova via a Malanyeu i aquest cap de setmana varem anar a fer la primera repetició i a decidir per a on la fèiem començar, ja que el dia que la varem obrir. vam pujar els primers metres per la via Aina, que te la roca més bona i no estava mullada.
Finalment, tot i que te un tram trencat i no gaire maco, hem aconseguit assegurar el pas i evitar que aquesta via trepitgi la via Aina fent una entrada independent.
Així mentre el Toni i jo repetíem aquesta via, el Jordi i el Joanet feien la via dels Culés, i posteriorment ells venien a la nostra i nosaltres a la seva. Per baixar d'ambdues vies utilitzarem els rapels de la via Aina.

 Obrint la 1a. tirada.

 El Toni obrint la 2a. tirada.

 Obrint la 3a. tirada.

El Jordi i el Joanet a la R.3 de la Malalts de roca



7 d’abr. 2014

Puig de Cambre d'Ase occidental. 2.718 m.



Aquest cap de setmana tot la família vam pujar a la Cerdanya. El dissabte varem anar a esquiar a " Le Angles" per tancar la temporada d'esquí i el diumenge pujàvem, sortint de l'aparcament de l'estació d'esquí d'Eina. 1.800m,  el Puig de Cambre d'Ase Occidental 2.718m,  que és el punt més alt de la carena abans de baixar fins la sortida del corredor del Vermicelle .
Aquesta estació, com la majoria de la part francesa, ja fa dies que, tot i tenir molta neu a les pistes, està tancada.
La nostra intenció era provar el material que ens emportarem per Setmana Santa a fer el Toubkal i comprovar si tot estava en perfecte estat de revista. No sabem si per aquelles dates encara hi haurà molta neu a l'Atlas, però ja vam veure que les botes de la Carla no serien les més adients i que els grampons li van fer una bona llaga al taló.
La pujada és molt directa i en menys de 3 hores fèiem  els 900 m de desnivell que hi ha fins el cim, tot i que en alguns llocs la neu era molt tova i obrir traça costava força. De fet vam ser els únics que no portàvem ni esquís de muntanya ni raquetes, i això en alguns moments és una avantatge però en altres, quan la neu s'enfonsa sota els peus, un gran inconvenient.
La carena estava curulla de neu i semblava que estiguéssim fent alta muntanya als Alps.
La baixada es fa en menys d'una hora.
Trobareu el track de la ruta a Wikiloc

 Vista del circ de Cambre d'Ase, la nostra ruta puja per la dreta de la foto.

 Iniciant la pujada per les pistes d'Eina
 l'Aina obrint traça.

 La Carla començava a tenir problemes amb el mal que li feien els grampons.


 

 Arribant al cim.





 La Neus en els metres finals de la carena.


 La  família al complert