25 d’abr. 2016

Canto por Soleares + Mision Imposible




Aquest dissabte, diada de Sant Jordi, anunciaven que a partir del migdia hi hauria pluja a bona part de Catalunya i a on semblava que el temps aguantaria més era a ponent, així que vam anar a Alós de Balaguer a fer una combinació de dues vies dels Galls. La Canto por Soleares i la Misión Imposible quedant així una escalada llarga i maca.

Començar escalant per la Canto por Soleares et permet iniciar el matí amb dues tirades fàcils i agradables i estalviar-te de tibar en els passos d'Ae de la Mision impossible. Alhora fas l'extraordinaria placa final de la Canto por Soleares i tot seguit enllaces amb les 3 darreres tirades de la via Mision impossible.

Un comentari als amics "galls", Com que no portàvem les ressenyes de les vies, ens varem trobar fotuts a la darrera tirada de la Canto por Soleares ja que la volíem fer tots dos de primer i ens pensàvem que podríem despenjar al company .... i no és possible. Si a la placa final de la Canto por Soleres i el dia de la prostitució hi posessin una instal.lació de rapel a l'alçada del darrer parabolt, que està a 30m del terra, es podrien fer les dues vies sense necessitat de muntar un rapel. Ara el rapel està a 35m i si vas amb cordes de 60 no arribes al terra.
És una idea....

En definitiva, un dia ben aprofitat que va acabar amb una altra golejada del Barça, que ens fa tenir esperances de que encara guanyarem la lliga. Llàstima que el Madrid va remuntar i que l'Atletico , com sempre, amb un gol ja en te prou !!

 Inici de la Canto por Soleares amb el símbol "Masculí" al peu de via.


 La segona tirada.

 El Muret de la 4a. tirada.

 La preciosa darrera tirada. Nosaltres hi vàrem deixar una baga en un pont de roca abans del cable.

 Entrant al primer diedre de la 3a. tirada de la via Mision Imposible.Aquest primer tram és fa força bé, en canvi el següent diedre em va fer suar tinta xina.

 El muret inicial de la 4a. tirada.

 El plaent i fàcil diedre de la 5a. tirada.

A diferencia del segon diedre de la 3a. tirada, que te passos difícils i exposats que cal assegurar, aquest diedre és fa molt bé i no ens va semblar que tingui cap pas difícil.

18 d’abr. 2016

Pòquer de vies a la Formiguera





Aquest dissabte hem anat a Sant Llorenç de Montgai a escalar a la paret de la Formiguera a on els "galls" han obert la via " Lo Pep"
Un cop feta aquesta bonica via, que segur que esdevindrà una clàssica perquè és una escalada plaent i ben assegurada , hem escalat les vies Aberroncho, la Savina wall, i la normal, tant per la sortida original com per la variant directa.
D'aquesta manera el Toni es va poder apuntar a la llista de "fetes" 3 escalades que encara tenia pendent.
En definitiva, un matí ben aprofitat escalant més de 350m.

 A la primera tirada de la via lo Pep. Tirada fàcil a on ja podem apreciar la neteja que hi han fet els aperturistes.
 2a. Tirada. Molt maca, a on hi trobarem una pas més picant o més fàcil segons es faci per l'esquerra o per la dreta.
 Tercera tirada, que marxa en diagonal a la dreta a cercar la verticalitat de la paret.

 La segona tirada de la via Aberroncho.

 El Toni encarant el darrer i sostingut tram de la tercera tirada, un 5+ molt obligat que perfectament pot ser un 6a.
 A la via Savina Woll, una escalada molt plaent i agraida.

 El Toni abans de superar el pas extraplomat de la variant de la normal.

 La darrera tirada de la via normal, per la sortida original.

11 d’abr. 2016

via " Alarcón/Baraldés"





Aquest dissabte hem fet la primera repetició de la via que vàrem obrir la setmana passada.
La idea inicial, sorgida fa uns mesos, era la de cercar una primera tirada, diferent a la de la via independència, per arribar a la seva R.1, però al obrir-la ens vàrem adonar que podria sortir una via completament nova, amb l'únic inconvenient que havíem de creuar la via Epirimountains del Francesc Suñol, a qui li vam comentar abans de fer-ho.
Ens sembla que ha sorgit una via que agradarà força als qui la facin, tot i que això ho hauran de dir els futurs repetidors de la via. La via està equipada amb parabolts i ponts de roca. Amb 12 cintes i 4 o 5 friends petits i mitjans serà suficient per fer-la. El descens el farem en tres rapels de 30m.
Aquesta via es pot fer en 3 tirades o bé dividir la darrera en dues, ja que fa una volta molt marcada i així podrem evitar el fregament de la corda i controlar millor al company.
De fet al rapelar ens vàrem adonar que pot sortir una tercera tirada més directa si fem una bona neteja de la línia a seguir. Això ho deixem per a més endavant.
Acabada aquesta via vàrem anar a fer la via "Sac d'impaciencia" que te una primera tirada molt maca i a la qual hi vàrem afegir 4 nous ponts de roca, i per tant deixant-la força més assegurada.


La via te 3 tirades amb una dificultat general de Vº i amb un parell de passos de V+/6a que trobarem  prou assegurats com per fer en Ae.


Dades generals.



- Via: “ Alarcón/Baraldés ” 100 m 6a,  (Ae/V obligat)

- Oberta:  per Toni Alarcón i Joan Baraldés l’abril del 2016

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, ponts de roca i bagues

- Material necessari: 15 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba abans d’arribar a un  característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

1a. Tirada. 30 m ( 6a),  4 parabolts i 11 bagues en ponts de roca i boixos.  Iniciem la via per una fissura i anem pujant cercant els trams de roca amb millors preses fins a un desplom molt fi a on ens caldrà cercar bé els forats o tibar de cintes. La tirada està força equipada però un friend mitjà ens anirà bé per assegurar-nos abans d’entrar a la R.1. Algun pas pot resultar-nos difícil i arribar al 6a si no sabem trobar les preses amagades.



2a. Tirada. 30 m ( V+). 5 parabolts 4 ponts de roca. Sortida passant per la R.1 de la via Epirimountains a cercar la placa de la seva esquerra que ens portarà directes a la R.2. amb alguns passos tècnics.



3a. Tirada. 40 m (V). 4 parabolts, 3 ponts de roca i 3 bagues en arbres. Iniciem la tirada caminant fins a trobar la R.2 de la Via Epirimountains, escalem la placa que hi ha a sobre i entrem en un tram de paret amb vegetació, possible reunió en una alzina abans de la placa final.







Descens: És pot rapelar la via o poden aprofitar els rapels de les vies veïnes, la “Epirimountains” a l’esquerra o la “Independència”  a la dreta.

 El Toni superant els metres clau de la 1a. tirada. Una cordada de Sallent escalant la via Epirimountains.

 A la segona tirada. La cordada de la via Epirimountains a la dreta i jo a la placa de l'esquerra.

 La darrera placa de la via. Vista des de la Reunió opcional, que es pot fer en una alzina a la meitat de la tercera tirada, i que permet veure i controlar millor al company.

 Via acabada. Contents a peu de via.

 El Toni equipant amb un nou pont de roca la primera tirada de la via Sac d'impaciencia.

 En el llarg flanqueig de la segona tirada de la via Sac d'impaciencia.








31 de març 2016

variat de vies a Malanyeu





Aquests dies de festa he pujat un parell de vegades a Malanyeu.
La primera ho vaig fer amb el Toni i vàrem aprofitar per fer la via Doraemon i la darrera tirada de la via 1+1=3 que la vegada que la varem escalar no vam fer ja que vàrem seguir una línia diferent.
A continuació vam començar a equipar una nova via que esperem acabar properament i que puja pel costat de la nostra via " Independència" i de la Epirimountains.
La segona vegada hi vaig pujar amb el Xavi Solà per repetir la via Francesc Suñol.

 1a. tirada de la Doraemon.

 2a. tirada Doraemon.

 3a. tirada de la via 1+1=3

Equipant la 1a. tirada de la nova via.


25 de març 2016

Escalant amb la família



Aquest divendres he anat amb l'Aina i l'Eduard a escalar a l'Abella de la Conca.
L'Aina m'havia demanat d'anar a fer una via llarga, i aquesta ho és.
Al no ser una via difícil, és ideal per a fer amb gent que no escala gaire sovint. El paisatge i l'indret i posen els elements per completar una jornada agradable d'escalada.
Per repetir la via únicament ens faran falta 12 cintes exprés i 4 friends mitjans.

 l'Aina i l'Eduard assegurant a peu de via, i la Neus que avui ens ha acompanyat, preparada per anar a caminar.

 Escalant a la bonica 4a. tirada

 Espectacular rapel, amb els darrers 20m. ben volats

14 de març 2016

Final de la via "El pal de la W"



Aquest dissabte amb el Toni hem acabat d'equipar les dues tirades que permeten que la via arribi fins la cresta de la part alta de la paret. La sisena tirada creua la via "Los misteris del Pepegall" i continua recte amunt fins a la R.7 que farem en un còmode replà. La darrera tirada creua una canal i ens permet arribar a l'afilada cresta que delimita la paret.
Les quatre reunions de les tirades de la part alta de la paret estan equipades per rapelar i per tant es pot baixar rapelant, tot i que això pot ser un inconvenient si pugen altres cordades darrera. En cas de voler baixar per la canal de la cara Nord, a la R.7 caldrà deixar-hi una baga llarga i un maillon. Una altra opció pot ser pujar grimpant per la canal, que trobem un cop superats els cinc primers metres de  la darrera tirada, fins a trobar el final de la via Olga Frontera, que trobarem uns 25m més amunt.
Així com la penultima tirada puja per una placa molt maca que amb el pas de les cordades s'anirà netejant, la darrera travessa un terreny amb molta vegetació i potser caldrà trobar-hi una línia alternativa... però això ja serà un altre capitol d'aquesta historia.

7 de març 2016

Lo Nik Gall-Lastir



Aquest diumenge vaig tornar amb el Xavi Solà a Alòs de Balaguer. Ell feia molt temps que no escalava en aquelles contrades i les multiples dolencies que l'acompanyen fan que no pugui escalar tant com voldria.
Per introduir-lo de nou a l'escalada del la paret del pic de Castellas vaig triar la via " Lo Nik Gall-Lastir" que per mi és la via més maca i agraida de la zona. No te una gran dificultat i per tant gaudeixes escalant tota la via, cal complementar les assegurances amb alguns friends i per tant has de treballar-la i el descens es pot fer comodament rapelant la part alta de la via i caminant la resta.
De fet vam escalar la via prou ràpid com per tenir temps de tornar d'hora a casa a veure una nova victoria del Barça !!
A l'aparcament vam coincidir amb el Jaumegrimp i el seu company de cordada que anaven a fer la via "mision imposible"