Vilamala. 3 finals de via

Aquest dissabte torno a Vilamala després a on en Pany i en Pere encara no hi havien escalat mai. Els hi proposo deixar el cotxe a la corba a on s'aparca el cotxe i baixar caminant per la carena a trobar els finals de les vies i rapelar per fer les dues tirades finals de les 3 vies escollides.
Una manera de fer curta l'aproximació i d'escalar els trams més bonics de les vies.
El rapel el farem per la via " detritus quirúrgics" la de la dreta (color blau) i tant aquesta via com la del " camí dels Alamalivons" estan equipades i només ens calen 7 cintes expres.
Per la via ulls de falco ens pot anar bé algun friends ja que només hi trobarem 2 espits a la primera tirada i 4 a la segona.

Tornem a Odèn

Aquest dissabte anem a Odèn, després de força mesos de no escalar-hi i fem tres cordades.
Amb en Pany fem una combinació de vies que ens permeten fer 8 tirades i per tant aprofitar be el temps.
A la paret, d'ença que hi vàrem obrir les vies, hi han tornat a creixer algunes argelagues que tapen les preses i que ens fa pensar que hi haurem de tronar a netejar-les i a millorar alguna de les reunions que no tenen un bon rapel.
Les vies estan força equipades tot i que en els trams més fàcils ens caldrà posar-hi alguna peça.

Gorra Marinera i Magdalena superior

Aquest dissabte la previsió de pluges a molts indrets ens fa decidir per quedar-nos a Montserrat.
Mentre en Jordi i el Pere van afer la via Charlot a on també s'hi adrecen al Manel i la Ita, nosaltres anem a fer la via Monterde a l'agulla Marinera , una via que anys endarrere va provocar moltes discussions i repetits des-equipament i re-equipaments. Nosaltres hem trobat parabolts serrats i,a la primera tirada, únicament hi ha un parabolt. Al arribar a la 3a. tirada, al no veure cap assegurança per on continuava  hem decidit tirar pel dret i sortir de forma directa.

Després hem anat a la Magdalena superior a fer la via Acròmion del amic Guillem Arias.
Via equipada.

Les Arenes. Les roques de l'Aguilar.

Aquest dissabte anem a les Arenes per poder escalar a l'ombra. Fa unes setmanes hi vàrem anar per conèixer aquesta paret però el dia abans havia plogut i la paret estava impracticable.
Aquesta vegada la paret està seca i ens permet un primer contacte amb aquesta roca, que tot i estar sanejada, encara cal mirar en compte, i les seves vies.
Aparquem passat el pont i en 15 minuts arribem a peu de les vies de la dreta.
Totes les vies estan marcades amb un xapes amb el seu nom.
Amb en Pany comencem per la via Aresta de la sardana, una via fàcil i ben assegurada amb parabolts de 12mm com totes les del sector. Rapelem i fem la via Buscapeligru, molt maca i més sostinguda.
Un cop a dalt, per no escalar al costat dels companys amb el risc de la caiguda de pedres, ens desplacem caminat amb molta cura per no fer caure pedres cap a les vies del centre de la paret, passem pel costat d'un màstil amb l'estelada que algú ha doblegat i trobem dues reunions unides per un cable elèctric que no entenem quina mena de funció hi fa.
Rapelem la via Jaume Camarassa i l'escalem, per tornar-la a rapelar i fer la via Ratpenat que comença al costat mateix. Un cop a dalt ja son les 12 i el sol comença a picar, tot i això tornem caminant a la zona inicial a on els companys han continuat escalant i ens recomanen que fem la via Diedre 27 d'agost. Així que tot i que el sol enlluerna quan mires amunt cercant les preses, fem aquesta via i donem per acabada la matinal.
Una zona molt ben equipada, interessant de conèixer i de fàcil accès.

 Amb les motxilles a peu de via escalem l'aresta de la sardana. Els companys a la R.1

  Xapes que ens indiquen la via.


Les crostes o llastres sanejades.


Escalant a l'ombra.

 En Pany amb la Mola al darrera.

Escalant la darrera via del matí, el diedre 27 d'agost. amb un pas de 6a+ que es pot superar amb A0.

Joan Francesc. 6a.via a Corbera

Una pana en el cotxe ens ha fet canviar els plans d'aquest dissabte i finalment decidim pujar un cop més al santuari de Corbera.
Aprofitem per sanejar alguns blocs inestables de les vies que hem obert i obrim una nova via, la 6a.
via Joan Francesc  30m V. Equipada

5a. via al Santuari de Corbera

Aquest dimecres a la tarda, aprofitant que a partir de les 5 no toca el sol en aquest pany de paret,amb en Pany tornem al Santuari de Corbera per acabar la feina d'obrir i netejar les 5 vies noves que ara hi ha. 4 a la cara Sud-Est i 1 a la cara Nord-Est, aquesta ultima al costat de les vies d'esportiva, aprofitant una línia menys difícil i assequible per nosaltres que les seves veïnes.
Les vies estan equipades amb parabolts i algun pont de roca. Amb 9 cintes exprés en tindrem prou per escalar les 5 vies.
Hem sanejat la paret de roques inestables però encara cal anar en compte ja que el camí passa per sota i la caiguda no controlada d'alguna pedra podria ser perillosa.

La via a la Fresca

 la via de l'aresta de Corbera

Superant el pas clau de la via del sostre.

Malalts de Roca (renovada)

Aquest dissabte vàrem pujar a Coll Roig a veure com havia re-equipat en Santi Sanz la nostra via.
Mentre en Jòse i jo comencem per escalar la via del Jony, en Jordi i el Joanet escalen la primera tirada de la via del Nil.
Jo recordava la via del Jony com una escalada agradable ...però tota la vegetació que ha tornat a amagar les preses en els primers 20 metres li han tret bona part de l'encant, i el tram del diedre te uns passos força més difícils de V que marquen algunes ressenyes.
Un cop rapelada aquesta via, anem a la nostra via " Malalts de roca" i ja al arribar al peu de via veiem que en Santi hi ha fet una neteja brutal, una feinada que de ben segur li ha suposat moltes hores de neteja i equipament amb químics.
La via ha quedat molt neta de vegetació i més assegurada amb els químics. Jo diria que li ha tret mig grau a la dificultat que tenia abans, ja que trobes preses bones arreu i la tranquil·litat que dona escalar amb els químics en comptes de bagues en rebaixa el caràcter i l'exposició.
Dit això, cerc que ara aquesta serà la via d'iniciació al sector per excel·lència, ja que els que la facin hi trobaran plaques, canaleres, diedres, i bavareses.
Que qui la faci per primera vegada o bé la repeteixi opini, a mi, tot i que ha canviat el caràcter de la via, ja em sembla bé com a quedat.
Ara ja hem decidit que obrirem una nova línia i que en Santi ens la sanegi....😂

Un cop escalada aquesta via, que ara es fa molt ràpidament, i per esperar als companys que estaven escalant la Patxaran, aprofitem per escalar la darrera tirada de la Derzu Usala i la darrera de la Patxaran Litraco. 
Total que hem pogut escalar 8 tirades en aquesta magnifica roca de Coll Roig.
Remarcar que per fer tot el que hem escalat només calen cintes exprés.


Inici de la via. la neteja ja és ben evident !!


En Jòse arribant a la R.2


Les canaleres de la 3a. tirada. A la R.2 bis, en Santi hi ha fet una plataforma extraordinària !!

 El diedre de la 5a. tirada.

 Superant el darrer pas de la 5a. tirada, el més difícil de la via