Ressenya d'OnaclimbAvui amb el Xavi Solà hem anat a repetir aquesta bonica via a l'agulla de la Granota. Jo ja l'havia fet fa un parell d'anys amb l'Oriol Pujol, però aquella vegada no havíem fet, per desconeixement, el primer tram de la via que no surt en aquesta ressenya.
Quan vaig llegir el post dels Kutrescaladors i vaig adonar-me que ens havíem deixat de fer un tram, vaig pensar que valia la pena tornar-hi.
Ressenya dels Kutrescaladors.La via està una mica polida en els primers metres, però la tònica general és de roca molt bona. La via està molt assegurada assegurada amb espits i parabolts pintats de color verd.
El Xavi ha enllaçat les dues primeres tirades del primer tram sense problemes
Pel que fa a la segona part de la via, és recomanable, si no vols patir molt amb el rosec de les cordes, fer la R4 que marca la ressenya. Nosaltres també hem enllaçat les dues tirades però al Xavi l'hi ha costat molt recuperar les cordes.
La penultima tirada te uns passos de 6a en els que el tercer espit està massa a la dreta i et fa patir molt per xapar-lo
Pel que fa a la darrera tirada l'hem fet tos dos de primer, es a dir que després de pujar, el company ha despenjat al de dalt.
La 6a tirada, es pot desgrimpar resseguint l'aresta. Un cop a la R5 hi ha un rapel que costa d'agafar i que baixa per la canal. aquest no és el rapel que cal fer, ja que el de la via el tenim al darrera. Cal pujar damunt de l'agulla que tenim al darrera i des d'allí, amb cordes de 60m, podrem arribar amb un sol rapel fins al peu de via, però arribarem a la canal, uns 8 metres més amunt de la R2bis.
El Xavi en la primera tirada del segon tram de la via
El Xavi sortint de la R3 i iniciant la que per nosaltres era la tercera tirada. El segon d'una cordada de Terrassa que ens precedia, està en el punt a on hi ha la R4.
Un servidor tibant en els primers metres de la darrera tirada
Apunt d'entrar a la darrera reunió. El cim de la Granota.
El Xavi en el tram d'aresta que hi ha entre la R6 i la R7
Vistes del monestir des de l'aresta abans de la darrera tirada. Amb sardanes com a música de fons
Una via atractiva i curiosa aquesta, nosaltres tampoc vàrem fer les tirades de baix, així que potser hi tornaré, la via s'ho val!
ResponEliminai sí el darrer llarg té una reunió incòmoda i que no convida a penjar-s'hi dues persones...bona sol.lució aquesta vostra. Nosaltres aquest diumenge érem a la plantació i sí vosaltres teníeu música de sardanes, nosaltres vàrem aguantar el soroll dels trabucaires!! quin terrabastall...ara els que espantem els ocells som els escaladors...
Ostres la Pique Longue, ara fa un any que i vaig anar sol, recordo que la tercera tirada estava molt patinosa al principi i que el V de dalt era més un 6a. Ascensió curiosa i maca fins al final. Enhorabona Joan. Per cert fins avui no he pogut accedir a la teva pàgina
ResponEliminaBones!!! et feia desaparegut..no se per que....via bona per una matinal i dinar de paella amb familia! la vam disfrutar molt...tot menys el rapel que vam fer-lo per la canal de la R5, i no ens va agradar massa! per les vistes...impresionants sobre el monastir! coincideixo amb el que et comenta en Jaume sobre la forma de fer el darrer llarg, aquella reunió es dubtosa!
ResponElimina