Aquesta ressenya i l'explicació de la via, ho trobareu al bloc del Xavi : Alturgell
Avui amb el Jordi hem anat a fer aquesta via que no fa gaire que s'ha obert a Narieda. La nostra intenció era empalmar-la amb la part final de la "Sal de frutas Eno" però tot i que ja estem a meitats d'octubre, el sol i la calor han apretat de debò i jo he arribat a la darrera reunió de la Gran Manitú completament torrat i molt cansat. Així que amb la via a la butxaca, hem decidit donar per acabada la jornada i començar el llarg i cansat descens caminant, però que encara és més ràpid que fer-ho rapelant.
La primera tirada, que és fàcil, es divideix en dues parts ja que, un cop fets els primers 20m, arribes a una feixa que et fa dubtar per on continua la via. Cal anar a la dreta.
La segona tirada es força similar a l'anterior. El Jordi apunt de fer els metres més verticals.
La tercera tirada és de transició.
La quarta tirada comença amb un gran flanqueig a l'esquerra, a buscar un bolt amb una fletxa dibuixada al sobre, que fa que el rosec de les cordes en els darrers metres de la tirada sigui molt gran i quasi no et deixi avançar.
En la foto em trobo a sobre d'un petit esperó a on la roca no gaire bona i el rosec de la corda, m´han fet fer uns passos d'A0 i A1. aquesta tirada no m'ha agradat.
La cinquena tirada, la més difícil, te uns passos d'adherència molt finets i els bolts estan força allunyats. El Jordi hi ha posat 3 friends i ha llaçat un boix. Hem acabat amb els peus fets caldo ¡¡¡
La 6a i darrera tirada, comença amb uns metres molt fins d'adherència i continua tot superant una part més vertical, però fàcil, amb molt bona presa. Els darrers metres es fan caminant.
El descens es fa pujant amb clara tendència a la dreta, guanyant metres al principi i flanquejant més tard fins a buscar a l'aresta. El camí ens porta fins a un primer coll que cal deixar endarrera, i continuar pujant uns 200m més seguint les fites, fins a trobar la canal amb grava que ens permetrà baixar.
Via interessant, que cal fer quan no faci calor, com totes les de la zona, que et fa escalar molt entre les assegurances, i per la que cal portar friends, que te algun tram de roca dubtosa, altres amb molta adherència, i que et permet fer una via no gaire llarga però amb la possibilitat d'enllaçar-la amb una altre i fer una via que suposo deu ser força més difícil.
Enhorabona per la via, guapa la placa oih?
ResponEliminaAixò és com Malanyeu, només s'hi pot anar quan fa fred... Bona la descripció, que tinc ganes d'anar-hi quan em recuperi!
ResponEliminaJoan, la placa molt guapa, jo li posaria 6a, tant per la dificultat d'alguns passos com per la continuitat i llargada !!
ResponEliminaGatsaule, a tu que t'agrada posar catxarros, t'anirà bé aquesta via.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEp!! veig que s'està fent molt aquesta via! la reservem per quan fagi més fred! ja hi vam patir calor fa uns dies! la placa superior aquesta, es pot anar protegint bé entre xapa i xapa??
ResponEliminaEnhorabona Joan. Aquests dies ha fet calor i aqui es un dels llocs que a l'hivern s'està bé
ResponEliminaLlorenç,
ResponEliminaPodràs posar-hi coses per complementar les assegurances, però cal escalar. Son tirades que cal anar-hi amb coco.
Mingo,
Quan faci menys calor serà el moment d'anar-hi, i aquesta via te l'avantatge que és més curta que les altres i encara que el dia sigui més curt, hi ha temps de sobra per fer-la