Aquest dissabte amb el Jordi haviem decidit anar a Montserrat, a l'agulla de Can Jorba a repetir la via Bego-Miguel-Kush i a continuació fer la Drac Gos.
A l'aparcament, quan ja estavem apunt de marxar cap a la via, va arribar un cotxe que va resultar ser el Mingo. Per fi vaig poder coneixer a un company de bloc amb qui sovint hem comentat les ressenyes. Ell i el seu company anaven a fer la via Gloria per després també fer la Drac Gos.
La via BMK està ben assegurada amb parabolts, encara que no estan a tocar, i en els primers metres la roca està una mica pulida i, com que t'agafa en fred, et fa suar una miqueta.
Les tres primeres tirades son molt maques i tenen una roca molt bona. Jo diria que la dificultat és mig grau més alta que la que marca la ressenya.
La segona part de la via, la que es va obrir més tard per tal d'arribar al cim de l'agulla, te una roca acceptable, però no tan bona com en la part de sota, i la dificultat és més baixa fins hi tot que la que marca la ressenya, especialment la de la 4a tirada, que deu ser de 3+. Tot i això és una via molt recomenable.
Un cop feta la via, varem fer el rapel de 10m, des d'un pi, i resseguint una mica la cresta trobes una fita que et fa baixar per una curta canal que et deixa a la canal del joc de l'oca.
Per anar a la Drac Gos, cal baixar uns tram de canal desgrimpant roques pulides, un resalt amb una corda de nusos i finalment arribar a un tram amb cadenes i cordes que es pot rapelar.
Nosaltres al arribar aquest punt varem decidir, veient la verticalitat de la via ( es veu a partir de la segona tirada i fins el cim) i l'hora que era, que valia més deixar-ho per un altre dia.
Així que una mica decebuts, però contents per la via feta, varem remuntar la part final del Joc de l'Oca i un cop arribats al camí, varem tirar cap a l'esquerra per seguir el camí de la Palomera.
Un cop arribats al peu de la Palomera, i al veure les vies que hi han, ens varem treure la mandra de sobre i verem fer dues vies molt maques, ben assegurades i amb una roca brutal.
Les nº 13 i 14 de la Palomera 2 .
Mentre estavem rapelant, van arribar uns escaladors i, tot parlant amb ells, resulta que un era el Kush, un dels que havien obert la via que haviem fet aquell matí i alhora equipador d'aquestes vies de la Palomera. Després de felicitar-lo per l'excel.lent feina que ha fet, varem baixar junts fins el cotxe tot parlant de les altres vies que ha obert al Montgros i que també ens recomanava.
El Jordi arribant a la R1
El Jordi apunt de superar el sostret de la segona tirada
Un servidor fent la tercera tirada, en realitat seguint la linia de l'Escabroni, ja que la MBK va un parell de metres més a la dreta.
El Mingo, que va apareixer damunt de la miranda de can Jorba, estava fent la continuació per l'aresta Brucs de l'agulla de can Jorba
Nosaltres fent la 5a tirada. Foto presa pel Mingo.
Imatges d'una de les nombroses agulles foradades que hi ha a Montserrat.
Escalant a la Palomera 2. Vies a on els 5e. son dels que s'hi ha d'apretar de valent.
El recorregut voreja i travessa nombrosos camps d'oliveres.
La pista que hem seguit amb la regió d'agulles al fons
Rep0sant abans d'arribar a can Massana
A la tornada hem seguit les indicacions del camí de les batalles fins al Bruc.
