A l'aparcament, quan ja estavem apunt de marxar cap a la via, va arribar un cotxe que va resultar ser el Mingo. Per fi vaig poder coneixer a un company de bloc amb qui sovint hem comentat les ressenyes. Ell i el seu company anaven a fer la via Gloria per després també fer la Drac Gos.
La via BMK està ben assegurada amb parabolts, encara que no estan a tocar, i en els primers metres la roca està una mica pulida i, com que t'agafa en fred, et fa suar una miqueta.
Les tres primeres tirades son molt maques i tenen una roca molt bona. Jo diria que la dificultat és mig grau més alta que la que marca la ressenya.
La segona part de la via, la que es va obrir més tard per tal d'arribar al cim de l'agulla, te una roca acceptable, però no tan bona com en la part de sota, i la dificultat és més baixa fins hi tot que la que marca la ressenya, especialment la de la 4a tirada, que deu ser de 3+. Tot i això és una via molt recomenable.
Un cop feta la via, varem fer el rapel de 10m, des d'un pi, i resseguint una mica la cresta trobes una fita que et fa baixar per una curta canal que et deixa a la canal del joc de l'oca.
Per anar a la Drac Gos, cal baixar uns tram de canal desgrimpant roques pulides, un resalt amb una corda de nusos i finalment arribar a un tram amb cadenes i cordes que es pot rapelar.
Nosaltres al arribar aquest punt varem decidir, veient la verticalitat de la via ( es veu a partir de la segona tirada i fins el cim) i l'hora que era, que valia més deixar-ho per un altre dia.
Així que una mica decebuts, però contents per la via feta, varem remuntar la part final del Joc de l'Oca i un cop arribats al camí, varem tirar cap a l'esquerra per seguir el camí de la Palomera.
Un cop arribats al peu de la Palomera, i al veure les vies que hi han, ens varem treure la mandra de sobre i verem fer dues vies molt maques, ben assegurades i amb una roca brutal.
Les nº 13 i 14 de la Palomera 2 .
Mentre estavem rapelant, van arribar uns escaladors i, tot parlant amb ells, resulta que un era el Kush, un dels que havien obert la via que haviem fet aquell matí i alhora equipador d'aquestes vies de la Palomera. Després de felicitar-lo per l'excel.lent feina que ha fet, varem baixar junts fins el cotxe tot parlant de les altres vies que ha obert al Montgros i que també ens recomanava.
El Jordi arribant a la R1
El Jordi apunt de superar el sostret de la segona tirada
Un servidor fent la tercera tirada, en realitat seguint la linia de l'Escabroni, ja que la MBK va un parell de metres més a la dreta.
El Mingo, que va apareixer damunt de la miranda de can Jorba, estava fent la continuació per l'aresta Brucs de l'agulla de can Jorba
Nosaltres fent la 5a tirada. Foto presa pel Mingo.
Imatges d'una de les nombroses agulles foradades que hi ha a Montserrat.
Escalant a la Palomera 2. Vies a on els 5e. son dels que s'hi ha d'apretar de valent.
Ei Joan, felicitats per la via. L'altre dia, varem fer la Drac Gos, i val molt la pena. Però la llarga aproximació deu fer que molta gent s'ho repensi. Feu-la i veuràs com és una gran recompensa!!! Salut!!!
ResponEliminaEp!! felicitats! si que vau fer faena! Destins per aquesta tardor!
ResponEliminaHaurem de preparar la llista d'escalada a la fresca!
Eiiii Joan, em va fer molta il.lusió d'haver coincidit, creiem que us trobariem al Drac, la veritat que amb aquella mitja boira no venia massa de gust posar-s'hi, però sort que no feia fred, i s'estava bé. No vam acabar la via, però crec que la segona tirada deu de ser la més dura pq des de R2 la cosa tumbava, però em va saber greu pq creia que no era tan dura doncs el col.lega escala molt poc i molt va fer d'arribar a la R2, molt recomanable.
ResponEliminaVinga quan vulguis ens enfilem junts, una abraçada
La Miranda de Can Jorba és plena de bones rutes i la Bego-Kush n'és una bona mostra! la Drac Gos la tinc a la llista de pendents de fa temps, la va obrir un bon amic, el David Aloy, company de la UES, el que encara m'en fa tenir-ne més ganes, però de moment cal anar pas a pas i anar posant el braç al seu lloc....tot arribarà!
ResponElimina