25 de gen. 2010

Via Esther. Collbató.


Aquest dissabte, després de molt temps, varem quedar amb el Jordi Martínez per anar a fer una matinal a Montserrat.
La via escollida va ser la via Esther, recentment oberta pel Moragas i la Imma i que porta el nom de la filla de l'Imma, segons ens va explicar ella.
Tant la foto com la ressenya la trobareu al bloc del Joan Asin i també trobareu una ressenya al bloc del Llembresku

Recorregut de les vies.

Aquí teniu la parella a la R2. La Imma ens va dir que aviat vol obrir una variant que anirà més a la dreta.

El Jordi a peu de via preparant-se per començar.


El Jordi en els primers metres de la 1a tirada. Per la fissura hi puja una altre via i per la placa de la dreta i el sostre, una tercera.

Nosaltres de fet, com que no portàvem la ressenya, varem entrar a la via fent la primera tirada de la que hi ha uns metres més avall " El mal Pas" i un cop a la R1 ens varem desplaçar a la dreta. Quan varem rapelar vam fer , ara si, la primera tirada autentica.
A continuació varem anar fent altres vies d'una tirada de la zona i compartint amb la molta gent que hi havia, un matí fresc d'escalada al Graus.
La via és maca i recomanable. Assegurada per anar tranquil.

17 de gen. 2010

Trescant per Montserrat

Avui no tenia company de cordada i la previsió del temps no era bona. Així que amb la Neus hem anat a caminar per Montserrat i descobrir nous camins.
Hem deixat el cotxe una mica més amunt del Bruc, a la zona d'aparcament del Vermell. Des d'allí hem seguit un corriol que amb senyals verds i alguns de blaus ens han portat al peu de les agulles del Gerro i del Timbaler del Bruc. Hem pujat per entre les dues agulles fins arribar als Pallers i, resseguint-los per la seva vessant sud, hem arribat a l'Era dels Pallers. Continuem el camí remuntant el torrent dels Cirerers fins a la cruïlla amb el camí que ve de la Portella, per la nostra esquerra, i que ens portarà fins al refugi Vicenç Barber. Continuem el camí en direcció a coll de Porc. A partir d’aquí haurem d’anar en compte, ja que haurem d’agafar un corriol que baixa a la dreta no gaire senyalitzat. Està just on el camí fa una petita baixada i travessa el torrent del Lloro. Hi ha marques blanques als arbres.
El camí baixa pel mig d’un bosc d’alzines. Hem d’anar seguint les marques i el torrent fins arribar a una bifurcació. A l’esquera indica coll de Porc. Nosaltres agafem el camí de la cova de l’Arcada, que és el de baixada. A partir d’aquí les marques són de color vermell. En un revolt del camí, tindrem les primeres vistes de la cova a l’altra banda del torrent de les Grutes. Travessarem una zona d’enderrocs i de seguida arribem a la cova de l’Arcada.
Arran de les parets verticals del serrat del Cabrit, i per sobre del torrent de les Grutes, trobem la Cova de l'Arcada (730 m). Aquesta cova és un pont natural, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura del torrent de la Coma Alta. Té aproximadament 5 metres de fons, per 20 d'alt i 40 d'amplada, tota una meravella de la natura.
Continuem la baixada i deixarem un corriol a l’esquerra que porta a la cova del Cabrit. Més endavant trobem una pedra que ens indica l’entrada de la font d’en Xebret. Passarem pel costat d’uns grans blocs. Són l’agulla del Castell i la roca del Tambor. Els deixem a l’esquerra nostra i ens dirigim al coll del Xincarró. Seguim el camí i les marques vermelles pel torrent del Porquer i el serrat de les Arnes.
Anem baixant fins que ens desviem per un corriol de la dreta que ens portarà cap un camp d’oliveres, i a trobar la pista per on havíem fet el camí de pujada als Pallers.
És una passejada fàcil i molt bonica que es fa tranquilament en 1h45' i fent un desnivell acumulat de 430m. Trobareu el track a Wikiloc



El camí que porta al Vermell ( al centre) i a l'agulla del Gerro i del timbaler del Bruc ( a l'esquerra)
L'agulla del Gerro amb la nansa.

Un cop a l'alçada dels Pallers, a sota ens queden les parets del Vermell.

Des de l'Era dels Pallers, veiem la regió d'Agulles i el torrent dels Cirerers que ens portarà al refugi.

Pujant pel torrent dels Cirerers, amb els Pallers i el Bruc al fons.

El Refugi Vicenç Barber.

La Cova de l'Arcada.

La vista dels Pallers i una part d'Agulles, per on hem estat trescant, vist des de la pista que porta a la carretera de can Massana.

4 de gen. 2010

Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

ressenya a onaclimb

Aquesta setmana tinc vacances però avui no tenia company de cordada, així que ahir vaig convèncer a la meva filla Aina perquè m'acompanyés a fer alguna coseta a Montserrat. Tot i que l'Aina encara arrossega un bon encostipat, va accedir a venir i així he pogut matar el mono d'escalar que feia dies que em rossegava.
Tv3 havia previst bon temps durant el matí, però a Montserrat la boira tapava les agulles a partir dels 900m i bufava vent fred del sud. La meva primera opció era anar a fer la via Doctor Anton a la Magdalena superior, però al arribar a l'agulla, el mal temps ens ha fet baixar uns quants metres i buscar una via per sota de la boira i més protegida del vent.
Finalment hem anat a la miranda de Sta. Magdalena, a la via Dokpas (n. 26), de dues tirades de 4º, amb molt bona roca i ben assegurada, perfecte per a escaladors novells i per un dia en que el temps no acompanyava.

l'Aina contemplant la Magdalena superior mig tapada per la boira.

l'Aina sortint dels passos verticals de la 1a tirada de la via Dokpas.

l'Aina a la R1.

l'Aina a la 2a tirada, amb el monestir traient el nas entre la boira i les Magdalenes.

A la baixada al monestir, les agulles de sant Benet es dibuixaven entre la boira.