ressenya a onaclimbAquesta setmana tinc vacances però avui no tenia company de cordada, així que ahir vaig convèncer a la meva filla Aina perquè m'acompanyés a fer alguna coseta a Montserrat. Tot i que l'Aina encara arrossega un bon encostipat, va accedir a venir i així he pogut matar el mono d'escalar que feia dies que em rossegava.
Tv3 havia previst bon temps durant el matí, però a Montserrat la boira tapava les agulles a partir dels 900m i bufava vent fred del sud. La meva primera opció era anar a fer la via Doctor Anton a la Magdalena superior, però al arribar a l'agulla, el mal temps ens ha fet baixar uns quants metres i buscar una via per sota de la boira i més protegida del vent.
Finalment hem anat a la miranda de Sta. Magdalena, a la via Dokpas (n. 26), de dues tirades de 4º, amb molt bona roca i ben assegurada, perfecte per a escaladors novells i per un dia en que el temps no acompanyava.
l'Aina contemplant la Magdalena superior mig tapada per la boira.
l'Aina sortint dels passos verticals de la 1a tirada de la via Dokpas.
l'Aina a la R1.
l'Aina a la 2a tirada, amb el monestir traient el nas entre la boira i les Magdalenes.
A la baixada al monestir, les agulles de sant Benet es dibuixaven entre la boira.
Joan, bon any. Els de TV3 són una mica mentiders, nosaltres vam estar per l'Alt Urgell, esperant tenir un bon matí i res.
ResponEliminaEnhorabona, tot un luxe la companyia.
Bon any Joan! fa gràcia quan els fills/filles accedeixen a acompanyar-nos a les nostres dèries eh? com va l'esquena? aquesta humitat i fred no ajuden gaire oi?
ResponEliminaRes, Joan, aquests dies grisos i humits són per anar a caminar. No cal donar-hi més voltes!
ResponEliminaCelebro que la teva filla encara et vulgui acompanyar, se la veu decidida!
Ei Joan Bon any, jo tambè tinc una filla que es diu Aina.
ResponElimina