Aquest dissabte, amb el Toni Aymami i el Josep Sanz, hem anat a fer una via que feia molt de temps que tenia ganes de tatxar de la llista de pendents, "La Primavera Marciana".
La foto és de l'Eduard " Escalatroncs" aquí hi trobareu una excel.lent ressenya.
Tenia ganes de fer el sostre de la tercera tirada però reconec que, amb el mal al braç que fa dies que arrossego, no era la via més adient d'anar a fer. Tot i això la via ens va deixar un bon regust de boca i es d'aquelles que recomanes als companys d'anar a fer.
Material : 16 cintes
La primera tirada te uns 2 metres molt difícils per arribar al 2n. bolt i que nosaltres varem fer en A1. Passada aquesta zona hi ha uns quants metres força verticals, a on la roca et fa dubtar de la seva solidesa, però que tenen bona presa. La tirada està ben assegurada i es disfrutona.
Reunió compartida amb la via blava.
La segona tirada és un flanqueig a la dreta, en la que xaparem 3 espits abans d'arribar a la repisa (dormitori de les cabres) a on travarem la reunió.
R amb 2 espits i un bolt
La tercera tirada és la del sostre. Els espits estan a una distancia assequible per fer en A1 sense haver de patir per arribar-hi, però cal pujar bé per no quedar rebentat de braços. El segon espit està una mica precari. La sortida de l'A1 i els metres en lliure fins a la R3 son fàcils.
R amb 2 espits i un bolt.
La quarta tirada puja de dret a buscar un zona desplomada que està assegurada amb un espit, allí hi ha un pas difícil però que es fa bé. A partir d'aquí la paret s'aplana i les assegurances estan molt separades. Tirada maca, llàstima que no sigui més vertical.
R amb 2 espits i un bolt.
La cinquena tirada comença amb 3 passos d'A2 per després sortir en lliure amb passos força verticals. Tirada maca.
Descens: cal grimpar fins el cim de l'agulla i baixar pel costat oposat per una canal fàcil i a continuació flanquejar a l'esquerra fins a trobar el camí a l'alçada del Pas del Príncep.
El Josep, en els passos finets de 5e un cop superats els primers metres de 6b/A1
El Josep fent la segona tirada, que flanqueja cap a la dreta. 3 espits
Un servidor penjat com una llangonissa del Bages !!
El Toni enfilant-se pel pas de 5e de la 4a tirada.
El Toni a punt d'arribar a la R4. que li queda a la dreta, a sota el sostre.
El Josep a la R4, esperant sortir amb una aeris passos d'artificial.
Joan, és una via que esta força be, el passatge del sostre-desplom, és espectacular. Enhorabona.
ResponEliminaFelicitats Joan, aquesta vui tornar-hi, pq ens vam equivocar i del sostre vam sortir recte, no sé com es deia la via. Per cert, per on vau fer l'aproximació?
ResponEliminaJoan asin, tens raó és una via recomenable i amb un sostre espectacular.
ResponEliminaMingo, ja varem veure la linia del desplom que comentes, queda a la vertical de la R1. l'aproximació la varem fer per agulles que potser és més llarga però jo diria que més cómoda.
Quina emveja Joan!! jo de curset i vosaltres disfrutant de valent!! no s'hi val!!! aquesta me l'apunto que es veu molt interessant.
ResponEliminaFelicitats per la via!! Veig que has trobat companys que no els hi sabés greu pedalar una mica :)) El sostre s'ho val, que és molt xulo. Dissabte s'hi deuria estar bé a la Miranda...
ResponEliminaJaume, és una via que val la pena anar a fer.
ResponEliminaEduard, un altre cop vaig poder coneixer nous companys de cordada i escalar en un dia molt maco. Fent el sostre vaig trobar a faltar el teu invent per fer artificial. Quan varem tornar al cotxe mo em vas explicar com el tens muntat !!
Vaja! sembla que ja comença a fer bon temps! i ja ens podem anar apropant per les parts altes de montserrat sense congelar-se!
ResponEliminaaixó d'anar només amb cintes ja te la seva gracia!!
Aquesta agulla sempre me l'he mirat, però no he acabat de pujar-hi mai amb els trastos.., s'haurà de provar algun dia!
ResponEliminaPensava que ja estaves recuperat del tot!