18 de març 2010

Montserrat sud. La Pastareta

La foto és de l'Eduard Escalatroncs i en el seu bloc i trobareu una excel.lent ressenya.

Aquest diumenge amb el Toni varem anar a la Pastareta a fer la via Barcelonets que jo encara no havia fet.
Abans però ens varem parar a fer una via d'esportiva que hi ha en el pedestal de la Pastereta, que semblava més fàcil del que després va ser, i que ens va obligar a treure els estreps per fer els primers metres.

A continuació varem fer les dues vies que pugen més a la dreta de la via blava, una amb espits grocs i l'altre amb espits verds que és la via "Vèrtic " o també coneguda com " l'Aresta Est de la Pastereta" totes dues no gaire difícils, disfrutones i amb una roca molt bona.



A continuació varem anar a fer la Barcelonets.
La primera tirada te una primers metres molt macos i un flanqueig en el que cal anar en compte.
La segona tirada comença també amb flanqueig llarg i poc protegit i et porta a un pas difícil però que es pot fer en A0.
La tercera tirada no la varem fer perquè el meu braç, encara lesionat, ja començava a protestar i en els passos d'artificial hagués rondinat encara més.


El Toni en l'aproximació a la Pastareta seguint les "repintades" marques blaves.

La primera i segona tirada empalmades de la Aresta Est.

El Toni a la tercera tirada de l'Aresta Est

Llarg flanqueig de la primera tirada de la Barcelonets

6 comentaris:

  1. Hola Joan no sabia que estaves lesionat del braç. Alguna tendinitis? si es així deixa que et recomani una pomada qua a mi m'ha anat bastant bé es diu traumel.
    Felicitats per l'activitat, la via dels barcelonets llàstima que la segona tirada sigui tan curta, pq a mi em va agradar d'allò més. Vinga salut i cuida't.

    ResponElimina
  2. Joan cuida el braç que hem de tornar a fotre-li aviat :)

    La Barcelonets no l'he feta... Sembla bona per una tarda amb caloreta...

    ResponElimina
  3. Gràcies per la recomenació Mingo, la povaré aquesta pomada.

    Eduard és una via que val la pena malgrat els flaquejos tant llargs.
    El braç em fa mal, però em deixa escalar i és una mica el "cuento" de mai acabar...

    salut i a tibar

    ResponElimina
  4. Ep Joan! és que ho volem tot, com no t'ha de fer mal el braç després de tanta canya!! Vinga a millorar-se i ja ho saps, quan vulguis ens ho mirem.

    ResponElimina
  5. Veig que això del braç se t'està allargant... No sé si hauries de fer un parada forta per deixar-lo recuperar..., que ja no tens 20 anys i en aquestes coses és on més es nota!

    ResponElimina
  6. ... uiii casi que aquest Diumenge també anem a fer-la però al final hem varen proposar anar a fer la Dioni a la Roca dels Collars. Abraçades.

    ResponElimina