El Toni m'ha proposat fer primer la via Núria que puja per la cara Oest de la Miranda de les Magdalenes, i tot seguit la Dr. Anton a la Magdalena Superior.
Ambdues vies son del Guillem Arias i per tant estan molt equipades.
Ha sigut una matinal escalant a l'ombra i amb la companyia de la boira que ens ha protegit del sol.
Descripció treta de RessenyaVia : Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0
Aproximació: Des de la estació superior del cremallera de Sant Joan, cal agafar el camí que porta a l’Ermita del mateix Sant Joan, una vegada passada aquesta, el camí gira 270º a la dreta, just abans surt a l’esquerra el camí que va al Clot de La Mònica i Collbató, per sobre d’aquest i tocant a la pedra surt un camí horitzontal, seguir-lo uns 30 / 40 mets, fins trobar 5 amplis esglaons tallats a la roca, pujar-los i seguir a l’esquerra uns 10 / 15 mets, superar un petit mur de 1 met, i a sobre, davant, trobarem un marcat camí (fita), seguir-lo fins el final, continuar per la pedra a tocar els arbres fins el collet passar a la dreta del mateix i seguir el camí que baixa pel cantó oposat, just quant la canal es comença a obrir, un lleuger sender surt a la nostra dreta (fita entre mig de dos arbres), va quasi a tocar de la pedra, fins arribar a la pedra, seguir-lo uns 20 / 30 mets, fins trobar un parabolt groc que marca l’inici de les dues vies.
En total des de l’estació del cremallera uns 20 / 25 minuts.
Nosaltres hem unit la primera i segona tirada.
La tercera tirada és la més difícil. Te passos finets amb preses petites i roca dubtosa.
Avui hem fet caure força llastres per sanejar la via, però encara li manca els pas de més cordades per tenir la roca més neta i segura.
El Toni a peu de via, vist des de la R2.
Els passos difícils de la 3a. tirada.
Dalt de l'Agulla amb la Plantació als peus.
Foto de la panxa trepadoraA continuació hem baixat per la canal que separa les dues agulles i al arribar a la via, hem fet desencordats la part alta de la primera tirada, avançant a una cordada de tres que estaven a peu de via i que amablement ens han deixat passar.
També hem unit, per anar més ràpids i no entorpir a l'altra cordada, les tirades 2 i 3, però no es gaire recomanable, ja que les cordes tiben molt en els darrers metres, abans d'entrar a la R3, que son els més finets de la via. Aquestes dues tirades son força maques i de fet les úniques que tenen una certa dificultat. Al meu parer, en cap cas però son de V+ ni molt menys A0.
El Toni en els passos de V de la 2a tirada.
Mentre nosaltres pujàvem, el Xavi i el Carmelo, que havien fet la via de l'Adrià, baixaven del Gorro Frigi.
Sortint de la R3 per fer la darrera tirada fins el cim.
Joan ets un Gorrero, je,je,je.
ResponEliminaÚltimament la gent només està per Gorros, suposo que a la tarda hagi ombra i el funicular al costat i té molt a veure. Escolta he llegit que vau fer la via Simon el dijous, no va ser el dia que va ploure molt? es que jo mig havia quedat i ho vam deixar córrer.
ResponEliminaCom diu l'Asin ets un gorrero, je je je
Ei Joan!! Dissabte us varem veure a l'inici de la via Dr. Anton. Nosaltres erem els que baixàvem al davant dels vostres companys, del cim del Gorro Frigi. Si se que sou vosaltres us dic alguna cosa. Xulo escalar entre la boira eh!!!!!!!!! Salut i bones vacances!!!!!!!!
ResponEliminaVeig que tots coincidim i pensàvem que ja no et quedaven vies per fer, a Gorros....
ResponElimina