Magdalena Inferior. via Sebastià Patiño.

Fa un parell o tres d'anys vaig començar aquesta via però al arribar a la meitat de la segona tirada, en el tram on la via es més vertical, la vaig abandonar sortint per la dreta ja que no veia cap mes espit cap a on continuar. Uns dies més tard i vaig tornar rapelant la via i llavors vaig descobrir un cap de buril a uns 7m per sobre de la gran fissura horitzontal i hi vaig colocar una plaqueta recuperable per tal de fer-lo més visible i així trobar-lo quan tornés a fer-la.
Fins ara no havia tingut oportunitat de fer-ho i per les piades que he llegit durant aquest temps, la plaqueta ha servit a alguns escaladors a no fer tants metres sense cap assegurança però, com que també costava de veure, alguns han patit força fent molts metres sense trobar res.
Aprofitant que estàvem restaurant la via Mingo Arenas, hem colocat un parabolt al costat del cap de buril i ara ja es veu una mica millor per on va la via.
Tot i això les assegurances estan força allunyades i algun espit encara costa de veure i per tant de trobar.
Les reunions originals de la via es fan sobre 2 espits. Ara però es pot fer la 1a reunió 10 m més amunt, aprofitant els parabolts de la Mingo Arenes ( 50m des del peu de via) i si es porten cordes de 60m es poden enllaçar les dues ultimes tirades quedant una tirada de 50m o de 55m segons a quina reunió del cim et vulguis aturar.
Via MOLT recomanable. Per mi la més maca de les que hi ha en aquest pany de paret.
La segona tirada, que espanta una mica quan veus la seva verticalitat, te unes preses brutals i ara és més fàcil trobar la assegurança clau de la via, la que feia desistir a algunes cordades de continuar.

Gorros. via Mingo Arenas/ Sorolla

Després de la restauració d'algunes de les assegurances de la via que va fer el Toni, el dissabte varem anar a fer-ne la repetició.
El problema d'aquesta via, a part de que alguns els burils i espits eren molt vells i estaven deteriorats ( no tots), era que un cop a la 1a reunió no es veia per a on anava la via. Cal fer un flanqueig en diagonal a l'esquerra, per després pujar verticalment. Alguns dels parabolts nous es poden veure millor que els antics burils i aixó facilita seguir la línia de la via.

Aquesta via és una altre petita joia de la paret de la Magdalena inferior, amb una primera tirada fàcil i bonica però amb roca una mica trencada( varem fer caure força llastres inestables), una segona tirada molt maca i vertical però que no es massa difícil en cap moment, i una tercera tirada fàcil que acaba ajuntant-se amb les altres vies de més a la dreta.

Via molt recomanable. Està ben assegurada tot i que te els burils o parabolts una mica separats

L'inici de la via es troba un cop s'han pujat uns 8 0 10 graons de les escales de Jacob.


El Toni a la R1, i una cordada per sobre d'ell fent la Sebastià Patiño.

El peu de via i el recorregut de la primera tirada vista des de la R1

Inici de la segona tirada.


Pot caresteristic que trobarem uns metres per sobre de la sortida de la R2


El Toni a sobre del pot. A la 3a. tirada

Malanyeu. Via Aina

Aquest estiu he estat equipant una nova via a Malanyeu. La setmana passada vaig convencer al Jordi Martinez perquè m'acompanyés a obrir els darrers metres de la via que tenia pendents i ara ja està acabada i es diu "Aina".

És una via senzilla, sense cap pretensió i que es fa molt rapidament, ja que amb 1h i poc més ja ets a dalt i per tant es pot complementar amb d'altres de la zona.

Després de la feina de neteja de blocs inestables i branques que entorpien el pas, la via ha quedat, especialment la primera tirada, plena de sorra que potser molestarà als repetidors que hi vagin aquests primers dies.
La via està equipada amb bolts, tot i que cal portar friends per aquells trams a on les fisures permeten una fàcil autoprotecció. En la darrera tirada hi ha un tascó que, al no poder-lo recuperar, l'hi varem deixar en la primera repetició de la via que vaig fer aquest diumenge amb la meva filla Aina.
Cada tirada veu trencada la continuitat de l'escalada ja que hi ha feixes que tallen la paret, tot i això, hi ha trams molt macos que et permeten fer una escalada en conjunt força interessant i variada.
La dificultat més gran la trobem en un pas de 6a- a la segona tirada però que també es pot fer en A0.
En els darrers metres de la 2a tirada i en la 3a. és a on haurem de posar més friends, però trobareu moltes fisures per fer-ho.
A peu de via hi trobareu us parabolt de color blau i el nom de la via que indiquen l'nici de l'escalada.
Les tres reunions estan equipades per rapelar. Per evitar que les cordes s'enboliquin quan feu el descens, jo recomano fer 3 rapels. 1 de 20m, 1 de 30m i un darrer de 40m.
Si aneu amb 2 cordes de 60m, podeu fer els dos primers amb una sola corda.
Esperò que la via Aina us agradi i que em feu arribar els vostres comentaris.

Peu de via.


Inici de la via i traçat de la 1a. tirada.

L'Aina arribant a la R.

l'Aina ens els darrers metres de la 3a. tirada