Fa un parell o tres d'anys vaig començar aquesta via però al arribar a la meitat de la segona tirada, en el tram on la via es més vertical, la vaig abandonar sortint per la dreta ja que no veia cap mes espit cap a on continuar. Uns dies més tard i vaig tornar rapelant la via i llavors vaig descobrir un cap de buril a uns 7m per sobre de la gran fissura horitzontal i hi vaig colocar una plaqueta recuperable per tal de fer-lo més visible i així trobar-lo quan tornés a fer-la.
Fins ara no havia tingut oportunitat de fer-ho i per les piades que he llegit durant aquest temps, la plaqueta ha servit a alguns escaladors a no fer tants metres sense cap assegurança però, com que també costava de veure, alguns han patit força fent molts metres sense trobar res.
Aprofitant que estàvem restaurant la via Mingo Arenas, hem colocat un parabolt al costat del cap de buril i ara ja es veu una mica millor per on va la via.
Tot i això les assegurances estan força allunyades i algun espit encara costa de veure i per tant de trobar.
Les reunions originals de la via es fan sobre 2 espits. Ara però es pot fer la 1a reunió 10 m més amunt, aprofitant els parabolts de la Mingo Arenes ( 50m des del peu de via) i si es porten cordes de 60m es poden enllaçar les dues ultimes tirades quedant una tirada de 50m o de 55m segons a quina reunió del cim et vulguis aturar.
Via MOLT recomanable. Per mi la més maca de les que hi ha en aquest pany de paret.
La segona tirada, que espanta una mica quan veus la seva verticalitat, te unes preses brutals i ara és més fàcil trobar la assegurança clau de la via, la que feia desistir a algunes cordades de continuar.
Ostres Joan hi estas abonat a la Magdalena
ResponEliminaCreus que aquest buril podria ser de la Mingo-Arenas-Sorolla? O d'algun intent que van sortir cap a la dreta?
ResponEliminaCarai Joan quin fart de GORREJAR
ResponEliminaAlbert, No crec que sigui de la Mingo Arenas perquè aquesta va molt més a l'esquerra, buscant la línia més fàcil, i els seus burils tots tenen plaqueta.
ResponEliminaNo se que hi feia aquest buril perdut allí al mig, pot ser que fos un intent desestimat d'obrir la línia que més tard seguiria la Sebastià Patiño. Suposo que els que van obrir la Sebastià Patiño, que ho feien amb espits, al trobar-lo ven decidir que ja era un punt vàlid a on assegurar-se i van estalviar-se un espit
Doncs si dius que et va agradar tant, potser s'hi haurà d'anar!!
ResponEliminaCom va anar la Mingo A - Sorolla? jo encara la tinc pendnet, així com la Sebastià Patiño, a veure aquest divendres tarda...com ho tens tu?
ResponEliminaHola, sóc un dels que va obrir aquesta via. Efectivament, quan vam obrir desde baix (com es feia abans), tot anava molt be fins que vam trobar un buril, i vam pensar que haviem trepitjat una antiga via. Per tal de respectar l'itinerari original vam decidir no posar espit i que la gent s'assegurés al buril. Veient comentaris de la gent tenint dificultats a acabar l'itinerari, i amb el meu distanciament obligat de l'escalada degut a la feina, s'agraeix que algu hagi posat aquest parabolt que en realitat era necessari. Espero doncs que molta més gent gaudeixi de la via com vam fer nosaltres al obrir-la. Salut companys!!
ResponEliminaEsta vía es la Albert Rincón
EliminaAbierta con muy poquitos seguros y mucha falca y pitones falcados
Hola Raúl,
ResponEliminaGràcies per la informació i l'aclariment.
FELICITATS per la via , és preciosa !!
A veure si continueu obrint joies de via com aquesta
Salut i a tibar