La Codolosa. " La Rampa"

Aquest cap de setmana he fet un intensiu a la Codolosa, El dissabte només tenia un parell d'hores a la tarda i vaig anar amb la meva filla a fer "la via de les cabres" que encara no havia pogut fer de primer a causa de la pluja.
Alguna cordada ja l'ha repetit i hi ha deixat rastre. Han robat la cinta del pont de roca de la primera tirada ( n'hi he posat una altra) i van deixar una borilla entaforada en una fissura a la R.2.
Ja ho deia la meva avia, hi ha escaladors dolents que fumen...
El diumenge vaig tornar-hi amb el Xavi, que s'està recuperant d'una lesió i només volia fer una matinal.
Varem fer la via Full Equip, que per mi és la millor de les que he fet a la Codolosa i després una que puja a la seva esquerra, “ La Rampa” equipada amb espits i que a mi em va agradar força.

Investigant per la xarxa, es veu que aquesta via continua més amunt per poder fer més de 200m, tot i que hi ha un tram que cal fer caminant.

En el bloc del Xavi Diez hi trobareu més informació.

Per fer el descens, si es fa tota la via, cal agafar el camí que passa pel costat mateix del final de la via i que ens deixarà a l'aparcament dels diposits de Collbató.

La darrera tirada està equipada amb parabolts i al seu costat hi puja una variant també equipada amb parabolts.

1a. tirada. 25 m. 2 espits . Només te una pas de IV a l'entrada de la via, si comences per una fissura desplomada, la resta és una rampa de III.
2a. tirada 25m. aquesta te els passos més difícils de la via. 6a( Ao 5+). Està molt assegurada i és maca
3a. tirada 20 m. Aquesta puja per un diedre de IV+ assegurat amb 4 espits i amb roca molt bona. És pot enllaçar amb la següent
4a. tirada 15m. Magnifica placa de Vº amb roca excel·lent. En aquesta hi ha un punt a on els espits allunyen però es pot posar un alien vermell en una fissura que hi ha.

Descens. Les reunions de la via no estan gaire ben equipades per rapelar i a nosaltres ens va semblar millor caminar 50m. a la dreta i baixar rapelant per la via de" l'Avi Grimpador".

Via recomanable.

Montserrat. La Codolosa. " La via de les cabres"

Aquest dissabte varem anar a escalar i acabar d'assegurar la nova via que he obert a la paret de la Codolosa de Montserrat. El divendres passat havia posat el darrer parabolt amb la llum del frontal i el Toni i en Lambert, que el dimecres en van fer la primera repetició, em van comentar que calia posar algun parabolt més ja que allunyaven molt.
Així que el dissabte, tot i la previsió de pluja, vaig engrescar al Xavi per anar-hi i el Joan Asin també s'hi va afegir amb dos companys més.
Quan començava la primera tirada van caure les primeres gotes i quan jo ja estava a la meitat de la segona tirada i el Joan Asin venia al meu darrera, la pluja va ser prou forta perquè ens decidíssim a baixar.
La via però, ja ha quedat equipada i aquí us en deixo la ressenya.
Com sempre, caldrà que les cordades que la facin vagin sanejant la roca i possiblement quan hi torni faré caure alguna llastra precària que hi ha a la part alta de la via.
Crec que és una via no gaire difícil i ràpida de fer, semblant a la seva veïna Alimera, amb poques assegurances però suficients, i que pot complementar-se amb les altres vies de la zona.

Roca Regina. Aresta Ribes / Vidal

La Foto i la ressenya la trobareu al bloc dels Kutres

L'aresta Ribes- Vidal és una via de les que se solen catalogar com "per a col·leccionistes", ja que un cop feta, tot i estar content amb la realització, no és d'aquelles que penses en tornar a repetir.
La roca no és gaire bona, excepte en algun tram aïllat i en les dues tirades finals, i la continuïtat de l'escalada es veu trencada amb continues caminades.
Cal portar cintes llargues i friends, tot i que tampoc en posarem gaires.

Descens. A 10m metres d'on acaba la via hi ha una gran fita i un corriol que ens fa baixar uns 20 metres fins a un cable que ens porta a la instal·lació del 1r. rapel. Aquest ens deixa 25m més avall en una feixa penjats a mitja paret. Un segon rapel de 45 m mooooltttttt aeri, el més aeri que he fet mai, ens deixa al costat de la R7 . A partir d'aquí un caminet poc definit que va baixant amb clara tendència a l'esquerra i a on hi trobarem un tram equipat amb una corda fixe, ens porta a travessar per sobre del túnel de la carretera que hi ha 300m més enllà de la presa, a on hem aparcat el cotxe.

El Mingo a la primera tirada. Aquesta comença en una feixa amb uns passos molt finets.


La 5a. tirada. força assegurada i amb algun tram bonic d'escalar.

7a. tirada també força interessant, tot i que te uns passos molt difícils d'adherència en una roca que no et dona gaire confiança.

Els darrers metres de la via. Un clau amb l'anella trencada assegura el pas. Noaltres varem tirar recte amunt.

La Codolosa. Via Alimera.

Diumenge vaig anar amb l'Aina a fer aquesta bonica via de la Codolosa. (Collbató)
La primera tirada te uns primers metres verticals assegurats per 2 espits i a continuació és molt fàcil fins arribar a la R.1 que està a la placa de la segona tirada.
La segona tirada és molt maca, amb els espits força allunyats i amb roca bona de presa petita. Al final va a buscar un desplom que hi ha a l'esquerra, assegurat per un espit que és difícil de veure.
Aquest és potser el pas més difícil de la via ( V+ ?)
La tercera tirada és fàcil, està assegurada amb 2 espits i la R.3 es troba després de caminar 8 o 10 m .
Via Recomanable. Ràpida de fer i per combinar amb altres de la zona.
Descens: 1 rapel de 50 m fins la R1 i un segon rapel de 45m fins a peu de via.

Atenció amb el rapel des de la R1. Les cordes havien de passar per dos petits maillons. Això feia que agafessin torsió i no seguien. Vaig haver de pujar de nou a refer el rapel. Hi he deixat dues bagues triangulant les forces i un maillon per facilitar la recuperació.


L'Aina a la R1. i unes cabres travessant la via per sota seu.

L'Aina a la R2.

Zona de Narieda. Paret de la Rufa. Via Rodamóns del bosc.

El dissabte amb el Jaume i el Toni varem anar a fer la via " Rodamóns del bosc", una via que a mi em va semblar molt maca del tot recomanable. El Jaume va fer les dues primeres tirades, el Toni la 3a i 4a. i jo les 3 ultimes. Darrera nostra pujava una cordada de 3 amb l’Albert Llobet, aperturista de vies a la zona, i com que nosaltres pujavem tranquils, varen haver d’esperar-se a la 2a. R que és molt amplia i còmode. Material. La via està equipada amb molts ponts de roca, pitons i espits. Cal portar friends variats per reforçar les assegurances existents, que sempre estan en els punts claus de la via. Aproximació en 3/4 d'hora. La via la varem fer, anant tranquils, amb 3 hores. La baixada es fa en 1 hora. 1a. Tirada, fàcil. nosaltres varem grimpar 15 m desencordats fins a una alzina a on hi ha el primer pont de roca de la via. En aquest punt comença la dificultat de la tirada. 2a. tirada, te un pas difícil de sortida, assegurat amb un espit. tirada maca i variada. 3a. tirada, potser la més disfrutona de la via, la roca és bona i molt vertical 4a. tirada. Te un flanqueig llarg i finet. Compte en no pujar més del compte un cop arribats a un clau amb una vaga. 5a. tirada. potser la més forta. Cal posar alguns friends però hi ha bons emplaçaments. Flanqueig per placa força finet. 6a. tirada. Molt maca, roca bona i tram vertical de placa amb bones preses. 7a. tirada Molt fàcil. jo la vaig empalmar amb la 6a. ja que la R6 te un ferro a on no hi passen bé els mosquetons. Descens. Varem pujar uns 100m amb tendència a la dreta i un cop varem veure una torre d'alta tensió que porta la línia que baixa fins a la vall, varem començar a baixar a cercar la canal que hi ha a la dreta de la via, Cercant el camí més franc vam arribar a la canal que hi ha al costat mateix de l’inici de la via i varem fer un rapel de 30m des d'una savina a on hi havia un cordino. Nosaltres hi varem deixar un cordino més i un maillon per facilitar el rapel que et deixa a tocar de l'inici de la via. ( també es pot baixar més a l'esquerra d'aquesta canal desgrimpant)

Ahir, 26 d'octubre del 2020, vaig rebre aquest comentari d'uns coneguts que van fer la via

El dissabte vam fer la via Rodamóns del Bosc, i degut a una baga abandonada, ens vam sortir de la via, tot i que al final vam poder recuperar l'itinerari correcte.

Tens un blog de referencia que consulta molta gent, i per això he pensat que si es pogués afegir alguna nota a la vostra ressenya de la via, potser es podrien evitar posteriors embarcades o accidents.

Al teu blog ja vas avisar que:

4a. tirada. Te un flanqueig llarg i finet. Compte en no pujar més del compte un cop arribats a un clau amb una vaga.

Pero quan estavem a la via, ni hi vam pensar en aquesta recomanació.

Et passo un petit document on es detalla com estaven els elements quan els vam trobar, i com han quedat ara.

Ahir, comentant la situació amb uns amics, vam arribar a saber que a principis d'aquest any, van pujar per la fissura inclinada i van haver d'abandonar la baga vermella.

Ara, sabent que no es tracta de cap variant, ni cap via nova, penso que seria convenient avisar a la gent que no vagi cap a la baga vermella.

El 24/10/2020 vam fer la via Rodamóns del Bosc.

Des de la R3 ja vam veure una baga vermella penjant d’una sabina a la fissura ascendent del següent llarg.

Al següent llarg (L4), la ressenya indica un flanqueig ascendent cap a l’esquerra, després de passar el primer i únic clau del llarg:

Un cop arribats al clau, vam pujar per la fissura ascendent cap a la petita sabina de la penjava la baga vermella, i d’aquesta  un mosquetó vell, i encara un metre i mig més a l’esquerra vam trobar un clau pla nou. Tots aquests passos, amb una dificultat de V+/6a.

A partir d’aquí, s’arriba a una zona de plaques llises, difícils de protegir.

Al final, veiem que ha estat una embarcada: la R4, es troba uns 4m per sota nostra, i més a l’esquerra.

En lloc de seguir la fissura ascendent, a partir del primer clau, s’ha de continuar per una repisa horitzontal a l’esquerra, fins a la R4.

Col.loquem la baga vermella amb el mosquetó, al clau nou, i ens despengem fins a la repisa, per arribar a la reunió.

La fletxa vermella apunta a la petita sabina on vam trobar la baga vermella, de la que penjava un mosquetó vell. Seguint la fissura ascendent cap a l’esquerra, a 1,5m vam trobar el clau nou (tots aquests elements han estat col.locats per algú que no ha seguit l’itinerari correcte).

Ara, la baga vermella penja del clau nou, i està una mica més a l’esquerra. No estem segurs de si encara es veu des de la R3, però si es veu, pot induir a error com ens ha passat a nosaltres.

foto del Llorenç.

Trobareu més informació al bloc dels Kutres

El Toni a les plaques de la 2a. tirada. El Toni a la bonica 3a. tirada. Fent el flanqueig de la 4a. tirada. Flanqueig vist des de la R4. Inici de la 5a. tirada. El Jaume i el Toni arribant a la R5. Les plaques de la 6a. tirada. Els 3 un cop acabada la via.

Montserrat sud. La Pastereta.

Avui dilluns amb el Mingo hem fet una matinal a Montserrat. Hem pujat a la Pastereta ha fer un parell de vies, " La Vertic" i la "Pacho Hidalgo".
La Vertic és una via de V grau molt maca i assegurada amb bolts. La Pacho Hidalgo te un pas de 6a+ però que es pot fer en A0, i la primera i la tercera tirada son molt maques.


Ressenya de la via Vertic.

La via Vertic la hem fet enllaçant la 1a. i la 2a. tirada, total 35m verticals i amb molt bona roca. La segona tirada és més fàcil i ens porta a una reunió des de la qual podem fer un rapel de 50m que ens deixa al terra, 10m més amunt de l'inici de la via.
Via molt recomanable.


El Migo ens els passos verticals que hi ha per sobre de la R1.

El Mingo a la nostra R1.
Un servidor en la segona tirada. Amb una roca brutal.



La via "Pacho Hidalgo" està assegurada amb espits i te 3 tirades.
La primera tirada és vertical i amb molt bona roca. Cal escalar uns 5m fins arribar al primer espit, llavors farem un tram assegurat amb 4 espits força junts i a continuació cal anar a la dreta sense veure els dos espits que queden abans d'arribar a la reunió.
La segona tirada surt en flanqueig a l'esquerra a buscar un espit que hi ha al mig de la placa i a continuació anirem a buscar els 3 espits que asseguran el desplom de 6a+ que et porten a la placa de la Pastareta i a la reunió. Els passos difícils es poden fer en A0 i en el flanqueig final per arribar a la R2 s'hi pot posar un friend.
La tercera tirada te 2 espits que no es veuen des de la Reunió i un pont de roca que hi hem deixat nosaltres abans d'arribar a la R3. que nosaltres hem fet aprofitant la ultima de la via blava. Es poden llaçar marlets i posar friends per assegurar aquesta tirada i fer-la menys expo. La roca és bonissima i es poden reforçar molt bé els 2 espits de la tirada amb altres assegurances.
Via molt maca i recomanable.



Ressenya de la via

La primera tirada. Molt maca i roca bonissima.


El Mingo en el pas de 6a+

El Mingo a la R2.

Barallant-me amb el pas ... que finalment vaig fer en A0.

La bonica, vertical i poc equipada tercera tirada. dos espits i un pont de roca que hi vaig deixar jo a dalt de tot.

Passejant pels voltants de Poblet i Santes Creus

Aquest pont de Tots Sants hem recorregut les terres tarragonines de les comarques de la Conca de Barberà i l'Alt Camp, i ho hem fet tot pedalant al voltant de Poblet i Santes Creus.
El dissabte sortíem de les Masies, al costat de Poblet, per fer una volta "turística" ja que ens vàrem dedicar a voltar per Montblanc i resseguir-ne les muralles i el casc antic de la ciutat, per després tornar a l'Espluga de Francolí, anar a visitar el castell de Milmanda i finalment passar pel monestir de Poblet. Trobareu el track d'aquesta volta de 28 km i 400 m de desnivell acumulat a Wikiloc.

Els camps d'oliveres sn omnipresents en aquesta volta.

Fent de "cavaller" amb bici, a les muralles de Montblanc.

En aquesta terra de bon vi, els ceps els trobem arreu.

El bonic claustre de l'antic hospital de Santa Magdalena (Montblanc)

Les dues "princeses" sortint de les muralles de Montblanc

Les vinyes i el castell de Milmanda.

Arribant al monestir de Poblet, un dels conjunts medievals més grans d'Europa.

El diumenge ens arribàvem al monestir de Santes Creus i des d'aquell punt iniciavem una volta que ens havia d'ensenyar els bonics pobles d'aquella part de la comarca de l'Alt Camp.

El monestir de Santes Creus.

Passant per sota l'autopista.

Recollint uns raïms sobrers de la verema.

El carrer Major de Vilabella.

Montferrí i el santuari de la mare de deu de Montserrat.

Travessant un dels 3 ponts que et trobes després de Vila-Rodona i abans d'arribar a Aiguamúrcia
El monestir de Santes Creus amb les darreres llums del dia.