22 de nov. 2010

Montserrat. La Codolosa. " La via de les cabres"





Aquest dissabte varem anar a escalar i acabar d'assegurar la nova via que he obert a la paret de la Codolosa de Montserrat. El divendres passat havia posat el darrer parabolt amb la llum del frontal i el Toni i en Lambert, que el dimecres en van fer la primera repetició, em van comentar que calia posar algun parabolt més ja que allunyaven molt.
Així que el dissabte, tot i la previsió de pluja, vaig engrescar al Xavi per anar-hi i el Joan Asin també s'hi va afegir amb dos companys més.
Quan començava la primera tirada van caure les primeres gotes i quan jo ja estava a la meitat de la segona tirada i el Joan Asin venia al meu darrera, la pluja va ser prou forta perquè ens decidíssim a baixar.
La via però, ja ha quedat equipada i aquí us en deixo la ressenya.
Com sempre, caldrà que les cordades que la facin vagin sanejant la roca i possiblement quan hi torni faré caure alguna llastra precària que hi ha a la part alta de la via.
Crec que és una via no gaire difícil i ràpida de fer, semblant a la seva veïna Alimera, amb poques assegurances però suficients, i que pot complementar-se amb les altres vies de la zona.

7 comentaris:

Danny ha dit...

Pues no nos vimos de milagro, llegamos a pié de la Codolosa justo cuando empezaba a llover y nos refugiamos en la cueva. Había gente colgada también en la Full Equip y l´Avi Trepador. Fuimos espectadores en primera fila de los abandonos por la lluvia.

Felicitats per la nova vía, l´apuntarem per un día "codoloso".

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via Joan! llàstima de pluja que no et va deixar disfrutar-la.

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan. La segona tirada fa bona pinta

mikimiau ha dit...

Enhorabona per la via, el segon llarg molt ben trobat, m'ha agradat el passatge de la segona a la tercera xapa crec recordar, tot i que he trobat que les cordes pessen molt una mica avans d'arribar a la R,el cordino del pont de roca del segon llarg hi era però el del primer llarg no l'hem vist, no se si no hi vas posar res o bé te l'han virlat, hem sebla que la via ha tingut exit perque quan vam passar nosaltres el disapte vam trobar rastres de magnesi.
Salut
Miquel

karles ha dit...

avui l'hem feta mon germa i son fill de 12 anys i la meva dona, la filla petita (de 8 anys) i jo. llastima de la feixa del L1! de tota manera jo afegiria un bolt amb anella i el horitzontal a cada R (i treuria les bagues). de fet hem optat per baixar fins la R2 de l'alimara (mentre pujava mon germa)i fer els rapels des d'alli ja que 5 al final de via no es gaire comode.
de tota manera felicitats per la via

Anònim ha dit...

Hola Joan.

Felicitats per la via.

Ahir amb el Josep varem fer aquesta via, ben trobada, sense ser espectacular ens va agradar; nomes dues petites coses.
1) crec que surtin de la primera reunió no estaria de mes una assegurança una mica mes avall, a pesar de que es fa molt be es una mica exposat fins arribar al primer parabolet dons hi ha la lleixa a sota i et pots fer força mal.
2) les reunions per ser apel•lables son una mica pobres, un parabolt mes amb anella o fins i tot una instal•lació amb cadena les farien mes amables i mes segures, el cordino que hi ha durarà poc.

El resta de la via esta ben assegurada es molt fàcil de complementar amb friends.

Gracies per obrir-la.

Antoni Aymami.

Joan B ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris,
Karles i Antoni, teniu raó, soc una mica rata i he estalviat en la instal.lació de les reunions ( el material surt força car) miraré de arreglar-ho quan hi torni

salut i a tibar