24 de febr. 2024

4 vies al Triangle: "l'Esperó- Broca-Jubilació i Aubesa"

 

croquis del blog " Escalada per a tontos"

A Sant Llorenç de Montgai avui hi bufava un vent fort i fred, tot i això hem pogut escalar quatre vies que en total ens han permès escalar 8 tirades i uns 200m molt agradables i ben assegurats.

L'aproximació...3 minuts i, el retorn a peu el podem fer en 7minuts o amb un rapel de 55m.

La primera via que hem fet és la via de l'Esperó, que potser per agafar-me fred he trobat que la primera tirada te un inici molt fi i més amunt uns passos difícils que em fan donar-li un V+ a aquesta via, la més llarga i sostinguda de les 4 que hem fet.

A continuació hem fet la via Aubesa que crec que fa poc ha sigut restaurada i de la que en trobareu informació al blog " Escalada per a tontos"

a continuació hem fet la via "treballant per la Jubilació" amb una segona tirada ben maca i amb passos molt verticals. I finalment hem acabat amb la via Punyatera broca, 4 vies que no havíem fet i que ens han agradat.

Trobareu els noms escrits als peus de via. Totes elles estan molt assegurades, suposo que és així perquè es fan servir com escola d'escalada.

Quan ja fèiem la darrera via del matí, han arribat en Xavi Diez (Domzalski) i en Jordi F. que venien de la paret del pont i volien acabar el dia amb la via Aubesa.

Ja a l'aparcament hem coincidit amb els iaios, en Joan i en Ramón, acompanyats per en Pere, que venien de la paret de la Formiguera.

Una matinal ben aprofitada i plaent malgrat el vent fred.






                                         En Jordi F. a la via Aubesa, company de cordada d'en Xavi Diez.

                                                        En Xavi Diez, acabant la via Aubesa.

La corda de rapel d'una cordada veïna ens marca la línia de la via l'Esperó.


En Jordi Puig inician la via de la punyetera broca, la darrera que hem fet.







22 de febr. 2024

vies " Vilarrubies/Vilaseca - i Apia"

 

ressenya del Manel&Ita

Avui , amb en Jordi Martinez, hem conegut una nova zona d'escalada a la Pobla de Claramunt. Per arribar-hi hem seguit les indicacions que trobem a la ressenya del Manel &Ita que veureu en l'enllaç de dalt.

Hem fet les dues vies, començant per la més dificil, la via Vilarrubies /Vilaseca i continuant per la via Apia. Per baixar a peu de via tardarem tan sols 5 minuts per la canal de la dreta mirant la paret. Unes cadenes i corda fixa ens ajuden a desgrimpar una zona més vertical.

Les vies estan equipades per algun friend ens anirà bé per millorar-ne la seguretat o ajudar-nos a fer algun pas.

La via Vilarrubies /Vilaseca comença amb una tirada prou maca, amb passos de V+/V i uns 25m fins la R.1.

La segona tirada és de 15m i ens saltem una reunió intermitja. Comença amb uns passos molt difícils i desplomats, per continuar per una fissura amb excrements d'aus que la fan relliscosa i difícil.

La 3a. tirada és molt vertical i extra plomada. Nosaltres l'hem fet a base de A0 i jo amb algun pas d'estreps.


La via Apia, te dues tirades de 30m.

La R.1 es fa en un únic parabolt de 12mm que es pot complementar amb un friend petit. · m a l'esquerra hi ha una reunió que es veu nova i que et permet sortir escalant una placa vertical assegurada amb 2 parabolts, per després continuar per la línia de la via Apia.

Uns metres mes amunt una placa molt maca assegurada amb 4 parabolts ens porta a la xemeneia final. Aquí en Jordi ha abandonat la línia de la via i ha fet un flanqueig fàcil a l'esquerra fins trobar un parabolt que assegura una fissura molt vertical i difícil que també porta a la R.2 del cim.

En resum una zona amb moltes vies i on la roca es una mica sospitosa tot i que es prou bona.

Esplanada a on aparquem el cotxe, ja podem veure la fita que ens marca el corriol de pujada i la paret a on escalarem.

                            la via Vilarrubies /Vilaseca

                                                                Primera tirada.


Un cop superats els passos difícils de la sortida de la R.1.

Inicis de la 3a. tirada.

Passos desplomats i molt difícils.

                                                                                La via Apia


                                                                Primera tirada.


                                                        Bonica placa de la segona tirada.



La Pobla de Claramunt amb el seu bonic castell.











15 de febr. 2024

via "Els tres pollets"

 






La darrera via oberta a sota el Santuari de Corbera, a la paret del torrent de Tagast, es la via dels tres pollets, dedicada als tres joves escaladors, l'Alejandro, l'Alvaro i l'Adrian que ja han començat a escalar.
A la paret, a on hi ha aquesta via i les altres 4 que obertes o restaurades darrerament, s'hi pot accedir més còmodament a través d'un nou corriol obert pel Joan Martí i companys. Les fites en marquen el corriol.
La via encara està tendre i li cal, com a les altres de la zona, una neteja que la pluja es nega a fer.
La via està equipada i per poder-la escalar cal primer rapelar per accedir al peu de via. És recomanable rapelar amb una corda fixe fins la R.1 per evitar que les cordes s'enganxin al voler-les recuperar.
La dificultat de la via es concentra en la 1a. tirada a on hi trobarem uns 11 seguros entre parabolts i bagues. 
A la segona tirada hi ha únicament una baga en una savina.
La tercera tirada està neta atesa la seva poca dificultat i la facilitat en posar-hi friends.

Actualment ja hi ha dues línies per fer la 1a. tirada. La de la dreta és la més difícil.






via "Pim pam pum" Coll de Nargó. sector de l'anima.

 

Ressenya dels Visas

De la ressenya de sobre només cal dir que el V+  de la primera tirada ens ha semblat  més.... (6a) i que la darrera tirada te nomes 15m. ja que més amunt hi ha una reunió amb dos parabolts sense xapes....

La via està equipada.

Per arribar-hi pujarem per la pista que surt de coll Piqué i després d'un Km. i abans de fer una corva molt tancada a l'esquerra deixarem el cotxe arrambat al costat de la pista. hi caben 2 o tres cotxes bé.


Un cop aparcats hem de prendre un corriol poc dibuixat però que algunes fites ens ajudaran a seguir-lo i en 15/20 minuts estarem a peu de via.
La via comença difícil i aviat ens trobem amb el pas clau de la tirada a on ens costarà xapar i superar el pitó i el parabolt, que estan a tocar, perquè no hi ha bones preses de peus.
Després ja afluixa la dificultat.
La segona tirada és més fàcil però cal fer atenció amb la roca que ens farà navegar per una afilada aresta molt maca.
La tercera tirada va acercar una placa preciosa que està resseguida per una fissura que ens permet anar pujar sense grans dificultats, llàstima que sigui tan curta.

Descens: 2 rapels de 30m o bé un de 60m

Arribant a peu de via hi ha una feixa molt visible

Inici de la via.

Inici de la 2a. tirada.

Inici de la preciosa 3a. tirada.

Foto cim de la cordada.

Fent el rapel de 60m, que en realitat son uns 55m.












10 de febr. 2024

Matinal a la Codolosa. vies Reincidents " i " Delinqüents"






Aquest dissabte el temps només ens ha deixat escalar una estona, la pluja ens ha fet fora, però ja hem pogut tocar roca i compartir una estona amb tots els escaladors que ens hem trobat en aquella zona.

Mentre en Pany i jo repetíem la via Reincidents dels germans Masó, en Jordi i en Joanet feien la via Delinqüents.

Al nostre costat ha pujat la cordada d'en Lluis Nadal i mes tard ha vingut en "Xaco" i el seu company, posteriorment han arribat en Joan Abril, Joan Oliva, en Cesar i el "Sastre" per pujar per la via Alimera  fins que la pluja ens ha fet abandonar a tots.

A la via Reincidents, a la R.2 ara hi ha un parabolt un espit i el clau de sempre que permet baixar rapelant amb seguretat d'es d'aquell punt si no es volen fer els 5 metres finals a on no hi ha cap reunió rapelable.















 La cordada d'en Lluís Nadal.


La cordada d'en "Xacó"


La Cordada d'en Cesar i en Joan Abril, amb en "Sastre" assegurant al Joan Oliva.

La pluja ha deixat la paret mullada i ens ha fet deixar l'escalada per un altre dia.


7 de febr. 2024

via "Integral del Sr. Lopez"

 



Aproximació: Aparquem al Km 18,7 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys (pantà de la Llosa del Cavall). Pugem per la pista en molt bon estat, tot i que hi està prohibit circular-hi en cotxe excepte veïns i coto,  després d'una bona estona de forta pujada passarem un gran bloc a la nostra esquerra i, 50m més amunt, en una Corba molt tancada a l'esquerra, una fita ens marca un corriol que en 80m ens portara horitzontalment a l'inici de la via ferrada i de la nostra via.
Nosaltres portàvem una corda simple de 60m i hem fet la via en 5 tirades unint algunes de les tirades. 1a i 2a en una tirada, 3a. i 4a. en una tirada i 7a. i 8a. en una tirada.
Els enllaços en els que cal caminar son una mica perdedors i en mes d'una ocasió hem perdut la pista de la línia correcte. Alguna baga verda en arbres a on fer reunió ens ajuda a trobar la continuïtat de la via.
Pel que fa a la roca, podem dir que a les dues primeres tirades no es gaire bona. en la 3a. i 4. és molt bona, a la 5a. torna a ser dolenta i bruta, a la 6a. i 7a. acceptable i molt bona en la darrera titada, la 8a. 
El descens: la ressenya marca 4 rapels d'inici, però el tercer es pot evitar des grimpant, després anirem caminant fins a trobar una 5e. rapel que baixa per on puna la via ferrada, continuarem caminant en baixada pel torrent tot trobant fites i els cables de la ferrada que ens portaran al inici d'aquesta tot baixant per uns grans de fusta, uns altres folrats de plàstic i finalment per una passarel.la que ens deixarà a peu de via.
Via exòtica que no te continuïtat degut als llargs trams de caminar que cal fer per enllaçar les tirades.
Si es fan totes les tirades només ens caldran 8 cintes exprés, si s'enllacen com ho hem fet nosaltres, en caldran 14.
L'entorn i les vistes des del cim son molt maques, només per això ja val la pena fer-la.


                       Inici de la via.

                                                                                6a. tirada


                                            8a. tiarada, en Jordi superant els passos de 6a/Ae.








                                Durant el descens passarem per sota d'una gran roca