30 de nov. 2015

Cap de setmana a l'Abella de la Conca



Cap de setmana intensiu a l'Abella de la Conca, el dissabte hi pujava amb el Toni per escalar-hi i el diumenge hi tornava amb la Neus per ensenyar-li aquest racó de mon tant maco i pedalar per sota les parets.
Aquí trobareu el track


Dissabte










 Diumenge


















23 de nov. 2015

Matinal a Malanyeu i tarda al paradís, 0 a 4 !!










El matí del dissabte va començar emboirat i plovisquejant, i això augurava un mal dia per escalar. Tot i això vàrem pujar a Malanyeu a veure que s'hi podia fer. A l'aparcament vàrem coincidir amb el Toni Aymamí i el seu company de cordada i amb la colla d'escaladors del CE de l'Aliga que hi havien convocat una trobada . Nosaltres vam preparar els trastos per anar a la paret, tot i que queien quatre gotes i no les teníem totes. Amb el Toni decidim anar a fer la via Carla per la variant rapel i el David i el Xermi escalaven la via " Incondicionals de Malanyeu", que puja a l'esquerra de la nostra i acaba a la mateixa R.3. des d'on es fa el rapel.
Per sort el temps va millorar i finalment vam poder escalar amb sol.  Un cop feta la via vam fer un rapel de 30m i tot caminant vam anar a la R.2 de la via original per tornar a escalar , ara per fer la 3a. tirada de la via Directa Carla Alarcón.
Un cop a peu de via vàrem anar a fer la via Amics de Malanyeu a on el Toni va estar treballant per modificar la línia de la tercera tirada i fer-la pujar per les plaques de més a l'esquerra.

Aquest dissabte calia arribar a temps a casa per veure una nova victoria del Barça al camp del Madrid.
Jo havia pronosticat un 0-3 i no ho vaig encertar..... però vaig estar encara més content !!!!



 A la placa de sortida de la R.1 de la via de la Carla hi havia un pitó de quan vaig obrir la via amb el Xavier, i que fa uns mesos algú va decidir emportar-se, així que vam netejar i deixar una baga a la sabina de  la dreta i ara hem estirat una mica més l'escalada d'aquesta bonica placa.


 El Toni en la difícil placa d'inici de la 3a. tirada de la via "Directa Carla Alarcón"

El David escalant la 2a. tirada de la via "Incondicionals de Malanyeu"

El Xermi a la 3a. tirada de la via Incondicionals de Malanyeu.

 Escalant la 1a. tirada de la via Amics de Malanyeu.

El Toni a la segona tirada, en el punt a on enllaça amb la via "Francesc Suñol" en la que hi vàrem amb el Toti Vales que portava a dos clients  anglesos.

En el flanqueig de la 3a. tirada de la via.




6 de nov. 2015

Avenc " La bofia de les Llosanques"



Amb la Neus ens vàrem apropar als Rasos de Peguera per fer un avenc que havia vist ressenyat a la revista "Natura" i que semblava força interessant. La veritat és que, si be l'aproximació és curta i maca (30') l'accés, i sobre tot la sortida, de l'avenc pot ser molt problemàtic si no es porta material adient. Com a mínim una corda i millor encara 3 estreps que enllaçats ens ajudin a sortir, ja que la paret es llisa i relliscosa i costa molt remuntar els 4 o 5m que te.
La ressenya de la revista indicava que per fer l'avenc hi tardaríem 1h, i faríem -50m. i això ens feia pensar que seria molt més llarg del que en realitat és. L'avenc te només dues sales, una d'elles molt maca i compte amb diverses formacions. La segona no es gaire interessant i està malmesa per inscripcions a la roca.
Nosaltres hi vàrem deixar instal·lada una corda de nusos per facilitar-ne l'entrada i la sortida, però tot i aquesta corda cal fer molt força de braços i no és una sortida que pugui fer tothom sense l'ajuda d'una corda suplementària que et tibi amunt (A la Neus li va costar molt pujar, tot i la meva ajuda) per tant compte amb qui hi aneu i quin material utilitzeu abans d'entrar-hi.

 La sala més gran o bonica.




Preparant-se per sortir


El corriol d'aproximació.


Fent el vermut al refugi dels Rasos

3 de nov. 2015

2+1 = 3, variant de la via "1+1=3" i del cabrit



Aquest dissabte amb el Toni pugem a Malanyeu amb la intenció de repetir la nostra via, " Adeu Espanya" que ell encara no havia repetit d'ença del dia que la vàrem obrir, i a continuació  fer la via 1+1=3 que l'Andreu havia obert a principis d'any i que ens la va ressenyar.

Gràcies a la informació rebuda en el comentari de l'Amadeu resulta que el que varem escalar és una variant de dues vies obertes i una tercera tirada nova i que queda així.






Comencem per la via "Adeu Espanya" i la primera tirada la trobo més difícil que quan la vaig obrir....cada dia escalo pitjor !!
A la sortida de la segona tirada, que alguna ressenya li posa IV+, i que a la nostra ressenya hi teniem un V+ i trobem el perquè de tot plegat, resulta que si un cop xapat el primer parabolt vas a l'esquerra a cercar un boix, en comptes de continuar per la placa llisa i vertical, el pas és molt més fàcil.
Mentre estic a la R.1 puja una cordada que em comenta que porta la ressenya de l'Escalatroncs i que troba que el grau de la via és més alt del que hi diu aquella ressenya i decideixen abandonar.
La tercera tirada, que en les anteriors ocasions m'havia tocat fer de segon, ara hi faig treballar el coco i la gaudeixo molt més, tot i que les 3 assegurances de dalt son ponts de roca i no toquem els parabolts de la via dels Senzills que estan molt propers.
La quarta tirada és força interessant, tot i que fa un clar flanqueig a l'esquerra per no trepitjar la via Angel Borràs.
Pel descens fem un rapel de 30m des de la nostra R.4 fins la R.3 de la via dels Senzills, un de 25m fins la R.2 de la Via dels Senzills i un de 55m  fins a peu de via.


A continuació anem uns metres a la nostra esquerra i trobem la fita i la inscripció que ens marca l'inici de la via 1+1=3.
Uns 5m més amunt hi ha un pont de roca visible i el Toni comença la via. Per sobre del primer pont de roca en troba un altre que no marca la ressenya, i tot seguit veu el primer espit. Uns metres més amunt hi ha el segon espit i després ja no trobem res més fins molt més amunt i, per arribar-hi cal superar un panxa que és el tram més difícil de la tirada. Per sort una petita fissura permet posar-hi un friend petit per assegurar el difícil i obligat pas de 6a. Un cop fet aquest tram, el Toni arriba a l'entrada del bosc penjat i fa la Reunió quan troba una baga en el primer arbre gruixut (havia d'haver continuat uns metres més per dins el bosc fins a trobar la R.1 amb 2 parabolts).
Jo surto de la R.1 (falsa) travesso el bosc i trobo un parabolt i al seu costat la R.1. Dubto per on anar i quan veig uns 5m més amunt un pont de roca tiro en aquella direcció que resulta que no és la bona, ja que la ressenya ens marcava que calia anar a la dreta. Com que no trobo res més, asseguro la tirada amb friends i faig una reunió al segon bosc penjat de la paret. Quan arriba el Toni mirem la ressenya i veiem que la via original la tenim uns 5m a la nostra dreta, però decidim continuar recte amunt i obrir una segona tirada en la que hi deixem 3 ponts de roca.
En definitiva que de la via original només en vàrem fer la 1a. tirada i, per arribar al cim, vam obrir una variant més fàcil que vàrem batejar com a 1+1=2.
El descens el fem amb 3 rapels, 2 de la via Epirimountains que està 3m a la nostra dreta mirant la paret. i el darrer per la via Independència.

 Iniciant la via Adeu Espanya.

 La segona tirada.

 Cercant el primer pont de roca de la 3a. tirada.

 El Toni en ple flanqueig de la darrera tirada.



Via 1+1=3

 La inscripció al peu de via i el Toni estudiant com fer el pas de 6a. de la 1a. tirada


El Toni  un cop superat un desplom de la 3a. tirada de la nostra variant.