El Timbaler i el Gerro

Cercant una esclada propera i a on poder escalar sense patir massa calor, fa uns quants dies vàrem anar a fer aquestes vies. Vàrem començar per la via Francesc Sardans quan el sol encara no apretava massa fort i a continuació ens vàrem desplaçar uns metres a l'esquerra a cercar l'ombra de la cara Oest del Gerro.

 1a. tirada de la via Francesc Sardans. Uns primers metres fins i exposats fins arribar al primer pitó.

 Inici del flanqueig de la 2a. tirada.

 Encarant el diedre de la tercera tirada. Escalada difícil que podem superar en Ae.

 Sortida de la R.3 amb un pas atlètic que a continuació esdevé molt fàcil i plaent. Cap assegurança.

Escalant les vies de la cara Oest del Gerro.

El Gerro

Ara que el dia comença a allargar he començat la temporada de les tardes de dimecres i ahir em vaig afegir a la colla del Joan Asín per anar a Montserrat a escalar.
Mentre el Joan i el Manel anaven a fer la Xemeneia Estorach al Timbal, el Toni, el Lambert i jo anàvem al Gerro a fer unes vies que encara no havíem fet. En concret vam escalar les dues vies que pugen a la dreta i a l'esquerra de la via Africa. Un cop fetes vam acabar per escalar una de les que puja a l'agulla Veïna del Gerro, que fa uns dies em va quedar inacabada quan la pluja ens va fer baixar de la R.1.
Les tres vies estan equipades amb parabolts i només ens caldrà portar cintes exprés.
En ambdues agulles es pot fer una reunió inter-mitja o bé escalar fins el cim enllaçant les dues tirades.

 El Toni encarant els passos extra-plomats de la via que puja a la dreta de la via Africa.

 El Lambert arribant també al punt clau de la tirada.

 El Toni a via que puja a l'esquerra de la via Africa.

 El Toni un cop superats els passos difícils dels metres inicials de la via. Agulla Veïna del Gerro

El Toni muntant la Reunió al cim. No vam fer la R.1 que hi ha a sota. Els darrers passos abans del cim tenen una roca dubtosa i la dificultat puja, al nostra parer per sobre del V que marca la ressenya original.

El Vermell. escalant tot i la pluja

ressenya del Joan Asín retocada

Aquest dissabte la pluja ens va tornar a fer la gitza, tot iaixò vàrem poder escalar fins a 2/4 d'una i fer 3 vies a la zona del Vermell.

Amb el Toni vam començar per l'aresta Brucs de l'agullla dels Cartutxos, i tot seguit vam anar al Gerro a fer la via "Africa" per acabar a l'agulla veina del Gerro fent una primera tirada interessant de la via dels nets.
Mentre el Jordi, el Joanet i el Pani escalaven la via Africa del Gerro i a continuació la via de la seva dreta que puja més vertical i difícil fins la R.1.

Pel que fa a la graduació de les vies:
L'aresta Brucs de l'agulla dels cartutxos, tot i no ser molt difícil, te alguns passos que jo penso que caldria graduar de Vº .

A la via Africa trobarem un desplom a la segona tirada que es pot superar per dues línies d'expansions. Si vas per l'esquerra el pas és, al meu entendre, un 6a ( A0) i així ho he posat tot retocant les ressenyes que he penjat.

ressenya retocada.

Escalant l'aresta Brucs de l'agulla dels cartutxos.

 1a. tirada de la via Africa del Gerro

 El Toni iniciant la segona tirada i el Jordi rapelant la via.

 Un ferro vell que podem trobar a la segona tirada.

1a. tirada de la via dels nets a l'agulla veïna del Gerro

El Timbaler i el Gerro.

Aquest dissabte em vaig trobar amb 3 companys del món dels blocs, en Joan Prunera, en Guillem Arias i el Joaquim Llòria per anar a fer la nova via dels germans Masó a l’agulla del timbaler del Bruc. Aquesta via, de 4 tirades, ni massa curta ni gaire llarga, ben equipada i amb una aproximació curta, te molts ingredients per a ser una via força repetida.

La roca anirà millorant amb les repeticions i, si cal trobar-hi algun però a aquesta via, jo esmentaria l’entrada terrosa de la 1a i 3a tirada, que les reunions “només” tenen 2 bolts de 8mm, i la ubicació massa a la dreta de la única assegurança de la darrera tirada. Per la resta cal felicitar als germans Masó per aquesta nova línia que ens han obert.

Via recomanable.

Dades generals

- Via: “ Francesc Sardans Fàbregas” 85 m V+, Ae ( V obligat)

- Oberta: el 2011 pels germans Masó

- Zona: Montserrat sud. Vermell del xincarró

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 8mm i claus

- Material necessari: 10 cintes exprés. Algun friend petit ens pot anar bé.

- Aproximació: Des de l’aparcament del Vermell cal seguir recte amunt fins a trobar el trencall a l’esquerra que, amb senyals blaves, ens portaria al refugi Vicenç Barber. Remuntarem aquest camí un petit tram fins a desviar-nos a la dreta per anar a trobar el peu de via. Total 15 minuts

- Descens: Baixarem caminat per la vessant Oest, fent un llarg flanqueig, tot anant a buscar el camí pel que hem fet l’aproximació, i que trobarem a la canal que puja entre la nostra agulla i el Gerro.

1a. Tirada. 30 m, comença amb una sortida terrosa per anar a buscar un pitó que hi ha en el diedre, per després pujar per una placa difícil i fina ( V / V+)

2a. Tirada. 15 m, Surt flanquejant a la dreta per pujar uns 5 m molt verticals i atlètics, amb la roca una mica trencada ( V+)

3a. Tirada. 30 m Sortida terrosa per anar a cercar un pitó en un diedre i fer uns passos d’A0 fins que, en un tram curt de lliure, arribarem al tram d’A1e i tot seguit sortida fàcil en lliure. (V+, Ae)

4a. Tirada. 15m, sortida vertical amb molt bona roca. Veurem una baga molt a la dreta que ens fa fer uns passos no gaire lògics. Es pot posar un friend petit en una fissura 5 m per sobre de la Reunió i seguir recte amunt en escalada fàcil. (V)

Els 4 contents amb la feina feta i una nova agulla al sarró.

Un cop acabada aquesta via del Timbaler del Bruc, vam anar a la cara Oest del Gerro per on hi pugen 5 vies d'entre V i V+, ben equipades i que es poden continuar fins el cim de l'agulla, tot resseguint l'aresta Brucs amb un pas de V+ , A0, ben assegurat i que et permet arribar al cim de l'Agulla.
Amb un rapel de 40m es pot baixar per l'aresta Brucs.
Vies molt maques i recomanables.

Agulla Cartutxos. Montserrat sud

Ressenya del Kpujo

Avui divendres, el Jordi, el Francesc i un servidor hem plegat d'hora i hem tornat a fer esportiva ( com diu el Mingo, ens hem passat a l'enemic). Personalment prefereixo l'escalada clàssica, però el Jordi vol pujar grau i he de reconèixer que fent esportiva et forces i apures molt més que fent clàssica.

Hem anat a la zona del Vermell, a l'agulla Cartutxos que està al costat de l'agulla del Timbaler del Bruc. a 10' minuts del cotxe. A les vies de l'esquerra hi tocava el sol perquè estan encarades al sud i a les de la dreta ja hi havia ombra.

La via que puja per l'aresta, i que és la més fàcil, està assegurada amb un clau, 3 espits i 3 parabolts de 8mm. La reunió està ubicada molt a la dreta i com que no sabíem si la corda seria prou llarga per arribar a baix, hem optat per rapelar.

Les altres vies estan equipades amb volts, la roca és molt bona i, com quasi sempre, els metres més difícils son els primers de les vies.

El Francesc i el Jordi han passat bé fins el 6b i han hagut d'agafar-se en un pas del 6c.

Pujant per la via fàcil de l'esquerra

El Francesc pujant de segon però amb bambes, tot recuperant les cintes de la via

El Jordi assegurant al Francesc en la disfrutona via de 5c

El Francesc, en els passos de 6b