28 de des. 2019

3 vies curtes a Malanyeu.



Aquest dissabte teniem la intenció d'anar a Alòs de Balaguer però la previsió de boira per aquelles contrades ens ha fet canviar de plans i finalment hem anat a Malanyeu a on hem gaudit d'un dia assolellat i magnífic.
Hem fet les tres vies de la ressenya, vies quasi sense equipament que ens faran treballar amb els friends que hi entren molt bé.
Totes elles tenen trams de roca molts macos i altres de vegetació que més que escalar grimpem per entre el bosc.









23 de des. 2019

Descobrint una nova via a la Codolosa.




Aquest dissabte quedo amb el Jordi Puig i el seu fill per anar a la Codolosa a fer una via que s'ha obert nova a la part alta. Finalment el Jordi no pot venir perquè ha passat mala nit però quan arribem a la zona ens hi trobem al Jordi Martínez, en David i al Xermi que hi feien esportiva.
El Jordi s'apunta a venir amb nosaltres i fem una cordada de 3.
Comencem escalant la via Alimera i un cop a la R.3 veiem unes fites a la dreta que ens marquen el camí per anar cap a la part alta. Abans d'arribar un cordino ens ajuda a pujar per entre la vegetació i un cop al peu de la paret hi veiem dues línies amb parabolts. Nosaltres optem per la de la dreta que te una baga a la R.0.
La via te tres tirades, la primera és la més fàcil, te un passamà per fer un flanqueig amb vegetació.
La segona comença amb un tram amb roca delicada, a nosaltres ens han saltat 3 preses, i continua per una placa molt maca de bona roca.
La 3a. tirada és realment difícil i les assegurances allunyen força així que no podrem fer A0 per pujar i cal escalar o fer tota mena de trampes si no ho veus clar.
La roca tot i ser bona, encara te preses que salten, i a mi, que em va agafar la pluja a mitja tirada, em va fer falta l'estrep per anar pujant.
Un cop a la R.3 podem optar per baixar rapelant o bé com nosaltres continuar pujant per entre la vegetació fins arribar al camí que tenim 25m per sobre nostre. Llavors anem a l'oest i en pocs metres trobem la drecera del fra Garí que ens permetrà baixar de nou a Collbató.
Aquesta via permet enllaçar les vies de sota i pujar fins a dalt escalant 6 tirades i completar una bona matinal.
Equipada amb parabolts, calen 10 cintes.
Quan estigui més sanejada per les repeticions permetrà gaudir d'una bona escalada.
Caldrà tornar-hi a veure si la via que s'ha obert al seu costat també és igual de maca.


En Jordi escalant a la primera tirada en el moment d'arribar al passamà.

Escalant la segona tirada.

15 de des. 2019

Vies a Coll Roig



Ressenya d'en Joan Asin

Aquest dissabte pugem a Coll Roig a fer la via Tardor Calenta i la del seu costat, una via den Gustavo Mañez que en Santi Sanz està restaurant al seu estil.
En les dues vies en Santi ha fet una neteja total de la vegetació que hi havia a la paret i ha deixat la roca nua i completament franca.
La via Tardor calenta és fàcil i ràpida de fer, dividida en dos sectors, que per enllaçar-los haurem de caminar uns 15m a la dreta  resseguint el camí de baixada de la zona de les plaques, fins que a on hi ha un cable hi trobem la R.
Aquí comencen dues tirades amb unes plaques llises i molt maques a on cal treballar l'adherència.
Pel descens cal pujar grimpant uns 5m més i trobarem un camí obert en mig la vegetació que ens portarà fins el camí de baixada.
Nosaltres tornem a peu de via i ara fem la via del Gustavo de la que en Santi ha restaurat la primera tirada. Un cop fet el primer tram de la via ens trobem de nou al camí i aquesta vegada la via continua davant mateix. Veiem un parabolt, que és l'unic que trobarem en tota la tirada. Nosaltres hi deixem una baga en un pont de roca. Més amunt trobem un pont de roca abans d'entrar a la reunió per un tram obert en mig de la vegetació. A la següent placa, que en Santi també ha deixat completament neta de vegetació, no hi ha cap assegurança i nosaltres hi hem deixat una baga en un pont de roca.
En Santi encara no ha acabat d'equipar aquesta via ja que hi te una corda fixe que no toquem.
Ambdues vies son d'un mateix estil i ràpides de fer.
Com que encara ens queda temps, anem cap el sector dels diedres a on hi ha varies vies obertes i que tenen una dificultat més alta.
Nosaltres ens situem en una plataforma que hi accedim gracies a una corda fixe i ens decidim per escalar una línia que va a l'esquerra fins a trobar una reunió amb químics. A partir d'aquesta R. hi ha uns espits amb unes xapes molt petites i que suposem que en Santi canviarà per parabolts o químics ja que hi te una corda fixe a la R.2.
Una matinal amb un clima perfecte i ben aprofitada.





En Pany xapant l'unic parabolt de la tirada de la via de'n Gustavo en el segon tram.



3 de des. 2019

2 vies noves. "Diedre de reflexió" i " A dues mans"



El dissabte, dia reflexió abans de les votacions del 10N, en Pany i jo vàrem pujar a Vilanova de Meià a obrir aquesta via que queda a tocar de la carretera del pas nou, uns 75m més amunt del punt a on comença la via de les 5 feixes.
Una fita i una fletxa marquen l'inici de la canal per la que haurem de grimpar per arribar en 4 o 5 minuts a inici de les vies.
El cap de setmana següent començàvem la via a "Dues mans" i aquest dissabte passat va quedar acabada.
La "Diedre de reflexió" te dues tirades separades per una feixa. La primera tirada va per una placa a on hi ha unes quantes vies d'escalada esportiva d'una sola tirada i que no tenen continuïtat més amunt. Aquesta, per contra, va a buscar un marcat diedre, que dona nom a la via, i que li afegeix uns 20m més d'escalada molt maca.
La via " A dues mans" comença 5 metres a la dreta de la primera i, a diferencia de l'altra, te 3 tirades separades per dues feixes, i acaba a la feixa a on també ho fa la via Tarzan i a on un passamà ens assegura el descens. Tot i això tenim l'opció de baixar rapelant ja que totes les reunions estan equipades per fer-ho.
Les dues vies estan equipades i només ens caldrà portar 10 cintes.
La via es pot fer amb algun pas d'Ae i V obligat. Pel que fa a la dificultat en lliure, la ressenya és orientativa i els que la repeteixin podran dir-hi el seu parer. 
Salut i a escalar

 1a. Tirada de la via Diedre de reflexió.

2a. tirada, amb el diedre que dona nom a la via.

 Equipant la 2a. tirada de la via "a dues mans"

Equipant la 3a. tirada, Trams de roca excepcional.


Les vistes de la zona des de la 3a. reunió


el divendres dia 6 repetim les vies amb els dos Jordis Puig i el Joanet i afegim un passamà  per enllaçar la R2 i la R2 bis de la via "A dues mans"
 En Jordi Puig arribant a la R.1 de la via " A dues mans"

 En Jordi Puig Junior acabant la 2a. tirada del "diedre de reflexió"

En Joanet a la R.2 i en Jordi escalant la 2a. tirada de la via "a Dues Mans"

2 de nov. 2019

3 vies a la Codolosa







Aquest dissabte quedo amb en Jordi i tornem a la part més oriental de la Codolosa per fer 3 vies que fa poc que han sortit del forn.
Comencem per les vies del Torrent de Santa Caterina, la t'EstImO que està neta i és preciosa i continuem per la Je t'aime que encara te sorra en algun tram i et fa anar amb compte per no relliscar.
vies equipades
14 cintes.
rapel de 35m.

Un cop escalades aquestes dues vies baixem torrent avall fins a trobar el camí de la cova gran, que fa poc que s'ha netejat per uns treballs d'arqueologia que hi han fet.
Abans d'arribar a la cova hi trobem la via "  via laietana 18 d'octubre" una via de tres tirades, les dues primeres molt fàcils i la tercera molt més interessant.
Allí coincidim amb la cordada del Paco, en Josep Moragues i la Gloria i la fem petar mentre pugem i rapelem
La via està equipada. només ens calen 7 cintes .
Per baixar ho farem amb un sol rapel de 60m.

En Jordi Puig gaudint de la 1a. tirada de la via t'estimo.

28 d’oct. 2019

vies "t'Estimo" i " Je t'aime"








Aquest dissabte ens trobem varies cordades a la Codolosa per escalar aquestes dues vies que es troben a la part més oriental de la Codolosa, ja dins del torrent de Santa Caterina i abans del primer tram en que el torrent està equipat amb una corda i cable.
Les vies estan equipades amb parabolts i ens caldrà portar 10 i 13 cintes.
Descens amb un rapel de 35m.
Les reunions equipades per rapelar.
I toca l'ombra fins les 12:30
Bona roca que millorarà encara més amb les repeticions

15 d’oct. 2019

Vies Xin Xan i Monts Emi. a Sopeira




 Aquest cap de setmana varem escalar a la zona de Sopeira, el primer dia a la paret de la presa d'Escales la via Xin Xan i el segon a la paret del Pic de Sant Cugat la via Mont Semi.

La Xin Xan és una via molt equipada, d'una dificultat que no supera el Vº i per tant ràpida i disfrutona. Nosaltres al arribar a la feixa, com que haviem d'esperar als companys que venien darrera, varem seguir una línia de parabolts que veiem a sobre nostre i que va resultar ser una via de 50m amb algun pas de 6a.
Un cop rapelada aquesta via i ja amb els companys a la feixa varem resseguir el cable de la feixa fins el túnel de baixada que uns metres més avall es divideix en dues sortides. Cal agafar la de la dreta que ens portarà a una feixa assegurada amb un cable i que ens porta fins a peu de la presa sense necessitat de rapelar.
Com que nosaltres haviem deixat el cotxe a la part inferior de la via, vàrem haver de baixar per les escales velles i atrotinades que estan a la paret al costat de la presa i a on hi comencen algunes de les vies.





 Inici de la via.

Les cordades que pujaven per la via Xin Xan i la via Garcia G. que puja a la seva dreta.


En el túnel de descens.

En aquesta ressenya jo hi he posat, en les tirades 4a. i 6a., el grau de dificultat que ens ha semblat que tenen.
Com que si no es coneix la zona pot costar una mica trobar el peu de via, hi he posat la referència de la via "Gosa" ja que hi havia una cordada que la va escalar i que per cert acaba quasi al mateix lloc (25 m per sobre) que la Monts Emi.

Pel descens nosaltres vàrem resseguir la feixa passant primer per la cova que teniem al costat mateix i  resseguint el peu de la paret, uns 100m més a l'oest, un cop a sota de dues coves, cal baixar per la canal terrosa fins que trobarem una primera corda fixa. continuem baixant i trobem mes cordes fixes fins que finalment arribem a la ferrada a on un cable d'acer ens ajuda a baixar si no volem fer rapels per les vies que hi ha equipades en aquella zona. Finalment una canal de terra i pedres molt relliscosa ens porta a peu de carretera, davant de la porta de la central elèctrica. Una baixada força llarga que fàcilment pot superar l'hora.

Pel que fa al material es pot passar amb només cintes en les dues vies tot i que un joc de friends sempre ens pot ajudar a millorar-ne la seguretat de la via Monts emi.

 Inici de la via. Flanqueig de la 1a. tirada.

En Pany a l'inici de la 4a. tirada, la més difícil de la via.


 En Jordi i el Joanet arribant a la R.4.

En Joanet superant el desplom de la 6a. tirada.

7 d’oct. 2019

Via " Les 5 feixes"




Aquesta setmana el Pere ens demana anar a Vilanova de Meià, ja que no hi ha fet cap via llarga, i el Jordi proposa repetir la via de les 5 feixes.
Aquesta via comença a peu de carretera i no te continuïtat ja que, com el seu nom indica, està partida per 5 feixes, però et permet escalar un bon grapat de metres amb trams interessants, especialment les tirades 4, ( un diedre molt maco) 5 i la variant de la 5.
La via te 6 tirades però com que la 5a te una variant, la podem fer per ambdues línies i per tant escalar 7 tirades.
La via està equipada amb parabolts, bagues i algun espit. Només ens calen 12 cintes.
Per baixar podem fer-ho per la mateixa via alternant rapels, desgrimpant  i caminant, o bé resseguir la carena i trobar el camí que ens portarà a la carretera menys d'1km més amunt del lloc a on comença la via.

Salut i a escalar.

 En Jordi arribant a la R.5 i el cotxe a peu de via.

En Pere a la 5a. tirada original.


La cordada