21 de maig 2017

Via Pepe Álvarez



Recorregut de la via vist des de la carretera que porta al Castell

El grau de dificultat de les tirades que he posat a la ressenya és, com sempre, una opinió subjectiva.

Aquest dissabte hem pujat a Oliana per escalar la via Pepe Alvarez a la Serra de les Canals.
Aquesta és una via fàcil, amb la roca força sanejada, tot i que haurem d'anar amb compte a on ens agafem, i prou equipada amb parabolts i algun pitó. Tot i això haurem de portar un joc de friends per completar les assegurances en els trams fàcils a on no hi ha parabolts.
La via te algun pas de V+/6a però no son obligats. En general la dificultat de la via ronda el IVº i per tant és una bona opció per conèixer aquesta paret i gaudir de les precioses vistes de la comarca.
La llargada de les tirades que marquen les ressenyes que portàvem eren superiors a la que realment és. Per exemple la primera tirada només te 35m i no 45. Això ens permet fer el darrer rapel desde la R.2 fins a peu de via (57m)
El descens l'hem fet en 6 rapels, però jo crec que baixar caminant pot ser una opció millor i més ràpida.

Inici de la via marcat amb una fletxa. Arribant a on hi ha el primer parabolt.

Sortida de la 2a. tirada amb passos finets.

 3a. tirada. Molt fàcil.

 4.a tirada. Amb un curt tram interessant d'escalada.

 Superant els passos més difícils de la via. inici de la 5a. tirada.

 Inici de la 6a. tirada. Fàcil però molt bonica i sostinguda en el IV+

 Fàcil inici de la 7a. tirada.

 Darrera tirada de la via.

Foto-cim de les dues cordades.







14 de maig 2017

Canvis a la via Neusnidó


Aquest dissabte hem pujat a Malanyeu.
Mentre els David, el Xermi i l'Ernesto escalaven la via Rock Suave, el Toni i jo pujàvem per la Neusnidó.
Aquesta va ser la segona via que vaig obrir a Malanyeu, era l'hivern del 2.009, i per aquella època tenia un trepant que pesava 4,5kg i la via la vaig obrir des de dalt.
La via en general ha agradat força als qui l'han escalat, però ja des de que la vaig obrir, algun escalador havia comentat que els darrers parabolts de la 2a tirada estaven desplaçats massa a la dreta i feien de mal xapar. Alhora, si la segona tirada es volia partir en dues, cali aprofitar la R.2 de la via Rock Suave, molt penjada i incomoda.
Així que aquest dissabte, quan el Toni em va proposar escalar la via Neusnidó, jo vaig acceptar amb la intenció de fer-hi alguns retocs.
El Toni va pujar tota la via de primer, escalant amb molta solvència en lliure tota la via, i jo vaig pujar de segon carregat amb el trepant i tot el material per equipar.
Al pujar vaig canviar alguna de les vagues velles dels ponts de roca,(encara en queden per canviar) vaig reforçar les reunions i en vaig muntar una de nova dos metres per sobre de la R.2 de la via Rock Suave, força més còmode, de manera que ara ja no cal compartir-la. Vaig canviar alguns dels parabolts de 8mm per altres de 10mm i vaig desplaçar la línia dels darrers metres de la R.3 uns centímetres més a l'esquerra amb la intenció de fer-la més lògica.( no se si ho hauré aconseguit, els repetidors m'ho diran)

 El Toni treballant en els passos difícils de la primera tirada.

 l'Ernesto iniciant la via Rock Suave.

 El David i l'Ernesto en la incomoda primera reunió de la via Rock Suave.

 El Toni sortint de la nova 2a. reunió i iniciant la magnifica 3a. tirada.

 El Toni barallant-se amb la savina que ajuda a superar el desplom de la 4a. tirada.

7 de maig 2017

Kin Pont de Rock



Ressenya del blog de la noche del loro

Aquest dissabte hem pujat a l'Abella de la Conca a escalar una via del Remi i el Luichi. "Quin Pont de Rock" que feia dies que teníem a la llista de pendents.
L'aproximació molt curta i l'entorn de la via ja fan que aquesta escalada sigui interessant.
L'inici de la via està marcat per una fletxa i queda a l'esquerra d'unes vies fàcils que pugen per unes plaques tombades al costat del camí de baixada.
La primera tirada és fàcil i unicament la humitat de la paret, fruit de la pluja que ha caigut a la nit, hi han afegit un punt de dificultat. Jo he enllaçat aquesta tirada amb la segona, (60m) arribant així fins al peu del diedre de la 3a. tirada i fent reunió en un arbre.
Encaro amb respecte la 3a. tirada que puja al costat d'un marcat diedre. No hi trobareu cap assegurança, tot i que, si es vol, es poden xapar un parell de parabolts de la via esportiva que puja a la seva dreta, però el friends hi queden molt bé i per tant es pot pujar força assegurat. La R.3 la trobarem uns metres per sota de l'inici de la via ferrada.
La 4a. tirada ressegueix uns metres la via ferrada, sense gaire dificultat, fins que marxa a l'esquerra i ens planta cara un petit desplom, assegurat amb un parabolt, que és el pas clau de la tirada.
La 5a. tirada comença amb una fissura que escalarem amb bavaresa  i acabarem amb passos molt fàcils per arribar al peu del gran pont de roca per on passa el camí de baixada.
La 6a. tirada puja aprofitant els parabolts d'una via esportiva que li donen una dificultat molt més alta que la de les anteriors tirades trencant una mica la tònica de l'escalada tant pel que fa a les assegurances com a la dificultat.
La 7a. tirada et fa escalar unes plaques llises però trencades per unes fissures horitzontals que et faciliten la pujada i el poder-te assegurar.
Durant tota la escalada ens ha acompanyat un fort vent que ens ha fet desistir de fer el rapel volat que marca la ressenya. Hem iniciat un llarg flanqueig per anar a buscar el final de la via "bon voyage parmis les anges" i així poder baixar caminant, però hem arribat a unes plaques llises i amb molta vegetació que ens barraven el pas i hem decidit tornar a la R.7 i equipar-la per rapelar fins la R.6 i d'aquesta fins al camí de baixada.
Una via interessant, que per escalar-la haurem de portar un joc complert de friends i 10 cintes.

 Inici de la via. una fletxa ens el marca.

 Magnifica segona tirada que ens haurem d'equipar.

 Esperonet de la 3a. tirada. La ferrada puja per la seva dreta.

 La 3a. tirada ressegueix un bon tros la via ferrada fins que marxa a l'esquerra a cercar un desplom.

 Fissura de la 4a. tirada que escalarem en bavaresa.

 El Toni assegurant al David a la 5a. tirada que comença en el gran pont de roca.

 El David superant els passos de 6b amb molta solvencia.

 El Toni treballant en els passos difícils de la tirada.

 El David, ben abrigat pel fort i glaçat vent que ens va bufar durant tota l'escalada.

 El Toni superant els darrers metres de la via. Nosaltres finalment vàrem decidir equipar per rapelar aquesta tirada i també l'anterior per arribar així al camí de baixada.