Montroig. vies "café copa i caliquenyo" i "Chocolat"

 

ressenyes de Joan Asín

El passat dissabte vàrem anar al Montroig a fer aquestes dues vies que fa pocs mesos que s'han obert.

Comencem per la via café copa i caliquenyo i ens trobem amb una primera tirada amb la roca vermellosa tipica de la zona que et fa dubtar de la seva consistencia i per tant escalo amb molta precaució. Més amunt la roca va millorant però sempre haurem de tenir precaució al cercar les bones preses.

La via te, a la sortida de la reunió de les 3 darreres tirades passos molt difícils que acabem fent en A0.

Darrera nostre puja una cordada amb el Juan Gutierrez, en David Palau i una noia de Málaga molt simpàtica.

Un cop a dalt baixem pel corriol que està equipat amb cordes fixes i quan arribem a l'alçada de la R.1, un corriol ens permet arribar-hi. En Jordi decideix descansar i baixar al cotxe i en Pany i jo comencem la via Chocolat des de la r1 que es compartida amb l'altre via.

La segona tirada va per una canal terrosa molt desagradable i quan he fet els primers 10 m. veig que a la placa de l'esquerra s'hi ha obert una variant per estalviar continuar per la canal . M'hi poso i son uns metres molt macos assegurats per 3 parabolts, que et porten a la R.2 de l'altre via. Fem aquí la reunió i en pany acaba per la canal, ara ja amb bona roca i amb passos de xemeneia la que seria la segona tirada.

La tercera tirada et mena a sota un bloc empotrat a la canal que obliga a uns passos molt difícils i poc assegurats a diferencia de la tònica d'aquestes vies. Jo opto per pujar per la placa de la dreta que és molt més assequible tot i no estar assegurada. La tirada acaba passant per davant de la R.3 de l'altra via i cercant la reunió uns metres mes a l'esquerra.

La darrera tirada és la més assequible tot i tenir algun pas de dificultat.

Baixem al cotxe i ens trobem a una parella , en Martí Dalmases i la seva companya, que han escalat la via "diedre blanqueta". La fem petar una estona i ens recomanen una via que han obert.

aproximació a peu de vies

Nom de la via

1a. tirada amb la roca que et fa dubtar.

Sortida difícil de la R.1

Primers metres de la 3a. tirada un cop superats els passos inicials en A0

Tram bonic dels darrers metres que fem escalant el diedre.

En Jordi arribant a la Reunió.

Foto cordada.

Tot baixant fem una foto a la cordada del Juan Gutierrez que està escalant la darrera tirada.

Escalant per la placa de la variant de la segona tirada de la via Chocolat, que estalvia continuar per un tram de la canal terrosa.

acabant la segona tirada , ara ja per la canal amb bona roca.

Darrera tirada de la via.

Aquesta és la via que ens va recomanar en martí Dalmases.

Ermita de Montalegre. Sector retaula

Aquest dissabte amb el Jordi anem a ponent per escalar a Sant Llorenç de Montgai però la boira insistent ens ha fet decidir per canviar de zona i pujar al Montroig a cercar el sol, en concret a les parets del retaula, a sota de l'ermita de Montalegre.
Allí el sol ens ha acompanyat quasi tota l'estona i hem pogut escalar tres vies de les moltes que hi ha en aquest petit pany de roca.
La graduació de les vies que hem fet és totalment subjectiva i està d'acord amb el nostre grau, que cada dia és més baix....l'edat no perdona.
La roca és bona i les vies estan ben assegurades amb parabolts. Només calen cintes expres.
Hem començat per la via nº10. "Rampes divertides" La primera tirada és curta, només 15m fàcils.
La segona tirada te uns passos fins a on hi hem fet un pas d'A0.

Un cop a dalt em tornat a baixar per posar-nos a la via nº8. " El retaule" d'aquesta via hem fet els primers metres, els més fàcils, per continuar un tram de la rampes divertides i acabar pel desplom de la nº4, "el tro de Cervera" que hem hagut de fer amb l'estrep.

Per acabar la matinal hem fet la via nº 13, " la via del mirador" que et deixa a la barana del pàrquing de l'ermita.
Els primers metres son difícils i ha calgut un pas d'A0, la continuació maca i més assequible fins a fer reunió en un arbre.
Caminem 10 m i encarem el darrer i curt tram d'escalada que també comença amb un pas desplomat i que ens ha calgut fer un altre A0. per a continuar ja més fàcil fins la barana.
Una matinal ben aprofitada guanyant la partida a la boira persistent de la plana.

 En Jordi a la via Rampes divertides.

 Per sobre el mar de núvols.

 En els primers metres de la via "el retaule"

En Jordi en els darrers metres de la via del mirador

descobrint el sòcol del Montroig

Aquest dissabte amb el Toni vàrem decidir anar al sòcol del Montroig. Jo encara no hi havia escalat mai i volíem fer la via "Indis de ponent" que tothom diu que és molt maca.
Aparquem al cotxe a peu de carretera i veiem clarament el nostre objectiu, però al apropar-nos a la paret perdo els punts de referència i acabem en un punt a on no veiem cap pont de roca a mitja tirada que és la referencia de la primera tirada.
Hi ha una via equipada amb 2 parabolts, que per tant no pot ser la nostra, i a la seva dreta una via desequipada amb una fletxa al seu inici, que és per on comencem tot i no estar gens convençuts d'anar bé. Més tard, ja a casa consultant internet, descobrirem que eren la via Joaquim Sabina i la Pic, pic, i per tant la indis de ponent estava uns metres més a la dreta......
La primera tirada és fàcil, IV i sense cap assegurança, però es pot assegurar fàcilment amb friends. Després de 25m arribem a una feixa i camino a l'esquerra per fer reunió amb un parabolt que veig a la paret, que resulta pertanyer a la segona tirada de la Joaquin Sabina.
Continuem per la segona tirada de la Joaquin Sabina, IV /V i un pas de aeri potser de V+. assegurada amb parabolts i ponts de roca i fem reunió a sota l'agulla del Sòcol.
Continuem amb una tercera tirada de IV resseguint un esperonet, assegurada amb ponts de roca . Arribem al peu d'una placa partida per tres fissures a on hi ha un clau vell amb anella per fer-hi reunió.
No hi ha cap assegurança per protegir els primers metres, que son els que semblen més difícils, i com que no portem cap friend dels m`és grans, decidim anar uns 15m a l'esquerra per pujar per una fissura menys difícil, tot i que tampoc fàcil i sense cap assegurança.
La 5a. tirada la fem, flanquejant 20m a la dreta per una placa/fissura que queda amagada i a l'ombra a on hi ha un pitó vell que assegura els primers metres i una reunió amb anella 15m més amunt. V+(A1)
La 6a. tirada la farem per una placa esperó, després de caminar uns 10m a l'esquerra, al inici de la qual hi ha un pont de roca IV+. Fem reunió en dos ponts de roca.
La darrera tirada, la 7a. V, la fem per una placa/fissura assegurada per un pitó i un pont de roca, dibuixant un gran arc a l'esquerra per acabar l'escalada a la feixa. Fem reunió en un arbre i a sobre mateix i trobem el camí que ens portarà a la canal de baixada.
Descens: caminem uns 100m direcció Oest fins que una fita al costat del caminet  ens marca un corriol de baixada que ens portarà, 100m més avall, al punt a on hi ha la instal.lació de rapel.
Podem fer un rapel de 60m  o bé dos, un de 40 i un de 20m ( o desgrimar aquest darrer tram)
Per la línia dels rapels hi puja una via assegurada amb uns quants parabolts.
A partir d'aquest punt un corriol ens portarà fins la carretera.

En definitiva, varem fer una via combinant diferents vies i algun tram verge. Una divertida manera de conèixer un indret per mi nou.

 Primera tirada.

 El pas clau de la segona tirada, de la via Joaquin Sabina.

 Tercera tirada, un cop sobrepassada l'agulla del sòcol. Fàcil i assegurada amb algun pont de roca.

 Escalant la fissura alternativa de la 4a. tirada.

 La placa, a l'ombra, de la 5a. tirada. A dalt hi han dos parabolts, un d'ells amb anella...?

 Inici de la 6a. tirada.

7a. i darrera tirada.

Montroig: Vies "del Lluís" i "del Curset"

Aquesta setmana amb la colla vam pujar al Montroig , abans però varem passar pel bar de Bellcaire a on sempre és provable trobar-hi altres escaladors a qui saludar.( el Lluis i la Lourdes) ( Els Visas)
El Jordi i el Joanet van fer la via del Miqueluchi sortint pel diedre Blanqueta. Nosaltres, com que el Vicenç era la primera vegada que visitava la zona, amb ell i el Toni vam començar per fer la  "via del Lluís" per després acabar la jornada fent la "via del curset". Ambdues vies son de les més assequibles de la zona, estan ben equipades i la roca és prou bona, però no podem dir que son molt fàcils i en cadascuna d'elles hi ha passos a on caldrà tibar de valent i escalar concentrat.
Com que la 1a. via te quatre tirades i la segona dues, vam decidir que escalariem de primer dues tirades cadescun. Jo em vaig demanar les dues primeres, el Toni va fer les dues següents i el Vicençs les dues de la via del Curset.
1a. tirada. L'entrada a la via del Lluís per la via " Temps de Neu" et permet fer una tirada molt llarga, mantinguda en el V grau i ben assegurada.
La 2a. tirada és curta però força maca i amb molt bona roca. Com que només te 2 parabolts podrem incrementar les assegurances llaçant una sabina i amb algun friend.
La 3a. tirada la fa el Toni i també és força bonica.
La 4a. tirada te una sortida molt extraplomada que les ressenyes marquen com a V+ però que nosaltres no vam trobar la manera de fer-la en lliure i per tant vam haver de fer en A0. a continuació ens trobem un tram de diedre molt vertical i de bona roca, que podrem assegurar amb algun friend mitja o gran.
En definitiva una via molt maca i recomenable.

La  ressenya que portàvem de la via del Curset marcava que la primera tirada és de V i la segona te un tram de V+. Personalment trobo, després d'haver-la fet dues vegades, que a la primera tirada, si no segueixes bé la línia, pots trobar algun pas de V+ que et deixa collat al mig d'algun pas extraplomat, i en canvi a la segona tirada, tot i un desplom molt accentuat, si és fa amb tranquil·litat es passa força bé gràcies a les bones preses que t'hi vas trobant.
En definitiva una via també molt maca i recomenable.

material: per les dues vies en tindrem prou amb 14 cintes exprés i alguns friends per complementar les assegurances en algun tram.

 Entrada per la via "Temps de Neu" una tirada molt maca i mantinguda de V i amb un pas més finet que pot ser de V+

 2a. tirada, curta però bonica.

 El Toni a la 3a. tirada. Ara ja amb roca compacte i molt bona.

 El Jordi escalant la segona tirada de la via Miqueluchi.

 Nosaltres escalant la 3a tirada de la via del Lluís

 El Vicenç a la 1a tirada de la via del Curset.

 2a. Tirada. de la via, abans d'arribar al desplom.

El Toni en els passos desplomats de la 2a. tirada.

 Arribant al diedre

 Foto-cordada.

El Jordi i el Joanet sortint per la darrera tirada del diedre blanqueta..

Montroig. Via Brothers Ruiz i Via del Curset

Les ressenyes i més informació ho trobareu al bloc de l'Eduard
Aquest dissabte, amb el Jaume i el Josep, hem pujat al Montroig.
Tot i que al principi hi havia molta boira i feia força fred (vam estar apunt de marxar) finalment es va esvair la boira i va sortir el sol.
La primera via que vam fer, la Brothers Ruiz, tant el Josep com jo ja l'havíem escalat, així que varem ser "generosos" amb el Jaume i va poder fer tota la via ded primer.
Se la va treballar molt bé, tenint en compte que les vies del Montroig tenen, el que els habituals del lloc en diuen un grau ajustat i que jo , amb la meva escassa experiència i molt particular valoració, opino que cal incrementar en mig grau el que diuen les ressenyes.
Per mi la primera tirada te passos de V, la segona de V+/A0, i a la darrera de 6a/A0. Però això no deixa de ser la meva opinió i per tant molt discutible. Els que ja l'heu fet podeu triar i opinar entre el que diu la ressenya original o el que a mi em sembla que te.
Video de les dues vies fet pel Josep
El Jaume iniciant la primera tirada

El Jaume després del flanqueig de sortida de la R1.

Inici de la 3a. tirada.
El Jaume fent la 3a. reunió. Aquesta en realitat es conjunta amb la de la via del Lluís.

Tots contents a la R3. i amb una cordada de Lleida que feien la via del Lluís.

És una via ràpida i ben equipada, tot i que alguns espits ja estan força rovellats i, no estaria de més, reforçar els 2 que hi ha a les reunions.

La segona via que vam fer, "la via del curset" va ser una agradable sorpresa. Un cop a peu de via, el Jaume va ser "generós" amb nosaltres, ens va deixar fer-la de primers i varem decidir que el Josep faria la 1a. tirada i jo la segona.




La primera tirada es pot fer per dues línies diferents. A l'esquerra en surt la original amb espits i ponts de roca, i a la dreta, una nova línia amb parabolts.
El Josep es va posar a la de la dreta i va resultar que era més difícil que l'original. Te algun pas de V+ i cal fer passos tècnics i atlètics. Quan portava uns 25m i després de patir una mica en un pas, el Josep va flanquejar a l'esquerra i va anar a cercar els espits de la línia original per arribar a la reunió. ( no sabem si els parabolts continuaven amunt o bé ja era el punt a on s'uneixen les dues línies)
La segona tirada comença anant a cercar un espit i continua amb 7 o 8 ponts de roca que asseguren una espectacular i atlètica xemeneia-diedre molt maca. La via acaba amb un mur molt vertical i un pas de sortida força espectacular.
Via ben assegurada i molt recomanable.
Un cop a dalt observem com a uns 10m a la dreta de la via hi ha uns grans blocs molt inestables que, el dia que caiguin, se'n sentirà a parlar i que millor que no agafin a ningú a peu de via.

El Josep Iniciant la via per la linia de parabolts que va per més a la dreta.

Sortint dels passos verticals de la xemeneia