28 de nov. 2011

Malanyeu. Via Salvadora i Integral Infusió de farigola





Aquest dissabte, amb 3 companys de la colla dels Mòmies de Badalona, vam fer una jornada intensiva a Malanyeu.
Amb el José vam començar fent la via Salvadora, mentre el Toni i el Joanet feien la via del Roc.
Tot seguit el Toni i jo ens posava'm a la via Integral farigola indòmita, però veient que era molt dura i que el més difícil encara ens havia d'arribar, vam acabar sortint per la via Monges Mascles i per tant fent una integral diferent que he batejat com a " Integral Infusió de farigola".

La via Salvadora, de la que l'Amadeu Pagés ja me'n havia donat referencies, és una via molt maca i injustament oblidada, segurament perquè està equipada amb burils, i perquè al costat seu hi puja la via Montse Curtó molt ben assegurada.
La via comença amb un tram de roca delicada assegurat amb dos burils visibles des del peu de via, i continua per una feixa que la porta a la dreta per agafar una placa molt maca i llarga assegurada amb burils i un parell de ponts de roca. Jo no hi vaig posar cap assegurança més, tot i que és possible fer-ho. Únicament vam reforçar un dels ponts de roca que estava una mica deteriorat. Ens els últims metres de la tirada es pot xapar el darrer espit de la via Montse Curtó.
Els primers metres de la segona tirada es puja per la mateixa placa que, anys més tard, s'hi va obrir la via Montse Curtó i per tant es poden aprofitar les seves assegurances, i en els metres finals, mentre la Montse Curtó va a la dreta, seguint una fissura, la via Salvadora continua recte per la placa, molt maca i vertical, però no gaire difícil, en la que no hi vam trobar cap assegurança, però que és pot protegir molt bé amb friends i tascons, i que en els darrers metres i vam deixar posat un pont de roca.
Aquesta via va pujant amb una dificultat que està en el Vº, te molt bona roca, excepte els metres inicials, i en la que el fet d'haver d'assegurar els metres finals, que no superen el V-, fa que sigui molt bonica.
Via Molt Recomanable.

A continuació, amb el Toni ens varem posar a la via Farigola indòmita que comença en el mateix punt que la via Stoc de Coc .
La via va en diagonal a l'esquerra a cercar un distant pont de roca fet amb una baga vermella. Els primers metres ja et fan veure que aquesta no serà una via fàcil i que caldrà treballar de valent. Les assegurances estan molt distants i, tot i que la roca és molt bona, el coco fa treballar el braços més del compte. Quan portava uns 30 metres i després d'haver-me assegurat en dos ponts de roca seguits i veure el darrer parabolt abans de la reunió encara molt amunt, vaig dir-li al Toni, que escala millor que jo, que acabés ell la tirada i així ho va fer.
La segona tirada puja encara més vertical i difícil, i te uns darrers metres molt finets abans d'entrar a la R.2 que es fa en un dels arbres que hi trobarem dins del bosc penjat.
Veient la dificultat d'aquesta integral, al meu parer amb un grau superior al que marquen les ressenyes, i que la placa que ens esperava a sobre era encara més difícil, vaig proposar al Toni anar a buscar la via Monges Mascles i relaxar el coco i els braços amb una via més fàcil i assegurada que ambdós ja coneixíem.
Així doncs, vam fer una integral diferent de la que havíem iniciat i, tot i que és molt difícil, no ho és tant com la farigola indòmita.

Per les dues primeres tirades cal portar friends, tascons i bagues per ponts de roca. La darrera tirada està completament equipada amb parabolts.

Via recomanable.




El Jose uns metres abans de la R.1


El Jose escalant la darrera placa de la via.

El Toni a la primera tirada de la Integral infusió de farigola


La segona tirada de la Integral, que correspon a la via Tal faràs, tal trobaràs

Acabant la Integral fent la via Monges Mascles.


Els 3 mòmies i un servidor tornat al cotxe de fosc.

21 de nov. 2011

Sant LLorenç de Montgai. La formiguera. Memòria Selectiva




Aquest diumenge amb el Joan Prunera vam anar a Sant Llorenç de Montgai escapant-nos de la pluja que queia al litoral, pre-litoral i al Bages.
Com que el dia estava gris i els nostres ànims tampoc lluïen massa, no ens volíem complicar gaire la vida. Vam començar per fer la via normal a la paret del Pont, a on jo no hi havia escalat mai. Un cop fetes les dues tirades que te i veient que per fer les vies que continuaven amunt havies de tibar molt més, varem decidir sortir per l'esquerra i anar a la Formiguera a fer-hi una via nova.


Escalant la 1a tirada de la via Normal a la Paret del Pont



En els passos més difícils de la 2a tirada.

Aquesta via nova es diu "Memòria Selectiva" i puja a la dreta de la via Savina Wall, encara que els habituals de la zona diuen que la Savina Wall en realitat és un reequipament de "la via dels Jesús"
La ressenya la trobareu en el bloc Escalada per a tontos
Aquesta via està molt assegurada i per tant no s'hi pateix en absolut. Només cal portar cintes.

La primera tirada. 20m IV, excepte els 5m inicials és molt fàcil . Llastima que no comenci uns metres més avall i aprofiti l'esperó de la dreta.

La segona tirada. 25m V+ , te el tram superior molt vertical i la seva dificultat varia força segons pugis per la dreta o l'esquerra dels parabolts.

La tercera tirada. 25 m V, és d'aquelles que et fan gaudir de valent, llastima que no sigui més llarga. realment bonica.

La via està equipada per rapelar però nosaltres vam sortir caminant per dalt.

Via molt recomanable. A combinar amb alguna de les altres de la paret de la Formiguera.


Montserrat. La Codolosa



Ressenya base treta de Kpujo

Aquest dissabte vaig anar a la Codolosa amb la colla dels "Momies" del CE de Badalona.
Vaig començar escalant amb el Francesc Suñol i el Rafa la via de" l'Avi trepador" i després vaig fer cordada amb el Jose i el Jordi per fer la via "Indignats" del Joan Asin i per acabar vam escalar una combinació de les dues primeres tirades la via de la Tribu i la darrera de la via "el Ultimo Mohicano".
En definitiva un matí ben aprofitat i a on també vam coincidir escalant amb la colla dels "avis" ( Paco Garcia, Emili, Majó, Joan .....) que no paren en tota la setmana!!!

El Francesc Suñol a la R1 de l'Avi Trepador


El Jordi i el Jose a la via Campions



Sortint dels passos d'Ae de la via de la Tribu



La cordada de l'Emili a la 3a tirada via dels campions, però fent una variant per poder rapelar per la full equip


El Jose i el Jordi a la darrera tirada de la via el Ultimo Mohicano


En Paco Garcia i la seva cordada escalant la darrera tirada del ultimo Mohicano mentre nosaltres fèiem el rapel

17 de nov. 2011

Pedalant per Osona. Sant Andreu de la Vola


Aquest diumenge, 5 bicioses i 5 "viciosos" vam anar a fer una ruta que, sortint de Sant Andreu de la Vola, ens va portar fins el santuari de Cabrera que es troba a 1.300 m d'alçada.
La sortida, que va ser organitzada per l'Angels i l'Enric, va ser excel·lent des del principi a la fi, amb un bon dinar i una apassionada sobretaula en la que varem arreglar mig mon.

La ruta, que trobareu al Wikiloc, puja fins el santuari per pistes molt bones i travessa fagedes espectaculars que fan que la pujada constant es faci menys dura. Per poder pujar els metres finals fins el santuari hi van haver dues opcions, els uns van deixar les bicis a l'aparcament i van pujar per les escales, i els altres van seguir un corriol que marxa en direcció Nord, passa per sota el "telefèric" i voreja la cinglera per la vessant Est fins a pujar al santuari per la vessant Nord. Per aquest camí, que puja i planeja de forma molt plaent i ciclable, haurem d'empènyer en alguna estona la bici i travessar , ja prop del cim, un tram de camí equipat amb baranes i graons (via ferrada).

La baixada del Santuari, després de fer-hi un most, la varem fer tots junts per les escales, i el retorn a Sant Andreu per un camí també molt bonic, i per una pista que, tot i no ser tant bona com la de pujada, era totalment ciclable.
La ruta fa 23 o 28 km en funció de per on es pugi al santuari, i el desnivell acumulat és de 778m,

Va ser una sortida molt maca que suposa un fort repte a superar per la Bego i el Miquel Àngel, que seran els que proposaran el recorregut de la propera sortida de les bicioses pel primer cap de setmana de desembre.


Pujant envoltades d'un paisatge esplèndid








En Miquel Àngel en el corriol de la pujada alternativa






Passant per un tram de camí equipat com una ferrada


fent un mos al Santuari de Cabrera


l'Angels i l'Enric, els organitzadors d'aquesta ruta tant guapa

12 de nov. 2011

Malanyeu: Via del Roc i via Badalona



Aquest dissabte amb el Jaume, el Mingo i el Quique vam pujar a Malanyeu a gaudir del paisatge, del bon temps i de l'escalada d'aquest bonic racó del Bergadà.
Vam fer dues cordades i mentre el Mingo i el Quique feien la via Montse Curtó, el Jaume i jo fèiem la via del Roc.

Per fer la via del Roc, a on hi trobem ponts de roca, algun pitó i un parabolt , cal portar friends i tascons per reforçar-ne l'equipament. Els primers metres de la via coincideixen amb els de la Montse Curtó i es poden xapar 2 espits d'aquella via. A la dreta puja la via salvadora equipada amb burils. La R1. es fa en una lleixa amb 2 ponts de roca molt bons. A la segona tirada costa de trobar les primeres assegurances que finalment veurem al iniciar la placa vertical que dona caràcter a aquesta tirada i que te un pitó rovellat a la meitat. La R2. es fa en una alzina del cim.
Via Molt maca amb una 1a. tirada molt ben trobada.

Les dues cordades pujant plegades, a la dreta el Mingo fent La Montse Curtó i a l'esquerra el Jaume fent la bonica i llarga tirada de la via del Roc.

2a. tirada de la via del Roc. A la dreta veiem els companys al final de la via Montse Curto per la que nosaltres també vam rapelar.


Un cop fetes les vies, ens varem desplaçar més a la dreta i ells van fer la via Epirimountain i nosaltres la Badalona, totes dues obertes pel Francesc Suñol.

La via Badalona comença a la dreta d'una via equipada amb burils vells. Més a la dreta i surt la via dels Senzills.
La primera tirada és la més llarga i difícil. Tot i que algunes ressenys li donen una dificultat de V+, a mi em va semblar que te algun pas més difícil. Hi trobarem un pitó que no es pot fer servir si no portes un mosquetó petit, però podem colocar un alien a sota i fer el pas assegurats.
Nosaltres vam rapelar aprofitant les cordes dels companys que van fer la via Epirimountain.
Via maca.


En Jaume a la 1a. tirada de la Badalona


Iniciant la 2a tirada

3a. tirada

La vall de Malanyeu està espectacular



1 de nov. 2011

Sant Llorenç de Montgai-Montroig.

El dimarts, dia de Tots sant, amb la Neus vam anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una volta amb btt.
Vam començar anant fins el poble de Gerb i tornant a St. Llorenç per fer l'escalfament. Son 13 km totalment plans que ens havien de servir per preparar-nos per la forta pujada fins a l'ermita de Montalegre, al cim del Montroig.
La pista, que puja pel darrera de les parets d'escalada de St Llorenç, és molt bona i amb 8 Km de pujada constant i amb alguns trams una mica forts, ens porta fins a Vilanova de la Sal. Un cop a Vilanova agafem la pista que, tot i que en els primers 2 Km baixa, ens pujarà al Montroig a l'ermita de Montalegre. La pujada final, d'uns 5 Km, és forta però les vistes , un cop al cim, compensen l'esforç realitzat. Per tornar a Sant Llorenç agafem un corriol que ens deixa ràpidament a la pista per on hem pujat a Vilanova i en poca estona arribem al cotxe.
A Wikiloc trobareu el track d'aquesta bonica ruta de 36 km i 700 mts. de desnivell acumulat.


Les estranyes formacions rocoses que trobem a Gerb


Un Emú en una granja a les afores de Sant. Llorenç

De tornada a sant Llorenç amb l'embassament al costat

Pujant per la pista que ens portaria a Vilanova de la sal i amb l'ermita de Montalegre al cim del Montroig esperant-nos.

En les fortes rampes de pujada i amb Sant Llorenç al fons de la vall

Les parets del Montroig ens envolten durant els darrers metres de pujada

Per fi al cim !! Amb un temps amenaçant pluja, arribem a l'ermita de Montalegre.

La foto de rigor

Baixant pel corriol que ens permet deixar l'ermita ràpidament endarrera


Arribant de nou a Sant Llorenç de Montgai després d'una excursió realment bonica.