12 de nov. 2011

Malanyeu: Via del Roc i via Badalona



Aquest dissabte amb el Jaume, el Mingo i el Quique vam pujar a Malanyeu a gaudir del paisatge, del bon temps i de l'escalada d'aquest bonic racó del Bergadà.
Vam fer dues cordades i mentre el Mingo i el Quique feien la via Montse Curtó, el Jaume i jo fèiem la via del Roc.

Per fer la via del Roc, a on hi trobem ponts de roca, algun pitó i un parabolt , cal portar friends i tascons per reforçar-ne l'equipament. Els primers metres de la via coincideixen amb els de la Montse Curtó i es poden xapar 2 espits d'aquella via. A la dreta puja la via salvadora equipada amb burils. La R1. es fa en una lleixa amb 2 ponts de roca molt bons. A la segona tirada costa de trobar les primeres assegurances que finalment veurem al iniciar la placa vertical que dona caràcter a aquesta tirada i que te un pitó rovellat a la meitat. La R2. es fa en una alzina del cim.
Via Molt maca amb una 1a. tirada molt ben trobada.

Les dues cordades pujant plegades, a la dreta el Mingo fent La Montse Curtó i a l'esquerra el Jaume fent la bonica i llarga tirada de la via del Roc.

2a. tirada de la via del Roc. A la dreta veiem els companys al final de la via Montse Curto per la que nosaltres també vam rapelar.


Un cop fetes les vies, ens varem desplaçar més a la dreta i ells van fer la via Epirimountain i nosaltres la Badalona, totes dues obertes pel Francesc Suñol.

La via Badalona comença a la dreta d'una via equipada amb burils vells. Més a la dreta i surt la via dels Senzills.
La primera tirada és la més llarga i difícil. Tot i que algunes ressenys li donen una dificultat de V+, a mi em va semblar que te algun pas més difícil. Hi trobarem un pitó que no es pot fer servir si no portes un mosquetó petit, però podem colocar un alien a sota i fer el pas assegurats.
Nosaltres vam rapelar aprofitant les cordes dels companys que van fer la via Epirimountain.
Via maca.


En Jaume a la 1a. tirada de la Badalona


Iniciant la 2a tirada

3a. tirada

La vall de Malanyeu està espectacular



7 comentaris:

Amadeu ha dit...

Salut!
Celebro que us hagi agradat la via d'en Roc.Voldria precisar,ja que per a mi es important,que aquesta via te un parabolt i no dos com dius.
Si em permets un consell de veterà:porta sempre a sobre un moscata amb baguetes, aixis no et caldran mosquetons petits per a xapar pitons enfonsats.
Quant us animareu a fer les vies llargues de Malanyeu?
Molts records i bones grimpades!
Amadeu

Joan B ha dit...

Tens raó Amadeu, només hi ha un parabolt a la primera tirada un cop deixes els espits de la Montse Curtó.
A la segona hi ha 1 pitó i un pont de roca molt junts i un pitó a mitja placa.
Ens varem estar mirant la que va a la dreta de la Montse Curtó i vam veure els burils i un cordino mig petat que caldria canviar. També ens varem estar mirant la Nadal a veure si a la propera visita ens hi posem.
Ah, i si t'hi vols afegir i fer-nos de Cicerone, encantats

Salut i a tibar

Amadeu ha dit...

A mi també m'agradaria.Peró penso que per la vostra evolució com escaladors,es molt interessant que afronteu la Nadal vosaltres sols.Et pug garantir que un cop a dalt sereu uns escaladors diferents.Aquesta via aporta molt al qui la recorre!
Ah! els burils vells que anomenes,sont de la via:La pulcra desvirgada oberta ,penso,pels mateixos de la Salvadora.
Gaudeix i Grimpa!

Jaumegrimp ha dit...

Ens ho vam passar molt bé Joan!! jo vaig disfrutar molt la via del Roc, felicito a l'Amadeu, per cert, ja en portava de cordinos però el clau està molt enfonsat i decantat contra l'escletxa, era molt difícil d'enfilar! finalment em va resultar més fàcil posar un àlien.
Amadeu, la Nadal és com la del Roc? ja que la vaig trobar força ben assegurada i amb possibilitat de posar-hi coses.

Mingo ha dit...

Va ser un dia molt maco per tot plegat l'escalada, el paisatge i tots vosaltres.
Una abraçada

Amadeu ha dit...

Hola Jaume,
M'alegra compartir amb vosaltres l'emoció que produeix escalar a Malanyeu.
La Nadal te els seguros més separats,el canto més petit i cal llegir la roca. Remenant es usual poder posar alguna cosa.Les vies llargues a Malanyeu no son comparables a las del sector esquerra donsc tenen una altre magnitut:més llargues,més dificils i segons la meva opinio,més maques.Com deia en Paca quant feia de guarda a Santa Cecilia:No hi han monstres!
La Nadal està a l'abast de tothom,nomès cal escalar. Ja em diras que t'ha semblat.
Salut
Amadeu

Joan Prunera ha dit...

Bona activitat companys i veig que veu tenir bon temps?
Salut a tots